miniatura|Mortain en un mapa de la Normandia històrica El comtat de Mortain fou una jurisdicció feudal centrada a la població de Mortain a Normandia. El títol de comte de Mortain fou portat per dos reis d'Anglaterra, per reis de Navarra i nombrosos membres de diverses famílies reials i ducals. Va ser en els seus primers segles d'existència un títol molt prestigiós, però la seva importància va disminuir cap al per no ser més que un títol accessori.
Història El 933 el rei Carles III de França el Simple, va cedir a Guillem I de Normandia Llarga Espasa, el Cotentin i l'Avranchin qua anteriorment havien estat abandonats als bretons. Des d'aquest any el ducat de Normandia va adquirir a poc a poc la província eclesiàstica de Rouen, és a dir el territori que modernament forma la Normandia però no se sap segur si els normands dominaven efectivament tot el territori; fins al temps de Ricard I de Normandia (942-996), la meitat occidental sembla que escapava a l'autoritat dels comtes normands instal·lats a Rouen.Lucien Musset, Considérations sur la genèse et le tracé des frontières de la Normandie, a Media in France..., p. 309-18. Els normands no haurien dominat Mortain i la seva regió més que després de diverses lluites contra els seus veïns bretons i manencs (del Maine).
El comtat de Mortain hauria estat creat al primer quart del quan el duc de Normandia Ricard II va instal·lar comtes a les fronteres del seu ducat.Lucien Musset, "Naissance de la Normandie", a Michel de Boüard, Histoire de la Normandie, Privat, Toulouse, 1970, p.115 Vers 1015, un comte es va instal·lar a Avranches.Lucien Musset, "Naissance de la Normandie", a Michel de Boüard, Histoire de la Normandie, Privat, Toulouse, 1970, p.116 L'Avranchin, proper a la frontera amb el ducat de Bretanya, patia sovint les incursions dels bretons i angevins. D'altra banda, estant situat Mortain a l'extrem sud-oest del ducat, servia d'enllaç a l'autoritat ducal. Abans del 1050, el Mortainais hauria estat separat del Avranchin per formar una entitat separada enfront del comtat del Maine. L'honor de Mortain tenia per cor la gran vall del Sélune, anomenada vall de Mortain; incloïa també els ingressos de l'àrea forestal de Montmartin, i (a l'època d'Esteve de Blois (Esteve d'Anglaterra +1154) i després del seu fill Guillem de Blois o Guillem de Boulogne (mort el 1159), es creu que va incloure fins i tot la vila de Coutances,.doncs un acte d'Esteve esmenta que va tenir la seva cort de justícia a Coutances. Abans de 1106 l'honor incloïa també unes terres a l'entorn del castell de La Haye-du-Puits (Nord Cotentin). El castell de Mortain s'hauria construït sota Guillem I de Normandia Llarga Espasa.
Els ducs de Normandia van posar com a comtes de Mortain a membres de la pròpia família. És difícil de saber qui fou el primer comte perquè abans de 1040 els texts que esmenten els noms d'aquestos no en diuen el seu lloc d'implantació,David Bates, Normandy before 1066, Longman, Londres-New York, 1982, p.114 i el títol de comte no era gaire corrent.David Douglas, The Earliest Norman Counts, The English Historical Review, vol. 61, n° 240 (mai 1946), p. 129-156 Així els començaments del comtat de Mortain i, per tant, dels comtes de Mortain, són molt mal coneguts. El primer que ho va ser fou Robert d'Avranches, un fill il·legítim de Ricard I de Normandia, als primers anys del , que estava establert al castell de Mortain i és considerat el primer comte dominant un gran territori que incloïa a més de Mortain, el Mont Saint-Michel i la regió d'Avranches cap al 1015. Douglas el considera com el primer comte de Mortain, fins i tot si fou probablement més un comte de l'Avranchin.David Douglas, The Earliest Norman Counts, The English Historical Review, vol. 61, n° 240 (maig 1946), p. 129-156 La Vita Gauzlini. Vida de Gauslí, per André de Fleury, escrit en els anys 1040, que descriu la vida de Gauslí, abat de Fleury de 1004 a 1030 identifica clarament aquest Robert com a germà del duc Ricard II, el