miniatura|Batalla de coixins a Toronto el 2005 miniatura|Dia sense pantalons a Nova York el 2012 Mobilització espontània és una trobada massiva de gent, organitzada generalment de manera telemàtica, que té com a objectiu la realització d'una acció puntual poc convencional o aparentment espontània. Com a sinònim complementari es pot fer servir la forma aplec llampec (manlleu de l’anglès flashmob; flash, ràpid, i mob, mobilització; aquest manlleu en anglès s’escriu tant junt com separat)., es troba el 2003 als Estats Units, i va derivar de smart mob, un esdeveniment que va aparèixer el 2002 que s’organitza de la mateixa manera però que està motivat per un caràcter social o polític i sovint en senyal de protesta.
Solen convocar-se a través dels mitjans telemàtics (mòbils i Internet i en la major part dels casos, l'objectiu és l'entreteniment, però també poden convocar-se amb objectius polítics, reivindicatius, solidarisTV3, Una "flashmob" per La MaratóTV3, Una "flashmob" per La Marató o publicitaris.Catalunya Ràdio, Flasmbob de Casal Rock, de TV3
Els trets essencials d'aquestes mobilitzacions espontànies són el caràcter llampec, el factor sorpresa que faciliten les noves tecnologies i que contribueixen a l’eficàcia i al ressò d’aquestes cites, i l’autoorganització sense caps visibles.
Aquestes mobilitzacions llampec no requereixen comptar amb el suport dels mitjans de comunicació clàssics per comunicar-se, coordinar-se i actuar de manera conjunta, ja que la seva comunicació funciona a través de xarxes socials virtuals. Els individus utilitzen les tecnologies de la comunicació per difondre missatges a les seves xarxes socials d'amics i coneguts, els quals fan el mateix fins a construir una gran cadena de comunicació, que és capaç de mobilitzar milers de persones.
Les mobilitzacions espontànies van començar com una forma d'art d'acció. Tot i que en els seus inicis era un acte apolític, les mobilitzacions llampec poden compartir similituds superficials amb les manifestacions polítiques. En la dècada de 1960, el moviment hippie van utilitzar el teatre de carrer per a exposar al públic qüestions de caràcter polític.Cosmic Trigger III, Robert Anton Wilson, 1995, New Falcon Publications
Les mobilitzacions espontànies poden considerar-se una forma especialitzada de multitud intel·ligent o smart mob en anglès,{ La multitud intel·ligent és un esdeveniment que va aparèixer el 2002 i que s’organitza de la mateixa manera que les mobilitzacions llampec, però que està motivat per un caràcter social o polític i sovint en senyal de protesta. El terme i el concepte foren proposats pel periodista Howard Rheingold en el llibre Smart Mobs: The Next Social Revolution (2002).{ Segons Rheingold, les multituds intel·ligents són un indicador clar de l'evolució de les tecnologies de comunicació i són les xarxes les que atorguen poder a les persones, ja que els hi permet connectar-se entre si i a tot tipus d'informació de forma simultània, i fa possible una nova forma de coordinació, interacció i cooperació social on tothom aporta el seu coneixement. Inicialment, les mobilitzacions espontànies consistien en grups de gent que es trobaven en un lloc públic i es posaven a ballar seguint una coreografia amb l’objectiu d’entretenir i cridar l’atenció de la resta de ciutadans, però en el cas català el terme també es fa servir amb el caràcter reivindicatiu de les multituds intel·ligents o smart mobs.
Organització N'hi ha prou que algú convoqui una manifestació a través d'un missatge, canalitzat per algun suport digital, perquè comenci l'efecte "bola de neu". Alguns dels canals utilitzats són:
Dispositius amb connexió a Internet, web,pillowfightbcn fòrums, comunitats virtuals,facebook Mi Gran Boda Dancemob correu electrònic, blog, xat, etc. Cadena de missatges de text. Transferència de boca en boca.
