miniatura|Mrs Salesbury amb els seus nets (c. 1676), Tate John Michael Wright (maig de 1617 – juliol de 1694)Les dates exactes de naixement i mort són desconegudes, la data probable del seu bateig és el 25 de maig de 1617 i va ser enterrat l'1 d'agost de 1694 (vegeu el cos de l'article per a més detalls) va ser un pintor de retrats britànic del barroc. Va fer el seu aprenentatge a Edimburg sota la tutela del pintor escocès George Jamesone, i va adquier una considerable reputació com a artista i erudit durant una llarga estada a Roma. A Roma va ser admès com a membre de l'Accademia di San Luca i va relacionar-se amb alguns dels més importants artistes de la seua generació. L'any 1655 va ser comisionat per l'arxiduc Leopold Guillem d'Habsburg, governador dels Països Baixos espanyols, per adquirir obres d'art a l'Anglaterra d'Oliver Cromwell. A partir de 1656 va establir la seua residència permanent a Anglaterra on va ser pintor de cambra abans i després de la Restauració anglesa. Com a convers al Catolicisme, fou un favorit de la restaurada cort Estuard; va treballar per a Carles II i Jaume II i fou testimoni de moltes de les maniobres polítiques de l'època. En els darrers anys de la monarquia Estuard va tornar a Roma com a integrant d'una ambaixada davant del papa Innocenci XI.
Generalment es considera Wright com un dels pintors britànics nadius més importants de la seua generació, sobretot pel seu característic realisme aplicat als retrats. Potser a causa de l'extraordinària naturalesa cosmopolita de la seua experiència vital, va ser promocionat pels seus patrons a les posicions més elevades, en una època en què a Anglaterra es preferien habitualment els artistes estrangers. Avui dia, els seus retrats de personatges de la reialesa i l'aristocràcia es troben en molts dels principals museus del món.
Primers anys i connexions amb Escòcia miniatura|George Jamesone (1590–1644) autoretrat (c.1642), Galeries nacionals d'Escòcia
La procedència de John Michael Wright, qui al cim de la seua carrera signava indiferentment com «Anglus» o «Scotus», és incerta.
L'escriptor John Evelyn el va qualificar d'escocès, un epítet repetit per Horace Walpole i acceptat provisionalment pel seu últim biògraf, Verne. No obstant això, en un escrit de 1700, l'antiquari anglès Thomas Hearne va dir que Wright havia nascut a Shoe Lane, Londres i que després de la seua conversió al catolicisme, quan encara era un adolescent, va ser portat a Escòcia per un sacerdot. El naixement a Londres sembla confirmar-se pel registre d'un bateig, datat el 25 de maig de 1617, d'un tal "Mighell Wryghtt", fill de James Wright, sastre i ciutadà de Londres, (per subscripció) a l'església de St Bride, Fleet Street, Londres. El registre baptismal va ser descobert per Waterhouse:
El que se sap és que el 6 d'abril de 1636, un Wright de dinou anys era aprenent de George Jamesone, un pintor retratista d'Edimburg amb certa reputació. El Registre d'aprenents d'Edimburg el recull com «Michaell, fill de James W(right), sastre, ciutadà de Londres».Waterhouse p.70 Les raons del seu trasllat a Escòcia no s'han aclarit, però va poder ser degut a relacions familiars (els seus pares podrien haver estat escocesos emigrats a Londres) o l'esclat de la pesta. Hom creu que durant la seua estada a Edimburg va allotjar-se en un edifici d'apartaments situat a la Royal Mile prop de la Netherbow Gate, que Jameson usava com a taller. Inicialment s'havia parlat d'un aprenentatge de cinc anys, però va haver de ser acurtat arran de l'empresonament de Jameson a la darreria de 1639. No hi ha constància de cap obra individual de Wright durant aquest període (la seua primera obra coneguda és un petit retrat de Robert Bruce, I comte d'Ailesbury pintat a principi de la dècada dels 1640 durant la seua estada a Roma).Avui dia pertanyent a la col·lecció privada del Marquès d'Ailesbury a Tottenham House
També és possible que Wright coneguera la seua muller durant la seua estada a Escòcia. No se sap res d'ella, excepte per un text de trenta anys després, que la descriu com «relacionada amb les més nobles i distingides famílies d'Escòcia». Si això és cert, explicaria com posteriorment Wright va ser capaç d'atraure els encàrrecs de l'aristocràcia. Tot el que es coneix amb certesa és que Wright va tenir almenys un fill d'ella, anomenat Thomas.
