miniatura|El Camp Nou abans del Clàssic de la lliga, el 7 d'octubre 2012. El Clàssic, també conegut com a derbi espanyol, és un partit de futbol entre el Reial Madrid CF i el FC Barcelona. La particularitat d'aquest enfrontament es deu al fet que Madrid i Barcelona són les dues ciutats més grans d'Espanya i els seus clubs són els més influents i reeixits de l'estat.
Tot i que hi ha clàssics tant de futbol com de bàsquet, el més conegut és el de futbol. A nivell mundial, el clàssic guarda una important repercussió als mitjans de comunicació.
Hi ha altres partits arreu del món anomenats clàssics, com a Anglaterra els partits entre el Leeds United i el FC Blackpool. A l'Argentina el partit entre Boca Juniors i River Plate són anomenats superclàssics.
Significació La rivalitat s'ha enfortit a través del temps pel Reial Madrid i Barcelona perquè diversos jugadors han desertat del seu rival. Notables jugadors, que van destacar al Barça que han jugat en el Reial Madrid han estat: Bernd Schuster (1988), Michael Laudrup (1994) i Luís Figo (2000). Luis Enrique va passar del Reial Madrid al Barça el 1996 i va arribar a ser capità del Barça.
La dècada de 1960 es va veure la primera rivalitat a la Copa d'Europa etapa en què es van enfrontar dues vegades, el Reial Madrid va guanyar el 1960 i el FC Barcelona el 1961. Els dos equips es van enfrontar de nou a la Lliga de Campions de la UEFA a les semifinals del 2002. Reial Madrid, futur campió, va guanyar el xoc anomenat pels mitjans de comunicació espanyols com el partit del segle.
Ambdós clubs tenen un gran palmarès i són dels primers dels rànquings i classificacions a nivell mundial: Segons la IFFHS (Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol), el Futbol Club Barcelona ocupa el primer lloc amb 809 punts i el Reial Madrid, el tercer amb 633 punts. A la classificació històrica de les competicions europees el Futbol Club Barcelona ocupa el primer lloc, i el Reial Madrid, el segon. Quant el nombre de competicions internacionals guanyades, l'AC Milan se situa en primera posició amb 18 títols, seguit del Reial Madrid amb 15. El Barça està en cinquena posició amb 11 títols.
A nivell col·lectiu és clar que tots dos equips són dels millors del món. A nivell individual, també han jugat clàssics jugadors històrics com Diego Armando Maradona i Johan Cruyff per part del Futbol Club Barcelona i Alfredo Di Stefano per part del Reial Madrid. A la dècada del 2010, el gran derbi individual del clàssic estava entre el culerparaula utilitzada per denominar els seguidors o pertanyents al F. C. Barcelona Lionel Messi i el merengueparaula utilitzada per denominar els seguidors o pertanyents al Reial Madrid. Cristiano Ronaldo.
La rivalitat Els dos clubs són vistos, de vegades, com a representants del centralitzat Estat espanyol i de Catalunya,"El Clàssic, the Catalan way!". Totalbarca.com. Consultat el 12 febrer 2013. així com les dues ciutats que s'han mogut en direccions diferents culturalment i política parlant.
Context històric Cal assenyalar que aquesta percepció contrasta amb el valor simbòlic que Madrid, va tenir durant la guerra civil espanyola pel bàndol republicà. Encara que el partit socialista va ser fundat a Madrid, gairebé totes les idees d'esquerra durant la història moderna del país - el republicanisme, el federalisme, l'anarquisme, el sindicalisme i el comunisme - s'han introduït principalment a través de Catalunya i s'hi fan més fortes aquí. També la moda, ja sigui en la roba o l'art han tendit a arrelar a Barcelona abans de ser acceptades a Madrid. Durant les dictadures de Primo de Rivera i, sobretot, la de Francisco Franco, totes les llengües i identitats regionals van ser mal vistes i contingudes. El FC Barcelona es va convertir en "més que un club" per la seva presumpta relació amb creences progressistes o de la seva funció representativa de Catalunya. Tanmateix, durant el règim de Franco, l'equip blaugrana semblava concedir beneficis a causa de la seva bona relació amb el dictador a nivell directiu. En qualsevol cas, la majoria dels catalans, i molts altres espanyols, el Reial Madrid va ser considerada com la creació del club, malgrat el fet que durant la Guerra Civil espanyola, els presidents dels dos clubs, com Josep Sunyol i Rafael Sánchez Guerra, va patir a mans d'Els Nacionals (el costat guanyador de dreta).
