El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 280 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1244: Tractat d'Almizra, en virtut del qual Aragó i Castella signen la pau i acorden que els territoris conquerits de Múrcia correspondran a Castella. 1326, Barcelonaː Els reis Jaume II i Elisenda de Moncada col·loquen la primera pedra de l'absis de l'església del Monestir de Santa Maria de Pedralbes, que es consagraria l'any següent. 1714 - Les tropes borbòniques intenten assaltar la ciutat de Barcelona per la banda de Sants, però el rebuig dels soldats catalans és tan intens que els borbònics han de retirar-se. 1875 - A l'Hostal de la Corda té lloc la reunió entre Arsenio Martínez Campos i Francesc Savalls que prepara la fi de la tercera guerra carlina a Catalunya. 1901 - Barcelonaː S'estrena al Teatre Novedades l'obra en italià Scivollando sulla terra, d'Àngel Guimerà, que anys més tard s'estrenaria en català, Arran de Terra. 1932 - Barcelona: S'estrena L'alegria de Cervera, peça teatral en tres actes i en vers, de Josep Maria de Sagarra, al teatre Romea. 1968 - Joan Manuel Serrat és substituït per ordre oficial per Massiel en el festival d'Eurovisió. 1996 - Organyà: s'aproven la bandera i l'escut municipals. 2004 - Barcelona: l'Aliança Lliure Europea es refunda com a partit polític europeu. 2004 - Illes Balears: es crea l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.
Resta del món 1027 - El papa Joan XIX corona Conrad II com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. 1091 - Espanya: els almoràvits entren a Còrdova. 1199 - Ricard Cor de Lleó és ferit per una sageta durant un setge a França. Va morir onze dies després i el noble francès que li va disparar va ser executat. 1636 - Es funda la Universitat d'Utrecht, als Països Baixos. 1707 - Anglaterra i Escòcia: després que l'aprovin els respectius parlaments, hi entra en vigor l'Acta de la Unió: aquests dos països esdevenen un únic estat: el Regne Unit de la Gran Bretanya. 1808 - Carles IV d'Espanya abdica en favor del seu fill, Ferran VII. 1812 - Veneçuela: Un terratrèmol destrueix Caracas. 1860 - S'estrena Giuditta, òpera del compositor Achille Peri, al teatre La Scala de Milà. 1871 - França: es proclama la Comuna de París. 1901 - Bilbao: Es funda el Banco de Vizcaya (un dels precursors del BBVA). 1923 - Itàlia inicia la construcció de la que serà la primera autopista del món, la de Milà a Varese (Autoestrada dei Laghi). 1930 - els partits republicans gallecs signen el Pacte de Lestrove. 1934 - Gran Bretanya: s'introdueix la prova de conduir. 1942 - Segona Guerra Mundial: a la Polònia ocupada pels nazis, el camp de concentració i d'extermini d'Auschwitz rep les primeres 997 presoneres femenines, totes elles jueves eslovaques.. 1945 - Segona Guerra Mundial: forces dels EUA declaren Iwo Jima segura. 1953 - Pittsburgh (Pennsilvània, EUA): Jonas Salk descobreix la vacuna contra la poliomielitis. 1971 - Pakistan Est declara la seva independència del Pakistan i comença la Guerra d'Alliberament de Bangladesh. 1979 - Israel i Egipte firmen el tractat de pau. 1983 - Euskal Herria: es crea el partit polític Auzolan. 1985 - Hollywood (Califòrnia, EUA): la pel·lícula Amadeus rep 8 Oscars. 1991 - Es firma el Tractat d'Asunción que crea Mercosur. 1995 - Entren en vigor els Acords de Schengen per a Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Luxemburg, Països Baixos i Portugal. 2000 - Rússia: s'hi celebren eleccions presidencials: Vladímir Putin n'és elegit president. 2001 - El muftí -Sheikh Abdul Aziz bin Abdullah- de l'Aràbia Saudita prohibeix Pokémon per dur símbols jueus (l'estrella de David), cristians (la creu) i francmaçons (el triangle). Aquest mateix dia Nintendo del Regne Unit va fer pública la suma de 6.000 milions de lliures esterlines de beneficis dels videojocs Pokémon des de l'any 1996. 2008 - Se celebra el primer Dia de la Llibertat dels Documents, una iniciativa de la Free Software Foundation Europe, amb el suport d'alguns grans agents tecnològics: Google, Sun i IBM, per promoure estàndards de documents.