Roma i els Països Baixos miniatura|esquerra|Mare de Déu i Infant (1647) basada en l'obra d'Annibale Carracci. Primera obra escocesa coneguda de Wright, dedicada al marquès de Somerfield. Col·lecció Hunterian
Hi ha indicis que suggereixen que Wright viatjà França després del seu aprenentatge, però el seu destí final va ser Itàlia. És possible que ja estiguera a Roma l'any 1642, entorn de la figura de James Alban Gibbes (un erudit d'origen escocès), però és segur que hi residia des de 1647. De la seua vida a Roma no hi ha més que mínims detalls, però certament la seua habilitat i reputació havien crescut tant que l'any 1648 va ingressar com a membre de la prestigiosa Accademia di San Luca (el registre diu "Michele Rita, pittore inglese"). En aquella època l'Acadèmia es componia de pintors italians reputats i de pintors estrangers il·lustres, com ara el francès Nicolas Poussin i l'espanyol Diego Velázquez. El 10 de febrer d'aquell any va ingressar en la Congregazione dei Virtuosi al Pantheon, una entitat caritativa que promovia la fe catòlica a través de l'art i que patrocinava una exposició anual al Panteó.
Wright va passar més de deu anys a Roma, i durant aquest temps esdevingué un competent lingüista i un respectat expert en temes artístics. A més, va guanyar prou diners com per reunir una gran col·lecció de llibres, gravats, pintures, gemmes i medalles; amb obres atribuïdes a Mantegna, Miquel Àngel, Rafael, Ticià i Correggio. Va adquirir al voltant de quaranta quadres, potser tant com a marxant d'art com a col·lecionista. Richard Symonds, pintor afeccionat i reialista, va catalogar la col·lecció de Wright a principi dels anys 1650 (cal destacar el fet interessant que va designar el pintor com "Scotus").
Antiquari de Leopold d'Àustria miniatura|Galeria de l'Arxiduc Leopold a Brussel·les, per a la qual Wright va col·leccionar (pintura de David Teniers el Jove c. 1650).L'arxiduc Leopold Guillem a la seua galeria de Brussel·les
L'any 1654, després d'haver passat una dècada a Roma, Wright es va traslladar a Brussel·les, on les seues habilitats van ser reconegudes per l'arxiduc Leopold Guillem d'Habsburg, aleshores governador dels Països Baixos espanyols. Leopold el va contractar no com a artista, sinó com a conseller d'antiguitats. Com a germà menor de l'emperador Ferran III i cosí de Felip IV d'Espanya, l'arxiduc disposava dels mitjans necessaris per reunir una gran col·lecció d'art i antiguitats. D'altra banda, a la primavera del 1655, l'arxiduc estava gaudint d'un període de relacions cordials amb Oliver Cromwell, llavors Lord Protector d'Anglaterra. (De fet, ambdós havien estat intercanviant cavalls en forma de regal, i Leopold havia proporcionat a Cromwell tapissos selectes i altres artefactes per a la remodelació del Palau de Whitehall. Cromwell també va rebre una ambaixada dels Habsburgs per a felicitar-lo pel seu nou càrrec.) Des de l'execució de Carles I l'any 1649, Leopold havia estat adquirint obres d'art de les col·leccions reials i de col·leccions privades d'alguns aristòcrates, i, en aquest context, va enviar Wright a Londres per adquirir-ne més. Per poder entrar a Anglaterra se li va emetre un passaport com «Juan Miguel Rita, pintor Inglés, que va a Inglaterra a procurar pinturas, medallas, antigüedades, y otras cosas señaladas, que le hemos encargado…»Bodlein Library, Universitat d'Oxford, Rawlingson MSS. Series A, Vol.26, fol.101. El passaport està datat el 22 de maig de 1655, i va ser signat per l'arxiduc a Brussel·les, tot indicant que Wright havia eixit d'Itàlia cap al ducat de Brabant per aquella època. (L'addició del nom "Joan", probablement indicaria la seua conversió al catolicisme poc abans, i seria el nom que se li va imposar en el bateig.)
