Fares és un poble del terme municipal de Sant Ferriol a la comarca de la Garrotxa. És a l'extrem sud-est del terme municipal, molt a prop del límit amb el de Serinyà. És al sud de Bruguers, del veí terme de Maià de Montcal i al sud-est de la resta de pobles del terme de Sant Ferriol. El poble és al Pla de Fares, una zona plana en bona part al·luvial a la dreta del Fluvià, prop de la unió del Ser amb aquest riu.
El poble és format per un petit nucli agrupat i tot de masies al voltant, com ara Can Badia, Can Costa, Can Figueres, Can Roset, el Mas Capell. L'església de Santa Maria de Fares és aïllada al nord-oest del nucli.
Travessa el poble la carretera C-66 en el punt quilomètric 55, que el comunica amb Banyoles, nou quilòmetres al sud-est, i amb Besalú, tres quilòmetres i mig al nord-oest.
Història L'alou de Farisés és documentat des del 966, any al qual el comte Sunifred el cedí al seu germà Miró, el futur bisbe i comte. L'església consta des del 977, quan fou cedida com a sufragània a la canònica de Santa Maria de Besalú. L'edifici primigeni, romànic, ha estat posteriorment modificat.
Fares formava part de la Vegueria de Girona fins al Decret de Nova Planta. Més endavant va formar part del Corregiment de Girona.
El poble de Fares va ser incorporat al municipi de Sant Ferriol (llavors anomenat Parròquia de Besalú) a mitjans del Segle XIX, juntament amb d'altres parròquies que actualment formen part del mateix municipi.
Parròquia La Parròquia de Santa Maria de Fares va ser sufragània de la de Sant Martí de Capellada, el 1345. En temps recents va passar a ser annex de Besalú, el 1928.
Patrimoni El principal element patrimonial és l'església de Santa Maria de Fares.
El 1973 s'hi van descobrir restes paleolítiques.«Sant Ferriol. Altres indrets del terme: Fares», Hiperenciclopèdia El 2004 s'hi va dur a terme una nova intervenció (jaciment de Fares).
Enllaços externs Institut Cartogràfic de Catalunya
Referències
Fares Fares