L'esclat revolucionari que seguí a la insurrecció militar de juliol de 1936 i a l'inici de la Guerra Civil espanyola –període extraordinàriament convuls– va comportar en certs casos, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, uns efectes sobre la toponímia municipal que tingueren un ample ressò a escala local i comarcal. Els canvis produïts en els pobles catalans reberen reconeixement oficial per part de la Generalitat republicana però foren declarats nuls en finalitzar el conflicte amb la victòria del bàndol feixista.

Origen miniatura|Paper moneda emès per l'Ajuntament de Farners de la Selva (1937). Amb la proclamació de la Segona República Espanyola i el restabliment de la Generalitat, aquesta havia iniciat ja l'any 1931 un procés per adoptar una nova divisió territorial de Catalunya, dins el qual s'havien proposat i adoptat nombrosos canvis en la toponímia oficial amb l'aplicació de les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la creació d'un nomenclàtor oficial amb el Decret de 13 de novembre de 1933.

A partir de l'esclat de la Guerra Civil, el nou escenari bèl·lic accentuà les tendències revolucionàries que aviat es traduïren en protestes i accions de caràcter anticlerical. A molts pobles i viles del país, el buit de poder institucional produït arran de la situació de guerra i revolució fou ocupat amb l'emergència de certs poders locals –els autodenominats "comitès populars" i les milícies antifeixistes– que van actuar durant els primers mesos del conflicte al marge del control governamental i, sovint, també de la legalitat republicana. Les noves autoritats locals es proposaren de revisar els noms de les places i carrers per esborrar-ne qualsevol rastre d'ideologies conservadores, reaccionàries i religioses, i aquesta voluntat s'estengué també a les denominacions dels mateixos municipis, que en certa manera són un reflex del domini i les relacions de poder que han exercit històricament els estaments eclesiàstic i nobiliari sobre el territori.

Els canvis de nom es van dur a terme, majoritàriament, amb la intenció de substituir la denominació tradicional per un topònim que reflectís les inquietuds reformadores i revolucionàries del moment, d'arrel fonamentalment anarcosindicalista i comunista. Consegüentment, els canvis van afectar sobretot les denominacions de caràcter hagiogràfic –és a dir, els noms al·lusius al santoral– així com, en menor grau, els noms relatius als antics dominis senyorials, eclesiàstics o de la reialesa, els quals foren simplificats retirant l'apel·latiu Sant/Santa o substituïts, en molts casos, per elements naturals o geogràfics de l'entorn immediat, tals com l'orografia (Pla de Cadí, Puigsacalm), la hidrografia (Molins de Llobregat, Gramenet de Besòs) o la vegetació local (El Cirerer de Llobregat, Pins del Vallès).

En altres ocasions s'apostà per recuperar denominacions històriques que havien caigut en desús temps ençà, fins i tot de segles enrere (la Força, Empori), o per la tria de noms nous d'inspiració revolucionària o seglar (Aurora de Lluçanès, Vilaboi). Un cas ben il·lustratiu d'aquesta darrera opció és el topònim de nou encuny Glevinyol de Ter, que uneix de forma creativa els noms de la Gleva i de Vinyoles d'Orís, els dos nuclis habitats més importants del municipi fins llavors anomenat les Masies de Sant Hipòlit (avui les Masies de Voltregà). D'altra banda, un dels canvis més enigmàtics fou l'adopció del nom d'Olèstria per part del municipi de Sidamon, l'origen i el motiu del qual són desconeguts.

En darrer terme, coincidint amb les modificacions de tipus més ideològic, també n'hi hagué d'altres de menys evidents o que senzillament pretenien ajustar els topònims vigents a l'ús real, com en els casos de Bellaguarda, els Hostalets de Pierola, Montellà i Martinet i Navàs, o eliminar les referències a d'altres municipis com en els casos de Vilanova del Vallès (abans de la Roca) i Cabrera del Maresme (abans de Mataró i actualment Cabrera de Mar). Les poques denominacions fruit d'aquest període que han sobreviscut fins a l'actualitat són, gairebé totes, d'aquest darrer grup.

El marc legal i els decrets de la Generalitat A les darreries de 1936 la Generalitat començà a provar de controlar la situació amb l'establiment d'algunes mesures excepcionals per tal de «canalitzar els impulsos del nou ordre revolucionari». Així, el Decret de Seguretat Interior de 9 d'octubre de 1936 disposa en l'article 6 que «Per a canviar el nom d'un poble caldrà que ho acordi l'Ajuntament, sometent l'acord a l'aprovació del Consell de la Generalitat».

Després de l'establiment d'aquesta norma es produïren un gran nombre d'acords municipals referents al canvi de nom, que posteriorment el Govern va ratificar amb diversos decrets publicats al DOGC. Durant els primers nou mesos de 1937 el Departament de Seguretat Interior va aprovar fins a onze decrets de ratificació que van afectar un total de cent vint-i-tres municipis.

Amb la intenció de frenar l'onada de canvis i de minimitzar l'arbitrarietat detectada en algunes de les propostes, l'ara rebatejat Departament de Governació i Assistència Social aprovà, primer, el Decret de 8 d'octubre de 1937 que restablia la major part de la Llei Municipal de Catalunya de 1935, que ja disposava d'un procediment específic per als canvis de nom dels municipis, però que a l'inici del conflicte havia estat ignorada i havia esdevingut paper mullat a conseqüència de l'esclat revolucionari. Uns mesos més tard, el 10 de febrer de 1938, un nou decret afirmava que «Els noms adoptats per alguns municipis catalans catalans després del 19 de juliol del 1936 no sempre s'han inspirat en un criteri concordant amb la naturalesa del lloc i amb l'autèntica nissaga catalana», argumentant que «actualment res no pot justificar la supervivència d'una nomenclatura que, en molts casos, no ha arrelat en l'opinió pública, segurament perquè no sempre respon a les característiques locals que l'han de fer popular». En conseqüència, encarregava a una ponència presidida per un representant de l'IEC un estudi objectiu encarregat de «proposar una rectificació adequada en els casos que els noms adoptats es contradiguin amb la tradició popular».

D'ençà de la publicació d'aquests decrets i fins a l'acabament de la Guerra Civil només una població va canviar oficialment de nom: Cabrera de Mataró (actualment Cabrera de Mar), que passà a dir-se Cabrera del Maresme l'agost de 1938.

Paral·lelament als decrets de canvis en la toponímia, la Generalitat republicana també aprovà durant els anys de la Guerra Civil la creació de nous municipis a partir de la segregació de termes precedents tals com l'Ampolla (segregat del Perelló), Gerb (d'Os de Balaguer), la Palma de Cervelló (de Cervelló) i Riells del Fai (de Bigues).

Noms de municipi canviats oficialment Abans de juliol de 1936, a Catalunya hi havia un total de 1.068 entitats municipals. Hi ha constància d'almenys cent trenta-set canvis de nom oficialitzats per la Generalitat durant la Guerra Civil, nombre que representa a l'entorn d'un 13% del total de municipis de l'època, però potser n'hi va haver més que no arribaren a aprovar-se per decret. L'enorme majoria contenien algun element de caràcter religiós dins del topònim.

Això no obstant, van romandre sense alteració al voltant d'una trentena de denominacions hagionímiques (amb l'element Sant o Santa en el nom), a més d'altres topònims amb arrel religiosa evident, com per exemple la Bisbal d'Empordà, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Margarida i els Monjos, Sant Pol de Mar, la Seu d'Urgell, Vallbona de les Monges, Verges o Vila-sacra, entre d'altres.

