The Smashing Pumpkins (nascut a Chicago, 1988) és un grup musical de rock indie i alternatiu. Dissolts el 2000, el grup es va reunir al 2006 però sense dos dels membres originals (la baixista D'Arcy Wretzky i el guitarra James Iha, que van ser substituïts per Ginger Reyes i Jeff Schroeder respectivament). El 2007 van publicar un nou àlbum, 'Zeitgeist'. Grup format originalment per: Billy Corgan (veu i guitarra), James Iha (guitarra i veu), D'arcy Wretzky (baix) i Jimmy Chamberlin (bateria). Després (en diferents etapes) s'incorporarien Melissa Auf der Maur (baix), Ginger Reyes (baix) i Jeff Schroeder (guitarra).
Biografia El 1988, Billy Corgan va fundar juntament amb James Iha un projecte anomenat The Smashing Pumpkins. El primer concert amb aquest nom va ser el 9 de juliol de 1988 a un local anomenat Chicago 21. Temps després ingressa a l'alineació la baixista D'Arcy Wretzky, a qui Corgan va conèixer després d'una discussió després d'un concert de Dan Reed Network. Amb ella es dona el primer recital - considerat el primer i oficial - el 10 d'agost de 1988 al club Avalon.
Jimmy Chamberlin és inclòs per petició de Joe Shanahan, propietari de Cabaret Metro, qui els va invitar a tocar només si inclouen a un bateria. Així, el 5 d'octubre de 1988 donen el primer recital amb formació completa.
En maig de 1991 es va publicar Gish, el primer àlbum del grup, produït per Butch Vig (productor de prestigi que s'encarregaria per exemple, de produir poc més tard el Nevermind de Nirvana). La discogràfica Caroline/Virgin va vendre'n més de 400.000 còpies. El 27 de juliol de 1993 apareix el segon disc, Siamese Dream, que va sobrepassar amb escreix el milió de còpies als EUA i va suposar el reconeixement mundial, amb hits com Today, Disarm o Cherub Rock.Azerrad, Michael. "Smashing Pumpkins' Sudden Impact", Rolling Stone. October 1, 1993.Chamberlin, Jimmy; Corgan, Billy (interview subjects). Inside the Zeitgeist (Reprise Records, 2007).Kelly, Christina. "Smashing Pumpkins-The Multi-Platinum Band is over the infighting but can the harmony last?" US Magazine, December 1, 1995.
Durant el 1994 va aparèixer Vieuphoria, vídeo compilatori d'actuacions en directe i rareses, juntament amb ell també va aparèixer Earphoria, disc que recull versions en directe i algunes rareses. Per a mantenir l'expectació, l'octubre del mateix any es va publicar Pisces Iscariot, una col·lecció de cares-b i cançons inèdites.
El 24 d'octubre de 1995 es va publicar Mellon Collie and The Infinite Sadness, un dels discos dobles més venuts de la història. En total 28 cançons de les quals es pot destacar els seus singles: 1979, Bullet with butterfly wings, Tonight, Tonight i Thirty-Three. Al 1996 l'àlbum va continuar recollint èxits, fins que al juliol Jonathan Melvoin, teclista de gira, va patir una sobredosi d'heroïna i alcohol en un hotel de Manhattan junt amb Jimmy. Melvoin va morir i el bateria va ser expulsat del grup.
El 26 de novembre de 1996 es va publicar The Aeroplane Flies High, caixa compilatòria de singles. Després d'una època d'experimentació en projectes solitaris (sobretot per part de James Iha, que va treure un disc en solitari), el 2 de juny de 1998 es va publicar Adore, disc de poca acceptació entre la crítica i el públic.
El 1999, Jimmy Chamberlin es reintegra a la banda. Però novament el quartet es trenca, ja que d'Arcy va abandonar la banda el setembre del mateix any. En reemplaçament va ingressar Melissa Auf der Maur, baixista de Hole.
