miniatura|William Ewart Gladstone William Ewart Gladstone FRS (Liverpool, 29 de desembre de 1809 † Hawarden, 19 de maig de 1898) fou un polític liberal britànic, primer com a diputat al Parlament i després ocupant uns quants càrrecs del govern de Sa Majestat; líder del Partit Liberal (de 1866 a 1875 i de 1880 a 1894), va ser primer ministre del Regne Unit en quatre ocasions: de 1868 a 1874, del 1880 al 1885, el 1886, i de 1892 a 1894.
Va ser un dels estadistes més cèlebres de l'època victoriana, rival de Disraeli, i encara se'l considera un dels més importants primers ministres que ha tingut el Regne Unit; Winston Churchill el citava com inspirador seu.
Biografia Joventut (1809–1832) esquerra|miniatura|Gladstone a la dècada de 1830.
Nascut el 1809 a Liverpool, escocès de naixement, William Ewart Gladstone era el quart fill del comerciant Sir John Gladstone de Leith i de la seva segona esposa, Anne MacKenzie Robertson, de Dingwall, Ross-shire. Va ser criat en un entorn polititzat: un dels seus records d'infància més antics és, l'any 1812, amb motiu d'una reunió política a favor de George Canning, de ser portat a una taula des d'on es diu que va saludar la multitud amb un «Senyores i senyors». De 1816 a 1821 va anar a l'escola primària de la parròquia de l'església de St Thomas a Seaforth, després el 1821, com el seu germà, va ingressar a l'Eton College. El 1828, va ingressar a la Universitat d'Oxford on va seguir estudis clàssics i cursos de matemàtiques (sense gaire interès). Allà va esdevenir president de l'Oxford Union Debating Society, on es va fer una reputació duradora com a orador i es va involucrar amb els conservadors (oposats als liberals).
Després dels seus primers diplomes, va fer una Gran Volta per Europa amb el seu germà John Neilson Gladstone (Bèlgica, França, Itàlia, Alemanya).
Els inicis en la política Al seu retorn, el 1832 va ser elegit diputat conservador (tory) per Newark. Inscrit a l'advocacia, no fa d'advocat i, de fet, està inhabilitat. Inicialment, un conservador intransigent, va ser proper a la facció tory que s'oposava tant a l'abolició de l'esclavitud com a les primeres lleis socials. També es pronuncia en contra de qualsevol concessió a l'Església catòlica a Irlanda perquè jutja heretge la igualtat de religions. Va estar vinculat a Hisenda sota el primer ministeri de Robert Peel i després, el 1835, secretari d'Estat de Guerra i Colònies. Iniciant un gir més liberal, va donar suport a l'abrogació de les Lleis del blat de moro l'any 1846, que va provocar l'escissió del camp conservador. Gladstone era aleshores partidari de la política de Peel i va deixar d'unir-se al Partit Conservador. El 1859, els partidaris de Peel es van unir amb els Whigs i els Radicals per formar el Partit Liberal que va dominar la política britànica durant gran part del període fins a 1915, situant-se a favor de lliure canvi i acostant-se més a l'Església.
Canceller d'Hisenda (1852-1855) De 1843 a 1845 va ser ministre de comerç, i de 1845-1846 ministre de les Colònies durant el mandat de Robert Peel, el líder de l'ala liberal dels conservadors. El 1852, amb el suport d'una coalició de whigs i peelites, Lord Aberdeen va ser nomenat primer ministre i va nomenar a Gladstone com a canceller de l'Exchequer. En el seu nou paper, Gladstone va poder brillar allà on els seus predecessors en aquesta posició, el Whig Charles Wood i el Tory Benjamin Disraeli, havien fracassat en gran manera. El seu primer pressupost de 1853 va continuar els esforços iniciats per Peel onze anys abans per reduir els drets de duana: aquests últims es van eliminar de fet de 123 productes i es van reduir significativament per altres 133. L'impost sobre la renda havia caducat però Gladstone va proposar-lo renovar per un període de set anys per tal de finançar les reduccions tarifàries.
Gladstone volia mantenir un equilibri entre la fiscalitat directa i indirecta i abolir l'impost sobre la renda, sabent que l'abolició d'aquest impost requeria retallades dràstiques en la despesa pública. Tenint en compte que com més afectats per aquest impost, major és la pressió de l'opinió pública per demanar-ne la supressió, va augmentar el nombre de contribuents subjectes a l'impost sobre la renda rebaixant el llindar mínim imposable de 150 a 100 lliures. La quantitat en qüestió va constituir, segons Gladstone, «la línia divisòria... entre la part educada i la part treballadora de la comunitat», de manera que els subjectes passius eren també els que tenien dret a vot i, per tant, capacitat de manifestació a favor d'una reducció de la despesa pública.