seu fill Ricard com el nebot del duc, i precisa que aquest Ricard va ser exiliat a ultramar el 1026, després de rebel·lar-se,.. Cassandra Potts, « The Earliest Norman Counts Revisited: The Lords of Mortain »;, en The Haskins Society Journal, volum 4 (1992), pàg. 23 a 35.Brian Golding, « Robert of Mortain », Anglo-Normans Studies : XIII. Proceedings of the Battle Conference, édité par Marjorie Chibnall, Boydell & Brewer Ltd, 1990, p. 120. Per Jacques Boussard « ...la constitució de la senyoria -comtat- de Mortain sembla coincidir amb el final de les guerres entre el duc de Normandia Robert el Magnífic i el duc de Bretanya, al moment en què la frontera entre els dos ducats fou definitivament fixada al Couesnon… ». Per a Claude Groud-Cordray i David Nicolas-Méry, el comtat de Mortain va néixer després de 1047, després de la batalla de val de Dunes.. Claude Groud-Cordray, David Nicolas-Méry, « Des comtes aux vicomtes d'Avranches et comtes de Mortain, du début du XIe siècle à 1066 » (Dels comtes als vescomtes d'Avranches i comtes de Mortain, del començament del a 1066), a Revista de l'Avranchin i del País de Granville, 2007, volum 84, p. 359-374. La seva fundació resultà de la voluntat del duc Guillem el Bastard de retirar a Avranches el seu estatut de capital comtal atorgat per Ricard I de Normandia; per tal d'evitar que un «estat tampó» es formés al marges del seu ducat, el jove duc desplaça Guillem Guerlenc llavors comte d'Avranches, cap a Mortain que va esdevenir el nou pol polític de la diòcesi d'Avranches; Avranches esdevingué un simple vescomtat que va anar a mans de la família dels comtes de l'Hiémois, els Goz, i més precisament a Ricard Goz i després a Hugu d'Avranches, el seu fill.
La transcripció d'una carta que s'ha conservat menciona l'existència d'un comte Ricard.David Douglas, The Earliest Norman Counts, The English Historical Review, vol. 61, n° 240 A la Vita Gauzlini, André De Fleury relata els problemes de l'Abadia de Saint-Benoît-sur-Loire amb Ricard, el fill del comte Robert, qui havia estat portat a l'abadia per ser-hi frare, però ques es va retirar quan es va trobar que era l'únic fill supervivent del comte. És lògic considerar que aquest Ricard va succeir al seu pare i va ser comte de la regió d'Avranches fins a 1026.
Guillem Guerlenc (o Warlong, Werling, Warlenc, Werlenc) va assolir la funció comtal, però aquesta vegada clarament establert a Mortain. El seu parentiu està subjecte a debat. Per a Orderic Vitalis, és el fill del comte Mauger. Douglas conclou que és impossible que sigui el fill de Mauger, el comte de Corbeil i fill de Ricard I per un problema de cronologia. Però Cassandra Potts. el contradiu, proposant que el comtat de Mortain li fou donat després de l'exili del seu cosí Ricard el 1026. Per a Groud-Cordray i Nicolas-Méry, la successió tingué lloc certament el 1026 però és sobre el comtat d'Avranches i no de Mortain.
Poc abans o poc després de la meitat del segle XI Després del nomenament d'Odon al bisbat de Bayeux (1049), i abans del matrimoni de Guillem el Bastard (1050); Interpolacions d'Orderic Vitalis al Gesta Normannorum Ducum de Guillaume de Jumièges (Guillem de Jumièges), edició Guizot, París, Brière, 1826. segons Orderic Vitalis o després de 1055 segons algunes cartes conservades, David Douglas, The Earliest Norman Counts, The English Historical Review, vol. 61, n° 240 fins i tot al voltant de 1060 i potser no abans de 1063, Guillem Guerlenc caigué en desgràcia i fou reemplaçat. És bastant probable que fou deposat al final dels anys 1050, després de les batalles de Mortemer (1054) i Varaville (1057). No se sap si la raó d'aquesta destitució era realment fundada. Orderic Vitalis constata que va ser implicat en un complot de rebel·lió contra el duc. Interpolacions d'Orderic Vitalis al Gesta Normannorum ducum, ibidem., p. 194. i que va ser desterrat i es va haver d'exiliar. El duc de Normandia tenia per a estratègia en aquesta època desfer-se de la influència dels Ricardistes.