Historial Anys 20 i 30 Quan es va començar a fer la lliga, es va veure que la rivalitat Barça-Madrid duraria fins als nostres dies. Al primer clàssic de tots, el Reial Madrid va guanyar 1-2 a Barcelona. Tot i això, el Barça acabaria guanyant el títol de Lliga. Els clàssics de la temporada 1934/35 van ser completament bojos: el Madrid va guanyar al seu camp amb un contundent 8-2 però a la tornada el Barça es va revenjar amb un 5-0 a favor. Els resultats van acabar sent favorables al Reial Madrid.
Anys 40 Hi va haver molts gols aquesta dècada. A la temporada 1942/43 hi va haver un empat a cinc, a la temporada 1944/45 el Barça va guanyar 5-0 al Madrid repetint al de la temporada 1934/35 i a la temporada 1949/50 el Madrid va apallissar el Barça amb un 6-1. A la Copa del Rei de l'any 1943 el Madrid va guanyar en una semifinal al Barça per 11 a 1. En aquesta dècada els resultats van ser més o menys igualats.
Anys 50 Als anys 50 el Reial Madrid va viure l'època de més gran esplendor de la seva història. De la mà de jugadors com Alfredo Di Stefano van guanyar de forma consecutiva 4 títols de lliga i 5 copes d'Europa recent creades. El Barça va guanyar 4 lligues i 5 copes del Rei a la mateixa dècada. Pel que fa als partits destacats van ser: a la temporada 1950/51 un Barcelona 7-Reial Madrid 2 i a la temporada 1953/54 un Reial Madrid 5-Barcelona 0 i un Barcelona 5-1 Reial Madrid. El Reial Madrid tornava a guanyar el balanç total de resultats.
L'afer d'Alfredo di Stéfano miniatura|Alfredo di Stéfano en blanc, el 1959. La rivalitat es va intensificar durant la dècada del 1950 quan els clubs es van disputar la signatura d'Alfredo di Stéfano."FC Barcelona vs Real Madrid: A Brief History Of El Clasico". Livesoccertv.com. Consultat el 12 de febrer de 2013. Di Stéfano havia impressionat pel seu joc tant al Barça com el Reial Madrid una vegada que va jugar amb el Club Deportivo Los Millonarios de Bogotà, durant una vaga de jugadors en la seva Argentina natal. Tant el Reial Madrid com el FC Barcelona van intentar fitxar-ho i, a causa de la confusió que va sorgir de Di Stéfano, traslladar-se a Millonarios de River Plate després de la vaga, els dos clubs van reclamar els seus drets sobre la seva sol·licitud de registre. Posteriorment, totes dues de Barcelona i el Reial Madrid creu que l'havien signat. Després de la intervenció de la FIFA representant Calero Muñoz (que havia ajudat anteriorment a signar a l'estrella del futbol Ladislao Kubala, pel FC Barcelona) es va decidir que Barcelona i Reial Madrid havien de compartir el jugador en temporades alternes. El FC Barcelona es va fer enrere, de manera. Amb l'arribada de Di Stéfano l'equip va esdevenir un dels millors de la història del futbol. En el seu primer partit contra el FC Barcelona va marcar dos gols.
Anys 60 El Madrid va aconseguir el títol de Lliga en 8 ocasions i una Copa d'Europa. El Barça es va haver de conformar amb dues copes i amb ser finalista de la Copa d'Europa. El balanç total continuava amb un gran predomini blanc. La temporada 1969-70 va ser polèmic el Clàssic de quarts de final de la Copa del Generalíssim, en el qual Guruceta va sancionar amb penal una entrada de Rifé a Velázquez a dos metres fos de l'àrea, i també va expulsar el blaugrana Eladio per protestar, en un partit que va acabar amb la policia sobre la gespa del Camp Nou. Guruceta va romandre recusat pel Barcelona fins al juliol de 1985.
