321px|miniatura|Desembarcament de navilis espanyols a la batalla de l'Illa Terceira o tercera, durant el combat naval el 26 de juliol de 1582, entre una esquadra espanyola de 26 naus on van participar diversos patatxos, comandats per Dom Álvaro de Bazán y Guzmán, i una esquadra francesa de 60, al comandament de l'almirall Filippo di Piero Strozzi, i que acabà amb una aclaparadora victòria per als espanyols. Noteu la bandera de la Corona d'Aragó tant en vaixells com entre les tropes d'infanteria. Un patatxo és un tipus d'embarcació de vela amb dos pals, molt lleugera i de poc calat, una mena de barreja entre un bergantí i una goleta, que en els seus inicis va ser un vaixell de guerra, estant destinat a la vigilància i inspecció de les costes i ports normalment supeditada a una altra embarcació de més importància o mida, i també per a viatges transpacífics, encara que posteriorment es va utilitzar per a fins civils o d'aprovisionament i que solia ser d'unes 30 tones.
Història Va ser usat sobretot per l'Armada espanyola durant els segles XV, XVI, XVII i XVIII per a la defensa i vigilància dels territoris de l'Imperi Espanyol d'ultramar. esquerra|321px|miniatura|Pintura anglesa sobre l'intent d'invasió d'Anglaterra, en la guerra Anglo-espanyola a finals del Per la seva lleugeresa i velocitat de desplaçament va ser també emprat per corsaris espanyols i holandesos per atacar vaixells comercials.
Flotilles de patatxos varen participar en diverses batalles històriques com:
La Jornada d'Anglaterra, intent d'invasió espanyola d'Anglaterra per part de l'Armada espanyola a 1579. La batalla d'Alcazarquivir, que va tenir lloc el 4 d'agost de 1578 i va enfrontar les forces portugueses a les dels pretendents al tron de Marroc. La batalla de l'Illa Terceira, en 1582, entre francesos i espanyols. Uns 1700 van formar part de l'Armada de l'Oceà. La Batalla de les Dunes entre les armades espanyola i holandesa que es va lliurar el 21 d'octubre de 1639 a la rada de les Dunes, prop de la costa del comtat de Kent, a Anglaterra, en el transcurs de la Guerra dels Vuitanta Anys.
Llista de patatxos històrics Germán , enfonsat a 1898 a Portosín, Galícia. El Galgo i La Margarita (pertanyent a l'Armada reial de la guàrdia de la carrera de les Índies, encallat a l'illa de la Bermuda, en 1639. San Juan i San Pedro 1639, patatxos basc i flamenc, respectivament, pertanyents a Juana Larando i que es van dedicar al saqueig de navilis a la costa de França i el Canal de la Mànega. Saint Nicholas, adquirit per la corona espanyola a 1636 a Gabriel de Tamaril. Buen Jesús, enviat per la corona espanyola a 1648 des de Panamà a les Illes Filipines per a comprovar si aquestes havien caigut en mans dels neerlandesos. Santa Cruz , construït a 1698 a les drassanes reials de Guayaquil, armat amb 44 canons, i amb una tripulació de 300 mariners sota el comandament de Nicolás de la Rosa, comte de Vega Florida, i que formava part de la Flota de Terra Ferma. Ntra. Señora del Carmen, capitanejat per Araoz a 1708.
Vegeu també Urca Flota d'Índies Carles II Felip V Vaixell
Bibliografia Cesáreo Fernández Duro. Armada Espanyola, des de la unió dels regnes de Castilla i Aragó. Editat pel Museu Naval de Madrid, 1972.
Referències
Enllaços externs web del Museu Naval de Madrid Museu Naval de Madrid al Centre Virtual Cervantes Naval de Madrid, museli
Categoria:Embarcacions de vela