miniatura|Enric el Navegant. Els descobriments portuguesos foren una sèrie de viatges marítims i exploracions dutes a terme pels portuguesos entre 1415 i 1543. Els descobriments donaren com a resultat l'expansió de Portugal i foren una contribució essencial per a delinear el mapa del món, impulsats per la Reconquesta i la recerca de vies alternatives de comerç al mar Mediterrani. Amb aquests descobriments els portuguesos començaren l'era dels descobriments europeus que durà des del fins al XVII, i foren responsables d'importants avenços en tecnologia i ciències nàutiques, cartografia i astronomia, construint els primers vaixells capaços de navegar amb seguretat en aigües obertes per l'oceà Atlàntic.
Tot i que amb antecedents durant el regnat de Dionís I (1279) i en les expedicions a les illes Canàries de l'època d'Alfons IV, és a partir de la conquesta de Ceuta el 1415 —una plaça conquerida amb relativa facilitat, per una expedició organitzada per Juan I—, quan Portugal inicia el projecte nacional de la navegació oceànica sistemàtica.B. W. Diffie, Foundations of the Portuguese Empire, 1415 -1580, Minneapolis, University of Minnesota Press
Després de la Reconquesta, l'esperit de conquesta i cristianització dels pobles musulmans es manté. Els portuguesos es dirigiren després cap al nord d'Àfrica, d'on havien vingut els mouros que envaïren la península Ibèrica i s'hi establiren. Portugal no podia amagar el seu interès econòmic, ja que també era des del nord de l'Àfrica d'on arribaven les espècies, un gènere de gran valor degut a l'esforç per dur-les fins a Europa. Avançant progressivament a l'Atlàntic tot seguint la seva costa, passaren el Cap de Bona Esperança i entraren a l'oceà Índic impulsats per la demanda de rutes alternatives del comerç al Mediterrani. Arribaren a l'Índia el 1498, a la Xina el 1513 i al Japó el 1543. Simultàniament exploraren l'Atlàntic Sud i desembarcaren a les costes del Brasil el 1500.
Les expedicions es perllongaren durant diversos segles, des del regnat d'Enric el Navegant fins al de Joan III, quan l'Imperi Portuguès quedà establert (1557).
Antecedents Amb la Reconquesta finalitzada, Dionís I de Portugal s'interessà en el comerç exterior, organitzant les exportacions als països europeus. El 10 de maig de 1293 establí un fons d'assegurança marítima pels comerciants portuguesos que vivien al comtat de Flandes, que pagaven determinades quantitats en funció del tonatge, que revertien en el seu benefici si era necessari. Vi i fruits secs de l'Algarve es venien a Flandes i Anglaterra, la sal de les regions de Lisboa, Setúbal i Aveiro foren rendibles exportacions cap al nord d'Europa, així com el cuir i el Kermes, un tint escarlata. Els portuguesos importaven armadures i municions, roba lleugera i diversos productes de Flandes i Itàlia.A. R. de Oliveira Marques, Vitor Andre, "Daily Life in Portugal in the Late Middle Ages", p.9, Univ of Wisconsin Press, 1971,
El 1317 Dionís I va fer un tracte amb el mariner i comerciant genovès Manuel Pessanha, nomenant-lo primer almirall de la flota reial amb privilegis comercials amb el seu país, a canvi de vint vaixells i les seves tripulacions, per tal de defensar les costes del seu país dels atacs de pirateria, assentant les bases per a la Marina portuguesa i per a l'establiment d'una comunitat de comerciants genovesos a Portugal.Diffie, Bailey (1977), Foundations of the Portuguese Empire, 1415–1580, p. 210, University of Minnesota Press. Obligats a reduir les seves activitats al mar Negre, els mercaders de la República de Gènova havien girat els ulls cap al comerç nord-africà de blat, oli d'oliva i or. Genovesos i florentins s'instal·laren a Portugal, que es beneficià de la iniciativa i l'experiència financera dels rivals de la República de Venècia.