Anys 70 El Barça va començar una etapa millor que les anteriors. Amb Johan Cruyff, guanyarien una lliga (ja feia 14 anys que no la guanyaven). El Barça va apallissar en un històric partit 0-5 a domicili el Reial Madrid. Aquesta dècada el Barça també va aconseguir dues Copes. El Madrid va aconseguir però 6 lligues i una copa. Per fi el Barça aconseguia superar el seu etern rival en els resultats d'una dècada.
Anys 80 Als 80 el Madrid continuava amb l'hegemonia a la lliga, guanyant-ne 5 de consecutives. També van guanyar dues copes de la UEFA. Tot i això, el Barça va guanyar dues recopes, una lliga i tres copes del rei, gràcies sobretot, a Diego Armando Maradona i a Bernd Schuster. L'any 1986 el Barça va tornar a perdre l'oportunitat de guanyar una copa d'Europa. El Barça va passar al davant del Madrid en el balanç total de resultats de la dècada.
Anys 90 El Barça va dominar durant els cinc primers anys. Amb l'anomenat Dream Team (equip dels somnis) i amb Johan Cruyff com a entrenador, el Barça va conquerir la primera Copa d'Europa i va guanyar quatre lligues consecutives, curiosament dues d'elles amb derrota a l'última jornada del Reial Madrid davant el Tenerife. El Madrid va encaixar un 0-5 a la temporada 1993/94 que va ser contestada l'any següent amb un 5-0.
En qüestió de palmarès, el Barça va guanyar: 6 lligues, tres copes del Rei, una copa d'Europa i dues recopes d'Europa. El Madrid va conquistar: tres lligues, dues copes del Rei i dues copes d'Europa. El Barça continuava guanyant en les xifres dels resultats.
Anys 2000-2010 A la temporada 2000/01 el Madrid va aconseguir el títol de Lliga. El Barça va quedar quart a la Lliga i no va arribar a les finals ni de la copa del Rei ni de la Copa de la UEFA. A la temporada 2001/02 el València CF va guanyar la lliga i el Madrid i el Barça van quedar en tercer i quart lloc, respectivament. El Reial Madrid també va guanyar la novena Copa d'Europa davant el Bayer Leverkusen. El Barça va quedar quart a la lliga i a la copa d'Europa va quedar eliminat a semifinals contra el Madrid.
A la temporada 2002/03 el Madrid va guanyar la lliga prenent-l’hi a la Reial Societat i el Barça va quedar sisè. El Barça va quedar eliminat a quarts de final de la copa d'Europa. A la temporada 2003/04 el València va guanyar la lliga davant el Barça i el Reial Madrid va quedar quart. Al club blanc se li van acabar els anys d'èxits i va entrar tres anys en sequera.
A la temporada 2004/05 el Barça va guanyar la lliga amb Frank Rijkaard com a entrenador. Ronaldinho i Samuel Eto'o van liderar l'equip. A la temporada 2005/06 el Barça va guanyar la lliga amb 12 punts d'avantatge davant el Madrid. Aquest mateix any el Barça va guanyar la Copa d'Europa davant l'Arsenal (2-1).
A la temporada 2006/07 el Reial Madrid va guanyar la lliga contra pronòstic. El Barça va fer una temporada nefasta quedant eliminat al Mundial de Clubs davant l'Internacional de Porto Alegre, quedant eliminat davant el Getafe a la semifinal de la copa del Rei i caient davant el Sevilla a la Supercopa d'Europa. A la temporada 2007/08 el Barça va haver de fer el "passadís" al Madrid en el clàssic que va acabar 4-1 favorable als merengues.Matt Youngs: "Five memorable encounters from El Clasico history". Totalfootballmag.com. Consultat 12 febrer 2013. El Madrid va ser campió de lliga amb 8 punts d'avantatge sobre el Vila-real CF i 18 davant el Barça. Tot això la temporada que ve canviaria. miniatura|296x296px|Partit Madrid-Barça de 2011