miniatura|450px|Mapa de les reserves índies de la zona paiute Els paiute ( són una tribu índia d'Amèrica del Nord de parla uto-asteca (grup numic occidental) que forma part de la zona cultural de les tribus de la Gran Conca. Es dividien en tres grups: Paiute del Nord, que inclou els lohim i paviotso. Viuen a Califòrnia, Idaho, Nevada i Oregon. Paiute de la vall d'Owens de Califòrnia i Nevada. Paiute del Sud, que inclou els grups chemehuevi (Califòrnia), Pahranagat, Panaca, Las vegas, Moapa i Gunlock (Nevada), Kaibab, Shivwits, Vinkaret, San Juan i St George (Arizona), Cedar, beaver, Kaeprowits, Antiaranunts i Panguitey (Utah).
Algunes tribus se separaren del grup Gran Piute inicial, com els chemehuevi, kawaiisu o tubatulabal. Els ute els anomenaven agai dicutta (menja-truites).
Origen del nom L'origen del seu nom no és clar. Potser prové de pah "aigua" i "ute", nom d'una tribu xoixon. També potser prové de payuts o de payuch (de yutich o yutat). Alguns antropòlegs han interpretat com a "Ute d'aigua" o "Veritable ute". El Paiute del Nord s'anomenen Numa (de vegades escrit Numu), el Paiute Sud es diuen Nuwuvi. Tots dos termes signifiquen "el poble". El Paiute del Nord són anomenats de vegades paviotso. Inicialment els exploradors espanyols anomenaren als paiute del Sud payuchi (no van contactar amb el paiute del Nord). Els primers colons euro-nord-americans sovint anomenaren a ambdós grups de paiutes "Diggers" (presumiblement a causa de la seva pràctica d'excavar a la recerca d'arrels). Tanmateix, els paiute en desaconsellen el seu ús per considerar-lo pejoratiu.
Localització Alguns restringiren la tribu als de Corn Creek (SW Utah), però de fet el grup ocupava el SE de Nevada, SE de Califòrnia als marges del Colorado, O de Utah, part d'Oregon i Idaho, i NO d'Arizona. Actualment viuen principalment a Cedar City (Utah), Las Vegas (Nevada) i Needles (Califòrnia), així com a les reserves Chemehuevi, Big Pine, Bishop, Bridgeport, Cedarville, Fort Bidwell, Lone Pine, Fort Independence, Timbisha Shoshone i Utu utu Gwaitu Paiute (California), Moapa, Pyramid Lake i Walker River (Nevada), Kaibab (Arizona), Shivwits i Paiute Indian Tribe (Utah).
Llengua i cultura Els Paiute del Nord i del Sud parlen llengües que pertanyen a la branca numic de la família uto-asteca de les llengües ameríndies. L'ús dels termes paiute, paiute del nord i paiute de sud és el més correcte quan es refereix a grups humans amb idioma i cultura similar. Això no implica una connexió política o fins i tot una relació genètica especialment propera. Els paiute del Nord parlen paiute del nord, mentre que els paiute del sud parlen Numic del riu Colorado. Aquestes llengües no estan tan estretament relacionades entre si com ho són amb altres idiomes númics.
Els pobles bannock, monachi, coso, timbisha i kawaiisu, que també parlen llengües numic i viuen a àrees adjacents, de vegades també són coneguts com a Paiute. La parla bannock és un dialecte del paiute del Nord, mentre que els mono i les altres tres tribus parlen diverses llengües Numic: les llengües mono i coso són molt properes al paiute del nord; el timbisha és més proper a la xoixoni, i el kawaiisu és més proper al numic del riu Colorado.
