Geoffrey Stephen Hull, nascut el 6 de setembre de 1955, és un lingüista, etnòleg i historiador australià, que ha fet contribucions per a l'estudi de les llengües romàniques, cèltiques, eslaves, semites, austronèsiques (com el tetun de Timor Oriental, una llengua que comparteix moltes paraules amb el portuguès i el gallec) i papús, i, en particular, a la relació entre llenguatge i cultura.
Biografia D'ascendència anglesa i escocesa del costat patern, la seva família materna pertanyia a la comunitat llatina d'Egipte (d'origen mixt maltès, venecià, triestí i francès), que va deixar el país durant el període de nacionalització de la postguerra (1946-1957). Ell va créixer familiaritzat amb la gran varietat de llengües parlades en la seva família ampliada (en francès, maltès, i diversos dialectes d'Itàlia, l'occità, l'eslovè, el grec i l'àrab).
Educació i trajectòria acadèmica Va estudiar Arts a la Universitat de Sydney (1974-1982), completant una tesi doctoral en lingüística històrica, basada en les seves investigacions dialectològiques a Itàlia i a Suïssa. La seva tesi de doctorat,Hull, Dr. Geoffrey (1982) La unitat lingüística del Nord d'Itàlia i de Rètia, Western Sydney University, Macarthur va ser una reconstrucció de la llengua padana subjacent als dialectes gal·loitàlics, venecians i reto-romànics moderns. Abans de completar el doctorat, va realitzar també estudis de filosofia i teologia en l'Aquinas Academy de Sidney. En la seva carrera acadèmica Hull ha ensenyat lingüística i llengües europees modernes i clàssiques a diverses universitats australianes: Universitat de Sydney, Universitat de Melbourne, University of Wollongong i altres institucions d'ensenyament superior australianes; és també un lexicògraf professional i un traductor que treballa en més d'una dotzena de llengües. Actualment és professor adjunt de la Macquarie University, en Sidney.
Realitzacions a Timor Oriental i treball en favor de la llengua tetun En els anys 1990 va ajudar el Lideratge de Timor Oriental en exili en la tasca de normalització del tetun i creant una gamma de recursos lingüístics i literaris per a aquesta i altres llengües de Timor Aquest, llavors sota ocupació indonèsia.Timor Oriental: n'est-ce qu’il qu’une question politique? Églises d'Asie: Agence d'Information des Missions Etrangères de Paris, Dossiers et documents No. 9/92, 1992.Timor-Leste: Identidade, Língua e Política Educacional. Lisbon: Ministério dos Negócios Estrangeiros/Instituto Camões, 2001(Geoffrey Hull, Lance Eccles). Gramática da Língua Tétum. Lisbon: Lidel, 2005. També va ser membre d'una delegació pro drets humans organitzada per l'Australian Catholic Social Justice Council, que va visitar el país el 1997, al mig d'una escalada de violència i va fer un informe a les Nacions Unides, a la Comissió de Drets Humans d'Indonèsia, al Govern d'Austràlia i al Vaticà.
El setembre del 1999, Hull va deposar davant del Senat australià sobre els abusos que havia presenciat a Timor Est durant les seves visites anteriors. De 2001 a 2007 va ser director d'investigacions i publicacions de l'Institut Nacional de Lingüística, l'autoritat lingüística nacional de l'Estat independent de Timor Oriental. Ell va ser l'organitzador, principal autor i editor del diccionari nacional de tetúnDisionáriu Nasional ba Tetun Ofisiál i va ser fundador i co-redactor de la revista acadèmica Estudos de Línguas e Culturas de Timor-Leste.
Els seus serveis per a les llengües de Timor Oriental són de la major importància, i van ser tinguts en alta consideració per l'Administració Transitòria de les Nacions Unides a Timor Oriental, sota la direcció, de desembre de 1999 a maig de 2002, del brasiler Sérgio Vieira de Mello. Pel seu treball fonamental en favor del tetun, Geoffrey Hull és comparable amb personalitats com Koldo Mitxelena pel basc (eusquera), de Eliezer Ben Yehuda per l'hebreu, de Ivar Aasen i Knud Knudsen pel noruec, de Johannes Aavik per l'estonià, de Taràs Xevtxenko per l'ucraïnès, etc.
