El comtat de Périgord fou una jurisdicció feudal d'Aquitània centrada a la població de Perigús. miniatura|Armes des comtes de Périgord
Llista de comtes 778-? Wildbad
Guillèmides 845-866 : Emenó (+866), també comte d'Angulema i abans comte de Poitiers o Poitou.↑ Édouard de Saint-Phalle, « Comtes de Troyes et de Poitiers au IXe siècle : histoire d'un double échec » dans Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Prosopographica et genealogica, Oxford, 2000, 310 pàg. , pàg. 158-9
Casa dels Tallaferro 866-886: Vulgrí I (+886), comte d'Angulema i d'Agen, tutor dels fills d'Emenó. 886-920: Guillem I (+920), fill, comte d'Angulema 920-942/946 Bernat I (+ després de 942), comte d'Angulema, fill 942/946-962 Arnald I Voratio (+962), comte d'Angulema, fill 962 Guillem II (+962), germà 962-975 Raül o Ramnulf I (+975), germà 975 Ricard I (+975), germà
Casa de Charroux, després coneguda com a casa de Talleyrand 975-97? : Bosó I el Vell (+ vers 991), comte de Périgord i de la Marca, gendre de Guillem I. 97?-vers 979: Elis I o Heli I (vers 919-vers 979), comte de Périgord, fill. vers 979-vers 995: Adalbert I (vers 924-vers 995), germà, comte de Périgord i comte de l'Alta Marca. vers 995-1010: Bosó II (+1010), germà, comte de Périgord i comte de la Baixa Marca fins al 1006, quan va morir el seu germà. 1010-1031: Elies II o Heli II (vers 996-1031), comte de Périgord, fill. 1031-1072: Adalbert II Cadoirac (vers 1020-1072), fill. 1072-1104: Elies III o Heli III (vers 1055-1104), comte de Périgord, fill. 1104-1115: Guillem III (vers 1080-1115), fill 1115-1155: Elies IV Rudel o Heli IV (vers 1083-1155), comte de Périgord, germà 1155-1166: Bosó III (vers 1106-1166), comte de Périgord, germà. 1166-1205: Elies V Talleyrand (vers 1136-1205), comte de Périgord, fill 1205-1212: Arquimbald I (+1212), comte de Périgord, fill 1212-1239: Arquimbalds II (vers 1164-1243), comte de Périgord, va abdicar, germà 1239-1251: Elies VI o Heli VI (+1251), comte de Périgord, fill. 1251-1295: Arquimbald III (vers 1237-1295), comte de Périgord, fill. 1295-1311: Elies VII o Heli VII (vers 1261-1311), comte de Périgord, fill. 1311-1336: Arquimbald IV (+1336), comte de Périgord, fill. 1336-1368: Roger Bernat (vers 1299-1368), comte de Périgord, germà. 1361-1398: Arquimbald V el Vell (vers 1339-1399), comte de Périgord, fill, destituït el 1395. 1398-1399: Arquimbald VI el Jove (+1430), comte de Périgord, destituït ln 1399, fill.
El 1398/1399 el rei de França va desposseir al darrer comte de les seves terres i al cap d'un any (1400) fou donat en feu amb rang de pairia al duc rang de pairie, au duc Lluís I d'Orleans.
Casa d'OrleansS 1400-1407: Lluís d'Orleans 1407-1437: Carles d'Orleans, fill. Ven el comtat de Périgord a Joan de Châtillon.
Casa de Châtillon 1437-1452 : Joan I (+1452), comte de Penthièvre i vescomte de Llemotges 1452-1453 : Guillem IV (1400-1453), germà, vescomte de Llemotges 1453-1481 : Francesca (+1481), vescomtessa de Llemotges, filla
Casa d'Albret 1481-1516: Joan III d'Albret (1469-1516), igualment rei de Navarra, fill de Francesc de Châtillon 1516-1555: Enric II d'Albret (1503-1555), igualment rei de Navarra, fill 1555-1572: Joana III d'Albret (1528-1572), igualment reina de Navarra, filla
Casa de Borbó 1572-1584 Enric de Borbó (1553-1610), rei Enric III de Navarre, fill de Joana d'Albret. El 1589 fou el rei Enric IV de França 1584-1604 Caterina de Borbó (1558-1604), germana, darrera comtessa de Périgord.
Casa de Grignols Daniel de Grignols portà els títols de marquès de Tayllerand, comte de Grignols i comte de Mauriac (1737-1745) i el va succeir el seu fill Gabriel Maria, que va heretar la major part dels títols paterns i a més el de comte de Perigord (després ducat); es va casar amb Maria Francesca, princesa de Chalais i marquesa d'Euxidel que reunia els dominis de les altres dues branques dels Grignols (a més d'alguns adquirits després de la formació de les branques el 1613). El comtat de Périgord fou elevat a ducat pairia el 1818.
Notes
Referències Le Grand Livre de Périgueux de Guy Penaud, Editions de La Lauze, 2003, p. 138 et 139)