Lanagnòrisi () és pròpiament l'acte de reconèixer o "reconeixement". En una obra de teatre o de ficció, és el moment en què un personatge fa una descoberta crítica. L'anagnòrisi originalment significava reconeixement en el seu context grec, no només d'una persona sinó també del que aquesta persona representava. L'anagnòrisi era la consciència sobtada de l'heroi d'una situació real, la realització de les coses tal com eren i, finalment, la visió de l'heroi d'una relació amb un personatge sovint antagònic en la tragèdia aristotèlica.Northrop Frye, "Myth, Fiction, And Displacement" p 25 Fables of Identity: Studies in Poetic Mythology, És el moment decisiu del que la narratologia moderna anomena l'escena del reconeixement.
Etimològicament, en català és el calc del grec antic ἀναγνώρισις / anagnôrisis, substantiu substituït sovint, a l'època hel·lenística, pel seu doblet masculí ἀναγνωρισμός / anagnôrismos. Tots dos termes es deriven del verb ἀναγνωρίζειν / anagnôrizein “reconèixer”, i tenen el quasi sinònim ἐπίγνωσις / epignôsis, del verb ἐπιγι(γ)νώσκειν / epigi(g)nôskein. L'equivalent llatí del grec ἀναγνώρισις o ἀναγνωρισμός és recognitio, o el seu sinònim menys comú agnitio, que en català ha donat el terme ara obsolet d'agnició, “aprovació o reconeixement d’un dret”.
Tema universal, l'anagnorisis "stricto sensu" apareix en un gran nombre d'obres literàries de tots els temps, països i llengües. Actualment és objecte de nombroses i variades investigacions en diversos camps (principalment literatura i narratologia, però també —amb preferència pel sentit més ampli— estudis religiosos, sociologia i filosofia). Investigadors de tots els orígens l'estudien per autor, per gènere literari, per període, per país, etc.
El terme està introduït a la teoria de la literatura per les obres d'Aristòtil, en particular analitzant el paper d'Èdip. Shakespeare, els autors barrocs i les novel·les de fulletó del van usar abundantment aquest recurs, que pot tenir un to dramàtic o còmic. A mesura que avança el temps, són més freqüents les anagnòrisis que acaben en un final feliç, com el fill orfe que recupera família o posició social.
Referències
Vegeu també Hamartia
Categoria:Teoria de la literatura Categoria:Teatre grec i llatí