El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 309 dies per a finalitzar l'any i 310 en els anys de traspàs.
Esdeveniments Països Catalans 1018 - Barcelona: Berenguer Ramon I és nomenat comte de Barcelona, a la mort del seu pare Ramon Borrell. 1809 - Valls (Alt Camp): l'exèrcit napoleònic guanya la batalla de Valls en la que resulta ferit el general suís de l'exèrcit espanyol Teodoro Reding, que morirà pocs dies després. 1864 - S'estrena l'obra teatral en dos actes L'esquella de la torratxa –paròdia de l'obra La campana de la Almudaina–, de Frederic Soler, per la societat Melpómene al Teatre Odeon de Barcelona. 1898 - Apareix Catalònia, revista il·lustrada quinzenal, de caràcter artístic i literari. 1983 - El Parlament espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, vigent fins al 2007. 1993 - S'estableix per llei que l'himne nacional de Catalunya és la cançó popular Els segadors 1994 - Barcelona: S'inaugura al Raval el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), sota la direcció de Josep Ramoneda. 2011 - Sant Joan les Fonts (Garrotxa): S'inaugura el Museu Alzamora de les arts gràfiques, la col·lecció privada relacionada amb la impremta més completa de l'Estat espanyol.
Resta del món 52 aC - Imperi Romà: Pompeu és escollit cònsol únic de Roma. 1948 - Txecoslovàquia: hi triomfa la revolució comunista (cop d'estat de Praga). 1975 - Apareixen per primera vegada els personatges de Storm, Nightcrawler i Colossus amb la publicació de Giant-Size X-Men nº1. Wolverine també s'uneix al grup per primer cop. 1990 - Managua: Violeta Chamorro esdevé presidenta de Nicaragua, la primera dona americana elegida presidenta a les urnes.
Naixements Països Catalans 1793 - Sabadell: Josep Duran i Sors, industrial tèxtil i alcalde de Sabadell. 1826 - Besalú, Garrotxa: Pere Bosch i Labrús, economista, empresari i polític català (m. 1894). 1861 - Barcelona: Santiago Rusiñol, pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. 1862 - València: Concepción Aleixandre Ballester, metgessa ginecòloga pionera (m. 1952). 1868 - Sant Vicenç de Fals, Bages: Lluís Muncunill i Parellada, arquitecte modernista català (m. 1931). 1892 - Barcelona: Pilar Rufí i Bosch, soprano liederista, professora de cant i compositora catalana (m. 1969). 1907 - Palma: Pazzis Sureda Montaner, escultora i pintora mallorquina (m. 1939). 1914 - Maó: Josita Hernán, actriu, directora d'escena i professora de teatre (m. 1999). Castell Rosselló, Perpinyà, Catalunya del Nord: Robert Rius i Lanolier, escriptor i poeta nord-català (m. 1944). 1945 - Felanitx, Mallorca: Nadal Batle i Nicolau, matemàtic i rector de la Universitat de les Illes Balears (m.1997). 1955 - Barcelona: Enric Miralles i Moya, arquitecte i professor universitari català (m. 2000). 1958 - Barcelona: Maite Carranza, escriptora i guionista catalana. 1969 - Benaguasil, Camp de Túria: Rosa Maria Peris Cervera, advocada i política valenciana. 1971 - Badalona, Barcelonès: Antoni Pinilla Miranda, futbolista.