Altres àrees d'interès Fora del camp de la lingüística, Geoffrey Hull és conegut pels seus treballs sobre qüestions religioses, principalment les causes històriques i l'impacte sòcio-cultural de les reformes de l'església en la dècada dels anys 1960 sobre l'Església catòlica Llatina i les tradicions orientals catòliques.The Banished Heart: Origins of Heteropraxis in the Catholic Church. London: T&T Clark, 2010
Referències
Adelaidean, News from Adelaide university (p. 6), April 10, 2000 Berdichevsky, Norman: A Reminder of the Authentic Semitic non-Arab Identity of the Ancient Mediterranean World (May 2007), New English review, http://www.newenglishreview.org/custpage.cfm?frm=6806&sec_id=6806 Boon, Danielle (Adult Literacy Advisor, Ministry of Education and Culture of East Timor), UNDP Timor-Leste: Literacy in East Timor Current Language Issues in East Timor: Text of a public lecture given at the University of Adelaide, 29 March, 2000, http://www.ramelau.com/tetum/issues.html Grenfell, Laura: Legal Pluralism and the Rule of Law in Timor Leste, Leiden Journal of International Law (2006), 19:2:305-337 Cambridge University Press, doi:10.1017/S0922156506003323 http://webzoom.freewebs.com/jpesperanca/lusofonia_Parte_3.pdf (p. 40 et seq.) Instituto camoes: O português, língua timorense; Número 88, 6-19 de Julho de 2005 Suplemento do JL, Nº 907, Ano XXV, http://www.instituto-camoes.pt/encarte/encarte88a.htm Interview with Prof. Hull at the ABC national radio: http://www.abc.net.au/rn/arts/ling/stories/s113139.htm Interview with Prof. Hull at News Weekly Köster, Dietrich (Bona), Política linguística de Timor-Leste: a reintrodução do português como língua oficial e de ensino, Lusorama, 57-58 (Maio de 2004), pág. 172-179, ISSN 0931-9484 Köster, Dietrich (Deutsche Gesellschaft für die afrikanischen Staaten portugiesischer Sprache), Política Linguística de Timor-Leste: A Reintrodução do Português como Língua Oficial e de Ensino, Estudos de Línguas e Culturas de Timor-Leste/Studies in Languages and Cultures of East Timor, número 6, 2004, pág. 1-7, Instituto Nacional de Linguística da Universidade Nacional Timor Lorosa’e, ISSN 1441-1105 Köster, Dietrich: Sprachpolitik Osttimors - Die Wiedereinführung des Portugiesischen als Amts- und Unterrichtssprache, http://www.colonialvoyage.com/timorsprachpolitik.html Leclerc, Jacques, L'Aménagement linguistique dans le monde: Timor Lorosae (République de Timor Lorosae), Universität Laval, Québec 2004, http://www.tlfq.ulaval.ca/axl/asie/timor_est.htm Prof. Hull's Tetum courses in Sidney: http://www.pasthound.com/topics/Tetum?PHPSESSID=2ros07p49gp13ik7ob8duggmj1 Stephens, M 2006, 'Healing Timor Leste through language understanding', in Healing Timor Leste: a consultation of specialists, ed. M King-Boyes, Tony Kitchener Printing pty ltd, Adelaide Vassalo Thake, Clare: Identityy and instruction, (p. 356) in: Stella Borg Barthet (Editor) - A Sea for Encounters: Essays Towards a Postcolonial Commonwealth, Rodopi (November 5, 2009),
Bibliografia 1982 The Linguistic Unity of Northern Italy and Rhaetia, tesis, Western Sydney University, Macarthur. 1987 La lingua 'padanese': Corollario dell'unità dei dialetti reto-cisalpini. Etnie: Scienze politica e cultura dei popoli minoritari, 13. 1988 Franco-Maltese. In James Jupp, ed., The Australian People: An Encyclopedia of the Nation, its People and their Origins. Sydney: Angus and Robertson. 1989 Polyglot Italy: Languages, Dialects, Peoples, Melbourne,CIS Educational. 1989 Parallels and Convergences in Celtic and Romance Philology. Australian Celtic Journal, 1. Vocabulary Renewal Trends in the Modern Celtic Languages. Origins and Revivals: Proceedings of the First Australian Conference of Celtic Studies, p. 69–90. 1990 Idealist Nationalism and Linguistic Dogma in Italy. In The Shared Horizon. Dublin: The Academic Press. 1992 Timor Oriental: n'est-ce qu’il qu’une question politique?, Églises d'Asia: Agence d'Information des Missions Etrangères de Paris, Dossiers et documents No. 9/92. 1993 The Malta Language Question: A Case Study in Cultural Imperialism. Malta: Said International. 1994 Building the Kingdom: Mary MacKillop and Social Justice. Melbourne: Collins Dove. 1994 Instituto de Estudos Timorenses "Maria Mackillop" - Orientação para a Padronização da Língua Tetum. Baulkham Hills (Sydney). 1998 Mai Kolia Tetun. A Course in Tetum-Praça, Sydney, Australian Catholic Relief and the Australian Catholic Social Justice Council. 2001 Timór-Lorosa’e: Identidade, lian no polítika edukasionál (Timor-Leste: Identidade, Língua e Política Educacional). Lisboa: Ministério dos Negócios Estrangeiros/Instituto Camões. 2002 The Languages of East Timor. Some Basic Facts, Instituto Nacional de Linguística, Universidade Nacional de Timor Lorosa'e. The Languages of East Timor 2002 Standard Tetum-English Dictionary, 2nd Ed, Allen & Unwin Publishers 2005 (amb Lance Eccles). Gramática da Língua Tétum. Lisboa: Lidel 2006 (amb Halyna Koscharsky) Contours and consequences of the lexical divide in Ukrainian. Australian Slavonic and East European Studies, Vol 20, Nos 1-2 2010 The Banished Heart: Origins of Heteropraxis in the Catholic Church. London: T&T Clark.
Enllaços externs Current Language Issues in East Timor (Geoffrey Hull) http://webzoom.freewebs.com/jpesperanca/estado_do_tetum.pdf http://webzoom.freewebs.com/jpesperanca/ling_timor.pdf
Categoria:Romanistes Categoria:Lexicògrafs Categoria:Etnòlegs Categoria:Alumnes de la Universitat de Sydney Categoria:Professors de la Universitat de Sydney Categoria:Professors de la Universitat de Melbourne Categoria:Antropòlegs australians Categoria:Nascuts el 1955