Durant la segona meitat del , els brots de pesta negra provocant un important despoblament: l'economia estava molt localitzada en unes poques ciutats i la migració del camp havia dut a l'abandonament de l'agricultura i l'augment de l'atur als pobles. Sols el mar oferia alternatives, amb la majoria de la població fixada a les zones costaneres de pesca i comerç.M. D. D. Newitt, "A history of Portuguese overseas expansion, 1400-1668", p.9, Routledge, 2005,
Entre 1325 i 1357 Alfons IV concedí finançament públic per fomentar una flota comercial i ordenà les primeres exploracions marítimes, amb el suport de Gènova, sota el comandament de Manuel Pessanha. El 1341 les illes Canàries, ja conegudes pels genovesos, foren oficialment descobertes sota el patrocini del rei portuguès.Butel, Paul, "The Atlantic", p. 36, Seas in history, Routledge, 1999 La sev explotació fou concedida el 1338 als comerciants estrangers, però el 1344 Castella se les disputà, sent concedides al castellà Luis de la Cerda. L'any següent Alfons IV envià una carta al papa Climent VI en què li comentava els viatges portuguesos a les Canàries i protestant per la concessió als castellans. En les reclamacions sobre la seva propietat va prevaldre la voluntat del rei de Castella sobre les illes, que fou qui les conquerí, establint en ella colons castellans.
El 1353 fou firmat un tractat comercial amb Anglaterra perquè els pescadors portuguesos poguessin pescar en les costes angleses, facilitant el camí pel futur Tractat de Windsor el 1386. El 1370 s'establí la Borsa d'Assegurances Marítimes i el 1387 hi ha notícies de l'establiment de mercaders de l'Algarve a Bruges. El 1395, Joan I promulgà una llei per tal de regular el comerç dels comerciants estrangers.
Motivacions miniatura|Les importants rutes comercials de la seda i les espècies, bloquejades per l'Imperi Otomà el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, fou el que motivà la recerca d'una ruta marítima per l'oceà Atlàntic, vorejant Àfrica miniatura|Mapa de les rutes comercials portugueses de Lisboa a Nagasaki (1580-1640) Europa i en particular els regnes de la regió Occidental es trobaven aïllats i sense recursos per les creixents campanyes musulmanes de l'Imperi Otomà que intentava prendre el món cristià a través del Regne d'Hongria. D'aquesta manera, les motivacions per les empreses de descobrimients foren principalment, tot i que no les úniques, de caràcter econòmic: buscar l'accés directe a les fonts d'abastiment de blat, or i esclaus, i més tard a les espècies orientals.
A més de la necessitat d'assolir les fonts de béns escassos o cars a Europa, hi havia intenció política d'atacar o debilitar la rereguarda del gran poder islàmic, adversari de la cristiandat (és aquí on s'observa l'estratègia militar i diplomàtica unida l'esperit d'evangelització heretat de les croades).
Equipament Fins al , els portuguesos practicaven una navegació de cabotatge, en què utilitzaven la barca i el barinel, embarcacions petites i fràgils que tenien un sol pal amb veles quadrangulars fixes. Aquests vaixells no aconseguien donar resposta a les dificultats que sorgien en l'avanç cap al sud, com els bancs sorrencs, vents i corrents marins adversos. Estan associats al preludi dels descobriments, els viatges a Madeira, Açores, Canàries i l'exploració del litoral africà fins almenys el banc d'Arguin, a l'actual Mauritània.
Amb tot, el vaixell que va marcar la primera fase dels descobriments portuguesos, en l'etapa atlàntica i africana va ser la caravel·la. Era de navegació fàcil i major capacitat d'abordatge, ja que tenia un aparell llatí. No obstant això, la seva capacitat limitada de càrrega i la necessitat d'una gran tripulació eren els seus principals inconvenients, que, això no obstant, mai van impedir el seu èxit. Això es deu en bona part a l'evolució tècnica registrada al segle XV i gràcies als múltiples viatges d'exploració de la costa atlàntica africana, substituint definitivament les barques i barineles en les activitats de navegació.
