Leducació diferenciada,Terme utilitzat majoritàriament pels seus proponents segons Subirats 2010, p. 146: educació segregadaRoset Fàbrega et al. 2008, p. 9:Caselles Pérez 1998, p. 138: o educació separada per sexes és un mètode educatiu que separa els alumnes en classes, edificis o escoles diferents segons el seu sexe, amb l'objectiu d'atendre els diferents ritmes de maduració i els diferents estils d'aprenentatge de nens i de nenes. Està contraposada per tant a la coeducació i a l'educació mixta, els models majoritaris als països occidentals.
miniatura|Escola diferenciada de nenes a Winchester (Hampshire, Anglaterra).Aquest mètode va ser usual abans del , especialment en l'educació secundària i superior. L'escolarització de les dones havia sigut força rudimentària sinó inexistent. Quan es van difondre les idees d'ensenyament general i obligatori per a tots des de mitjan es va posar la qüestió com organitzar-lo.
Les cultures basades en la revelació (judaïsme, catolicisme i islam) sovint van propugnar i propugnen l'educació segregada basant-se en la tradició i la religió. A Occident, fins a ben entrat al l'entrada de les dones a les universitats era prohibida, de facto eren institucions unisexuals. Els partidaris contemporanis d'un ensenyament segregat hi veuen una adaptació a les diferències de desenvolupament psicològic de nens i nenes. Tanmateix, les recerques científiques que suposadament defensen aquestes afirmacions han estat caracteritzades de pseudociència, argumentant que «no existeixen estudis ben dissenyats que demostrin que l'educació separada per sexes millori el rendiment acadèmic dels estudiants, però en canvi sí que hi ha proves científiques que la segregació per sexes augmenta els estereotips de gènere i legitima el sexisme institucional». La segregació com resposta pedagògica a una diferència (sigui de sexe, de discapacitat, de llengua materna…) és contrària a la idea de l'educació inclusiva que respon a les necessitats particulars, no per edificis o classes segregats, però en adaptar l'escola per a tots (infraestructura, eines i cos ensenyant) de manera que pot acollir tothom.
Història miniatura|Sovint l'educació segregada es promou per motius religiosos. A la foto, una classe a Figaredo (Mieres, Astúries) el 1951 Fins a la Il·lustració, a Occident l'ensenyament escolar era reservat sols als homes, si més no al sol clergat a les escoles d'abadies, seminaris i universitats. Amb unes excepcions als convents de dones, no hi havia gaire ensenyament de noies. L'alfabetització de les noies va començar als països protestants, atès que era important que tothom pugui llegir la bíblia traduïda. Als països catòlics és limitava al catecisme i als ensenyaments amb relació a la llar. L'educació secundària i superior era diferenciada en el sentit que quedava un privilegi masculí. L'educació era segregada i desigual de fet, «com a conseqüència d'una concepció diferenciada dels gèneres» amb arguments basats en la diferència natural i la incapacitat intel·lectual. L'església catòlica va començar a estimular congregacions per a l'educació cristiana de dones, per assegurar la fe de les generacions següents i preparar la dona al seu paper «natural» de gestora de la llar.
Quan al uns primers estats europeus van introduir l'ensenyament obligatori per a tots, sobretot les esglésies van preferir la separació de sexes, per mantenir ambdós en el seu paper tradicional i evitar que emergeixin «males idees» en aplicació dels principis del puritanisme aleshores vigent que veia la sexualitat com el gran perill. Amb l'avanç de la idea d'igualtat de drets i rebuig de discriminacions primer, una visió més tranquil·la sobre el «problema sexual» i d'iguals drets pels diferents després, la seva implantació va anar retrocedint. Durant el , es van implantar cada vegada més escoles mixtes sobretot al nord d'Europa i als Estats Units on era pràcticament universal en els centres educatius estatunidencs primaris i secundaris cap al pas al . El 1917, l'educació mixta va esdevenir obligatòria a la Unió Soviètica.
Al sud va trigar fins que l'escola mixta s'imposi a poc a poc al darrere quart del . Al mateix temps que als Estats Units i a la Unió Soviètica es generalitza l'escola per a tots a l'inici del , a l'Església catòlica emergeix el moviment antimodernista Sodalitium Pianum (1909-1921), conegut com la «Lliga de Pius V» que lluita contra qualsevol idea liberal: democràcia, feminisme, l'ensenyament mixt i l'educació sexual i molts altres. A Espanya, el catolicisme conservador va militar a les tres primeres dècades del per a l'escola tradicional, segregada i es va oposar amb força contra les escoles laiques i el moviment de l'Escola Nova. Un dels grans defensors de l'educació segregada de principi del va ser Ramon Ruiz Amado (1861-1934), que veia en l'escola per a tots un risc de catàstrofes morals com ara «la ruina lenta de la sociedad por cuanto destruye poco a poco la vida de familia» i tem la inevitable feminització dels nois i masculinització de les noies, recolzat per «argumentacions revestides de cientifisme» del metge Josep Blanc i Benet. El 1929, el papa Pius XI va decretar a l'encíclica Divini Illius Magistri que l'escola per a tots és «igualment erroni i perniciós per a l'educació cristiana». Segons aquest papa, no hi hauria cap argument que l'ensenyament «promiscu» sigui millor, ans al contrari, s'ha de separar i diferenciar segons «l'admirable pla del Creador».
