Magnus Erlendsson, Magnus, jarl de les Òrcades o Magnus I (Noruega, ca. 1075 - Egilsay, Òrcades, 16 d'abril de 1115) va ser el primer jarl de les Òrcades entre 1108 i 1115. És venerat com a sant per l'Església catòlica, essent l'únic sant noruec que ha tingut un procés de canonització formal.
Biografia Els avis de Magnus van ésser Thorfinn Sigurdsson, senyor de les Òrcades, i Ingibiorg Finnsdottir, que van ésser pares d'Erlend i Pau, bessons. Per part materna, la família estava emparentada amb els reis Olaf II i Harald II de Noruega. Nascut el 1075, Magnus fou fill d'Erlend Thorfinnsson, senyor de les Òrcades, i va servir el rei Magnus III de Noruega com a skutilsvein (càrrec similar al de camarlenc). Aquest va prendre possessió de les Òrcades en 1098 i va deposar Erlend i el seu germà Pau. El germà de Pau, Haakon Paulsson, fou després regent del príncep Sigurd de Noruega, que en recompensa el nomenà comte de les Òrcades en 1105. miniatura|esquerra|Catedral de Sant Magnus, a Kirkwall. miniatura|esquerra|Interior de la catedral de Kirkwall. Mentrestant, Magnus havia guanyat fama per la seva pietat i gentilesa; les seves conviccions religioses el van portar a defugir d'entrar en combat contra els vikings a Anglesey (Gal·les) i preferir restar al vaixell cantant salms. Va haver de marxar de Noruega i va refugiar-se a Escòcia, però tornà a les Òrcades el 1105 i va disputar amb el seu cosí Haakon pels drets a la senyoria de les illes. En no arribar a un acord, va demanar ajut al rei Eystein II de Noruega, que li assegurà el comtat de les Òrcades; des de llavors i fins al 1114, governà a les illes conjuntament amb Haakon.
Els partidaris de cadascú, però, es van trobar al thing (l'assemblea o parlament) de les illes, preparats per lluitar. Es va negociar la pau i els comtes van acordar de trobar-se a l'illa d'Egilsay, anant-hi cadascú amb dos vaixells; Haakon, però, va anar-hi amb vuit. Magnus, en veure les males intencions del cosí, va refugiar-se a l'església, però va ésser capturat l'endemà, divendres sant. Se li oferí la possibilitat de marxar a l'exili o ésser empresonat, però l'assemblea va jutjar que era millor que morís. Ofeigr, el portaestendard de Haakon, no va voler executar-lo i Haakon va fer matar-lo al seu cuiner, amb una destral.
Enterrat al mateix lloc on va ésser mort, tot i que era una roca, hi va créixer un prat verd. La mare de Magnus va obtenir permís per sebollir-lo en una església i va ésser traslladat a la Christchurch de Birsay, a l'illa de Mainland.
Veneració La fama de santedat de Magnus es va estendre, i la seva mort va ésser considerada un martiri per la fe, tot i que havia respost a motivacions polítiques; de mica en mica, l'església de Birsay esdevingué lloc de pelegrinatge dels habitants de l'arxipèlag, com també dels de les illes Shetland i Escòcia. Es van començar a atribuir miracles i prodigis al sant.
Mentre Haakon vivia, la veneració es feia en la clandestinitat, i el bisbe Guillem la qualificava d'"acte supersticiós". Finalment, l'Església local acceptà el culte i permeté la translació de les relíquies a l'església de Sant Olaf a Kirkwall, en 1135. Un nebot del màrtir, Ragnvald Kalle Kollson, va fer construir a Kirkwall un gran temple on instal·lar les relíquies, que esdevindrà la Catedral de Sant Magnus. El procés de canonització no va acabar fins a l'11 de juliol de 1898, quan Lleó XIII el proclamà sant.
La seva història és narrada en dues sagues, la Magnus' saga i la Legenda de sancto Magno. A més, la seva història conforma l'argument de la novel·la Magnus de George Mackay Brown (1973) i de St Magnus, Earl of Orkney de John Mooney. El 1977 Peter Maxwell Davies estrenà una òpera en un acte, The martyrdom of St Magnus, basada en la novel·la de Brown.
Categoria:Sants de l'Església Catòlica Categoria:Sants de l'anglicanisme Categoria:Sants escocesos Categoria:Sants laics Categoria:Sants morts al segle XII Categoria:Sants màrtirs Categoria:Sants noruecs Categoria:Religiosos cristians Categoria:Nascuts al segle XI