El 29 de febrer de 2000 es va publicar Machina / The Machines of God. El disc ix a la venda amb excel·lents crítiques, més accessible que el seu antecessor, i entra en els Billboard al lloc núm.3. Però al cap de poc s'enfonsa en les llistes, venent menys que Adore. El 23 de maig, Corgan va anunciar al ràdio KROQ la separació definitiva de la banda, després d'una gira de comiat.
El setembre de 2000 es va llançar Machina II: The Friends and Enemies Of Modern Music, segona part del disc previ. Aquest es distribueix només gratuïtament per internet davant la negativa de Virgin Records per publicar-lo. L'últim concert va tenir lloc novament en Metro Cabaret. Quasi tretze anys d'història finalitzen el 2 de desembre de 2000.
Billy Corgan i Jimmy Chamberlin, els dos puntals del grup, van fundar el 2001 Zwan amb tres músics més. Van publicar un disc de poc èxit, Mary Star Of The Sea, i el 2003 Billy Corgan va dissoldre el grup. El 2005 Corgan va publicar un disc en solitari TheFutureEmbrace, que tampoc fou exitós.
Després del seu primer treball en solitari, va expressar en diversos comunicats a la premsa la seva intenció de reunir novament al grup. Aquest fet va esdevenir-se a finals de 2006, quan juntament amb el bateria Jimmy Chamberlin i dos nous membres, Ginger Reyes (baixista) i Jeff Schroeder (en substitució de D'arcy i de James Iha) van gravar el que seria setè disc del grup: 'Zeitgeist', que va comptar amb la producció de Roy Thomas Baker (productor habitual de Queen). Els Smashing Pumpkins van iniciar aleshores una gira que els va portar a Barcelona dins del "Primavera Sound" (maig del 2007).
El 2006, Corgan i Chamberlin es van tornar a reunir per gravar un nou àlbum de Smashing Pumpkins, Zeitgeist. Després de girar durant el 2007 i el 2008 amb una formació que inclou el nou guitarrista Jeff Schroeder, Chamberlin va deixar la banda a principis de 2009. Més tard aquell any, Corgan va començar una nova sèrie d'enregistraments amb una formació rotativa de músics titulada Teargarden by Kaleidyscope, que va incloure el llançament de singles sols, EPs recopilatoris i dos àlbums complets que també entraven dins de l'abast del projecte: Oceania el 2012 i Monuments to an Elegy el 2014. Chamberlin i Iha es van incorporar oficialment a la banda el febrer de 2018. La formació reunida va llançar l'àlbum Shiny and Oh So Bright, Vol. 1 / LP: No Past. No Future. No Sun al novembre del 2018 i Cyr al novembre del 2020.
Discografia Discs oficials Gish, 1991 Siamese Dream, 1993 Mellon Collie and The Infinite Sadness, 1995 Adore, 1998 Machina: The Machines of God , 2000 Machina II: The Friends and Enemies Of Modern Music, 2000 Zeitgeist, 2007 Teargarden by Kaleidyscope, 2009-2015 (Oceania, 2012, Monuments to an Elegy, 2014) Shiny and Oh So Bright, Vol. 1 / LP: No Past. No Future. No Sun., 2018 Cyr, 2020 Atum: A Rock Opera in Three Acts, 2023 Aghori Mhori Mei, 2024
Recopilatoris i caixes Siamese Singles, 1994 Pisces Iscariot, 1994 Earphoria, 1994 The Aeroplane Flies High, 1996 Rotten Apples , 2001 Judas 0, 2001
Vídeos Vieuphoria, 1994 Greatest Hits Video Collection 1988-2000, 2001 If All Goes Wrong, 2008 Oceania: Live in NYC, 2013
