fou un fotògraf català, tot i que valencià de naixement.
És considerat un dels pioners del fotoperiodisme modern a Europa; les seves imatges són de les més representatives i famoses de la Guerra Civil, tant de la rereguarda a Barcelona, els bombardejos de Lleida, el front d'Aragó o l'estada als camps de refugiats republicans a Catalunya Nord i Occitània. A Catalunya i a València han arribat a donar-li els noms de Robert Capa catalàAgustí Centelles: fotògraf en temps de guerra , VilaWeb, 8 de novembre 2006.París situa Agustí Centelles entre els grans fotògrafs de guerra internacionals , El Punt, 5 de juny 2009. Todas las vidas de Agustí Centelles, e-Barcelona, 2 de novembre 2006. Una gran exposición en Barcelona reivindica la figura del fotoperiodista Agustí Centelles , El Mundo, 7 de novembre 2006. Agustí Centelles , Festival Internacional Cervantino. o Robert Capa valencià.
Biografia Infància i anys d'aprenentatge Agustí Centelles i Ossó va néixer el maig de 1909 al barri del Grau de València. El seu pare, ferrer i electricista, era de Llíria (València) i la seva mare era de la Morera de Montsant (Tarragona). El nen queda orfe de mare i el seu pare se'n va amb el fill cap a Barcelona, on es casa per segona vegada.
D'infant, Agustí va molt poc a l'escola i amb moltes interrupcions a causa de la seva salut. Als onze anys va voler posar-se a treballar per ajudar a casa i el 1920 entra de grum a les oficines d'una empresa de construccions elèctriques. Va estar-hi quatre anys.
Als tretze anys comença la seva passió per a la fotografia; el seu pare li havia regalat una càmera, encara que, enlluernat pel cinema, el que volia ser era operador cinematogràfic. Als quinze anys decideix ser fotògraf de professió i ingressa a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on aprengué el retoc de negatius. Entrà d'aprenent sense sou a l'estudi del famós fotògraf Ramón de Baños, que havia donat el curs que havia seguit Centelles i que tenia molta clientela entre gent important. Al cap de tres mesos, en absència del mestre, l'aprenent ja feia els retrats als clients, especialment actrius de revista.
Quan el diari El Día Gráfico va inaugurar uns nous tallers, Centelles hi va entrar d'aprenent a la secció de fotografia. De dia s'estava a l'estudi de Baños i des de les sis de la tarda fins a les dues de la matinada treballava al diari. Va estar dos anys i mig a El Día Gráfico i va conèixer el medi en què havia de desenvolupar la seva vida professional.
El 1927 Centelles va deixar les dues feines i va entrar a treballar a la galeria fotogràfica de Josep Badosa a la Plaça de Catalunya de Barcelona. Segons Centelles, Badosa era el millor dels reporters gràfics barcelonins d'aquella època. Va passar quatre anys a la galeria de Badosa i en aquest temps es va formar com a reporter gràfic. Badosa li va donar plena llibertat per fer fotos segons el seu criteri personal. Amb Badosa, Centelles s'introdueix al fotoperiodisme.
Té oportunitat de viure la proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià el 14 d'abril de 1931 i el fotografia durant la seva declaració. Aquell 1931 Centelles ha de deixar la feina per fer el servei militar, i en tornar ha de treballar per a dos fotògrafs associats, Sagarra i Torrents, que treballen de reporters gràfics. Va estar dos anys i mig amb ells, i hi cobrava 75 pessetes setmanals. Les seves ànsies innovadores topen amb el fet que se li marqui l'hora, la distància i el lloc des d'on ha de fer la fotografia. Al final el deixaren sense feina; quan el van fer fora feia un mes que havia comprat una càmera Leica de 900 pessetes que havia de pagar a lletres de 100 pessetes al mes. Li havia vist la càmera a un fotògraf d'esports, que podia fer fins a tres fotos en una mateixa jugada de futbol.