En aquests missatges s'informa el dia, lloc i hora exacta de la trobada. Com les mobilitzacions espontànies poden durar a penes uns minuts, cal que tots els participants sincronitzin els seus rellotges sota una hora oficial. Una altra particularitat d'aquest fenomen és que els convocats no sempre se'ls informa sobre el tipus de mobilització que es realitzarà, a voltes això es comunica al mateix lloc de trobada (o en un bar proper a on es farà la manifestació).
Orígens El fenomen de les mobilitzacions espontànies va començar amb la publicació l'octubre de 2002 del llibre del sociòleg Howard Rheingold, "Smart Mobs: The Next Social Revolution". En aquest llibre l'autor predeia que la gent usaria les noves tecnologies de comunicació (Internet, telèfons mòbils) per a autoorganitzar-se. El juny de 2003, Rob Zazueta de San Francisco, després d'haver llegit les obres de Rheingold, va crear la pàgina web http://flocksmart.com en la qual per primera vegada els "mobbers" van començar a planejar les seves reunions.
El primer flashmob es va organitzar a Manhattan el 3 de juny de 2003 per Bill Wasik, editor júnior del Harper's Magazine. L'origen d'aquesta mobilització espontània va ser desconegut fins que Wasik va publicar un article sobre la seva creació el març de 2006 en una edició de Harper's Magazine. Aquest primer intent va ser un fracàs, ja que algú va informar-ne la botiga sobre el que anava a passar.
El primer flash mob que va tenir èxit es va realitzar el 17 de juny de 2003 a Nova York, Estats Units, en el departament de vendes de Macy's. Yanna Vogiazou, Design for emergence: collaborative social play with online and location, p.24 Per prevenir els problemes del primer intent, Wasik es va reunir amb els participants en uns punts de trobada preliminars -quatre bars als voltants de Manhattan. Allà, poc abans de l'esdeveniment, van repartir les instruccions amb la informació sobre el que anaven a fer i el lloc on es realitzaria. Més de cent persones van pujar en la novena planta de Macy's, on es trobava el seu departament de catifes, i es van reunir al voltant d'una catifa caríssima. Si s'apropava el dependent de la botiga, tots els participants als que se'ls preguntava, contestaven que vivien junts en un magatzem als afores de Nova York, i que tots havien vingut a comprar "La Catifa d'Amor" perquè totes les seves decisions les prenien en grup. Posteriorment, dues-centes persones van abarrotar el vestíbul i l'entresol de l'hotel Hyatt amb aplaudiments sincronitzats durant uns 15 segons, i una boutique de sabates del SoHo va ser envaïda per participants que fingien ser turistes provinents d'un viatge amb autobús.
La primera mobilització espontània en l'àmbit catalanoparlant es va convocar a Barcelona el 4 d'octubre de 2003, al costat de la Monument a Colom de la Rambla. Aquesta consistí a situar-se en la base del monument amb el braç alçat, apuntant amb el dit índex cap el mar. Després de passar dos minuts, calia donar dues voltes per a tot seguit posar-se a cridar "Què venen els indis!" i dispersar-se en silenci. Van deixar-s'hi caure unes deu persones.
Objectius i derivacions miniatura|Una baralla de coixins a Bolonya (2008) Les mobilitzacions espontànies van començar com espectacles sense sentit, i es considera que l'única raó possible per organitzar aquestes trobades és la diversió. S’entén com una pràctica artística emancipada, efímera i urbana, propera al Happening i a la performance o art d'acció. A diferència dels mitjans tradicionals, que mediatitzen o transformen la realitat, les mobilitzacions espontànies actuen directament en l’espai públic i generen experiències col·lectives immediates i imprevisibles. Aquesta pràctica es vincula amb històrics del teatre i l’art d’acció, com Joan Brossa, Allan Kaprow o Marcel Duchamp, per la seva desmaterialització de l’obra, la participació activa del públic i l’ús de llocs no convencionals. A més de la vessant artística, la mobilització llampec ha estat aprofitada en publicitat, educació i programes culturals per fomentar la interacció, la inclusió social i la reflexió sobre l’espai urbà. Tot i això, però, s’enfronta a riscos com la comercialització abusiva, la pèrdua de l’essència original i la desubicació institucional. La mobilització espontània o flashmob combina art efímer, participació social i experimentació urbana, alhora que redefineix la relació entre públic, espai i obra.
