miniatura|Diagrama d'informàtica al núvol La informàtica al núvol (de l'anglès cloud computing), també coneguda com a computació al núvol o serveis al núvol, és el subministrament de serveis informàtics (inclosos servidors, emmagatzematge, bases de dades, xarxes, programari, anàlisi i intel·ligència) a través d'Internet ("el núvol") mitjançant un esquema de pagament per ús.

Introducció Quan fem referència al núvol, estem al·ludint metafòricament a Internet. Bàsicament, la computació al núvol és un paradigma que ofereix serveis de computació a través d'Internet, als que els usuaris podem accedir des de qualsevol lloc tenint l'autorització. En aquest tipus de computació, tot el que podem trobar en un sistema informàtic s'ofereix com a servei, de manera que els usuaris puguin accedir als serveis disponibles sense tindre coneixements tècnics, ni control sobre la infraestructura de tecnologia que dona suport a aquests recursos. Per tant, podem afirmar que la informàtica al núvol és un subproducte i conseqüència de la facilitat d'accés als llocs remots de computació que ens ofereix Internet.

No hi ha dubte, que la informàtica al núvol és la forma més moderna de treballar i el futur de la computació, ja que cada dia que passa són més els serveis que podem trobar que utilitzen aquesta tecnologia, i els programaris instal·lables estan quedant obsolets. De fet, els serveis al núvol estan relacionats directament amb la reducció de costos, la disminució de vulnerabilitats, l'escalabilitat i la garantia de disponibilitat, convertint-se així en la manera més còmoda i senzilla de dur a terme tasques laborals.

Així, a causa dels potencials beneficis que aporta, el còmput al núvol s'està incorporant ràpidament tant en organitzacions públiques com privades. Nombroses companyies de distints sectors i mides, utilitzen una àmplia gamma de recursos proporcionats pel núvol com ara el suport de dades, l'email, els escriptoris virtuals, el desenvolupament de programaris, l'anàlisi de Big Data o les aplicacions web amb accés per a clients. Per exemple, els dissenyadors de videojocs fan servir aquesta nova eina per compartir les seues creacions en línia a milions d'usuaris de qualsevol part del món.

En general, els clients de la informàtica al núvol no són propietaris de la infraestructura física, sinó que paguen pel lloguer d'ús d'un proveïdor extern. Aquests consumeixen recursos com a servei i paguen només pels recursos que empren. Anàlogament, molts proveïdors de computació al núvol utilitzen com a mètode de pagament el model de les indústries de subministraments, mentre d'altres ho facturen a base de subscripcions.

La informàtica al núvol és convenient i rendible tant per als usuaris com per als proveïdors, ja que el fet de poder treballar amb aquesta nova tecnologia permet un estalvi important tant en llicències i temps d'execució com en administració de serveis i equips.

Orígens El començament del Cloud Computing ens remeteix a noms com el de Herb Grosh, J.C.R Licklider i John McCarthy, qui foren els pioners en utilitzar aquest concepte.

Entre les aportacions de Herb Grosh al concepte d'informàtica al núvol, destaquem les seves contínues referències a la necessitat de centralitzar tota la informació que disposem. De fet, en 1950 afirma que "les economies es podrien adaptar millor si confiaven en l'emmagatzemament de dades centralitzat, i no en equips individuals d'emmagatzemament en unitats" .

Una dècada després, mentre John McCarthy desenvolupa la seva teoria al voltant de la intel·ligència artificial, introdueix la idea del temps compartit com a resposta a la necessitat de les empreses de consultar grans quantitats d'informació des de diferents punts d'accés. Així, com que optar per l'augment d'infraestructures era un procés d'elevat cost, es comença a estudiar la manera d'integrar una CPU amb accés a múltiples usuaris. En aquest context, McCarthy suggereix la tecnologia del temps compartit com un servei públic que es pot vendre igual que l'aigua o l'electricitat. Per això, entre 1960-1970, moltes empreses van començar a proporcionar recursos compartits llogant temps i serveis de còmput.

L'any 1969, Licklider va introduir el concepte de xarxes informàtiques intergalàctiques. Tanmateix, la lentitud en la innovació tecnològica va fer que la idea de computació compartida es mantingués estancada fins als anys noranta, quan la xarxa d'Internet ja tenia prou amplada de banda per suportar el pes del núvol.

Amb la inauguració de Salesforce l'any 1999 s'inicia el concepte de Cloud Computing modern. Es tractava d'una nova idea amb què es pretenia oferir aplicacions empresarials a través d'una simple pàgina web. Aquesta fita, juntament amb la creixent demanda de grans volums de dades, va proporcionar les condicions perfectes perquè la computació al núvol prosperés. A partir d'aquest moment, s'enceten uns anys de disseny i innovació de diferents tipus de serveis al núvol, entre els que podem destacar el desenvolupament de Amazon Web Services (2002) o Google Cloud (2006).

Beneficis La incorporació de la informàtica al núvol en la nostra societat ha sigut ràpida i global. Així, entre els seus principals beneficis podem destacar:

Reducció de costos: els serveis al núvol eliminen la inversió de capital que suposa adquirir el maquinari i el programari, així com configurar, executar els centres de dades (subministrament elèctric ininterromput) i mantenir els aparells electrònics. Agilitat i facilitat d'implementació: la majoria de les eines al núvol es proporcionen a petició de l'usuari. Llavors, amb sols un click de ratolí podem accedir a infinitat de recursos informàtics i en qüestió de minuts, dissenyar i innovar pràcticament tot allò que ens puguem imaginar. Escalabilitat: la informàtica al núvol permet escalar els recursos de forma elàstica, ja que ofereix recursos TI (com l'amplada de banda, el processament, l'emmagatzemament...) ajustant-se a les necessitats del moment de demanda i des de la localització geogràfica òptima. Rendiment: els recursos que la computació al núvol fica al nostre abast s'executen en una xarxa mundial de centres de dades segures. Aquestes s'actualitzen periòdicament amb el maquinari més ràpid i eficient d'última generació. En comparació amb un únic centre de dades corporatiu, destaca la menor latència de xarxa per a les aplicacions i majors economies d'escala. Seguretat i confiança: els proveïdors de serveis al núvol no solament oferten sistemes de seguretat que protegeixen les dades i aplicacions enfront de possibles amenaces, sinó que també realitzen còpies de seguretat per poder recuperar la informació en cas de desastres.

Models de desplegament de la informàtica núvol El desplegament de la informàtica en el núvol, s'identifica amb quatre models segons la ubicació, la gestió i l'accessibilitat dels seus usuaris. Aquest estandard és proposat pel NIST i presensta les variants:

Pública: La infraestructura del servei és oferta per una empresa proveedora i és accessible al públic en general. Privada: La infraestructura del servei és propietat d'una organització i només és accessible pels usuaris de forma privada i sota la seva autorització. Híbrida: La infraestructura que ofereix el servei és un conjunt d'infraestructures més petites que poden ser de la mateixa o diversa naturalesa (pública o privada). Comunitària: La infraestructura del servei respon a uns interessos comuns compartits per diverses organitzacions. El servei pot ser ofert des de les mateixes organitzacions o a partir d'una tercera.

Models de serveis de la informàtica del núvol Els models de servei accessibles per l'usuari, s'identifiquen amb tres categories d'acord a les funcions que ofereixen. S'analitzen també un seguit de beneficis i incerteses sobre els mateixos models però gestionats de manera pròpia i privada per la mateixa empresa que en fa ús i provisió del servei.

A mode d'exemple ens els diversos serveis presentats es farà servir el servei d'entorn virtual d'aprenentatge (EVA) Moodle.

Programari com a servei (SaaS) El Programari com a Servei (SaaS) és un model de gestió de software en el qual l'usuari pot fer ús d'un programa informàtic prescindint de la instal·lació en el seu ordenador. Aquest és el servei més estès en la informàtica del núvol, sent la capa més present i a la que tot usuari hi té accés. Els serveis més utilitzats en la informàtica del núvol són:

Creació de documents individuals i col·laboratius. Emmagatzematge: Compartició de fitxers, sincronització instantània de versions en fitxers entre ordinador i núvol, registre històric de modificacions. Comunicació interpersonal: Trucades, videoconferències, correu electrònic, missatgeria instantània i xarxes socials. Treball en xarxa: Web 2.0 Creació de pàgines web Presentacions: Creació i distribució: diapositives, webinar, vídeos. Reproducció en línia (streaming): Àudio, vídeo, emissions en directe o a demanda. Edició de fotografia i vídeo Serveis de gestió d'informació: Accés a bases de dades, recopilatoris, gestió de informació personal.

Exemple: L'aplicatiu de Moodle al qual té accés l'usuari final. L'usuari final accedirà al seu perfil via apliació-web o navegador. Les funcions disponibles per al perfil d'usuari i les especifiacions d'ús hauran estat definides pel seu programador en la PaaS.

Beneficis

Accés al programa i la informació de l'usuari des de qualsevol ordinador. L'ordinador és tan sols la porta d'entrada al programa. Es redueixen la potencialitat de requeriments de hardware, ja que qui porta a terme els procesos principals és el computador que fa de servidor. Estalvi en costos i temps d'actualitzacions ja que aquestes tan sols són duts a terme en un sistema extern al de l'usuari final. L'aplicació és actualitzada en únic sistema, i tots els usuaris que en fan ús se'n beneficien. Possibilitat d'accés a programes a discreció, ja no cal disposar d'una llicència de programa permanent. Facilitació en la compartició d'informació amb altres usuaris col·laboratius. Accés a preus molts més econòmics o gratuïts a programari amb alts costos de producció.

Incerteses

La reducció de costos o gratuïtat en molts casos és a canvi de la venda d'informació de l'usuari a tercers per part de l'empresa suministradora. En infraestructures de servei públiques la custòdia de la informació la perd l'usuari o corporació propietària. L'exposició pública a la xarxa d'informació i continguts pot facilitar el plagis i vulnerarió de la propietat intel·lectual.

Plataforma com un servei (PaaS) La Plataforma com un Servei (PaaS) és un model de gestió que posa a disposició de corporacions o usuaris, eines per al desenvolupament i la gestió de programari, bases de dades i anàlisi propis. Les PaaS s'allotgen en IaaS i és d'aquestes PaaS des d'on es desenvolupa el programari com a servei (SaaS). Els serveis de PaaS més utilitzats en la informàtica del núvol són:

Gestió empresarial: Gestió de processos, Framework, bases de dades. Desenvolupament web: Allotjament web, anàlisi de web, serveis d'aplicació-web, gestió de portals, SOA: serveis d'arquitectura orientada al servei. Interacció amb usuaris: Distribució aplicacions per a dispositius, disseny d'interfícies d'usuari (UI Framework), gestió de continguts, gestió de comerç on-line, telefonia. Desenvolupament de programari: Desenvolupament de funcionalitats, testatge de programari i eines, implantació de serveis, programari de codi obert. Seguretat: Seguretat i control de fluxos, identificació. Emmagatzematge: Gestió de processos d'emmagatzematge, sincronització i integració de dades i fitxers. Altres: Serveis DNS, sistemes operatius, integració d'aplicacions, programari intermedi (Middleware).