CD singles I Am One (Limited Potential version), 1990 Tristessa (Sub Pop version), 1990 Siva, 1991 Rhinoceros, 1991 I Am One, 1992 Cherub Rock, 1993 Cherub Rock (7" Version), 1993 Today (7" Version), 1993 Today, 1993 Disarm (Smile), 1994 Disarm (Heart), 1994 Disarm (7" Version), 1994 Rocket (7" Version), 1994 Bullet With Butterfly Wings, 1995 1979, 1996 1979 Mixes, 1996 Zero, 1996 Tonight, Tonight, 1996 Thirty-Three, 1996 The End Is the Beginning Is the End, 1997 Ava Adore, 1998 Perfect, 1998 Perfect, Pt. 1, 1998 Perfect, Pt. 2, 1998 The Everlasting Gaze, 1999 Stand Inside Your Love, 2000 Try, Try, Try, 2000 Untitled, 2001 Tarantula, 2007 That's the Way (My Love Is), 2007 G.L.O.W., 2008 Freak, 2010 Owata, 2011 The Celestials, 2012 Panopticon, 2012 Being Beige, 2014 One and All, 2014 Drum + Fife, 2014 Solara, 2018 Silvery Sometimes (Ghosts), 2018 Knights of Malta, 2018
EP Lull, 1991 Peel Sessions, 1992 Still Becoming Apart, 2000 American Gothic, 2008
Singles promocionals Drown, 1992 Landslide, 1994 Muzzle, 1996 Eye, 1997 Crestfallen, 1998 Daphne Descends (només a França), 1998 Summer, 1998 To Sheila, 1999 Heavy Metal Machine, 2000 I of the Mourning, 2000 Doomsday Clock, 2007 A Song for a Son, 2009 Widow Wake My Mind, 2010 Astral Planes, 2010 The Fellowship, 2010
EPs promocionals The Smashing Pumpkins 1991-1998, 2000 Still Becoming Apart, 2000
Recopilatoris Light Into Dark, 1989 (My Dahlia y Sun) 20 explosive dynamic super smash hit explosions!, 1991 (Jackie Blue) Afternoon Delight, 1992 (La Dolly Vita) No Toys For O.J., 1993 (Rudolph The Red-Nosed Reindeer) Best Of Grunge Rock, 1993 (Bury Me) No Alternative, 1993 (Glynis) The Radio 1 FM Sessions Volume 2, 1995 (Siva) Sweet Relief II , 1996 (Sad Peter Pan) ONXRT: Live from the Archives, Vol. 3, 1996 (Rocket) A Very Special Christmas 3, 1997 (Christmastime) 1997 Grammy Nominees, 1997 (1979) First Generation: Virgin 25 Years, 1998 (Cherub Rock)
Entre parèntesis les cançons amb què participaren.
Bandes sonores Singles, 1992 ("Drown") Lost Highway, 1997 ("Eye") Batman & Robin, 1997 ("The End Is the Beginning Is the End" i "The Beginning Is The End Is The Beginning") Not Another Teen Movie, 2001 ("Never Let Me Down Again")
Entre parèntesis les cançons amb què participaren.
Tributs For The Masses: An Album of Depeche Mode Songs , 1994 ("Never Let Me Down Again")
Entre parèntesis les cançons amb què participaren.
Discs no oficials Pumpkin Seeds, 1993 Mashed Potatoes, 1994 Unplugged: 100% Pure Acoustic Performances, 1994 Versions, 1994 3 Feet High, 1994 Sorrow and Pity, 1995 Mellon Collie and The Infinite Sadness - Demos 1, 1996 666, 1996 The Cutting Edge, 1998 Billy's Gravity Demos, Vol. 1, 2000 Mellon Collie and The Infinite Sadness - Demos 2, 2000 Adore Demos, 2000
Guardons Nominiacions 1994: Grammy al millor àlbum de música alternativa 1997: Grammy al millor àlbum de música alternativa 1999: Grammy al millor àlbum de música alternativa
Referències
Enllaços externs
Pàgina web oficial de The Smashing Pumpkins (actualment redirecciona a https://web.archive.org/web/20150107030731/http://www.smashingpumpkinsnexus.com/) Pàgina 'MySpace' oficial de The Smashing Pumpkins
Categoria:Artistes de Caroline Records