Com a comissionat en missió oficial, probablement Wright va visitar l'ambaixador extraordinari de Leopold a Londres, Felipe Manuel de Bette el Marquès de Lede, i a Alonso de Cárdenas, l'ambaixador ordinari dels Habsburg - qui des de 1649 també s'ocupava de la compra d'obres d'art per a la Monarquia Espanyola. L'absència de registre d'aquestes visites fa impossible establir la data exacta i la durada del viatge. No obstant això, el Marquès de Lede va abandonar el càrrec a finals de juny i Cárdenas unes setmanes després, atès que les relacions entre Cromwell i els Habsburg s'havien deteriorat; de manera que probablement Wright va tornar a Flandes amb les obres que havia adquirit tot just a temps per assabentar-se que l'Arxiduc – i part de la seua enorme col·lecció artística – partirien de Brussel·les a la tardor d'aquell mateix any. Tot i això, després que l'Arxiduc s'havia instal·lat a Viena, Wright va tornar a Londres. El 9 d'abril de 1656 va creuar per Dover (Anglaterra), i el registre de viatgers indica: Potser amb un zel intencionat Wright indica la seua estada als Països Baixos espanyols amb l'eufemística expressió «altres llocs» i omet la seua pertinença a l'Acadèmica de Sant Lluc, que podia haver-lo identificat com a catòlic romà.
Anglaterra miniatura|Elizabeth Claypole (1658), National Portrait Gallery
Qualssevol que foren les seues intencions, el fet és que Wright no va tornar a Itàlia, sinó que poc després va fer venir la seua família a Anglaterra. Tot i el seu fervent catolicisme i el radical protestantisme que caracteritzà el Protectorat (1653–1659), sembla que Wright va ser capaç d'adjudicar-se prestigiosos encàrrecs. De fet, Waterhouse diu que va practicar «l'adulació més deliberada i desvergonida a Cromwell» en el retrat pòstum d'Elizabeth Claypole, filla d'Oliver Cromwell, fet l'any 1658 (avui dia a la National Portrait Gallery). Es tracta d'un retrat al·legòric que mostra Elizabeth com Minerva, recolzada en un relleu tallat que mostra la deessa brollant del cap de Júpiter amb el lema Ab Jove Principium – una al·lusió al mateix Cromwell, de qui portava el retrat en un camafeu. Segons sembla, també va ser capaç de treballar per al bàndol contrari al règim: l'any 1659 va pintar el retrat del coronel John Russell, qui va intervenir en la conspiració Sealed Knot per restituir el tron a Carles II. Aquest retrat en particular és considerat per almenys un critíc com l'obra mestra de Wright.
miniatura|esquerra|Retrat del rei Carles II per Wright, a la Royal Collection
Després de la restauració de Charles II l'any 1660, el catolicisme de Wright va deixar de ser un problema, a causa de la política de tolerància religiosa del rei. No mai va ser un bon home de negocis i Wright va trobar-se amb dificultats financeres. El rei Carles li va permetre vendre per lots la seua col·lecció d'obres d'art. El mateix rei va adquirir catorze dels quadres de la col·lecció de Wright. A principi de la dècada del 1660, Wright havia reeixit a establir un prestigiós taller a Londres, i era qualificat per l'escriptor John Evelyn al seu diari com «el famós pintor Mr Write». Després, la Gran pesta de Londres (1665) va fer que Wright se n'anara al camp, on va pintar almenys tres membres de la família catòlica Arundell of Wardour. Irònicament, l'any següent, el Gran incendi de Londres (1666) havia de beneficiar-lo, atès que li va ser adjudicat un dels primers encàrrecs artístics de la Ciutat de Londres per pintar vint-i-dos retrats de cos sencer dels anomenats «Jutges de l'Incendi» (nomenats per dictaminar en les disputes sobre propietats sorgides arran de l'incendi). Aquests quadres, acabats l'any 1670, van estar penjats al Guildhall fins que va ser bombardejat en la Segona Guerra Mundial; avui dia només hi ha dos (els de Sir Matthew Hale i Sir Hugh Wyndham) a la Galeria d'Art Guildhall; la resta han estat destruïts o s'han perdut.
Patrocini reial