Maduresa i independència laboral Des del començament de 1934 es va dedicar a fer, per compte propi, reportatges que enviava als diaris. En aquells temps els reporters gràfics a Barcelona eren una desena. L'estil de Centelles va agradar tant els diaris que va arribar a guanyar 2.500 pessetes netes al mes. Publica a la majoria de revistes i diaris importants de l'època, La Humanitat, Diario de Barcelona, La Rambla, Última Hora, La Publicitat, L'Opinió i La Vanguardia.
El desembre de 1935 Centelles es va casar pel civil amb la filla de la portera de la casa on era l'estudi fotogràfic de Sagarra i Torrents. El 1937, en plena Guerra Civil, neix el primer fill del matrimoni.
El matí del 19 de juliol de 1936, Centelles va ser el primer periodista gràfic de Barcelona que va sortir al carrer per documentar els esdeveniments de l'alçament feixista i la resposta popular. Els dies següents va fotografiar els consells de guerra, la formació de milícies i la sortida de columnes cap al front d'Aragó. Temporalment exempt del servei militar va acompanyar al front diverses columnes i fotografia la campanya. El 1937 és mobilitzat i destinat a la Unitat de Serveis Fotogràfics de l'Exèrcit republicà, amb seu a Lleida. El desembre de 1937 fotografia la batalla de Terol. A començament de 1938 s'encarrega d'organitzar i dirigir l'arxiu fotogràfic de l'exèrcit de Catalunya, amb seu a Barcelona. Treballa amb el comissari de propaganda de la Generalitat Jaume Miravitlles i el fotògraf publicitari Pere Català i Pic, director de publicacions de la unitat de propaganda.
Camps de concentració i l'Espanya feixista Quan va rebre ordres el 1939 d'evacuar de Barcelona a Girona els arxius fotogràfics de l'exèrcit, Centelles, simultàniament, va empaquetar el seu arxiu particular. En una maleta de mida gegant va col·locar una càmera Leica, un rudimentari equip de revelat i 4.000 negatius de 35 mm sobre la Guerra Civil, i principalment de la revolta de Barcelona i el front d'Aragó. De Girona va passar a Figueres. Els 30 darrers quilòmetres cap a Catalunya Nord els fa a peu, tot travessant de nit el Pirineu nevats.
Com milers de refugiats va ser internat en un camp de concentració, primer al d'Argelers i després al de Bram. Allà, amb un altre fotògraf de Barcelona, Pujol, munta una petita càmera obscura clandestina, que muntaven i desmuntaven cada nit. Van fer les fotografies que després demostrarien les condicions en què van malviure els refugiats.
El setembre de 1939 Centelles aconsegueix permís per sortir del camp i per collir raïm prop de Carcassona. Poc després és autoritzat a treballar en un estudi de fotografia d'aquesta localitat. El 1942 entra a formar part d'una organització clandestina composta principalment de republicans i s'encarrega de la provisió de carnets d'identificació per a la resistència. La maleta dels seus negatius l'amaga a l'estudi de fotografia.
A la primeria de 1944 la Gestapo localitza el laboratori clandestí que fa servir Centelles, l'organització el desmantella i evacua el fotògraf a Andorra. Abans de marxar Centelles va empaquetar curosament el seu arxiu de fotos de la Guerra Civil. Col·loca els negatius en unes capses de cartró i després en una de fusta que va confiar a una parella de camperols de Carcassona. Des d'Andorra, Centelles viatja clandestinament a Barcelona per veure la seva família. S'està dos anys i mig amb la seva família. Decideix presentar-se a les autoritats franquistes. No podia treballar de reporter gràfic per ser considerat enemic del règim de Franco. Tots els diaris, a més, eren controlats pels vencedors de la guerra.
Centelles renuncia al fotoperiodisme i treballarà en botigues de fotografia i d'ajudant d'altres fotògrafs, després muntarà un estudi de fotografia industrial i comercial que instal·la en 1952 al carrer de la Ciutat de Balaguer, 31, al barri de Sant Gervasi de Barcelona.
El 1947 neix el seu segon fill, Octavi. Anys més tard treballarien pare i fills plegats a l'estudi.
El 1950 va ser jutjat pel seu passat republicà per un tribunal franquista que el condemna a 12 anys de presó, encara que li van commutar la pena per presó atenuada al seu domicili fins a 1956.
Recuperació de l'obra de Centelles L'agost de 1976, gairebé un any després que morís el dictador espanyol Franco, amb el seu amic l'historiador anarquista Eduard Pons Prades, que havia conegut al camp de Bram, Centelles retornà a Carcassona per recuperar els negatius. Els fills de la parella de camperols als quals havia confiat el seu arxiu l'hi retornaren en la mateixa caixa de fusta que els havia deixat trenta-dos anys abans.
L'octubre de 1977 Centelles registrà el seu nom al Registro Oficial de Periodistas del Ministeri de Cultura. El gener de 1978 l'Associació de la Premsa de Barcelona el va tornar a fer membre com a tots aquells que van ser expulsats de l'Associació en acabada la guerra.
Just després de tornar a Barcelona amb el material de la Guerra Civil recuperat, Centelles va començar a positivar els negatius, datats entre el 1934 i el 1939.
El 1978 va fer una primera exposició a la seu de Convergència Democràtica de Catalunya a Barcelona Imatges d'un reporter, que va ser seguida d'una sèrie d'exposicions per tot Catalunya i després per tot l'Estat. El 1980 participà en l'exposició itinerant La Guerra Civil española que aplegà material de diversos fotògrafs.
Des del 1980 les fotografies de Centelles sobre la Guerra Civil es van exposar àmpliament i també reproduir, sovint sense autorització o sense que li fossin atribuïdes, en multiplicitat de llibres i publicacions.
L'estiu de 1984, el Ministeri de Cultura va muntar l'exposició Idas y caos: aspectos de las vanguardias fotográficas en España. Entre el material hi havia nou fotografies d'Agustí Centelles. A finals d'any, el Minesteri li concedí la distinció més important del govern espanyol pel que fa a les arts visuals, el premi nacional d'arts plàstiques. Va ser el segon fotògraf en obtenir aquesta distinció, després del fotògraf barceloní Francesc Català Roca, al qual se li concedí l'any 1983. No va poder recollir el guardó perquè va caure malalt el juny del 1984.
Va morir a Barcelona l'1 de desembre de 1985, als 76 anys.
Catalanitat Centelles, tot i haver nascut a València, la seva família materna era catalana i ell va marxar de menut a viure a Barcelona, per la qual cosa es considerava català. Així es mostra en una carta d'Agustí Centelles al seu fill Sergi, escrita des del camp de concentració de Bram:
La maleta de Centelles El 20 de gener de 1939, Centelles va classificar i empaquetar el seu arxiu de fotos i negatius de pas universal. Mobilitzat com a soldat i responsable del gabinet fotogràfic del SIM, el Servei d'Informació Militar i davant l'avenç de l'ocupació franquista de Catalunya, abandonà Barcelona quatre dies més tard per anar cap a Figueres i el 5 de febrer rebé l'ordre d'evacuació cap a la Catalunya Nord juntament amb la resta de personal del gabinet.
Salvador i Ferran Pujol s'encarregaren de portar la maleta de Centelles a l'estació de tren. El dia 8 els components del gabinet entraren al camp de concentració d'Argelers. L'historiador anarquista Eduard Pons Prades valora que en aquell moment la maleta va estar en perill de perdre's, i acompanyararia Centelles anys més tard en el viatge per recuperar-la.
Les primeres setmanes d'internament van ser les més crítiques. Regnava el desordre i eren habituals els robatoris i les baralles amb arma blanca i fins i tot armes de foc, i hi va haver morts i ferits. Gràcies a un grup d'amics, Centelles va mantenir aquella maleta fora de perill, lluny dels lladres presos i els gendarmes francesos.
L'1 de març Centelles i els seus companys van ser traslladats al camp de concentració de Bram, on va estar detingut fins al 13 de setembre.
En entrar al Bram van ser escorcollats i registrats. Al seu diari Centelles anota: