miniatura|Les sis nacions celtes, tal com reconeix la Lliga Cèltica són: miniatura|Bandera amb combinació de les banderes de les nacions cèltiques Les nacions celtes són els territoris a l'oest d'Europa on han sobreviscut les llengües cèltiques o trets culturals celtes. El terme "nació" s'utilitza en el seu sentit original designant un poble que comparteix una identitat i una cultura comunes i s'identifica amb un territori tradicional. No és sinònim d'"Estat sobirà".
Els sis territoris àmpliament considerades nacions celtes són Bretanya (Breizh), Cornualla (Kernow), Gal·les (Cymru), Escòcia (Alba), Irlanda (Éire), i l'Illa de Man (Mannin), comunament conegudes com la "franja celta". Cadascun té una llengua celta que o bé encara es parla o es parlava en els temps moderns.
Abans de les expansions de l'antiga Roma i de les tribus germàniques i eslaves, una part significativa d'Europa estava dominada pels celtes, deixant rere seu un llegat dels trets culturals celtes.
Els territoris al nord-oest de la península Ibèrica, sobretot Galícia, nord de Portugal i Astúries, denominades històricament com a Gallaecia, que cobreix el centre-nord de Portugal i Espanya, a vegades són considerades nacions celtes a causa de la seva cultura i història. A diferència de les altres, però, no s'hi ha parlat cap llengua celta en temps moderns. No obstant això, un estudi d'un equip d'investigació a la Universitat d'Oxford va trobar que la majoria dels britànics descendeixen d'un grup de tribus que va arribar d'Ibèria al voltant de 5000 aC, abans de la difusió dels celtes a Europa occidental.
Sis nacions celtes Cadascuna de les sis nacions té la seva pròpia llengua cèltica. A Gal·les, Escòcia, Bretanya i Irlanda, s'hi han parlat de forma contínua a través del temps, mentre que a Cornualla i l'Illa de Man tenen llengües que s'han parlat en els temps moderns, però més tard s'han extingit com a llengües parlades per la comunitat. En les dues últimes regions, però, moviments de revitalització lingüística han portat a l'adopció d'aquestes llengües per part d'adults i disposen d'un nombre de parlants nadius.
Irlanda, Gal·les, Bretanya i Escòcia contenen àrees on s'utilitza una llengua celta sobre una base diària; a Irlanda la zona s'anomena Gaeltacht a la costa occidental; Y Fro Gymraeg a Gal·les i a Bretanya Breizh-Izel. En general, aquestes es troben les comunitats a l'oest del país i zones més aïllades de muntanya o àrees insulars. El terme Gàidhealtachd distingeix històricament les zones de parla gaèlica d'Escòcia (les Terres Altes) de la Terres Baixes de parla scots (és a dir, de parla anglosaxona). Més recentment, aquest terme també ha estat adoptat com a nom gaèlic del Consell de Highland, que inclou àrees de parla no gaèlic. Per tant, ara s'utilitzen termes més específics, com sgìre Ghàidhlig ("zona de parla gaèlica").
A Gal·les, el gal·lès és subjecte obligatori en el pla d'estudis bàsic subjecte, estudiat per tots els alumnes. A més, el 20% dels nens en edat escolar a Gal·les va a escoles en gal·lès, on se'ls ensenya totalment en gal·lès. A la República d'Irlanda, tots els nens en edat escolar estudien irlandès com una de les tres matèries bàsiques fins al final de l'escola secundària, i el 7,4% de l'educació primària és en irlandès, com a part del moviment Gaelscoil.
Altres territoris Algunes parts del nord de la península Ibèrica, sobretot Galícia, nord de Portugal, Cantàbria i Astúries, també reclamen herència celta. Cal destacar que la música regional es caracteritza per l'ús extensiu de gaites, un instrument comú en la música celta. Músics de Galícia i Astúries han participat en festivals de música cèltica, com el Festival Intercèltic de Lorient bretó, que el 2013 va celebrar l'Any d'Astúries. Al nord de Portugal, part de l'antiga Gallaecia (Galícia, Minho, Douro i Trás-os-Montes), també hi ha tradicions molt semblants a les gallegues. Però no s'ha parlat cap llengua celta al nord de la península ibèrica probablement des de l'edat mitjana, i tant el gallec com l'asturlleonès són llengües romàniques, tot i que amb un substrat celta important.Koch, John T. (2006). "Britonia". In John T. Koch, Celtic Culture: A Historical Encyclopedia. Santa Barbara: ABC-CLIO, p. 291.
L'irlandès va ser parlat àmpliament a l'illa de Terranova abans de gairebé desaparèixer durant el . Es conserven vestigis en algunes paraules trobades a l'anglès de Terranova anglès, com scrob per "scratch", i sleveen per "rascal".Language: Irish Gaelic, Newfoundland and Labrador Heritage website. Actualment no hi ha parlants fluids de gaèlic escocès a Terranova o Labrador. El coneixement sembla estar restringit en gran manera a passatges de memòria, com ara contes i cançons tradicionals.
El gaèlic escocès del Canadà, dialecte del gaèlic escocès, encara és parlat en altres parts del Canadà Atlàntic, principalment a l'illa de Cap Bretó i les zones adjacents de Nova Escòcia. El 2011, hi havia 1.275 parlants del gaèlic a Nova Escòcia,Statistics Canada, NHS Profile 2011, by province. i 300 residents de la província consideren una llengua gaèlica com la seva "llengua materna".Statistics Canada, 2011 Census of Canada, Table: Detailed mother tongue
El gal·lès de la Patagònia és parlat a Y Wladfa a la província de Chubut de Patagònia amb parlants esporàdics a tota Argentina per gal·lesos argentins. Les estimacions del nombre de parlants de gal·lès van des 1.500Western Mail (Cardiff, Wales). 27 Dec 2004. Patagonia Welsh to watch S4C shows. a 5,000.
Llengües cèltiques La següent taula mostra la població de cada nació celta i el nombre de persones a cada país, els que poden parlar llengües [celtes]. El nombre total de persones que resideixen en les nacions celtes és 19.596.000 persones i, dels quals, el nombre total de persones que parlen llengües cèltiques és d'aproximadament 2.818.000, el 14,3%.
PaísNom celtaLlenguaPoblePoblacióParlantsPercentatge35px|border|Irlanda Irlanda¹ÉireIrlandès(Gaeilge)Irlandesos(Éireannaigh, Gaeil)6.399.115 (ROI 4.588.252, NI 1.810.863)La població de 2011 de la República d'Irlanda era de 4.588.252 i la d'Irlanda del Nord en 2011, d'1.810.863 Aquestes són dades del cens dels organismes d'estadístiques governamentals oficials a les respectives jurisdiccions: Central Statistics Office, Dublin 1.944.353 total:— Irlanda: 1.904.958 (ROI 1.774.437, NI 130.521)La xifra d'Irlanda del Nord des del cens de 2001 és un tant ambigua, ja que cobreix les persones que tenen "algun coneixement d'irlandès". De les 167.487 persones que van afirmar tenir "algun coneixement", 36.479 d'elles podia entendre quan se li parlava, però no el podien parlar bé.— Estats Units: 30.000— Canadà: 7.500— Austràlia: 1.895 29,7% (ROI 38,6%, NI 7,2%)35px|border|Bandera d'Escòcia EscòciaAlbaGaèlic escocès(Gàidhlig)Escocesos(Albannaich)5.313.60092.4001.2%35px|border|Bretanya BretanyaBreizhBretó(Brezhoneg)Bretons(Breizhiz)4.300.000206.000 Données clés sur Breton, Ofis ar Brezhoneg5%35px|border|Gal·les Gal·lesCymruGal·lès(Cymraeg)Gal·lesos(Cymry)3.000.000750.000+ total:— Gal·les: 611.000— Anglaterra: 150.000— Argentina: 5.000— Estats Units: 2.500— Canadà: 2.20021,7%35px|border|Cornualla CornuallaKernowCòrnic(Kernowek)Còrnics(Kernowyon)500.0002.000 0,1%Efectivament extingida com a llengua parlada en 1777. Idioma restablert a partir de 1904, tot i que un petit 0,1% per cent és capaç de mantenir una conversació limitada a Cornualla.35px|border|Illa de Man Illa de ManManninEllan VanninManx(Gaelg)Manesos(Manninee)84.4971.6622,0%
¹ La bandera de la República d'Irlanda és utilitzada per la Lliga cèltica per representar Irlanda, tot i que no hi ha cap bandera universalment acceptada pel conjunt de l'illa.
