La batalla de Chancellorsville va ser una gran batalla de la Guerra civil dels Estats Units, que va tenir lloc prop de Spotsylvania Courthouse (Virgínia), entre el 30 d'abril i el 6 de maig de 1863. La data de la batalla varia segons l'historiador. El ' National Park Service cita el període que va des des que l'exèrcit de la Unió va establir les seves primeres posicions en el camp de batalla (30 d'abril) fins a la seva retirada (6 de maig). McPherson, p.643, assenyala des del 2 fins al 6 de maig. Livermore, p.98, des de l'1 fins al 4 de maig. McGowan, p.392, des del 2 fins al 3 de maig. La batalla va enfrontar l'Exèrcit del Potomac, del major general de l'exèrcit de la Unió Joseph Hooker contra el confederat Exèrcit de Virgínia del Nord del general Robert E. Lee, que tenia la meitat d'efectius. És coneguda com la "batalla perfecta" de Lee causa de la seva arriscada però exitosa decisió de dividir el seu exèrcit en presència d'una força enemiga molt superior.Dupuy, p. 261. L'audàcia de Lee i la tímida actuació de Hooker durant el combat es van combinar per conduir a una important derrota de la Unió. La victòria confederada va ser atenuada per les mortals ferides que va rebre, degudes al foc amic, el tinent general Thomas J. "Stonewall" Jackson, una pèrdua que Lee va comparar amb "perdre el meu braç dret".
La Campanya de Chancellorsville es va iniciar amb el creuament del riu Rappahannock per l'exèrcit de la Unió en el matí del 17 d'abril de 1863. Després de travessar el riu Rapid a través dels guals de Germanna i Ely, els federals es van concentrar prop de Chancellorsville entre el 30 d'abril i l'1 de maig. L'1 de maig es van iniciar intensos combats que no van finalitzar fins que les forces de la Unió es van retirar a través del riu a la nit 5 al 6 de maig.
Forces i plans La Campanya de Chancellorsville va començar com un dels enfrontaments més desiguals de tota la guerra. L'exèrcit de la Unió va reunir una força efectiva de 133.868 homes en el camp de batalla a l'inici del combat, l'exèrcit de la Confederació estava format per menys de la meitat d'efectius, 60.892.Eicher, p. 475 A més, les forces de la Unió estaven molt millor proveïdes i més descansades després de diversos mesos d'inactivitat. Les forces de Lee, d'altra banda, estaven disperses per tot l'Estat de Virgínia. De fet, uns 15.000 homes del Primer Cos de l'Exèrcit de Virgínia del Nord, sota el comandament del tinent general James Longstreet, estaven emplaçats en les proximitats de Norfolk fent davant l'amenaça federal en Suffolk, i no van arribar a temps de reforçar les forces de Lee.
L'enfrontament va començar amb un pla de batalla de la Unió superior a molts dels esforços previs per part dels comandants de l'exèrcit del Potomac. L'exèrcit federal va partir de les seves casernes d'hivern a prop de Fredericksburg, on es va enfrontar a Lee al llarg del Rappahannock. Hooker va planejar un moviment de pinça de les forces de Lee, enviant quatre cossos en una silenciosa marxa cap al nord-oest, girant cap al sud per creuar els rius Rappahannock i ràpidament, tornant a girar a l'est, i atacant Lee en la seva rereguarda. La resta de cossos atacarien el front de Lee a través de Fredericksburg. Mentrestant, uns 7.500 efectius de la cavalleria sota el comandament del major general George Stoneman estaven encarregats de dur a terme una profunda incursió en zones de la rereguarda confederada, destruint crucials dipòsits de subministraments al llarg del ferrocarril que anava des de la capital confederada, Richmond, a Fredericksburg, de manera que quedessin tallades les línies de comunicació i subministraments de Lee. Aquest audaç i agressiu pla va ser més tard conegut com La incursió de Stoneman .
El 27 i 28 d'abril, els quatre cossos de l'Exèrcit del Potomac van creuar els rius Rappahannock i Ràpid per diversos llocs, la major part prop de la confluència dels dos rius i del llogaret de Chancellorsville, que era poc més que una gran mansió, propietat de la família Frances Chancellor, a la cruïlla de les carreteres Orange i Orange Plank. En l'intèrval, la segona força, de més de 30.000 homes, a les ordres del major general John Sedgwick, va creuar el Rappahannock a Fredericksburg, i la cavalleria de Stoneman va començar els seus moviments per assolir les àrees de la rereguarda de Lee.
L'1 de maig Hooker tenia aproximadament 70.000 homes concentrats en i al voltant de Chancellorsville. Des dels seus quarters generals a Fredericksburg, Lee va decidir violar un dels Principis de la Guerra generalment acceptats i va dividir les seves forces en presència d'un enemic superior, esperant que aquesta agressiva acció li permetria atacar i derrotar una part de l'exèrcit de Hooker abans que pogués estar completament concentrat contra ell. Va deixar una brigada sota el comandament del brigadier general William Barksdale en les elevacions de Mary's Heights, fortament fortificades, i una divisió de 12.000 homes sota el comandament del major general Jubal A. Early en Prospect Hill per fer front a qualsevol avanç efectuat per part dels cossos enviats per Sedwick. També va ordenar a Stonewall Jackson marxar cap a l'oest i unir-se amb el major general Richard H. Anderson, reunint 40.000 homes per enfrontar-se a Hooker a Chancellorsville. Afortunadament per als confederats, una espessa boira al llarg del Rappahannock va amagar alguns d'aquests moviments cap a l'oest i Sedgwick va decidir esperar fins que pogués determinar les intencions de l'enemic.Salmon, p. 176-177.
