és un científic, lingüista, filòsof i professor estatunidenc, emèrit de lingüística, a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).
A Chomsky, se li atribueix la creació de la teoria de la gramàtica generativa, sovint considerada la contribució més significativa en el camp de la lingüística teòrica del . També va ajudar en l'impuls de la revolució cognitiva en psicologia amb la seva revisió de l'obra Verbal Behavior de Burrhus Frederic Skinner, que va qüestionar l'apropament conductista a l'estudi de la ment i del llenguatge predominant en els anys 1950. La seva visió naturalista en l'estudi del llenguatge també ha influit en la filosofia del llenguatge i la filosofia de la ment (vegeu Gilbert Harman, Jerry Fodor). A Chomsky, també li és atribuït l'establiment de l'anomenada «jerarquia de Chomsky», una classificació dels llenguatges formals en termes del seu poder generatiu.
A més del seu treball lingüístic, Chomsky és àmpliament conegut pel seu activisme polític, i per la seva crítica a la política exterior dels Estats Units d'Amèrica (EUA) i d'altres governs. Chomsky es descriu a ell mateix com un socialista llibertari, un simpatitzant de l'anarcosindicalisme, i sovint és considerat una peça clau intel·lectual en la branca esquerrana de la política dels EUA.
Segons l'Arts and Humanities Citation Index («Índex de cites d'arts i d'humanitats»), entre 1980 i 1992, Chomsky fou citat com una font amb més freqüència que cap altre autor, i fou la vuitena font més citada de totes.
Biografia Chomsky va néixer a Filadèlfia, Pennsilvània, fill de l'estudiós d'hebreu i metge, William Chomsky, qui provenia d'una població d'Ucraïna més tard escombrada pels nazis. La seva mare, Elsie Chomsky (o Simonofsky de soltera), provenia del que ara es coneix com a Belarús, però a diferència del seu marit, ella va créixer als EUA i parlava l'anglès corrent de Nova York. La seva primera llengua fou el jiddisch, però Chomsky diu que entre la seva família era «tabú» el fet de parlar-lo. En descriure la seva família, parla d'una mena de gueto jueu, dividit en un cantó «jiddisch» i un cantó «hebreu», i alinea més la seva família amb aquest darrer, i diu que va créixer «immers en la literatura i cultura hebrees».
A l'edat de vuit o nou anys, Chomsky passava cada nit de divendres llegint literatura hebrea. Molts anys després, seria ell qui faria classes d'hebreu. Tot i això, Chomsky assegura que «l'única llengua que parlo i escric amb competència és l'anglès».
Chomsky recorda que el seu primer article, el va escriure als deu anys i que tractava sobre l'expansió del feixisme a continuació de la caiguda de Barcelona. Als dotze o tretze anys, s'identificaria més plenament amb la política anarquista.
El 1945, va començar a estudiar filosofia i lingüística a la Universitat de Pennsilvània, aprenent del filòsof C. West Churchman i del lingüista Zellig Harris. El 1949, Chomsky es va casar amb la lingüista Carol Schatz. Van tenir dues filles, Aviva (1957) i Diane (1960), i un fill, Harry (1967).
Chomsky va rebre el doctorat en lingüística de la Universitat de Pennsilvània l'any 1955. Va conduir molta de la seva recerca doctoral durant quatre anys en la Universitat Harvard com a Harvard Junior Fellow. En la seva tesi doctoral, va començar a desenvolupar algunes de les seves idees sobre lingüística, i va elaborar-les en el llibre Estructures sintàctiques del 1957, potser la seva obra més coneguda en el camp de la lingüística.
Chomsky va passar a formar part del Massachusetts Institute of Technology (MIT) el 1955 i, el 1961, fou designat professor del Departament de Llengües Modernes i Lingüística (ara és el Departament de Lingüística i Filosofia). Des del 1966 fins al 1976, va portar el professorat de Llengües Modernes i Lingüística Ferrari P. Ward. El 1976, va ser designat Institute Professor. Chomsky ha estat donant classes al MIT de forma continuada des de fa 50 anys.
Fou durant aquest temps que Chomsky va esdevenir més interessat per la política: va esdevenir un dels líders opositors a la Guerra del Vietnam amb la publicació del seu assaig La responsabilitat dels intel·lectuals en el The New York Review of Books, el 1967. Des de llavors, Chomsky ha estat ben conegut per les seves postures antimilitaristes, fent xerrades sobre política per tot el món, i escrivint nombrosos llibres. La seva influent crítica a la política exterior dels EUA i a la legitimitat del poder dels EUA, ha fet d'ell una figura controvertida. Tot i que els sectors de l'esquerra el segueixen amb devoció, té creixents crítiques del sector de la dreta, particularment després de la seva postura després dels atacs de l'11 de setembre de 2001.
El nom de Chomsky Avram (אברם) és un nom hebreu que significa «pare superior» («Abram» en català), pres de la figura bíblica (vegeu Gènesi 12: 1) més tard coneguda com a «Avraham», que significa «pare de molts» («Abraham» en català) (vegeu Gènesi 17: 5). Noam (נועם) és un nom hebreu que significa «agradable» (versió masculina de la femenina No'omi; català: «Naomi», «Noemi» o «Noemí»). Chomsky és un nom rus Хомский.
L'adjectiu epònim chomskià s'utilitza per a fer referència a les seves idees, un terme que Chomsky ha menyspreat per no tenir sentit i per pertànyer a «la història de la religió organitzada». Aquest terme s'ha utilitzat sovint en referència a les seves idees lingüístiques, més que no pas a les polítiques.