Guillem el Conqueridor va nomenar llavors al seu germanastre matern Robert de Mortain (mort el 1090) com a comte; li calia un home de confiança per a aquest territori estratègic com era llavors el Mortainais com a frontera amb el ducat de Bretanya, el comtat del Maine i la senyoria de Bellême; estava a més proper als importants centres eclesiàstics d'Avranches i de Coutances. Bellême era un territori de lleialtat dubtosa, quasi-independent, a la frontera del Maine, del Blesois (Blois), i del domini reial.Jacques Boussard, « Le comté de Mortain au XIe siècle », Moyen Age, 58 (1952), p. 253-279. Robert de Mortain, germanastre matern de Guillem el Conqueridor va fer construir o fortificar places fortes a Mortain, Saint-Hilaire-du-Harcouët, Le Teilleul i Tinchebray que formaven una poderosa línea de defensa a la frontera sud-oest del ducat.Brian Golding, « Robert, count of Mortain (d. 1095) », Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004. Altres places fortes a destacar al comtat foren els castells de Saint-James-de-Beuvron i de Cérences. El 1082 Robert va conquerir el castell de Gorron al Maine, el que li va donar una bona base avançada contra Folc IV d'Anjou. Robert de Mortain va participar en la conquesta normanda d'Anglaterra, i va ser el segon senyor més ric en Anglaterra després del duc i d'Odon De Conteville. El seu fill Guillem el va succeir.
A Guillem de Mortain (mort el 1140), aliat de Robert Courteheuse, li fou confiscat el seu comtat després de la batalla de Tinchebray. Capturat, va ser empresonat durant llargs anys, probablement fins a la mort del rei el 1135, i després va ser frare fins a morir el 1040.
A diferència d'algun altre comtat, per exemple el comtat d'Eu, Mortain tenia poca autonomia; fou una unitat política coherent a partir de la meitat del i fins al . Va restar en relació estreta amb el poder ducal fins que fou parcialment desmembrat per Lluís IX de França el Sant l'abril del 1235.Daniel Power, The Norman Frontier in the Twelfth and Early Thirteenth Centuries, Cambridge University Press, 2004, p. 58-61.
Robert de Vitri va ser nomenat comte per Enric I d'Anglaterra el 26 de setembre de 1106. Pren aquest títol en algunes cartes de Savigny. El va tenir poc de temps i no va fer res de destacable.M. de Gerville Recerca sobre els antics castells districtes d'Avranches i de Mortain, departament de la Màniga, p. 180-187, en Memòries de la Societat dels Antiquaris de Normandie, anys 1827 i 1828, Caen, 1828.
Enric I d'Anglaterra cedí després el comtatOrderic Vitalis, edició Guizot, volum III, llibre V, pàg. 117, i volum VI, Llibre XI, pàg. 43. a Esteve de Blois, futur rei d'Anglaterra, que era el seu nebot, del qual tenia la custòdia des de 1102. L'any és desconegut, probablement entre 1112 i 1119.Esteve era ja comte el 1119 segons Orderic Vitalis, Histoire de Normandie, Tome IV; Llibre XII, pàg. 284. El 1130, Esteve era el senyor més ric en els dominis del seu oncle. Quan Esteve va pujar al tgron d'Anglaterra, aspirava també a la possessió del ducat de Normandia però de fet no va tenir el control d'aquest ducat, i el comtat de Mortain era el seu únic punt de suport.François Neveux Normandie dels ducs als reis (Xe-Xiie segle), Rens, Oest-França, 1998; pàgines 506 i 509-510.