Per a la navegació astronòmica, els portuguesos, com altres europeus, van recórrer a instruments de navegació àrabs com l'astrolabi i el sextant, que alleugereixen i simplifiquen la navegació. N'inventaren d'altres, com el bastó de Jacob per obtenir en alta mar l'altura del sol i d'altres astres.
Però els resultats variaven segons el dia de l'any, cosa que obligava a fer correccions d'acord amb la inclinació del sol en funció del dia. Per això després de 1483 els portuguesos van confeccionar taules d'inclinació del sol impreses a Venècia. Eren instruments molt precisos per a la navegació en alta mar, havent rebut una gran difusió, com altres taules que contenien les correccions necessàries al càlcul a través de l'Estrella Polar.
Primeres expedicions a l'Atlàntic miniatura|Monument als Descobridors, Lisboa.
Nord d'Àfrica Cinc anys després de la conquesta de Ceuta el 1415, l'infant Enric el Navegant va ser nomenat administrador de l'Orde del Temple. Després del desastre de Tànger, el 1437, amb la derrota portuguesa, es va deixar de banda el projecte de conquerir el Marroc.
En el regnat d'Alfons V es van conquerir les següents places: Al-Ksar es-Seghir (1458), Arzila (1471) i Tànger, després que els habitants haguessin fugit per la caiguda d'Arzila. Safi (1508), Mazagan (1513) i Azemmour van ser conquerides ja durant el regnat de Manuel I.
Però la vida dels portuguesos en aquestes ciutats fortificades va ser sempre difícil a causa dels constants atacs dels moros. Els aliments, l'aigua i altres béns necessaris per a la vida quotidiana venien de Portugal o d'Espanya per mar o eren comprats als moros, que en temps de pau es disposaven a comerciar amb els portuguesos.
L'illa de Madeira Encara en el regnat de Joan I de Portugal i sota les ordres d'Enric el Navegant es descobreix l'illa de Porto Santo per João Gonçalves Zarco (1418) i més tard l'illa de Madeira per Tristão Vaz Teixeira. Es tracta d'un redescobriment perquè ja hi havia coneixement de l'existència de les illes des del , segons revela la cartografia de l'època. Es tractava d'illes deshabitades que, pel seu clima, oferien possibilitats de repoblació portuguesa i reunien condicions per a l'explotació agrícola.
El 1424 s'inicia la colonització de Madeira, adoptant un sistema de capitania. L'infant Enric va decidir plantar a l'illa canya de sucre, rara a Europa, i per això considerada espècie, promovent l'arribada des de Sicília de la primera planta, així com dels mètodes pel seu cultiu. La cultura de la canya i la indústria de producció de sucre es desenvoluparia fins al , extraient el suc per ser posteriorment refinat. Més tard, al voltant del , la cultura de la canya de sucre seria portada al Brasil, dedicant-se Madeira a la producció de vi.
Açores El 1427 tenen lloc els primers contactes amb l'arxipèlag de les Açores per part de Diogo de Silves. Aquell any es descobreix el grup oriental, (São Miguel i Santa Maria). Es va seguir amb el descobriment del grup central (Terceira, Graciosa, São Jorge, Pico i Faial). El 1452, João de Teive descobreix el grup occidental, Flores i Corvo.
Aquest arxipèlag, també deshabitat, reunia condicions per a la colonització. D'aquesta manera, aquí també s'aplicarà el sistema de capitanies i la producció es basava en el sucre, vi, blat i bestiar.
Exploració d'Àfrica miniatura|Mapa del seglo XVI de la costa oest africana, golf de Guinea i "Amina" Durant el regnat d'Eduard I, Gil Eanes passa el cap Bojador el 1434 i descobreix que passat aquest punt és necessari evitar els alisis i l'ús de la vela, entrant a l'interior de l'oceà. Enric el Navegant promou, des de l'Escola de Sagres un nou tipus d'embarcació, la caravel·la, de vela llatina o quadrada i suficientment lleugera i maniobrable que permetia la seva navegació a rem en cas de necessitat, i el descobriment de la costa africana, per iniciativa pròpia i sense intervenció de la corona fins a la seva mort, el 1460.