Eren recol·lectors de llavors, aglans, gira-sols i pinyes, i caçadors de petits animalons de la regió, com ovelles, esquirols, conills, eriçons i alguns cérvols. Tenien un tabú pel qual les dones no podien anar de cacera. Vivien en wikiaps, refugis baixos fets d'estopa i amb forma de cúpula, que aviat serà adoptat per la major part d'indis de la regió. Anaven despullats o portaven eslips de pell de llebre els homes i cobertes de pells les dones. Feien cistelles de bona qualitat, i com a armes utilitzaven arcs i fletxes i destrals. Gairebé no empraven els cavalls, i van fer vassalls membres de tribus més petites com els washo. Creien en la immortalitat de l'ànima, i quan morien incineraven els cadàvers. La seva religió era xamanística, però més tard adoptaren el culte al peyote. Els xamans o Puagants celebraven la cerimònia yaxap, potser d'origen yuma. Les famílies restaven unides per matrimonis exogàmics de lligams llunyans, però no tenien cap mena de divisió en bandes o organtizacions territorials, llevat a les zones més fèrtils com Owens Valley, a Sierra Nevada (Califòrnia). Els niaui o caps només tenien prestigi i no pas poder polític.
Demografia Cap al 1845 eren uns 7.500 individus, però el 1906 eren 5.300 individus, dels quals 3.500 vivien fora de la reserva, 486 a Walk River, 129 a Moapa, 559 a Pyramid Lake, 267 a Duck Valley i 350 a la West Nevada School. Molts abandonaren les reserves per viure a les ciutats. El 1962 hi havia 2.000 parlants dels paiute del Nord i 3.000 dels del Sud, repartits per estats: 2.808 a Nevada, 1.396 a Califòrnia, 356 a Oregon, 168 a Utah i indeterminats a Colorado. El 1980 hi havia 4.000 paiute del Nord, dels quals 2.000 encara parlaven l'idioma. Es calcula que el 1990 hi havia uns 7.500 paiutes. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 13.532 paiute, 3.539 paiute-xoixon i 1.000 chemehuevi.
miniatura|Dones paiute de Moapa
Paiute del Nord miniatura|Sarah Winnemucca, escriptora paiute El Paiute del Nord tradicionalment han viscut a la Gran Conca a l'est de Califòrnia, a l'oest de Nevada, i al sud-est d'Oregon. L'estil de vida del Paiute del Nord anterior al contacte s'adaptà bé al dur ambient del desert en què vivien. Cada tribu o banda ocupava un territori específic, generalment centrat en un llac o aiguamolls que els suplia de peixos i aus aquàtiques. Caçaven conills i antílops americans a les àrees circumdants de les unitats comunals, cosa que van implicar sovint bandes veïnes. Sembla que individus i famílies sempre s'han mogut lliurement entre bandes. Recollien pinyons a la muntanya durant la tardor per tenir reserves alimentàries durant l'hivern. També eren importants a la seva dieta les llavors d'herba i les arrels. El nom de cada banda provenia d'una font d'aliment característic. Per exemple, la gent de Llac Pyramid era coneguda com a Cui Ui Ticutta (que significa "menjadors de Cui-ui"), la gent de la zona de Lovelock es coneix com a Koop Ticutta, que significa "terra de menjadors d'esquirols", i la gent de Carson Sink es coneix com a Toi Ticutta, que significa "menjadors de tule". Els Kucadikadi del comtat de Mono (Califòrnia) són els "menjadors d'insectes".
Les relacions entre les bandes Paiute del Nord i els seus veïns xoixoni eren generalment pacífiques. No hi ha una clara distinció entre el Paiute septentrional i xoixoni occidentals. Però les relacions amb els washo, que eren culturalment i lingüísticament molt diferents, no eren tan pacífiques.
El contacte sostingut entre el paiute septentrional i els euroamericans es va produir en la dècada de 1840, encara que el primer contacte va poder haver ocorregut ja en la dècada de 1820. Tot i que el paiute havia adoptat l'ús de cavalls d'altres grans tribus de les planures, la seva cultura es va veure en gran manera afectada per la influència europea en aquest punt. A mesura que avançava l'assentament euroamericà a la zona es van produir diversos incidents violents, incloent la Guerra de Llac Pyramid de 1860, la guerra índia de la vall d'Owens de 1861-1864The California Military Museum; California and the Indian Wars, The Owens Valley Indian War, 1861-1865 la guerra Snake de 1864-1868; i la guerra Bannock de 1878. Aquests incidents es va iniciar generalment amb un desacord entre els colons i els paiute (individualment o en grup) en matèria de propietat de terres, la venjança d'un grup contra l'altre, o bé contra represàlies de la part contrària, que van culminar amb freqüència en la intervenció armada de l'Exèrcit dels Estats Units. Molts paiutes van morir més a causa de malalties infeccioses de recent introducció com la verola que per les guerres. El llibre de Sarah Winnemucca Life Among the Piutes (1883)Sarah Winnemucca Hopkins, 1883 dona un relat de primera mà d'aquest període, encara que no es considera totalment fiable.