Les mobilitzacions llampec mundials més multitudinàries N'hi ha hagut moltes. Algunes de les mobilitzacions espontànies més famoses són la que es va produir el 26 de febrer de 2012 a Moscou amb la cançó «Puttin' On the Ritz» del compositor estatunidenc Irving Berlin,Vídeo del flashmob d "Puttin' on the Ritz" YouTube. Consultat el 9 de novembre de 2025 o la que es va convocar a l'estació de trens del municipi belga d'Anvers amb la cançó «Do-Re-Mi» dels compositors també estatunidencs Rodgers i Hammerstein i que sortia a la pel·lícula The Sound of Music (aquest musical és conegut a casa nostra com a Somriures i llàgrimes).Vídeo del actes llampec de la cançó "Do-Re-Mi" YouTube Consultat l'11 de novembre de 2025
Les absurdmobs Les absurdmobs tenen un matís diferent: se centren a generar actes col·lectius per dur a terme un gest absurd multitudinari. La primera absurdmob es va realitzar el 9 de novembre del 2006 a Barcelona, va consistir en unes 25 persones que van començar a xutar llaunes de Coca Cola a la plaça del Born i, posteriorment, es van dispersar.
Els objectius de les absurdmobs és reprendre el caràcter inicial de les primeres flashmobs: activitats comunitàries d'auto-organització amb mitjans telemàtics, l'objectiu de les absurdmobs és potenciar el caràcter d'espectacularització que comporta posar-se d'acord multitudinàriament per a una activitat absurda.
Mobilitzacions espontànies en l'àmbit catalanoparlant En l'àmbit catalanoparlant esdevingueren freqüents a partir del final de la primera dècada del 2000; sent la primera el 4 d'octubre de 2003 (a Barcelona): Què venen els indis! i, pel nombre en destaca la mobilització espontània per la Independència que tingué lloc a Barcelona el març del 2012. Altres:
15 de març de 2008 (Barcelona): 1878 sense sostre a Barcelona. 29 d'agost de 2008 (Barcelona): Bang!Youtube, Bang! 25 d'octubre de 2008 (Barcelona): 1,2,3 Pica ParetBarnamob, 1,2,3 Pica Paret 5 de juny de 2009 (Barcelona): Guerra de Coixins 13 de novembre de 2009 (València): La traviata Las Provincias, Bel canto entre carnes y frutas 9 de maig de 2010 (Barcelona): Boda coreografiada "Mi Gran Boda Dancemob" 29 de maig de 2010 (Reus): Diverses coreografies 5 de juny de 2010 (València): Flashmob ninjaFlashmob ninja 25 de juny de 2010 (Es Castell) Coreografia d'"Applejack" de The Triangles.The Triangles - Applejack a Es Castell 26 de novembre de 2010 (La Garriga): Ballada multitudinària per les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. 2 de desembre de 2010 (Torredembarra): Ballada multitudinària per les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. 26 de març de 2011 a Sóller. 18 de març de 2012. Un home gran i una nena van entrar a la plaça Catalunya de Barcelona a les 12 en punt del migdia amb una estelada. Darrere hi apareix una noia jove cridant “In-inde-independència”. Instants després, des de les quatre cantonades de la plaça, s'hi uneixen unes tres mil persones, algunes amb estelades, i el mateix crit. Quatre minuts després el grup es dispersà.
Referències
Enllaços externs
Bxs (flashmob a Barcelona) Les multituds intel·ligents de l'era digital
Categoria:Cultura d'Internet