Esdeveniments Països Catalans miniatura|Bitllet del Consell Municipal de Reus, de 1937. 8 de febrer - últim número de La Veu de Catalunya, diari en català que es publicà a Barcelona des de 1899, amb dues edicions diàries. 9 de febrer - València: Decret de creació de l'Institut d'Estudis Valencians, organisme superior d'estudis i investigació. 17 de febrer - Es crea a Catalunya el Servei de Biblioteques del Front, per al temps de lleure o de convalescència dels soldats. 4-7 de maig - Barcelona: Fets de Maig. 2 de novembre - Lleida (el Segrià): l'aviació franquista bombardeja la ciutat i hi causa tres centenars de morts. 6 de novembre - Barcelonaː S'hi celebra el Primer Congrés Nacional de la Dona, d'on sorgirà la Unió de Dones de Catalunya. Creació de la Institució de les Lletres Catalanes. El govern de la República Espanyola es trasllada a Barcelona. Josep Trueta i Raspall introdueix el seu tractament de les ferides de guerra. Primers bombardeigs navals i aeris sobre València i Barcelona.
Resta del món 1 d'abril - Alemanya: la llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg esdevé efectiu. 26 d'abril - Guernica (País basc): Bombardeig de Guernica per la Legió Còndor, durant la Guerra Civil espanyola. 26 de maig - Egipte: admeten aquest país a la Societat de Nacions. 27 de maig - San Francisco, Califòrnia (EUA): s'obre al trànsit de vianants el Pont Golden Gate. 1 de juliol - Espanya: Els bisbes catòlics publiquen la Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España en què donen suport a l'aixecament per part del bàndol nacional del general insurrecte Franco. 7 de juliol: Comença la batalla de Brunete Xina: Lincident del pont Marco Polo, va marcar l'inici de la Segona Guerra Sinojaponesa entre l'Imperi del Japó i la República de la Xina. Els soldats d'ambdues potències es van enfrontar a 15 quilòmetres al sud-oest del centre de Pequín en el pont de Marco Polo. 12 de juliol - Parísː S'inaugura per a l'Exposició Internacional de París de 1937 el Pavelló de la República. 15 de desembre - Terol: comença la batalla de Terol, que acabarà el 22 de febrer de 1938 amb victòria franquista. Hans Adolf Krebs descobreix el sistema del cicle de Krebs, que es dona dins dels mitocondris. Primers usos del triangle rosa en els camps de concentració nazis.
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Clinton Davisson George Paget ThomsonQuímica Walther Haworth Paul KarrerMedicina o Fisiologia Albert Szent-GyörgyLiteratura Roger Martin du GardPau Robert Cecil of Chelwood
Naixements Països Catalans
10 de gener - Folgueroles, Osona: Ricard Torrents, assagista, traductor i crític literari català. 21 de gener - Vilassar de Mar, Maresme: Ernest Lluch, economista i Ministre de Sanitat. 15 de febrer - Barcelona: Manuel de la Calva Diego, cantant i compositor català, conegut per ser integrant del Dúo Dinámico (m. 2025). 9 de març - el Pont de Vilomara, Bages: Montserrat Ponsa i Tarrés, escriptora, activista cultural i social. 14 de març - Andratx, Mallorca: Baltasar Porcel i Pujol, escriptor, periodista i crític literari mallorquí. 18 de març - Bordeus, França: Odette Pinto, periodista catalana de ràdio i de televisió. 21 de març - Roses, Girona: Carme Vilà i Fassier, pianista i concertista catalana. 23 de març - Les: Maria Pilar Busquet i Medan, política aranesa. 2 d'abril - l'Hospitalet de Llobregat: Antoni Ros-Marbà, director d'orquestra i compositor català. 6 de maig - Barcelona: Maria Bofill, ceramista catalana. 31 de maig - Argelaguer, la Garrotxa: Josep Pujiula i Vila, el Tarzan d'Argelaguer, torner català. 17 de juliol - Barcelona: Sergi Schaaff i Casals, realitzador i director de televisió català. 3 d'agost - Sant Sadurní d'Anoia: Maria Àngels Ollé, pedagoga, escriptora i professora universitària catalana. 18 d'agost - Barcelona: Purita Campos, dibuixant de còmics, il·lustradora i pintora catalana. 6 de setembre - Sant Mateu (Baix Maestrat): Sergio Aragonés Domenech, dibuixant de còmics valencià i mexicà. 21 de setembre - Barcelona: Amparo Baró, actriu de teatre, cinema i televisió catalana. 8 d'octubre - Boí: Lourdes Beneria i Farré, economista catalana, catedràtica emèrita, pionera de l'economia feminista. 18 de novembre - Barcelona: Josepa Soler i Erill, jugadora, entrenadora i directiva de basquetbol catalana. 5 de desembre - Ciutadella, Menorca: Pilar Benejam i Arguimbau, geògrafa i pedagoga menorquina.
