La concòrdia de Valladolid és el nom que rep la treva signada a Valladolid, el 7 de desembre de 1453, entre Joan de Navarra (futur Joan II d'Aragó) i el seu fill, Carles de Viana per la qual Carles fou posat en llibertat. A la treva s'establia per un temps de pau 6 mesos (fins a abril de 1454).
Aquesta posa fi al conflicte que enfrontà dues branques del llinatge dels Trastàmares, l'una regnant a Castella i l'altra a la Corona d'Aragó. La defensa dels interessos polítics i econòmics dels seus germans, els infants d'Aragó, a Castella obligaren el reiAlfons IV el Magnànim (1396-1458) a entrar en conflicte amb la monarquia veïna. La guerra s'inicià el 1429 amb la invasió de les terres castellanes per part d'Alfons i els seus germans, l'infant Enric i l'infant Joan, rei de Navarra.
La concòrdia de Valladolid és signada entre el rei de Castella i el Príncep de Viana, d'una part, i els reis d'Aragó i Navarra, de l'altra, es dona un fort paper a la reina Maria de Castella, muller d'Alfons IV el Magnànim, qui va exercir un significatiu paper d'intermediària en els diferents conflictes que esclataren a la corona catalana, i en especial, durant el temps en què exercí de lloctinent del regne, primer entre 1420 i 1423, i després de manera continuada des del 1432, amb la definitiva partença del rei a terres italianes.Núria Jornet Benito; La pràctica de la pau: Maria de Castella, reina d'Aragó. a Duoda, Centre de Recerca de Dones. Universitat de Barcelona
Carta de la reina A l'arxiu històric de Barcelona es conserva la carta que trameté la reina Maria donant notícia de la concòrdia:
Referències
Categoria:Tractats de pau de la Corona de Castella Categoria:Tractats del Regne de Navarra Categoria:Tractats de pau del segle XV Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó del segle XV Concordia