El govern va establir per primera vegada la reserva Malheur per all Paiute del Nord a l'est d'Oregon. La intenció del govern federal era concentrar-hi als Paiute septentrionals, però la seva estratègia no va funcionar. A causa de la distància en què es trobava la reserva de les àrees tradicionals de la majoria de les bandes, i causa de les seves males condicions ambientals, molts Paiute del Nord es va negar a anar-hi. Els qui ho van fer l'abandonaren més tard. Es van aferrar al seu estil de vida tradicional sempre que fos possible, i quan la degradació del medi ambient ho va fer impossible van buscar treballs en les granges blanques, els ranxos o a les ciutats. Ells van establir petites colònies índies, on se'ls van unir molts xoixoni, i a la zona de Reno, molta gent washo.
Més tard, el govern va crear les reserves més grans a Llac Pyramid i Duck Valley a Nevada. Per llavors s'havia establert de facto el patró de petites reserves prop de ciutats o districtes agrícoles, sovint amb població mixta de paiutes del Nord i xoixoni. A partir de principis del el govern federal va començar a concedir terres a aquestes colònies. En el marc del Llei de Reorganització Índia de 1934 diverses colònies individuals van guanyar el reconeixement federal com a tribus independents.
Grups històrics de Paiutes del Nord miniatura|Wovoka, líder espiritual paiute i fundador de la religió Ghostdance Hunipuitöka (‘menjadors d'arrels Hunipui’, sovint anomenats Walpapi, vivien al llarg del rius Deschutes, Crooked i John Day a Oregon central, avui reconeguda federalment com a part de la Tribu Paiute Burns) Wadadökadö ("menjadors d'arrel Wada Root i llavors d'herva") controlen unes 52.500 milles quadrades al llarg del marges del llac Malheur, entre el Cascade Range al centre d'Oregon i el nord de la vall de Payette Valley a Boise (Idaho), així com les parts meridionals de la Muntanya Blue a les proximitats de la capçalera del riu Powder, al nord del riu John Day, cap al sud fins als voltants desèrtiques de la Muntanya Steens. Avui està reconeguda federalment com a part de la Tribu Paiute Burns. Goyatöka o Yahuskin ("menjadors de crancs"), també conegut com a Snakes del riu Upper Sprague o Klamath del Riu Upper Sprague, viuen als marges dels llacs Goose, Silver, Warner i Harney, vivint al llarg del riu Sprague River a l'àrea compresa entre els comtats de Lake i Harney a Oregon, i caçaven a la conca del Klamath, avui reconeguts federalment com a part de les Tribus Klamath). Koa'aga'itöka ("menjadors de salmó atrapats en paranys") viu a la plana del riu Snake, avui reconeguts federalment com a part de les tribus Shoshone-Bannock a la Reserva índia Fort Hall. Kidütökadö ("menjadors de marmota ventregroga", també anomenats Paiute del Nord de Califòrnia Paiute, vivien al voltant del llac Goose, a Surprise Valley del nord de Califòrnia i Warner Valley a Oregon, i a la vall al llarg de les muntanyes orientals de Warner Range al llarg de la frontera d'Oregon-Nevada al sud de Long Valley i del llac Lower, avui reconeguda federalment com a part de la comunitat índia Fort Bidwell Atsakudökwa tuviwarai ("els qui viuen al Red Mesas") vivien al nord-oest de Nevada al llarg de la frontera d'Oregon i Nevada al Santa Rosa Range, al nord dels turons Slumbering, a l'oest de les Muntanyes Jackson, al nord-est de Disaster Peak i a l'est de les Muntanyes Santa Rosa. El riu Quinn era el recurs aquàtic més important i avui reconeguts federalment com a part de la tribu paiute i xoixoni de Fort McDermitt)