miniatura|Escafandre de bus de 1858 miniatura|Escafandre exposat al Museu Marítim de Barcelona Un escafandre és el conjunt de l'equip que permet a l'hom de romandre submergit a l'aigua amb una certa autonomia.
El mot va arribar al català via el francès scaphandre. Jean-Baptiste de La Chapelle (±1710-1792) va crear aquest neologisme a partir del grec skaphe (barca) i andros (home) en el seu tractat de 1775 Traité de la construction théorique et pratique du scaphandre ou du bateau de l'homme (‘Tractat de la construcció teòrica i pràctica de l'escafandre o del vaixell de l'home’) per a nomenar un vestit de suro que permetia als soldats flotar i travessar els cursos d'aigua.
La paraula escafandre com equip de busseig data de mitjan , quan Joseph-Martin Cabirol (1796-1874)va batejar així l'aparell que va crear.
Lescafandre tradicional, dispositiu que permet al seu usuari respirar i evolucionar sota l'aigua gràcies a un tub connectat a la superfície. El casc és rígid però la resta de l'equip que cobreix el cos és flexible, la qual cosa fa que el submarinista hagi de respirar en tot moment un aire comprimit a una pressió proporcional a la profunditat en la qual es troba.
Lescafandre rígid (o escafandre atmosfèric), tipus d'escafandre d'estructura rígida que permet al seu usuari respirar i evolucionar sota l'aigua enllaçat o no a la superfície però quedant sempre a una pressió atmosfèrica interna constant. L'aire respirat pel submarinista es troba en tot moment a una pressió atmosfèrica equivalent a la de la superfície del mar, ja que totes les parts que componen l'escafandre són rígides i articulades entre elles i la pressió de la profunditat a què es trobi no afecta l'interior de l'escafandre. Concebut per a grans profunditats.
Lescafandre autònom, dispositiu que permet al seu usuari respirar i evolucionar sota l'aigua amb una total independència de la superfície però sofrint la pressió de l'aigua que l'envolta. El submarinista respira per tant en tot moment un aire comprimit a un grau proporcional a la profunditat en la qual es troba. És la més utilitzada a nivell esportiu i en activitats no professionals. No permet arribar a fondaries superiors a 70-80 metres.
Lescafandre espacial, combinació que permet a un astronauta evolucionar i respirar en el buit espai, amb dependència o independència del seu vehicle espacial però tot quedant a una pressió atmosfèrica interna constant. El terme «escafandre» també s'aplica als vestits que els astronautes utilitzen per als seus passejos espacials. Amb dependència o autonomia del seu vehicle espacial aquests vestits o escafandres espacials mantenen al seu interior una pressió atmosfèrica constant, igual que ho fan les escafandres atmosfèriques utilitzades per explorar les grans profunditats oceàniques.
Finalment, en el domini de l'aviació, lescafandre estratonàutic va ser un vestit pressuritzat dissenyat pel coronel Emilio Herrera Linares el 1935 per a ser usat durant un vol estratosfèric mitjançant un globus aerostàtic de barqueta oberta programat per a l'any següent. Se'l considera un dels antecedents del vestit espacial.
Vegeu també Escafandre autònom Vestit aquàtic Astronauta
Referències
Categoria:Indumentària