Resta del món
1 de gener, Istanbul, Turquia: Petros Màrkaris, escriptor i guionista grec. 4 de gener, Saint Louis, Missouri, Estats Units: Grace Bumbry, mezzosoprano i soprano estatunidenca. 8 de gener, Cardiff, Gal·les: Shirley Bassey és una cantant britànica. 14 de gener, Dunedin: Margaret Ann Chapman, limnòloga, primera dona a dirigir una expedició científica a l'Antàrtida. 16 de gener, la Haia, Països Baixos: Conny Vandenbos, cantant holandesa. 18 de gener: Derry, Irlanda del Nord: John Hume, polític nord-irlandès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1998. Santiago de Xile: Marta Harnecker, pensadora marxista xilena. 30 de gener, Londres, Regne Unit: Vanessa Redgrave, actriu britànica, guanyadora dels premis Oscar i Globus d'Or. 31 de gener, Baltimore, Maryland, EUA: Philip Glass, compositor estatunidenc. 8 de febrer, París: Françoise Claustre, etnòloga i arqueòloga francesa, directora emèrita de recerca del CNRS. 11 de febrer, Guadalupe: Maryse Condé, escriptora francesa, feminista i activista difusora de la història i la cultura africana al Carib. 17 de febrer, Wuppertal: Rita Süssmuth, política alemanya que ha estat ministra i presidenta del Bundestag alemany. 22 de febrer, Nova York: Joanna Russ, escriptora i activista feminista, autora d'obres de ciència-ficció i crítica feminista. 1 de març, Madrid: Ángeles Chamorro, soprano d'òpera i sarsuela castellana. 6 de març, Bolxoie Màslennikovo: Valentina Tereixkova, cosmonauta, enginyera, militar i política russa.
13 de març, Sydney, Australia: Janice Monk, geògrafa americana, figura cabdal en el desenvolupament de la geografia del gènere als EUA.
20 de març, barri de la Latina, Madrid: Lina Morgan, vedette i actriu espanyola. 27 de març, Donostia: Lourdes Iriondo Mujika, cantant i escriptora, referent de la cançó d'autor basca de meitat de segle XX. 30 de març, Richmond (Virgínia), Estats Units: Warren Beatty, actor, productor i director de cinema estatunidenc. 31 de març, Codogno, Pino Pagani, periodista, escriptor i reporter de ràdio italià. 5 d'abril, Nova York, EUA: Colin L. Powell, militar i polític estatunidenc d'origen jamaicà. Va ser general en l'Exèrcit dels Estats Units i president de l'Estat Major Conjunt durant la Guerra del Golf. 10 d'abril, Moscou: Bel·la Akhmadúlina, una dels grans poetes russes del segle XX 18 d'abril, Zywiec, Polònia: Natalia Lach-Lachowicz, més coneguda com a Natalia LL, artista conceptual polonesa pionera en el moviment artístic feminista. 22 d'abril Nova York, Estat de Nova York, EUA: Jack Nicholson, actor de cinema estatunidenc, guanyador de tres Oscar. Salem, Massachusetts: Patricia Goldman-Rakic, biòloga en el camp de la neurociència, estudiosa del cervell. 26 d'abril, Tekovské Nemce, Txecoslovàquia: Vladimír Valach, economista, diplomàtic i escriptor eslovac. 27 d'abril, Pequín, Xina: Zhang Jie, escriptora xinesa, Premi Mao Dun de Literatura dels anys 1985 i 2005. 28 d'abril, Tikrit, Iraq: Saddam Hussein, dictador iraquià. 3 de maig, Rio de Janeiro, Brasil: Nélida Piñon, escriptora brasilera, periodista, editora i professora. 5 de maig, Coventry, Anglaterra:Delia Derbyshire, compositora de música concreta, pionera de la música electrònica. 7 de maig, Pulacayo, Bolívia: Domitila Chúngara, líder obrera i feminista boliviana. 8 de maig, Caracas, Veneçuela: Lolita Aniyar de Castro política, advocada penalista i criminòloga. 15 de maig, Praga, Txecoslovàquia: Madeleine Albright, primera dona a ser Secretària d'Estat dels Estats Units. Va ser secretària entre 1997 i 2001. 18 de maig, Wasserbillig, avui dins Mertert, Luxemburg: Jacques Santer, polític, procurador i notari luxemburguès, Primer Ministre de Luxemburg entre 1984 i 1995, i president de la Comissió Europea entre 1995 i 1999. 