La batalla de Verdun va ser un dels principals combats de la Primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses des de febrer fins a desembre de 1916. El 21 de febrer, els alemanys van llançar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun, que ocupava una posició vital, ja que estava situada sobre uns turons des dels quals dominava el riu Mosa, a l'extrem oriental de la línia de les trinxeres franceses, i representava un important símbol de la capacitat de resistència francesa.
Uns 6.000 (12.000 segons altres fonts) voluntaris catalans es van allistar a l’exèrcit francès a finals de 1915 per mitjà del Comitè de Germanor dels Voluntaris Catalans, organisme mixt francocatalà participat pel govern de la Mancomunitat de Catalunya i el govern de la República francesa. La gran majoria dels voluntaris catalans ―que serien enquadrats en els 1r, 2n i 3r regiments de Marxa de la Legió Estrangera― procedien del sindicat CADCI i del partit Unió Catalanista, que ideològicament havia superat l’estadi del regionalisme i postulava la independència de Catalunya. La participació catalana tenia també l’objectiu d’internacionalitzar les reivindicacions nacionals de Catalunya.
Camps de batalla de Verdun miniatura|esquerra|El fort de Vaux, el 8 o 9 de juny de 1916 Entre els nombrosos camps que foren teatre d'innumerables batalles en el front occidental durant la gran contesa de 1914-1918, són els de Verdun els que evoquen més tràgics records. En la riba dreta del Mosa s'hi destaquen Saint-Mihiel, Sauville i Doaumont, cèlebres fortaleses. A 1 quilòmetre d'aquesta ruta s'eleva el fort de Tavannes que sofrí relativament poc. Els boscos de Laufée i de Chénois foren així mateix escenari de continus i sagnants episodis. A 9 km de Verdun s'aixeca el cèlebre fort de Vaux. A 400 m. de bifurcació de la ruta de Fleury hi ha el fort de Souville, reducte de la defensa francesa del qual tractaren d'apoderar-se els alemanys sense aconseguir-ho, des del 15 al 22 de juny de 1916. A uns 14 km de Verdun hi ha la capella de Sainte-Fine, objecte d'una finta alemanya en el seu primer atac contra Verdun. A través dels vestigis del que fou el bosc del Chapître i del bosc Firmin s'arriba al tràgic barranc Vaux-Chapître, més tard conegut amb el nom «Barranc de la Mort». A 15 km de Verdun existí la població de Fleury, destruïda totalment. Poc tros més avall s'hi troba la granja de Thiaumont, amb un monument funerari que comprèn 52 làpides, corresponents als 52 sectors de Verdun i, a més, santuaris de tots els cultes. A 18 km de Verdun s'aixeca el fort Duaumont, a 18 m. d'altura entre el barranc de Bras a l'oest i el de Vaux a l'est. També a l'est d'aquest fort es troba el bosc d'Hardaumont, i al sud-est el de la Caillette a uns 200 m. del Barranc de la Senyora s'eleva el monument «Trinxera de les Baionetes», erigit per l'americà Rand a la memòria dels soldats francesos que descansaven fusell en mà; és una làpida gegantesca sostinguda per massisses columnes envoltades de baionetes. Alguns quilòmetres més enllà, s'hi troben les pedreres d'Hardaumont, teatre de combats acarnissats. D'allà es baixa vers el Mosa pel barranc sud de la costa del Poivre. A Bras hi ha un cementiri militar.
A la riba esquerra del Mosa i a 13 k. de Verdun s'hi troba la població de Coumières. Un camí vers l'oest condueix fins al llindar del bosc de Caurettes i deixant a la dreta la línia avançada alemanya de 1916 s'arriba fins al Mort-Homme, les quals organitzacions defensives perduraren durant molts anys després de la comtessa: comprenien les cotes 265 i 285. En el Mort-Homme foren erigits dos monuments en memòria dels caiguts de la 40.ª i de la 69a divisió francesa, respectivament obra de Froment-Maurice. A 6 k. hi ha la destruïda població de Béthincourt i a 10 k. la de Mélancourt. En la ruta d'Esnes s'hi troba la cota 304, famosa pels combats que s'hi lliuraren, i a la seva dreta un cementiri nacional. La població d'Esnes apareix també destruïda en part.
Combats de Verdun Aquesta plaça forta, que en les guerres entre França i Alemanya ha desenvolupat sempre un paper important, fou durant el 1916 teatre de les lluites més acarnissades que es registraren en la guerra mundial, restant pendent del seu resultat el món sencer, doncs d'ell podia dependre la victòria d'Alemanya. La situació de Verdun en la frontera franco-alemanya era molt important, car es troba enfront de Metz, plaça de la qual només dista 60 k. constituint un bon punt de suport per operar contra la Lorena.
El front alemany, que des del nord de Compiègne seguia la direcció general oest-est, a Verdun s'inclinava vers el sud-est. Aquesta plaça podia considerar-se, per tant, com el pilar que servia de suport al front comprès entre els dos trams. Si s'aconseguia la demolició d'aquell suport, necessàriament s'ensorrarien els dos trams, obrint-se una esquerda que podria conduir a les planures de la Xampanya, agafant del revés tota la línia enemiga. L'atac resultava difícil, doncs, a banda dels forts permanents de la plaça, s'havien construït nombrosos atrinxeraments, i, a més, Verdun es trobava embegut en el front, no poden, per tant, envoltar el primer sense trencar el segon, i abans que això es realitzés, era possible que arribessin reforços de tota mena; per acabar, el terreny que l'envolta és molt trencat, havent-hi en aquest moltes altures separades per barrancs, que es presten a una defensa pas a pas.
El kronprinz, en uns articles publicats a final de desembre de 1928 en L'Illustration Française, diu que si bé el pla Schlieffen (cap de l'Estat Major anterior a la guerra) consistia a derrotar els francesos en una batalla campal, no desatenia l'atac a Verdun, doncs comprenia sobradament que una plaça forta de tanta importància no podia quedar fora dels plans d'una campanya, i a tal efecte havia previst el reforç del 5è exèrcit amb cert nombre de divisions de reserva per recolzar l'ala dreta cobrint les dues ribes del Mosa en direcció a Verdun. La importància de la missió confiada aquest exèrcit resta demostrada amb tan sols recordar que es confià el seu comandament a l'hereu de la Corona, el qual reconeix que el pla de Schlieffen, fruit d'un minuciós estudi havia estat desgraciadament modificat. El 1914 el 5è exèrcit no comptava amb aquestes divisions de reserva i hagué d'immobilitzar efectius que feren falta en la Batalla del Marne.El 10 de setembre de 1914 els francesos es trobaren en una crítica situació a la rodalia de Verdun; i quan només mancaven, assegura el kronprinz, dos o tres dies perquè la plaça restes envoltada completament i caiguessin, precipitant-se per l'ample sot obert els 300.000 homes del 5è exèrcit, arribà l'ordre de retirada.
Erich von Falkenhayn, cap de l'Estat Major de l'Exèrcit alemany, exposà en la seva obra Alt Comandament de l'Exèrcit alemany de 1914 a 1916 els seus propòsits en el relatiu a l'atac a Verdun. Calia assestar un gran cop a l'enemic més temible, a Anglaterra. La guerra submarina sense quarter no podia ser aplicada davant les amenaces dels neutrals i, sobretot, dels Estats Units; Tampoc era convenient atacar el seu exèrcit a Flandes per les condicions climatològiques i topogràfiques, desavantatjoses a l'hivern, i no hi havia més solució que acabar amb l'Exèrcit francès, que semblava al final del límit de resistència. Per això s'havia d'entaular la lluita en un sector que França es veiés obligada a defensar a tot cor, i Verdun constituïa l'objectiu més indicat. Aquest sector francès, pobre en línies de comunicació, estava envoltat per la part d'Alemanya per una rica xarxa de carreteres i vies fèrries que permetia la ràpida concentració de les hosts atacants. Les barrancades i boscos circumdants permetrien ocultar els preparatius. Ja no caldria guanyar la batalla i arribar a la conquesta de la plaça, ja que per impedir-ho i defensar-la l'Exèrcit francès es deixaria sagnar fins a l'última gota de sang i arribaria a l'esgotament. En una paraula, es posaria en marxa un potent dispositiu, especialment en material, que obraria a manera de sangonera i que exigiria un gran consum d'efectius.
A més, en Falkenhayn el guiava una altra consideració per elegir Verdun: la de suprimir l'amenaça que aquella falca constituïa per les comunicacions especials d'Alemanya i la conca metal·lúrgica de Briey. El kronprinz, encarregat de la preparació i execució de l'atac a Verdun, no admetia aquest pla reduït, segons es dedueix dels seus Records. L'Exèrcit alemany no havia de fracassar per segona vegada davant la plaça, com havia fracassat en la batalla del Marne. Per això s'havia de renovar amb més constància i energia la maniobra de 1914, procedint a envoltar al camp atrinxerat per les dues ribes del Mosa, estrangulat de tal forma la seva rereguarda que fes impossible la defensa d'aquesta part. Les circumstàncies eren molt diferents de les de la batalla del Marne, ja que havien posat al peu en els Alts del Mosa, a Saint-Mihiel i la riba esquerra del riu. El general von Mudra, comanant en els boscos d'Argona el 16.e Cos a les ordres del kronprinz, estudiava des de feia temps les dades del problema. Fou governador de Metz abans de la guerra; pertanyia al 5è Exèrcit quan maniobrà a principis de setembre de 1914 per atacar la plaça per l'oest, i sabia millor que ningú el gran valor de la riba esquerra del Mosa, el mateix per a la defensa que per l'atac del camp atrinxerat. miniatura|Execució d'un desertor
Opinió del general Petain
El pla de Falkenhayn miniatura|Fernand de Langle de Cary amb Joseph Joffre (esquerra) i Adolphe Guillaumat (dreta). Per l'execució del pla de Falkenhayn es necessitaven 26 a 27 divisions, que mai, afirma el kronprinz, estigueren afectes sols a l'atac de Verdun. La discrepància d'opinions entre el generalíssim i l'hereu de la Corona obligà a diverses conferències per a formular el pla, que consistí a atacar de moment la riba dreta del Mosa, estenent-lo només més tard a l'esquerra. El propòsit dels alemanys consistia a introduir una profunda cunya en les línies enemigues de la part nord de Verdun comptant amb la sorpresa, el terror d'un formidable bombardeig i l'empenta d'una gran massa obrant en un espai reduït; el comprès entre el Mosa i els Jumelles d'Orne. Les tropes eren escollides, comptaven amb 1.225 canons de tots calibres (640 de grossor i molt gruix) i cada bateria disposava de 3.000 projectils. El 5.e cos d'exèrcit, que ocupava la línia alemanya a la riba dreta del Mosa des del principi de 1916, aconseguí ocultar el que s'anava preparant en tot el sector; en el major secret, sense que el menor moviment despertés l'atenció dels francesos (segons frase de Petain), vuit divisions rellevaren al 5.e cos, que passà a segona línia, i enormes masses d'artilleria prengueren posicions. El 18 de febrer afirma aquell general, l'Alt Comandament estava encara amb la creença de l'allunyament del perill i era el 12 del dia assenyalat per a l'atac.