Contribucions a la lingüística Estructures sintàctiques fou un extracte del seu llibre Estructura lògica de la teoria lingüística (1955-1975), en el qual introdueix les gramàtiques transformacionals. La teoria atorga a les elocucions (seqüències de paraules) una sintaxi que pot ser àmpliament caracteritzada per una gramàtica formal; en particular, una gramàtica lliure de context estesa amb regles transformacionals. Planteja la hipòtesi que els infants tenen un coneixement innat de l'estructura gramatical bàsica comuna a totes les llengües humanes (per exemple, assumeixen que qualsevol llengua amb què es trobin és segurament d'una mena restringida). Aquest coneixement innat és sovint referenciat com la gramàtica universal. Hom argumenta que el modelatge del coneixement del llenguatge fent ús d'una gramàtica formal justifica la «productivitat» del llenguatge: amb un joc limitat de regles gramaticals i un joc finit de termes, els humans som capaços de produir un nombre infinit de frases, incloses les frases que ningú no hagi dit prèviament.
Els principis i paràmetres (P&P) desenvolupats en les seves Lectures a Pisa de 1979, més tard publicades com Lectures sobre recció i lligaments (LGB), fan una forta crida vers la gramàtica universal. Els principis de la gramàtica subjacents a les llengües són innats i fixats, i les diferències entre les llengües del món poden ser caracteritzades en termes d'adequació de paràmetres en el cervell (tals com el «paràmetre proesment» (pro-drop parameter), la qual cosa indica si sempre cal un subjecte explícit, com en anglès, o si pot ser opcionalment esmentat, com en català), els paràmetres són sovint semblants a interruptors. (D'aquí el terme «principis i paràmetres», sovint donat a la seva argumentació). Des d'aquesta visió, un infant que aprèn una llengua necessita adquirir només els ítems lèxics necessaris (paraules, morfemes gramaticals i fraseologia), i determinar-hi l'adequació de paràmetres adient, la qual pot ser duta a terme basant-se en uns quants exemples clau.
Aquells qui proposen aquesta visió argumenten que el pas en el qual un infant aprèn llengües és inexplicablement ràpid, si no fos perquè els infants tenen una habilitat innata per a aprendre llengües. Tots els infants d'arreu del món segueixen els mateixos passos a l'hora d'aprendre una llengua, i el fet que facin determinats errors característics segons van aprenent la seva primera llengua, mentre que d'altres mai no tenen lloc (i, segons Chomsky, haurien de tenir lloc si fos utilitzat un mecanisme d'aprenentatge purament general més que no pas un d'específic per al llenguatge), apunta tot plegat al factor innat.
Més recentment, en el seu Programa minimalista (1995), alhora que manté el concepte bàsic de «principis i paràmetres», tracta de fer una àmplia revisió de la maquinària lingüística involucrada en el model LGB, traient tot allò superflu fins a deixar els elements imprescindibles. Fa també una aproximació a l'arquitectura de la facultat humana del llenguatge que emfasitza els principis d'«economia» i «disseny òptim», i amb això fa una aproximació derivacional a la generació, en contrast amb l'aproximació representacional del clàssic «P&P».
Les idees de Chomsky han tingut una forta influència sobre els investigadors de l'adquisició del llenguatge en els infants, tot i que alguns d'ells no avalen les teories chomskianes, i defensen més les teories emergentistes o connexionistes, així com redueixen la llengua a una instància dels mecanismes de processament general del cervell.
Gramàtica generativa La visió de Chomsky de la sintaxi, sovint anomenada «gramàtica derivativa», tot i ser bastant popular, ha estat qüestionada per molts, especialment per aquells qui treballen fora dels EUA. Les anàlisis sintàctiques chomskianes solen ser molt abstractes, i acostumen a estar fortament basades en precises investigacions sobre els límits entre les construccions gramaticals i les no gramaticals en una llengua. Hom podria comparar-ho amb els anomenats casos patològics que juguen un important paper en matemàtiques. Tals judicis de gramaticalitat només poden ser portats a terme per un parlant nadiu i, així, per raons pragmàtiques, aquests lingüistes sovint es concentren en les seves pròpies llengües nadiues o en les llengües que dominen més, generalment, anglès, francès, alemany, neerlandès, italià, japonès o alguna de les llengües xineses.
De vegades, les anàlisis de la gramàtica generativa trontollen quan són aplicades a llengües no estudiades fins llavors i, de fet, s'han succeït els canvis en la gramàtica generativa a causa de l'augment de les llengües analitzades. Així i tot, les reivindicacions fetes sobre els principis universals de la lingüística han esdevingut més forts, més que no pas més febles, a mesura que passava el temps. Faci'n d'exemple la suggestió feta als anys 1990 per Richard Kayne, segons la qual totes les llengües tenen de manera subjacent un ordre en les paraules del tipus Subjecte-Verb-Objecte, i que no hagués semblat plausible temps enrere en els anys 1960. Una de les principals motivacions que hi ha darrere d'una postura alternativa, la postura funcional-tipològica o tipologia lingüística (sovint associada a Joseph Greenberg), és el fet de basar les hipòtesis dels principis universals de la lingüística en l'estudi d'una varietat de llengües tan extensa sigui com possible, així com el fet de classificar la variació vista, i formar teories basades en els resultats d'aquesta classificació. La visió chomskiana és massa profunda i dependent del coneixement del parlant nadiu, bé que ha estat aplicada a tota mena de llengües.
La jerarquia de Chomsky