miniatura|Noia del Ripollès amb una gandalla, també porta mitenes tradicionals. La gandalla o barriola és una lligadura de malla de seda o d'un altre fil fi amb què es recollien els cabells les dones i en algunes èpoques els homes. Sembla que va poder ésser molt emprada a Catalunya durant la baixa edat mitjana,Isidra Maranges i Prat, La indumentària civil catalana: segles XIII-XV, pàg. 68, Institut d'Estudis Catalans, 1991. època a la qual el cap i la seva ornamentació tenien una gran importància. Eren peces luxoses que es treballaven amb agulles, de vegades amb fil d'argentManuel Ríu, Carme Batlle i Gallart, Castells, guaites, torres i fortaleses de la Catalunya medieval de pàg. 258. Edicions Universitat Barcelona, 1987. o d'or. Per exemple, se sap pels seus respectius inventaris que en Pere de Coromines en tenia quatre, tres de seda fina i una de fil trenat d'or; que en Jaume Duran en tenia una treballada amb or i que en Jofre Cardona en tenia una de seda verda i or, tan valuosa que la guardava en una capsa de carei. Més llarga o més curta, més rica o més humil, segons l'economia de cada casa, era una peça molt habitual, i indispensable a les festes majors. Més tard esdevindria una peça utilitzada pels bandolers, i de fet, el mot gandaia, que deriva de gandalla, s'usava al llenguatge col·loquial valencià dels segles al com a sinònim de dropo.Entrada gandaia Diccionari històric del Valencià col·loquial dels segles XVII, i (pàg. 278) de Joaquim Martí Mestre, Universitat de València, 2006.
Hom l'usa encara en el vestit pagès tradicional d'algunes comarques catalanes, com el Pla d'Urgell, el Camp de Tarragona i la Ribera d'Ebre.
Cal no confondre-la amb el ret, la bossa de malla que, des del pertany al vestit popular català com a complement de les dones.
Referències
Categoria:Peces de roba tradicionals catalanes Categoria:Lligadures