El comtat de Noyon fou una jurisdicció feudal de França. Inicialment el territori del comtat estava inclòs dins el comtat de Vermandois però els bisbes locals tenien molt de poder que havien adquirit per la proximitat a Soissons (que fou capital merovíngia) i després com a lloc on fou coronat Carlemany com a rei dels francs el 768 i més tard el 3 de juliol del 987 el rei Hug Capet.

El bisbat hauria existit vers el amb seu a Vermand (Veromanduorum civitas) però no hi ha certesa de la seva existència fins al . Al la residència del bisbe fou traslladada de Vermand a Noyon per sant Medard, el bisbe local, no se sap si perquè era originari de la zona o per estar més proper a la capital merovíngia de Soissons; tot i el canvi de la residència episcopal la capital del bisbat romania Vermand, i així va ser fins al quan Noyon va començar a ser considerada la capital. Des del 532 quan sant Medard fou nomenat bisbe de Tournai, les dues seus van restar unides i això va durar fins al 1146 quan el papa Eugeni III va erigir Tournai en diòcesi separada; en compensació d'aquesta pèrdua el territori del bisbat, que els bisbes tenien en feu del rei, del comte i altres senyors, fou erigit en comtat pairia vers 1175; el comte de Noyon tindria dret en les coronacions del reis, a portar el cinturó reial. El bisbat va existir fins al 1790 quan es van crear tres bisbats: Amiens, Soissons i Beauvais.

Llista de bisbes Seu a Vermand Hilari I Martí Germà Màxim o Maximí Fossoni o Cosoni Hilari II Domicià o Divicià Remedi Mercuri ou Mercori o Mercanci o Mereó Pròmot 511: Sofroni Alomer

Seu a Tournai abans del 540: sant Eleuteri (Eleuteri de Tournai) esmentat el 549 i 552: Agreci vers 531-545: sant Medard

Seu a Noyon 545-556 Sant Medard, abans bisbe de Tournai (vers 531-545) va unir les dues diòcesis de Noyon i Tournai el 545. Faustí Gondulf 575: Crasmar Evrul Bertimond o Bertond vers 621/626 - vers 638/640: Sant Acari 640/646 - 659/665: Sant Eloi (nascut 588) 659/665 - 683/693: Sant Mummolí (Mummolenus) vers 700: Gondoí vers 700: Antgari o Autgari (possible predecessor de Gondoí en lloc de successor) vers 715: Crasmar (no apareix a algunes llistes) vers 721: Garul o Garulf vers 723: Framenger vers 730: Hunuan vers 741: Guiu vers 742: Sant Eunuci vers 748: Eliseu vers 756/765: Adelfred ? : Didó o Dodó 769 - v. 782: Gislebert vers 798/799: Pleó o Plereó o Fileó vers 815: Wendelmar o Wandelmar vers 830/838: Ronegari o Rantgari o Ragenari vers 830/838: Ficard o Alcar o Acard 840 - 860: Immó o Emmó 860 - †879: Rainelm o Rainelmum 880 - †902: Heidiló o Hedil·ló 909: Rambert o Raubert 915 - †932: Airard o Airald 936 - †937: Walbert 937 - 950: Transmar 950 - †951: Rodulf o Rodolf 952 - 953: FlodoardPhilippe Lauer, Le régne de Louis IV d'Outremer, 1900, p. VIII 954 - 955: Fulquer o Fulcari 955 - 977: Hadulf o Adolf 977 - 988: Liudolf, fill del comte Albert I de Vermandois 989 - 997: Radbod I 1000 - 1030: Harduí de Croï 1030 - 1044: Hug 1044/1045- 1068: Balduí ILes seves restes foren descobertes el 13 de desembre de 2006 per arqueòlegs de la Universitat catòlica de Lovaina (Louvain-la-Neuve) a la catedral de Tournai que es pensava que era enterrat a l'abadia de Saint-Barthélemy de Noyon a França. Vegeu loc web del bisbat de Tournai 1068 - 1098: Radbod II 1098 - 1113: Baudry 1114 - 1122: Lambert 1123 - 1148: Simó I de Vermandois, darrer bisbe de Noyon-Tournai (1146) i primer només de Noyon. 1148-1167: Balduí II de Boulogne 1167-1174 o 1175: Balduí III de Beuseberg 1175-1188 : Renald, primer bisbe par. 1188-1221 : Esteve I de Nemours 1222-1228 : Gerard de Bazoches 1228-1240 : Nicolau de Roye 1240-1249 : Pere I Charlot 1250-1272 : Vermond de La Boissière 1272-1297 : Guiu II des Prés (Prez) 1297-1301 : Simó II de Clermont-Nesle 1301-1303 : Pere II de Ferrières, després arquebisbe d'Arles (1303) 1304-1315 : Andreu le Moine de Crécy, germà de cardenal Lemoine 1315-1317 : Florent de la Boissière, va renunciar el 1317. 1317-1331 : Folcald de Rochechouart, després arquebisbe de Bourges (1331) 1331-1338 : Guillem I Bertran, després bisbe de Bayeux (1338) 1338-1339 : Esteve II Aubert, cardenal, després papa Innocenci VI (1352-1362). 1339-1342 : Pere III d'André, després bisbe de Clarmont (1342) 1342-1347 : Bernat Brion (o Le Brun), després bisbe d'Auxerre (1347) 1347-1349 : Guiu III de Comborn 1349-1350 : Firmin Coquerel 1350-1351 : Felip I d'Arbois, després bisbe de Tournai (1351) 1351-1352 : Joan I de Meulan, després arquebisbe de París (1352) 1352-1388 : Gil de Lorris 1388-1409 : Felip II de Moulins (o Moulin), abans bisbe d'Évreux (1388) 1409-1415 : Pere IV Fresnel, abans bisbe de Meaux (1409), després bisbe de Lisieux (1415) 1415-1424 : Raül de Coucy, net de Guillem de Coucy († 1335), abans bisbe de Metz 1425-1473 : Joan II de Mailly 1473-1501 : Guillem II Marafin 1501-1525 : Carles I d'Hangest 1525-1577 : Joan III d'Hangest 1577-1588 : Claudi I d'Angennes de Rambouillet 1588-1590 o 1593 : Gabriel le Genevois de Bleigny (Blaigny) 1590-1594 : Joan IV Meusnier (Munier) 1594-1596 : Francesc Aníbal d'Estrées 1596-1625 : Carles II de Balsac (Balzac) 1625: Gil de Lourmé 1626-1660 : Henri de Baradat 1661-1701 : Francesc de Clermont-Tonnerre 1701-1707 : Claudi Maure d'Aubigné, després arquebisbe de Rouen (1707) 1707-1731 : Carles Francesc de Chateauneuf de Rochebonne 1731-1733 : Claudi II de Rouvroy de Saint-Simon 1734-1766 : Joan Francesc de La Cropte de Bourzac 1766-1777 : Charles de Broglie 1778-1790: Lluís Andreu de Grimaldi, darrer bisbe comte i par de Noyon. Diòcesi suprimida el 12 de juliol de 1790. Mort à Londres el 1808.

Bibliographie La Grande Encyclopédie (LGE), tome XXXI, pàg. 241 Paul Belouino, Dictionnaire général et complet des persécutions souffertes par l'Église catholique.

Enllaços externs

The Hierarchy of the Catholic Church, Diocese of Tournai (Doornik).

Notes

Noyon Noyon Noyon Noyon