Lingrià és una de les llengües uralianes parlada pels ingrians (en particular ortodoxos). És una llengua molt afí al finès, i actualment en via d'extinció puix que tan sols té 362 locutors, la major part dels quals són d'edat avançada.
No s'ha de confondre amb els dialectes finesos sud-orientals que es parlen a Íngria, en efecte el finès esdevingué la llengua d'aquest territori al , per la immigració de luterans finesos a la regió (els seus descendents són coneguts com a ingrians finlandesos). Aquest immigració fou promoguda per Suècia que havia guanyat Íngria als russos el 1617, la població local essent, llavors i encara ara, ortodoxa.
Història Entre 1932-1937, una ortografia basada en el llatí per la llengua Ingriana existia. S'ensenya a les escoles de la Península Soikino i l'àrea al voltant de la boca del riu Luga.Kurs, Ott (1994). Ingria: The broken landbridge between Estonia and Finland. GeoJournal 33.1, 107–113. Diversos textos van ser publicats, l'any 1936, fins i tot una gramàtica de la llengua. No obstant això, el 1937 es va abolir la llengua escrita dels ingrians, i es va començar les repressions en massa dels camperols.
Alfabet
A a Ä ä B b V v G g D d E e Ƶ ƶ Z z I i J j K k L l M m N n O o Ö ö P p R r S s T t U u F f H h C c Ç ç Ş ş Ь ь
Gramàtica De la mateixa manera que altres llengües uralianes, l'ingrià és una llengua extremadament aglutinant
Referències
Bibliografia Paul Ariste 1981. Keelekontaktid. Tallinn: Valgus. [pt. 2.6. Kolme läänemere keele hääbumine lk. 76 – 82] (estonià)
Enllaços externs
V.Cherniavskij "Izoran keeli (Ittseopastaja)/Ижорский язык (Самоучитель) (Ingrian Self-Study Book")"(en rus). Conjugació del verb Ingrià
Categoria:Íngria Categoria:Llengües baltofineses Categoria:Llengües de Rússia Categoria:Llengües amenaçades d'Europa