Naixements Països Catalans 1853 - Benigànim (la Vall d'Albaida): Antoni Gomar i Gomar, pintor paisatgista valencià (m. 1911). 1892 - Barcelona: Carles Soldevila i Zubiburu,dramaturg, poeta, periodista i novel·lista català. Germà de l'historiador Ferran Soldevila, va endegar una important tasca com a promotor cultural, amb l'objectiu d'educar en els valors del Noucentisme el públic barceloní de l'època.(m. 1967). 1901 - Sabadell, Vallès Occidental): Josep Maria Marcet i Coll, alcalde de Sabadell entre 1940 i 1960. 1922 - Cassà de la Selva: Josep Lloveras i Feliu, pintor i escultor català. 1927 - Llers, Alt Empordà: Esther Boix i Pons, pintora i pedagoga catalana (m. 2014). 1934 - Barcelona: Macià Alavedra i Moner, polític català (m. 2018). 1951 - Sabadell: Josep Maria Benaul i Berenguer, historiador català (m. 2020). 1957 - Barcelona: Núria Calduch Benages, biblista catalana. 1962 - Llucmajor, Mallorca: Maria Gràcia Muñoz, mestra, logopeda, política mallorquina, ha estat diputada al Congrés de Diputats. 1970 - Lleida: Araceli Segarra, alpinista i model catalana. L'any 1996 fou la primera dona d'Espanya a assolir el cim de l'Everest. 1977 - Alacant: Noelia Hernández Sánchez, economista i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes.Fitxa de les Corts Valencianes
Resta del món 1516 - Zúric (Suïssa): Conrad Gessner, zoòleg, botànic i bibliògraf, pioner de la zoologia i la bibliografia modernes (m. 1565). 1633 - Barrow, Anglaterra: Mary Beale, pintora anglesa, retratista, considerada la primera dona pintora professional (m. 1699). 1819 - Meissen: Louise Otto-Peters, escriptora alemanya, una de les fundadores del feminisme alemany (m. 1895). 1824 - Bains-les-Bains: Julie-Victoire Daubié, periodista i primera dona francesa a obtenir el batxillerat (m. 1874). 1836 - Estrasburg: Mélanie de Bussierre, «comtessa» de Pourtalès, aristòcrata i salonnière francesa (m. 1914). 1866 - Volongo, Cremonaː Rosa Agazzi, va ser una pedagoga italiana (m. 1951). 1868 - Guiza (Egipte): Fuad I, nascut Ahmed Fuad'''', sultà d'Egipte (1917) i després rei d'Egipte i el Sudan (1922) i sobirà de Núbia, Kordofan i Darfur (m. 1936). 1874 - San Francisco, Califòrnia (EUA): Robert Frost, poeta estatunidenc (m. 1963). 1875 - Syngman Rhee, president de Corea del Sud (m. 1965).Syngman Rhee i Han-Kyo Kim, The spirit of independence: a primer of Korean modernization and reform, p.1 1888 - Sant Petersburg: Elsa Brändström, infermera i filantropa sueca, coneguda com l'«Àngel de Sibèria» (m. 1948). 1893 - Gènova, Ligúria (Itàlia): Palmiro Togliatti, dirigent comunista italià (m. 1964) 1894 - Txernivtsí: Viorica Ursuleac, cantant d'òpera romanesa (m. 1985). 1898 - Madrid: María Bernaldo de Quirós, primera dona amb llicència de pilot a Espanya. 1902 - Ayr: Marion Gray, matemàtica escocesa, que ha donat nom a un graf (m. 1979). 1904 - Mineral del Hondo Coahuila,(Mèxic): Emilio Fernández Romo,director, actor i productor de cinema mexicà molt conegut pel malnom de L'Indi (m. 1986) 1908 - Buenos Aires, Argentina: Ángel Acciaresi, director de cinema. 1911: Columbus, Mississipi: Tennessee Williams, escriptor nord-americà (m. 1983). Leipzig, Alemanya: Bernard Katz, metge i bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1970 (m. 2003). 1913: Chartres: Jacqueline de Romilly, hel·lenista, escriptora i professora francesa i grega (m. 2010). Budapest, Àustria-Hongria: Paul Erdős, matemàtic jueu hongarès immensament prolífic (m. 1996). 1915 - Brooklyn, Nova York: Flip Phillips, saxofonista tenor i clarinetista de jazz estatunidenc (m. 2001). 1916: Upper Montclair (Nova Jersey): Sterling Hayden, actor i escriptor estatunidenc (m. 1986). Monessen (Pennsilvània) (EUA): Christian Boehmer Anfinsen, químic i bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1972 (m. 1995). 