1 de juny, Wellington, Austràlia: Colleen McCullough, neuròloga i escriptora de novel·les romàntiques i històriques. 5 de juny, Orà, Algèria: Hélène Cixous, filòsofa, assagista i professora francesa. Premi Médicis de l'any 1969. 11 de juny, Adelaida, Austràlia: Robin Warren, patòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2005. 12 de juny, Odessa: Vladímir Arnold, matemàtic. 15 de juny, Niça, Françaː Michèle Cotta, periodista i escriptora. 16 de juny, Sofia, Bulgària: Simeó Borisov Sakskoburggotski anomenat també Simeó II de Bulgària, és un polític búlgar i antic tsar o rei d'aquesta nació balcànica. 23 de juny, Viipuri, Finlàndia: Martti Ahtisaari, polític finlandès, President de Finlàndia (1994-2000), Premi Nobel de la Pau de 2008. 26 de juny, Washington DC, EUA: Robert Coleman Richardson, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física l'any 1996. 28 de juny, Delaware, Ohio, EUA: Frank Sherwood Rowland, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química l'any 1995. 6 de juliol, Nijni Nóvgorod, URSS: Vladímir Aixkenazi, director d'orquestra i pianista rus. 16 de juliol, Aiello Calabro: Maria Voce, advocada italiana, líder del moviment dels Focolars. 18 de juliol, Złoczów, Polònia: Roald Hoffmann, químic estatunidenc d'origen polonès, Premi Nobel de Química l'any 1981. 20 de juliol, Alto Bío-Bío, Xile: Berta Quintremán Calpán, activista política maputxe pewenche. 28 de juliol, París, França: Bernard Barbiche, historiador francès. 29 de juliol: Sōja, Japó: Ryutaro Hashimoto (橋本龍太郎),polític japonès. Ocupà el càrrec de Primer Ministre de l'11 de gener de 1996 al 30 de juliol de 1998 Raleigh, Carolina del Nord, EUA: Daniel McFadden, economista, Premi Nobel d'Economia de l'any 2000. 2 d'agost: Berlín, Alemanya: Gundula Janowitz, una de les sopranos líriques més grans de la història moderna. Niigata, Japó: Shigeko Kubota, artista informal i autora de vídeos, performances i instal·lacions 4 d'agost, Londres, Anglaterra: David Bedford, músic i compositor anglès 24 d'agost, Abeokuta, Nigèria: Moshood Abiola, sovint referit com MKO Abiola, empresari, editor i polític nigerià 27 d'agost, Detroit, EUA: Alice Coltrane, música nord-americana 4 de setembre, Balmain, Sydney: Dawn Fraser, nedadora australiana guanyadora de vuit medalles olímpiques. 5 de setembre, Yakima, estat de Washington, EUA: Robert Lucas, economista, Premi Nobel d'Economia de l'any 1995. 11 de setembre, Forte dei Marmi: Paola Ruffo di Calàbria, aristòcrata italiana, reina dels belgues. 1 d'octubre, Londres, Regne Unit: Matthew Carter, tipògraf anglès. 6 d'octubre, Verona, regne d'Itàlia: Mario Capecchi, genetista estatunidenc d'origen italià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2007. 11 de novembre, Nova York: Alicia Ostriker, poetessa nord-americana autora de poesia feminista. 1 de desembre, Riga, Letònia: Vaira Vīķe-Freiberga, Presidenta de Letònia el 1999 i entre 2003 i 2007. 17 de desembre, Nova Orleans, Louisiana: John Kennedy Toole, novel·lista estatunidenc. 21 de desembre -Nova York, EUA: Jane Fonda, actriu. 31 de desembre, Karcag, Hongria: Avram Hershko, biòleg israelià d'origen hongarès, Premi Nobel de Química de l'any 2004. Mintimer Xaimíev, president del Tatarstan.
Necrològiques Països Catalans 5 de gener - Manacor: són afusellades al cementiri de Son Coletes les Roges des Molinar. 23 de gener - València: Tina de Jarque, vedet, actriu i cantant catalana (n. 1906). 24 de gener - Barcelona: Teresa Gelats i Grinyó, recuperà cançons populars i tradicionals catalanes (n. 1855). 24 de febrer - Palma: Emili Darder i Cànaves, darrer batle republicà de Palma (n. 1895). 25 de febrer - Sabadell: Marçal Ballús i Bertran, odontòleg i pioner de la cinematografia a Catalunya.