De les esmentades llengües, tres pertanyen a la branca goidèlica o gaèlic (irlandès, manx, gaèlic escocès) i tres a la britònica (gal·lès, cornuallès, bretó).
+Noms de les nacions celtes en llengües cèltiques (català) Irlandès (Gaeilge) gaèlic escocès (Gàidhlig) Manx (Gaelg) Gal·lès (Cymraeg) Còrnic (Kernowek) Bretó (Brezhoneg) Irlanda Éire Èirinn Nerin Iwerddon Iwerdhon Iwerzhon Escòcia Albain Alba Nalbin yr Alban Alban Alban/Skos Man Illa de Man Manainn Oileán Mhanann Manainn Eilean Mhanainn Mannin Ellan Vannin Manaw Ynys Manaw Manow Enys Vanow Manav Enez Vanav Gal·les an Bhreatain Bheag a' Chuimrigh Bretin Cymru Kembra Kembre Cornualla an Chorn a' Chòrn yn Chorn Cernyw Kernow Kernev-Veur Bretanya an Bhriotáin a' Bhreatainn Bheag yn Vritaan Llydaw Breten Vian Breizh Gran Bretanya an Bhreatain Mhór Breatainn Mhòr Bretin Vooar Prydain Fawr Breten Veur Breizh Veur Nacionscèltiques náisiúinCheilteacha nàiseananCeilteach ashoonynCeltiagh gwledyddCeltaidd broyowkeltek broioùKeltiek Llengüescèltiques teangachaCeilteacha cànain/teanganCheilteach çhengaghynCeltiagh ieithoeddCeltaidd yethowkeltek yezhoùKeltiek Identitat cèltica miniatura|Gaiters al Festival Intercèltic de Lorient La cooperació formal entre les nacions celtes és activa en molts contexts, inclosa la política, lingüística, la cultura, la música i els esports:
La Lliga Cèltica és una organització política inter-celta, que fa campanya per la política, la llengua, els drets culturals i socials, que afecten una o més de les nacions celtes.
Establit en 1917, el Congrés Cèltic és una organització no política que busca promoure la cultura i les llengües cèltiques i mantenir el contacte intel·lectual i una estreta cooperació entre els pobles celtes.
Entre els festivals que celebren la cultura de les nacions celtes hi ha el Festival Intercèltic de Lorient (Bretanya), el Festival Pancèltic (Irlanda), CeltFest Cuba (l'Havana, Cuba), el Festival Nacional celta (Portarlington, Austràlia), el Celtic Media Festival (mostra de cinema i televisió de les nacions celtes), i l'Eisteddfod (Gal·les).
Entre els festivals musicals intercèltics destaquen Celtic Connections (Glasgow), i l'Hebridean Celtic Festival (Stornoway). Degut a la immigració encara es parla un dialecte del gaèlic escocès (gaèlic escocès del Canadà) a l'illa de Cap Bretó a Nova Escòcia, mentre que hi ha una minoria de parlants gal·lesos a la província de Chubut a l'Argentina. Per tant, per alguns propòsits, com el Festival Intercèltic de Lorient, Gallaecia, Astúries i l'illa de Cap Bretó a Nova Escòcia són considerades tres de les nounacions cèltiques.
Se celebren competicions entre nacions celtes en esports com el rugbi a 15 (Pro12, antigament coneguda com a Lliga Cèltica), atletisme (Copa Cèltica) i futbol (la Copa de Nacions, també coneguda com a Copa Cèltica).
La República d'Irlanda va gaudir d'un període de ràpid creixement econòmic entre 1995 a 2007, el que va porta a l'ús de la frase tigre celta per descriure el país. Les aspiracions d'Escòcia per aconseguir un rendiment econòmic similar al d'Irlanda va portar al primer ministre d'Escòcia Alex Salmond en 2007 a ajustar la seva visió d'un lleó celta per l'economia d'Escòcia.
Terminologia