La República Marinera d'Amalfi o Ducat d'Amalfi va ser una ciutat estat independent de facto, centrada en la ciutat homònima. L'estat, independent durant els segles  i va ser una de les quatre repúbliques marítimes que van dominar el comerç marítim al Mediterrani entre el final de l'alta edat mitjana i el començament de la baixa edat mitjana.Prof. Giuseppe Gargano - Origini i storia di Amalfi (en italià)

Història La ciutat i el seu territori van ser originalment part de l'extens Ducat de Nàpols, governat per un patrici romà d'Orient, però van trencar el vassallatge elegint un duc el 958. Durant els següents anys, Amalfi es va convertir en una potència econòmica, un centre comercial la flota mercant del qual va dominar el comerç marítim italià i mediterrani durant un segle, fins que la competència de les Repúbliques marineres de Pisa i Gènova va acabar per minvar el seu poder. El 1073, Amalfi va ser pres pel conquistador normand Robert Guiscard des de Salern. Els amalfitans es van regirar en dues ocasions durant els anys següents contra la dominació normanda, però mai més no van recobrar la seva independència.

La ciutat d'Amalfi va ser fundada com a lloc comercial durant la dominació romana de la Campània, el 339. El primer bisbe va ser designat el 596. El 838, la ciutat va ser capturada per Sicard de Benevent, amb ajuda de traïdors locals, que el van guiar a través de les defenses de la ciutat. El 839, Amalfi es va alliberar de la dominació llombarda i va elegir un prefecte per a les tasques de govern. En l'esmentada elecció també va participar la propera vila d'Atrani. Més tard Amalfi prestà ajuda a l'alliberament de Siconulfo de Salern, oponent del Príncep Sicard.

El 897, la república, encara vassall de l'Imperi Romà d'Orient, si bé tan sols de manera nominal, va ser derrotada per la coalició dels ducats veïns de Sorrento i Nàpols. En aquesta derrota, el Prefecte d'Amalfi va ser capturat, i més tard fou alliberat després del pagament d'un abundant rescat. El 914, el Prefecte Mastalo I va ser elevat al rang de primer magistrat d'Amalfi. El 958, el fill d'aquest, Mastalo II, primer magistrat, va ser assassinat, i Sergi I va ser elegit primer duc (doge) d'Amalfi, tallant així els seus últims llaços de vassallatge amb l'Imperi Romà d'Orient, i proclamant de manera formal la seva independència. Entre 981 i 983, la República d'Amalfi va controlar el Principat de Salern. El 987, el bisbat d'Amalfi va ser elevat al rang d'arxiepiscopal. Des de 1034, Amalfi va caure sota control del Principat de Càpua i, el 1039, sota el control del Principat de Salern.

El 1073, Robert Guiscard va conquerir la ciutat i va prendre per a si el títol de dux Amalfitanorum (en llatí, ‘duc dels Amalfitans’). El 1096, Amalfi es va rebel·lar contra el domini normand, però la rebel·lió va quedar avortada el 1101. Una segona revolta va tenir lloc entre 1130 i 1131, any en què l'exèrcit de Roger II de Sicília, comandat per l'Emir Joan per terra, i per Jordi d'Antioquia per mar, van bloquejar i van prendre la ciutat definitivament. El 1135 i 1137, la flota pisana va saquejar la ciutat, posant fi a la glòria de la ciutat.

El 1343 un violent sisme submarí va destruir la ciutat i els «arsenals» on es van construir per segles les vaixells d'Amalfi: des de llavors Amalfi es va reduir a un petit poble de poca importància. Des de la unificació italiana el 1861 Amalfi ha tornat a créixer i ara és un important centre turístic de fama internacional.

Anècdota Segons Ibn Hawqal, viatger àrab que va visitar la regió el 977, durant el regnat de Mans I (el període de màxima esplendor de la república) Amalfi era:

Governants De Nàpols (ducat romà d'Orient) fins a 838 Al ducat de Benevent 838-839 República dependent de l'Imperi Romà d'Orient 839-897 República independent (nominalment dependent de l'Imperi Romà d'Orient) 897-1039 Màstal I 914-vers 950 Màstal II vers 950-958 Sergi I 958-966 (dux i patrici romà d'Orient) Mansone I 966-1004 Joan I 1004-1007 Sergi II 1007-1028 Joan II 1028-1034 Mansone II 1034-1038 Sergi III 1038-1039 República independent 1039-1073 Guimari I (Príncep de Salern) 1039-1043 Mansone III 1043-1052 Joan III 1052-1069 Joan IV 1069-1073 Al comtat de la Pulla 1073-1088 Gisulf (Príncep de Salern) 1088-1089 Al comtat de la Pulla 1089-1096 Marino Sebasto 1096-1100 A la Pulla des de 1100

Nota

Fonts Dizionario Biografico degli Italiani. Roma, 1960-2007. Skinner, Patrícia. Family Power in Southern Italy: The Duchy of Gaeta and its Neighbours, 850-1139. Cambridge University Press: 1995. Norwich, John Julius. The Normans in the South 1016-1130. Londres: Longmans, 1967. Norwich, John Julius. The Kingdom in the Sun 1130-1194. Londres: Longmans, 1970. Curtis, Edmund. Roger of Sicily and the Normans in Lower Italy 1016-1154. Nova York: G. Pàg. Putnam's Sons, 1912. Matthew, Donald. The Norman Kingdom of Sicily (Cambridge Medieval Textbooks). Cambridge University Press, 1992. Houben, Hubert (translated by Graham A. Loud and Diane Milburn). Roger Ii of Sicily: Ruler between East and West. Cambridge University Press, 2002. Chalandon, Ferdinand, Histoire de la domination normande a Italie et a Sicile. París, 1907.

Enllaços externs

Resum històric del Principat de Salerno, amb referències a la República d'Amalfi.

Categoria:Edat mitjana Categoria:Estats històrics de la península Itàlica Amalfi Categoria:Conquesta normanda de la Itàlia meridional Categoria:Amalfi