miniatura|Corol·la de tipus rosàcia, actinomorfa i dialipètala, del roser silvestre (Rosa canina). En botànica la corol·la és el conjunt de pètals d'una flor. La corol·la sol ser caduca i normalment es marceix aviat i rarament participa en la formació del fruit. La corol·la té generalment una funció atractiva i és la part més vistosa de la flor amb diferents colors com blanc, groc, vermell o blau, però rarament verd dins l'espectre visible o invisible (infraroig). Amb aquestes coloracions, derivades de pigments diversos, i les olors les plantes que es pol·linitzen per insectes o altres animals atrauen els pol·linitzadors. A algunes famílies, la corol·la forma un tub llarg i estret que resulta molt selectiu respecte als pol·linitzadors que en volen treure una recompensa. En altres casos, un o més pètals diferencien bosses o esperons que contenen nèctar.
En termes d'anatomia i terminologia floral la corol·la és la part del periant de la flor, és un verticil format pels pètals. Es troba envoltada exteriorment pel calze i al seu interior hi ha per la part fèrtil, constituïda, en el cas més complet, pels estams i els pistils.
Tipus de corol·la miniatura|Corol·la urceolada de les flors de l'arbocer (Arbutus unedo) miniatura|Corol·la labiada de la sàlvia. miniatura|esquerra|Corol·la gibosa dels conillets miniatura|Inflorescència de dent de lleó formada per flors amb corol·la ligulada. Les corol·les es poden classificar en funció de diferents característiques:
Segons si els pètals creixen soldats entre ells, o de manera separada Dialipètala o coripètala: si els pètals creixen separadament. Gamopètala o simpètala: si els pètals creixen soldats entre ells, de vegades només per la base. En aquest tipus de corol·la cal distingir el tub, més o menys llarg i normalment cilíndric, de la part superior més eixamplada en tants lòbuls com pètals la formen i que s'anomena limbe. La zona en què el tub s'eixampla per a formar aquest limbé, rep el nom de gorja de la corol·la. Segons el nombre de pètals Dímera: dos pètals Trímera: tres pètals Tetràmera: quatre pètals Pentàmera: cinc pètals Segons la seva simetria Actinomorfa o regular: si presenta dos o més eixos de simetria Zigomorfa: si només presenta un únic pla de simetria. Asimètrica: si no presenta cap mena de simetria.
Si es combinen les tres característiques anteriors tenim la següent tipologia: Corol·la actinomorfa i dialipètala Cruciforme: Si presenta quatre pètals que prenen la forma d'una creu. Inclou la família de les brassicàcies (en el passat conegudes com a crucíferes), el rave o la col en serien dos exemples. Diantoide: Si presenta cinc pètals amb forma d'ungla llarga. En seria un exemple l'herba sabonera (Saponaria officinalis), però també els clavells. Rosàcia: si presenta cinc pètals en forma d'ungla curta, com en el cas de la rosa canina. Corol·la actinomorfa i gamopètala Rotàcia: Si el tub és curt i els pètals estesos i amb un angle molt obert. En seria un exemple la tomaquera o la patatera. Urceolada: Si els pètals es presenten totalment soldats i en forma d'olla, el tub és més ample a la part mitjana i amb un orifici superior més petit. Les flors del bruc o les de l'arboç en serien dos exemples d'aquest tipus de corol·la. Infundibuliforme o embudada: Si els pètals són totalment soldats i el tub s'eixampla per dalt en forma d'embut, com en el cas de la flor de nit. Campanulada: Amb els pètals totalment soldats i el tub eixamplat per dalt, però no tant com en el cas anterior, adoptant una forma de campana. En seria un exemple la campanula. Hipocrateriforme: Si presenta un tub llarg i el limbe estes i amb un angle obert com en el cas de la primula veris. Tubulosa: Si els pètals són totalment soldats i el tub és d'un diàmetre similar en tota la seva longitud, i presenta una obertura superior estreta, com en el cas de la planta del tabac (Nicotiana tabacum). Corol·la zigomorfa i dialipètala Papilionàcia: Consta de cinc pètals, un de més gran que els altres anomenat estendard, dos de laterals iguals entre ells, les ales, i dos sota l'estendard lleugerament units entre si i iguals entre ells, que constitueixen la quilla o carena. La ginesta n'és un exemple. Corol·la zigomorfa i gamopètala Labiada o bilabiada: Amb el tub relativament curt i obert per dalt formant dos llavis, formats cinc pètals, dos conformen el llavi superior i els tres restants l'inferior. En són exemples el romaní (Salvia rosmarinus) o la sàlvia (Salvia officinalis). Unilabiada: Similar a l'anterior però amb un sol llavi com en el cas de la brutònica Gibosa:Amb un pètal més gran que els altres en forma de gep o casc i amb el tub poc o gens obert com en el cas dAntirrhinum majus (conillets). Esperonada: Si és proveïda d'un esperó o prolongació digitiforme. Ligulada: Un cas molt especial és el de la família Asteràcies que poden presentar inflorescències] en forma de capítols formats per flors amb un únic llavi (unilabiades) que reben el nom de lígules. És el cas de les inflorescències de dent de lleó (Taraxacum officinale) o de la xicòria (Cichorium intybus'').
Categoria:Morfologia floral