Resta del món 1670 - Panitzsch, Electorat de Saxònia: Maria Margarethe Winckelmann, astrònoma alemanya (m. 1720). 1707 - Venècia, Itàlia: Carlo Goldoni, dramaturg venecià (m. 1793). 1841 - Llemotges, Occitània: Pierre-Auguste Renoir, pintor francès (m. 1919). 1856 - San Benedetto Po, Màntua, Llombardia, Itàlia: Enrico Ferri, penalista, criminalista i polític italià. 1873 - Nàpols, Itàlia: Enrico Caruso, cantant italià d'òpera i un dels més famosos tenors de la història (m. 1921). 1890 - Londres: Myra Hess, pianista britànica (m. 1965). 1896 - Cedartown, Geòrgia: Ida Cox, cantant i compositora estatunidenca de blues i jazz (m. 1967). 1898 - París, França: Ginette Maddie, actriu francesa. 1915 - Lleó: Aida Lafuente Penaos, militant revolucionària lleonesa, que morí en la Revolució d'Astúries de 1934 (m. 1934). 1917 - Harpurhey (Manchester, Regne Unit): Anthony Burgess, escriptor i compositor britànic (n. 1993). 1940 - Madrid, Espanya: Jesús López Cobos, director d'orquestra espanyol (m. 2018). 1942 - Berkeley, Califòrnia, EEUU: Karen Grassle, actriu estatunidenca, coneguda principalment pel seu paper de Caroline Ingalls. 1943 - Liverpool, Regne Unit: George Harrison, cantant, guitarrista i compositor de rock membre dels Beatles (m. 2001). 1945 - Saragossa: Lita Claver (La Maña), vedet de revista aragonesa, establerta a Barcelona. 1949 - Beirut, Líban: Amin Maalouf, escriptor libanès en llengua francesa. 1950 - Sligo, Irlanda: Neil Jordan, director de cinema irlandès. 1951 - Linares, Jaénː Carmen Linares, cantaora de flamenc. 1952 - Salamanca: Flora de Pablo Dávila, doctora espanyola en medicina i especialista en biologia cel·lular i molecular. 1953 - Madrid: José María Aznar, polític espanyol. 1967 - Madrid: Natalia Dorado Gómez, jugadora d'hoquei sobre herba espanyola, guanyadora d'una medalla olímpica d'or. 1980 - Lukara, Croàcia: Josipa Rimac, política croata i alcaldessa de Knin, una de les alcaldesses més joves d'Europa. 1986 - Aarhusː Sisse Marie Welling, historiadora i política danesa, alcaldessa de Copenhaguen des de gener de 2026. 1995 - Dubrovnik, Croàcia: Mario Hezonja, jugador de bàsquet croat.
Necrològiques Països Catalans
1789 - Barcelona: Pau Balmes i Montsech, metge i botànic català (n. 1735). 1901 - Cartagena (Espanya): José Rogel Soriano, compositor valencià de sarsuela (n. 1829). 1926 - Palma: Joan Alcover i Maspons, escriptor i polític mallorquí. 1937 - Sabadell: Marçal Ballús i Bertran, odontòleg i pioner de la cinematografia a Catalunya. 1955 - Barcelona: Fructuós Gelabert i Badiella, director, guionista, operador de càmera i productor cinematogràfic. 1961 - París (França): Just Cabot i Ribot, escriptor i periodista català. 1962 - Barcelona: Jaume Juan i Rosselló, pintor mallorquí (n. 1909). 1965 - Barcelona: Pere Balañá i Espinós, empresari català de cinema i d'espectacles taurins (n. 1883). 1989 - El Cabanyal, València: Federic Feases i Carrion, escriptor i intel·lectual valencià d'ideologia nacionalista valenciana (n. 1967). 2016 - Puig-reig, Berguedà: Ramon Noguera i Subirà, músic, director de cor, compositor de sardanes i professor de cant coral (n. 1937). 2018 - València: Merxe Banyuls, cantant, actriu i presentadora valenciana, que formà part del grup Els Pavesos (n. 1943).
Resta del món 1547 - Roma: Vittoria Colonna, marquesa de Pescara, poeta i influent intel·lectual del Renaixement italià (n. 1490). 1558 - Talavera la Real: Elionor d'Àustria, infanta de Castella i Aragó, reina de Portugal i de França. 1704 - Novara, Piemont (actual Itàlia): Isabella Leonarda, compositora italiana del barroc (n. 1620). 1756 - Shropshireː Eliza Haywood, escriptora, actriu i editora de premsa anglesa. 1850 - Ciutat Prohibida, Pequín (Xina): emperador Daoguang, 8è emperador de la dinastia Qing (n. 1782). 1863 - Chantilly, França: Laure Cinti-Damoreau, soprano francesa (n. 1801). 1875 - Londres (Anglaterra): Charles Lyell, científic i geòleg escocès (n. 1797). 1897 - París: Marie Cornélie Falcon, cantant d'òpera, entre soprano i mezzosoprano, que donà nom a la tipologia de "sopranos Falcon". 1918 - Madridː Amalia Ramírez, cantant espanyola, soprano (n. 1834). 1936 - Brussel·les: Anna Rosalie Boch, pintora belga (n. 1848). 1945 - São Paulo, Brasil: Mário de Andrade, poeta, novel·lista, assagista i musicòleg brasiler (n. 1893). 1950 - Boston, Massachusetts (EUA): George Richards Minot, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1934 (n. 1885). 1971 - Kopparberg (Suècia): Theodor Svedberg, químic suec, Premi Nobel de Química de 1926 (n. 1884). 1983 - Nova York, els EUA: Tennessee Williams, escriptor nord-americà (n. 1911). 1996 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Haing S. Ngor, actor i metge estatunidenco- cambodjà (n. 1940). 1998 - Palerm: Lia Pasqualino Noto, pintora i galerista italiana (n. 1909). 1999 - Lafayette, Califòrnia (EUA): Glenn Theodore Seaborg, físic i químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1951 (n. 1912). 2005 - Oxford (Oxfordshire, Anglaterra): Peter Benenson, advocat anglès, fundador d'Amnistia Internacional (n. 1921). 2014 - Playa del Carmen, Mèxic: Paco de Lucía, guitarrista i compositor andalús (n. 1947). 2017 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: William "Bill" Paxton, actor, director i productor estatunidenc. Mossul: Shifa Gardi, periodista kurda d'origen iranià, morta durant la batalla de Mossul (2016-2017) (n. 1986). 2020 - El Caire, Egipte, Hosni Mubàrak, polític i militar egipci (n. 1928). 2026 - Alzira, Antonio Tejero Molina, militar espanyol, un dels principals capitosts del «23-F» (n. 1932).
Festes i commemoracions Santoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Església CatòlicaSanti, beati e testimoni. Sants al Martirologi romà (2011): Nèstor de Magidus, màrtir (ca. 250); Cesari de Nazianz, metge (368); Adeltruda de Maubeuge, abadessa (696); Valpurga de Heidenheim abadessa (779); Gerland d'Agrigent, bisbe (1100); Llorenç Bai Xiaoman, màrtir (1856); Turibio Romo, prevere màrtir (1928); Luigi Versiglia i Callisto Caravario, màrtirs (1930). Beats al Martirologi: Avertà de Lucca, monjo (ca. 1386); Sebastián Aparicio, germà llec (1600); Dídac Yuki Ruosetsu, Miquel Soan, màrtirs a Osaka (1636); Maria Adeodata Pisani, abadessa benedictina (1855); Domenico Lentini, prevere (1828); Maria Ludovica de Angelis, monja (1962). Sants que no figuren al Martirologi: Ananies i companys màrtirs de Fenícia (298); Sirenat el Jardiner, màrtir (ca. 300); Concord de Saintes, bisbe (ca. 510); Norgant de Trégor (s. VI); Eteri d'Ambrun, bisbe (s. VII); Maeldon de Trégor, eremita (s. VII); translació de les relíquies de Juliana de Nicomèdia a Nàpols; a Troyes: Víctor de Sankt Gallen, eremita (995). Beats que no figuren al Martirologi: Adelelm I d'Engelberg, abat (1131); Adam d'Ebrach, abat (1169); Cecília de Ferrara, dominica (1511). Venerables: Robert d'Arbrissel, fundador de l'Orde de Fontevrault (1116).
Església Copta 18 Meixir: Meleci d'Antioquia, arquebisbe (318).
Església Apostòlica Armènia 6 Mehec: sants Jaume germà del Senyor; Marina de Bitínia, monjo (s. VI).
Església Ortodoxa Siríaca Sants: Severi el Gran, bisbe d'Antioquia (518).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 9 de març del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen als sants del 12 de febrer del calendari julià. Sants: Urbà I, bisbe de Roma i màrtir; Meleci d'Antioquia, arquebisbe (381); Marina el Monjo i Eugeni, el seu pare, monjo (s. VI); Antoni II de Constantinoble, patriarca (895); Aleix de Moscou, metropolità de totes les Rússies (1378); Bassià d'Úglitx, abat (1509); Crist de Constantinoble, màrtir (1748); Meletsij de Txàrkov, bisbe (1840); Anastassija Logatxeva, eremita; Alexeij Buij, bisbe de Voronezh, màrtir (1930); Mitrofan, prevere màrtir (1931).
Església Ortodoxa Grega Sants: Sadurní i Plutí, màrtirs.
Església Ortodoxa de Geòrgia Sants: Pròcor l'Iber, fundador del monestir de la Creu a Jerusalem (s. XI); Lluc Muhaisdse de Jerusalem, màrtir (1273); Nicolau Dwali de Geòrgia, màrtir (1314).
Esglésies luteranes Valpurga de Heidenheim, abadessa (Església Evangèlica d'Alemanya): en anys de traspàs: Maties apòstol (EKD); Elizabeth Fedde, diaconessa (1921) (Epicopalian Lutheran Church of America).
Referències
25