Nom actual Nom anterior a 1936 Nom de nova adopció ComentarisAguilar de SegarraAguilar de BoixadorsAguilar de SegarraBellaguardala Pobla de la GranadellaBellaguardaCabrera de MarCabrera de MataróCabrera del MaresmeCaldes d'EstracCaldetesCaldes d'EstracCalldetenesSant Martí de RiudeperesCalldetenesEl poble conserva el nom, però el municipi ha canviat.CalongeCalonge de les GavarresCalonge de la Costa BravaCastellbisbal=FruitersCerc=Cerc-ortedó / Cerc-ArtedóActualment agregat a Alàs i CercCladellsSant Miquel de CladellsCladells de VallorsActualment agregat a Santa Coloma de Farnersel Pla de Sant Tirs=Pla de CadíActualment agregat a Ribera d'Urgelletel Pla de Santa Maria=el Pla de Cabrael Pont de Vilomara i RocafortRocafort i el Pont de VilomaraRocafort de Bagesels Hostalets de PierolaPierolaels Hostalets de Pierolaels Prats de Rei=els Prats d'AnoiaFígols d'Organyà = Fígols de Segre Actualment agregat a Fígols i AlinyàFont-rubí= Guardiola del PenedèsHorta de Sant Joan = Horta de Terra Alta Juncosa = Juncosa de les Garrigues La Parròquia de Ripollla Parròquia de RipollFontfreda de TerActualment agregat a RipollLa RàpitaSant Carles de la RàpitaLa Ràpita dels AlfacsLes Masies de Voltregà les Masies de Sant Hipòlit Glevinyol de Ter Malla = Malla i Miramberc Molins de Rei=Molins de LlobregatMonistrol de Calders = Monistrol de Bages Montellà i Martinet Montellà de Cadí Montellà i MartinetNavàsCastelladralNavàsEl poble conserva el nom, però el municipi ha canviat.Palau de Santa Eulàlia = Puigflorit de Fluvià Pedret i Marzà = Marçà / Marçà d'Empordà PontilsSanta Perpètua de GaiàPerpètua de GaiàEl poble conserva el nom, però el municipi ha canviat.Premià de Dalt = Premià Riudaura Ridaura Riudaura Sant Adrià de Besòs = el Pla de BesòsSant Andreu de la Barca = Aigüestoses de Llobregat Sant Andreu de Llavaneres = Llavaneres Sant Andreu de Palomar=Palomar de BesòsActualment agregat a BarcelonaSant Andreu Salou = Salou de la Selva Sant Aniol de Finestres = Finestres Sant Antolí i Vilanova = Vilanova de Segarra Actualment agregat a Ribera d'OndaraSant Antoni de CalongeSant Antoni de MarLlevantí de MarActualment agregat a Calonge i Sant AntoniSant Antoni de Vilamajor=VilamajorSant Bartomeu del Grau = Serra del Grau Sant Boi de Llobregat = Vilaboi Sant Boi de Lluçanès = Aurora de Lluçanès Sant Celoni = Baix Montseny Sant Climent de Llobregat = el Cirerer de Llobregat Sant Climent Sescebes = Sescebes d'Empordà Sant Cugat del Vallès = Pins del Vallès Sant Cugat Sesgarrigues=Sesgarrigues / Sesgarrigues del PenedèsSant Daniel = la Vall de GallegansActualment agregat a GironaSant Esteve de Palautordera= VallfloridaSant Esteve Sesrovires = Sesrovires Sant Feliu de Buixalleu = Buixalleu de la SelvaSant Feliu de Codines = Codines del VallèsSant Feliu de Guíxols = GuíxolsSant Feliu de Llobregat = Roses de LlobregatSant Feliu de Pallerols = HostolesSant Feliu Sasserra = Sasserra de BagesSant Fost de Campsentelles = Alba del Vallès Sant Fruitós de Bages = Riudor de BagesSant Gregori = Tudela de TerSant Guim de FreixenetFreixenet de SegarraPineda de SegarraEl poble conserva el nom, però el municipi ha canviat.Sant Hilari Sacalm = Fonts de Sacalm Sant Hipòlit de Voltregà = Voltregà Sant Iscle de Vallalta = Vallalta del MaresmeSant Jaume de Frontanyà = Frontanyà de Roca Sant Jaume de Llierca = Poble del LliercaSant Jaume dels Domenys = Domenys del PenedèsSant Joan de les Abadesses = Puig-alt de Ter Sant Joan de Mollet = Mollet de Ter Sant Joan de Palamós = Vilarromà Actualment agregat a PalamósSant Joan de Vilatorrada = Vilatorrada de CardenerSant Joan Despí = el Pi de Llobregat Sant Joan les Fonts Begudà les Fonts de BegudàEl poble conserva el nom, però el municipi ha canviat.Sant Jordi Desvalls=DesvallsSant Julià de Ramis = Costa-roja del Terri Sant Just Desvern = Just Desvern Sant Llorenç d'Hortons = Llorenç d'Hortons Sant Llorenç de Morunys = Morunys (15/10/1936)