1921 - Londres: Julie Harris, sastressa anglesa, dedicada al cine i la televisió; obtingué un Oscar al millor vestuari (m. 2015). 1925 - Montbrison (França): Pierre Boulez, fou un compositor, pedagog i director d'orquestra francès.(m. 2016). 1926 - Pehuajó, Buenos Airesː Magdalena Mouján, escriptora de ciència-ficció i matemàtica argentina, d'ascendència basca. 1935 - Safed, Palestina: Mahmud Abbas conegut també pel nom de guerra Abú Mazin, President de l'Autoritat Nacional Palestina. 1938 - Londres (Anglaterra): Anthony James Leggett, físic britànic, Premi Nobel de Física de l'any 2003. 1940 - Baltimore, Maryland (EUA): Nancy Pelosi, política americana i 60a Presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units. 1941 - Frugarolo, Alessandria, Itàlia: Lella Lombardi, pilot de curses automobilístiques, que disputà curses de Fórmula 1 (m. 1992). 1944 - Detroit, Michigan: Diana Ross, cantant i actriu. 1947 - Srinagar (Índia): Subhash Kak, físic, filòsof i poeta. 1949 - Ambach, Baviera: Patrick Süskind, escriptor i guionista alemany. 1951 - Corvallis, Oregon (EUA): Carl Wieman, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 2001. 1954 - Pensacola, Florida: Katharine Jefferts, oceanògrafa i bisbessa estatunidenca. 1960 - Miami, Florida, Estats Units: Catherine Keener, actriu estatunidenca. 1963 - Madrid, Espanya: Amparo Larrañaga, actriu espanyola. Boulogne-Billancourt Alts del Sena: Irène Frachon, metgessa pneumòloga francesa, que va destapar l'afer Mediator. 1971 - Suginami, Japó: Moyoco Anno, mangaka japonesa i escriptora de moda. 1981 - Svendborg, Dinamarca: Trine Bramsen, política danesa. 1985 - Teddington, Londres, Anglaterra: Keira Knightley, actriu anglesa de cinema, televisió i teatre.
Necrològiques Països Catalans 1049 - Vic: Ingilberga, última abadessa del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. 1066 - Dénia: Ibn Sídah, erudit andalusí, gramàtic i lexicògraf (n. 1007). 1328: Blanca d'Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona de les Monges. 1748 - Pere Serra i Postius, historiador barceloní. 1909 - València: José María Úbeda Montés, compositor i organista valencià (n. 1839). 1960 - Barcelona, Barcelonès: Teresa Amatller i Cros, empresària i mecenes catalana (n. 1873). 1969 - Illa (Rosselló): Simona Gay o Simona Pons i Trainier, poeta i pintora rossellonesa (n. 1898). 1978 - Ciutat de Mèxic: Pin Crespo, actriu catalana, exiliada a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola (n. 1921). 1985 - Barcelona, Barcelonès: Joan Cornudella i Barberà, polític català, militant d'Estat Català i el Front Nacional de Catalunya. 1988 - Barcelona, Barcelonès: Rafael Ferrer i Fitó, compositor, violinista i director d'orquestra (n. 1911). 2026 - Terrassa: Maria Carme Dalmau i Dalmau, editora catalana (n. 1930).
Resta del món 1212 - Regne de Portugal: el rei Sanç I de Portugal (n. 1154). 1326 - Bolonya: Alessandra Giliani, primera dona italiana que disseccionà cadàvers per a estudis anatòmics (n. 1307). 1350 - Alfons XI de Castella i de Lleó. 1517 - Florència: Heinrich Isaac, compositor flamenc.(n. 1450) 1566 - Madrid: Antonio de Cabezón, organista i compositor espanyol del Renaixement (n. 1510). 1777 - Leipzig (Sacre Imperi): Bernhard Christoph Breitkopf, editor musical (n. 1695). 1814 - París, França: Joseph Ignace Guillotin, metge i diputat francès, que va proposar la utilització de la guillotina a França (n. 1738). 1815 - Lungtok Gyatso, 9è Dalai-lama. 1827 - Viena, Arxiducat d'Àustria: Ludwig van Beethoven, compositor alemany (n. 1770). 1892 - Camden, Nova Jersey: Walt Whitman, poeta estatunidenc (n. 1819). 1902 - Sud-àfrica: Cecil Rhodes, colonitzador i polític britànic, colonitzador de Rhodèsia (n. 1853) 1923 - París, França: Sarah Bernhardt, actriu teatral i cinematogràfica francesa (n. 1844). 1940 - Augsburg: Helene Böhlau, escriptora alemanya (n. 1859). 1945: