Khilperic IIChilperic a Medieval Lands. (Chilpericus, Chilperico) fou rei (conjuntament amb altres) del burgundis († 486). Era el tercer fill de Gondioc; aquest va designar hereus als seus quatre fills, però segons sembla el seu germà Khilperic I de Burgúndia i un altre germà (Gondió) encara vivien i van restar al front, i Khilperic I hauria governat després sol fins a la seva mort (473-476).
Khilperic II i Gundemar I, dos dels germans, van conspirar per eliminar a Gundebald, el germà gran, i apoderar-se de la seva part del regne que era considerada la millor (vers 474). Godegisil es va mantenir neutral en el conflicte. Forces fidels a Khilperic II i Gundemar I van derrotar a les de Gundebald a una batalla prop d'Autun (vers 475). Gondebald va haver de fugir i amagar-se. Quan els vencedors van llicenciar a les tropes, Gundebald va sortir del seu amagatall i va reunir als seus fidels i va ocupar Viena del Delfinat, que llavors era la capital dels burgundis (476). Gundemar es va refugiar en una torre que fou cremada i va morir. Khilperic, la seva dona, dos fills i dues filles foren fets presoners i el primer executat (se li va tallar el cap) i la seva dona fou tirada a un pou amb una pedra lligada al coll segons Gregori de Tours (però el seu epitafi diu que va morir el 506).Laurent Theis, Clovis, de l'histoire au mythe, éditions Complexe, 1996, pàg. 58. A les dues filles Croma i Clotilde se'ls va perdonar la vida i Gundebald les va acollir al seu palau i Clotilde fou més tard l'esposa del rei Clodoveu I i canonitzada com a Santa Clotilde.Grégoire de Tours, Dix livres d'Histoires, llibre II, 28. Als dos fills també se'ls va tallar el cap i els seus cossos foren tirats al mateix pou que la mare. No és clar si l'oncle Khilperic I va morir en la lluita o fou executat, o bé se'l va permetre restar com a rei fins a morir poc després (en tot cas abans del 480).
Notes
Categoria:Reis burgundis Categoria:Biografies del segle V