Batalla 1 i 2 de maig miniatura|Batalla de Chancellorsville l'1 i 2 de maig. Al mateix temps que el general Jackson estava marxant cap a l'oest per unir-se a Anderson en el matí de l'1 de maig, Hooker va ordenar un avanç cap a l'est per atacar aquest últim, empenyent els seus homes fora dels impenetrables matolls i pins de Virgínia que caracteritzaven l'àrea. Aquesta acció era considerada per molts comandants de la Unió com la clau per la victòria. Si l'exèrcit superior de la Unió lluitava en els boscos coneguts com l'"espessor de Spotsylvania" ( Wilderness of Spotsylvania ), el seva enorme avantatge en artilleria quedaria minimitzat, ja que l'artilleria no podria ser utilitzada per aconseguir cap gran avantatge en l'espessor. La lluita va començar entre la divisió confederada del major general Lafayette McLaws i la divisió del flanc dret del V Cos del major general George G. Meade, sota el comandament del major general George Sykes. Sykes va iniciar una retirada ordenada, coberta per la divisió del major general Winfield S. Hancock.Salmon, p. 177.
Tot i trobar-se en una posició potencialment favorable, Hooker va aturar la seva breu ofensiva. Les seves accions podrien mostrar la seva manca de confiança en el maneig per primera vegada de les complexes accions d'una organització tan gran (Hooker havia estat un eficaç i agressiu comandant de divisió i cos en anteriors batalles), però Hooker ja havia decidit abans del començament de la campanya que combatria la batalla defensivament, forçant Lee, amb el seu petit exèrcit, a atacar el seu exèrcit molt més gran. A la primera batalla de Fredericksburg (13 de desembre de 1862), l'exèrcit de la Unió havia pres l'ofensiva i es va trobar amb una sagnant derrota. Hooker sabia que Lee no podria fer front a una derrota semblant i mantenir un exèrcit eficaç en el camp, per tant va ordenar als seus homes retirar-se de nou cap a la Wilderness i prendre una posició defensiva al voltant de Chancellorsville, desafiant Lee a atacar o retirar-se amb forces enemigues superiors a la seva esquena.
Lee va acceptar la tàctica de Hooker i va planejar un atac per al 2 de maig. La nit anterior Lee i el tinent general Thomas J. "Stonewall" Jackson van idear un arriscat pla que dividiria, un cop més, el seu ja dividit exèrcit. Jackson dirigiria el seu Segon Cos, d'uns 28.000 homes, per atacar el flanc dret de la Unió. Lee, d'altra banda, es faria càrrec personalment del comandament de la resta 12.000 soldats (l'altra meitat del Primer Cos de Longstreet, enviat directament per Lee durant la batalla), fent front a la totalitat de la força de 70.000 homes de Hooker a Chancellorsville.
Perquè el pla funcionés havien de coincidir diverses circumstàncies. Primer, Jackson havia de realitzar una marxa de 19 km. per assolir el flanc dret de la Unió, i fer-ho passant desapercebut. En segon lloc, Lee havia d'esperar que Hooker romangués a la defensiva. I en tercer lloc, Early hauria de mantenir Sedgwick embotellat a Fredericksburg. Quan Jackson va llançar el seu atac, va haver de confiar que les forces de la Unió no estiguessin preparades.
Totes aquestes situacions es van succeir una rere l'altra. La cavalleria confederada sota el general de divisió J.E.B. Stuart va evitar que les forces de la Unió descobrissin Jackson durant la seva llarga marxa pel flanc, que el va portar gairebé tot el dia. L'única observació es va produir poc després que el cos de Jackson se separés de les forces de la Unió al sud de Chancellorsville, i encara això va afavorir l'avantatge dels confederats, Hooker va pensar que la seva cavalleria, sota les ordres de Stoneman, havia tallat les línies de subministrament de Lee i que aquest estava a punt de retirar-se. Per tant, va romandre immòbil on es trobava i mai va considerar la possibilitat de llançar un atac total, enviant endavant només la seva III Cos, de 13.000 homes sota el comandament del general de divisió Daniel Sickles. Sickles va capturar a un grup de soldats del II Cos confederat i es va aturar.
miniatura|Chancellor House fou el quarter general de general Joseph Hooker durant la batalla
Al llarg de Fredericksburg, Sedgwick i Hooker van ser incapaços de comunicar-se entre ells a causa d'un error en les línies de telègraf. Quan Hooker en les últimes hores de la tarda del 2 de maig va donar finalment l'ordre a Sedgwick d'atacar Early, Sedgwick no va portar a terme l'ofensiva perquè va creure erròniament que Early disposava de més homes dels que realment tenia.
La causa principal que va portar al desastre imminent de la Unió va ser la incompetència del comandant del XI cos de la Unió, el general de divisió Oliver O. Howard. Howard i els seus 11.000 homes estaven apostats a l'extrem dret de la línia de la Unió, i no van prendre cap precaució per a la seva defensa en cas d'un atac per sorpresa, encara que Hooker li havia ordenat fer-ho. El flanc dret de la Unió no estava protegit per cap obstacle natural, i les úniques defenses contra un atac pel flanc consistien en dos canons apuntant a la Wilderness . A més, el XI Cos era una unitat amb la moral baixa. Originalment havia estat manada pel general de brigada Franz Sigel i estava formada majoritàriament per immigrants alemanys, els quals estaven ressentits per la substitució com a general de Sigel per Howard, que no era d'origen alemany. Molts d'ells tenien pocs coneixements d'anglès i tenien freqüents friccions ètniques amb la resta de l'Exèrcit del Potomac. La preparació del cos també era deficient, dels 23 regiments, vuit no tenien experiència en combat, i la resta 15 mai havien lluitat en el bàndol guanyador en una batalla.Furgurson, p. 90; Eicher, p. 480-82; Sears, p. 270.