El discurs del pressupost que Gladstone va pronunciar el 18 d'abril de 1853 al Parlament va durar gairebé cinc hores i va elevar el seu autor, segons l'historiador Sydney Buxton a l'avantguarda dels financers i dels ponents. H. C. G. Matthew escriu que Gladstone «va fer que les finances i les xifres fossin apassionants, i va aconseguir construir discursos pressupostaris de forma i execució èpiques, sovint amb interludis lírics per variar la tensió als Comuns quan l'exposició acurada de figures i arguments es posava al capdavant». El columnista Charles Greville escriu sobre el discurs de Gladstone: Quan Gran Bretanya va entrar a la Guerra de Crimea el febrer de 1854, Gladstone va haver de fer front a l'augment de la despesa militar i es va aprovar una dotació de per enviar un contingent de homes al front. Les previsions pressupostàries anunciaven un dèficit de per a l'any 1854 ( d'ingressos enfront de de despeses), però Gladstone, com havia anunciat en la seva presentació del 6 de març, es va negar a demanar en préstec els diners necessaris per equilibrar el pressupost i va augmentar l'IRPF de 7 a 10 cèntims i mig per lliura (és a dir, una taxa del en comparació amb anterior). Al maig, la despesa militar va arribar als i Gladstone va augmentar de nou l'impost sobre la renda a 14 penics per lliura, recaptant 3.250.000 addicionals ; la resta de la suma requerida s'obtenia mitjançant impostos sobre begudes espirituoses, malta i sucre. va declarar Gladstone:
Oposició (1855-1859) Quan el govern d'Aberdeen va caure el 1855, Gladstone es va negar a entrar als governs de Lord Derby o Lord Palmerston, un whig, i es va oposar. El 1858 va publicar un estudi en tres volums sobre Homer, la seva obra i la seva època: Estudis sobre Homer i l'edat homèrica.
Retorn al govern (1859-1866) El 1859, però, quan Palmerston va succeir el segon i breu govern de Derby, Gladstone va acceptar tornar a ser canceller de l'Exchequer.
Gladstone va heretar un dèficit de gairebé i un impost sobre la renda que ara ascendia a cinc penics. Encara hostil als préstecs, Gladstone opinava que «en temps de pau, res més que una necessitat extrema ens hauria d'induir a demanar préstecs» i va apujar l'IRPF a 9 cèntims. Tradicionalment, la recaptació d'un impost només es podia cobrar dos terços en un sol exercici financer, però Gladstone va gravar aquests quatre penics addicionals a una taxa de 8 penics durant la primera meitat de 1859 per tal d'obtenir els ingressos esperats en un sol any.. També va ressuscitar la línia divisòria que, establerta el 1853, fou abolida el 1858; els ingressos més baixos tributaven a 6 penics i mig en lloc de 9 penics, excepte durant el primer semestre de l'any quan els ingressos més baixos pagaven 8 penics i els més rics 13 penics.
El 12 de setembre de 1859, el diputat radical Richard Cobden va visitar Gladstone, que va assenyalar al seu diari: «…continua la conversa amb el Sr. Cobden sobre els drets de duana i les relacions amb França. Estem d'acord estreta i càlidament». Cobden va ser enviat com a representant del Regne Unit a les negociacions amb el francès Michel Chevalier per a un tractat de lliure comerç entre els dos països. Gladstone va escriure a Cobden que «el gran objecte [és] la significació moral i política de l'acte, i el seu fruit probable i desitjat en unir els dos països en interès i afecte. En aquests moments, ni tu ni jo atorguem un valor superlatiu a aquest tractat en nom de l'extensió del comerç britànic. […] El que miro és el bé social, el benefici per a les relacions dels dos països i l'efecte sobre la pau d'Europa».
El pressupost de 1860 va ser presentat als Comuns per Gladstone el 10 de febrer, al mateix temps que el Tractat Cobden-Chevalier que reduïa molt els drets de duana entre el Regne Unit i França. Aquest va marcar l'adopció definitiva del principi de lliure comerç, segons el qual la tributació s'hauria de gravar únicament amb finalitats fiscals, i que s'havia de prohibir qualsevol deure protector, diferencial o discriminatori... Mentre que els impostos sobre els productes importats eren 419 a principis de 1859, el pressupost de 1860 va reduir aquest nombre a 48, dels quals 15 proporcionaven la majoria dels ingressos. Per finançar aquesta reducció de la fiscalitat indirecta, l'impost sobre la renda es va mantenir i augmentat a 10 penics per a les rendes superiors a 150 lliures esterlines i a 7 penics per a ingressos superiors a .
Durant el seu mandat com a canceller, Gladstone va reduir regularment l'impost sobre la renda a nou penics el 1861, set penics el 1863, cinc penics el 1864 i quatre penics el 1865. Gladstone es va indignar pel que va veure com un malbaratament de fons públics del govern i va deixar clara la seva intenció de deixar els diners fructificar a les butxaques de la gent mantenint els tipus impositius molt baixos gràcies a pau i reducció de costos. El 1859 va escriure al seu germà, que era membre de la Financial Reform Association de Liverpool: «L'economia és el primer i principal article (l'economia tal com l'entenc) del meu credo financer. La polèmica entre tributació directa i indirecta ocupa un lloc menor, encara que important».
A través del seu treball com a canceller, Gladstone va establir una reputació d'alliberador del comerç britànic i defensor de l'emancipació les classes treballadores, de la premsa popular d'impostos sobre el coneixement i també se li abonava la imposició d'un impost de successions sobre els patrimonis dels més rics. La popularitat de Gladstone es basava principalment en les seves polítiques fiscals que, per als seus partidaris, eren sinònims d'equilibri, equitat social i justícia política. La manifestació més sorprenent dels sentiments de la classe treballadora cap a ell es va produir durant una visita de Gladstone a Northumberland el 1862, de la qual George Holyoake va donar el següent relat tres anys més tard: Al mateix temps, es va oposar a l'agressiva política exterior de Palmerston i va donar suport a noves reformes electorals, el que va portar a ser anomenat The People's William ('el Guillem del Poble'). També va destacar pel seu suport al liberalisme clàssic i la seva oposició al socialisme.
1865 va ser determinant per a la història política britànica, ja que després de la mort de Palmerston es va produir un realineament de partits, fusionant el Tory i el Whig al Partit Liberal, i sobretot, pel definitiu pas de Gladstone com a esquerrà, en esdevenir el líder d'aquest partit.
Primer ministre miniatura|El gabinet de Gladstone el 1868, pintat per Lowes Cato Dickinson.