A Espanya, la Segona República va implementar l'escola mixta (anomenada llavors «coeducació», per la influència anglòfona). El 1936 van arribar a un 30% d'escoles mixtes. Amb el franquisme, sota la pressió de l'església catòlica es va retornar al model d'escola segregada, model gairebé exclusiu fins al 1970. Des de la Llei d'Educació d'aquell any, l'escola mixta es va tornar a generalitzar, fins i tot a les escoles privades religioses, i el model segregat va quedar relegat gairebé exclusivament a les escoles vinculades a l'Opus Dei o altres ordes religiosos.
A final del , la implementació de l'escola mixta era general a tot el món. El 2003, només uns pocs països tenien més d'un u o un dos per cent d'escoles segregades, tot i que hi ha algunes excepcions on la proporció supera el 10%: Bèlgica, Xile, Singapur, el Regne Unit, Hong Kong, Israel, Nova Zelanda, Austràlia, Corea i la majoria de països musulmans. El 2016, a Catalunya hi havia 15 escoles que segregaven per sexe, a l'Estat Espanyol en quedaven 190, el que representa menys d'un per cent de l'alumnat.
Models educatius Hi ha set models segons els objectius pedagògics que l'escola persegueix en relació amb les qüestions de gènere i el tipus d'organització escolar, tant en les qüestions espacials com en les curriculars. Aquesta relació permet contextualitzar l'ús del terme educació diferenciada. Escola segregada. Fa referència a un model decimonònic que separa l'alumnat en centres diferents segons el sexe, a partir de supòsits biologistes, i que vol reproduir els estereotips de gènere per a justificar un currículum diferenciat. Escola diferenciada no coeducativa. Model d'organització escolar que, amb supòsits biologistes, defensa l'escolarització separada de nois i noies, sense qüestionar els rols sexuals dominants. Escola diferenciada coeducativa. Separa els nois i les noies en centres diferenciats sota un currículum comú o combinant matèries comunes i diferenciades, i ho fa amb un projecte coeducatiu, transformador i crític de l'ordre sexual establert, sota supòsits propers al feminisme de la diferència. Classes diferenciades no coeducatives. S'escolaritzen conjuntament nois i noies en algunes matèries curriculars i se separen en d'altres. Classes diferenciades coeducatives. Es contempla la possibilitat d'introduir matèries específiques diferenciades, en un context d'escola mixta, partint d'un plantejament pedagògic que vol compensar les desigualtats de gènere des de les diferències. Escola mixta no coeducativa. Escolaritza conjuntament nois i noies amb un currículum comú que no té finalitat coeducativa i que, per tant, omet les diferències sexuals i les desigualtats de gènere. Escola mixta coeducativa. Escolarització conjuntament nois i noies en el mateix centre escolar, però persegueix la transformació dels estereotips de gènere en el projecte curricular des del reconeixement de les diferències de gènere, amb una perspectiva crítica amb l'ordre patriarcal i l'androcentrisme subjacents al currículum escolar i al coneixement científic.
Estudis científics i eficàcia El setembre de 2011, un estudi publicat a la prestigiosa revista Science va refutar els arguments dels defensors de l'educació segregada, i va mostrar que els estudis que sovint se citaven eren parcials, tergiversats o mal dissenyats:
Resultats escolars Encara que els defensors de l'educació segregada afirmen que separar per sexes millora el rendiment escolar dels estudiants, no hi ha proves científiques que l'educació segregada proporcioni un millor resultat educatiu que l'escola mixta. Tant un estudi del Departament d'Educació dels Estats Units, que conclou «Com en estudis anteriors, els resultats són equívocs», com altres estudis similars d'ampli abast del Regne Unit, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i del Programa internacional per a l'avaluació d'estudiants (Programa PISA) han trobat poca diferència entre els resultats d'escoles segregades i mixtes. Els aparents avantatges de l'educació segregada, reflectits a alguns estudis, desapareixen quan es tenen en compte les diferències preexistents, com ara que els estudiants que entren a aquestes escoles disposen d'entrada d'una evolució escolar més avançada.
Més recentment, diversos estudis han aprofitat el sistema educatiu de Seül, on fins al 2009 s'assignaven els estudiants a escoles aleatòries (dins d'un determinat districte escolar), independentment de si l'escola separava o no per sexe. Una de les anàlisis ha mostrat que els estudiants d'escoles segregades continuen més sovint a la universitat i obtenen millors resultats als exàmens d'entrada a la universitat que els d'escoles mixtes. Tanmateix, els resultats no són concloents i podrien atribuir-se a causes alienes a separar o no per sexes. Una altra anàlisi, en canvi, ha trobat que les noies provinent d'escoles segregades tenien menys probabilitats de ser acceptades a la millor universitat coreana que les provinents d'escoles mixtes,, citat a mostrant per tant resultats no conclusius.
Recerca en neurociència