La guerra arabo-israeliana de 1948, coneguda pels israelians com la Guerra de la Independència (en hebreu מלחמת העצמאות, Milhemet ha-Atsmaüt) o Guerra de l'alliberament (מלחמת השחרור, Milhemet ha-Xihrur) i pels àrabs com la Catastròfe (en àrab النكبة, al-Nakba), va ser la primera d'una sèrie de guerres entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs en el període de la declaració d'independència d'Israel i, per tant, de formació de l'estat israelià, en el marc del llarg conflicte arabo-israelià.
Antecedents El 1922 la població de Palestina constava aproximadament de 589.200 musulmans, 83.800 jueus, 71.500 cristians i 7.600 d'altres ètnies (al cens de 1922Bickerton and Hill, 2003, p. 43. Cited from census figures quoted in Janowsky, 1975.). Gradualment, hi va haver l'entrada d'un gran nombre de jueus, la majoria fugint de la seva persecució a Europa (pel nazisme i el feixisme). Aquests immigrants desitjaven un estat israelià en contra del que opinava la població àrab local.
La guerra La guerra va començar quan es va acabar el mandat britànic de Palestina a mitjan maig de 1948, seguint una fase prèvia de 1947-1948 coneguda com la "guerra civil del mandat britànic de Palestina". El 14 de maig, es proclama la independència d'Israel, i l'Agència jueva es transforma en govern provisional. Després que els àrabs refusessin el pla de partició de 1947 decretat per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la resolució 181, que hauria creat dos estats contigus (un de jueu i un altre d'àrab), Egipte, l'Iraq, Jordània, el Líban i Síria atacaren l'estat d'Israel, i també hi va haver combats a la península del Sinaí i al sud del Líban.Rogan, Eugene L., ed., and Avi Shlaim, ed. The War for Palestine: Rewriting the History of 1948. 2nd ed. Cambridge: Cambridge UP, 2007 p. 99. Els combats esdevenen combats d'infanteria clàssics, on les antigues pràctiques de guerrilla urbana i d'atemptats ja no tenen raó de ser. L'Irgun accelera la seva evolució cap a estructures més àmplies, més ben adaptades al combat d'infanteria. Hi obté certs èxits, limitats per la manca de combatents.
Així a Jerusalem, el 21 de maig, una columna egípcia arriba a Betlem després d'haver travessat el Nègueb i haver passat per Beerxeba. El 22 de maig, metralla els ravals sud de Jerusalem.Alain Gresh i Dominique Vidal Palestina 47, un repartiment avortat, Editions Complexe, 1994, , p. 177 «Es desenvolupen combats sagnants […;] al sud, contra les forces combinades de la LegióLa Legió àrab de Transjordània i de la 4a brigada egípcia, pel control del quibuts Ramat-rachel que comanda l'accés de la nova ciutat.Hom anomena «nova ciutat» els barris jueus de l'oest de Jerusalem desenvolupats a partir de la fi del Cinc vegades pres i reprès, el quibuts acabarà per restar a mans dels homes de l'IrgunElie Barnavi, Una història moderna d'Israel, Champs Flammarion, 1988, , p. 197 ».
Per part d'Israel, va combatre l'exèrcit regular d'Israel comandat pel president de l'Estat, David Ben-Gurion, i les forces paramilitars israelianes (Haganà, Irgun, Lehí, Palmah i Mahal). Per part dels àrabs, a més dels exèrcits regulars dels cinc països atacants, també van participar en la guerra forces militars palestines. El nombre de soldats de cada bàndol era el mateix (uns 100.000 cadascun). El 26 de maig de 1948, es creen oficialment les Forces de Defensa d'Israel (l'exèrcit israelià), que absorbeixen immediatament la Haganà.
miniatura|LAltalena incendiat per les forces del Tsahal, el 22 de juny de 1948. A França, representants de l'Irgun van comprar armament i un vaixell, rebatejat com Altalena. El vaixell va salpar l'11 de juny amb uns 900 immigrants jueus i va arribar a la costa israeliana el 20 de juny, durant la primera treva de la guerra. Tot i que la Resolució 50 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides establia un embargament d'armes a la regió, cap de les dues parts el va respectar.
Menahem Beguín havia acceptat integrar l'Irgún a les Forces de Defensa d'Israel (FDI), però exigia destinar el 20% de les armes de lAltalena a les unitats de l'Irgún que encara lluitaven de forma autònoma a Jerusalem, que no formava part d'Israel en aquell moment, mentre que el primer ministre David Ben-Gurion, insistia que les forces armades i l'armament havien de quedar sota l'autoritat del nou Estat. Setze membres de l'Irgun i tres soldats de les FDI van morir en els enfrontaments; durant la lluita, un projectil va impactar contra el vaixell i el va incendiar mentre estava ancorat davant la costa de Tel-Aviv. Fins a aquella batalla, l'Irgun havia actuat com una força independent de l'exèrcit nacional en formació, i l'atac contra l'Altalena va consolidar l'autoritat de l'exèrcit sobre totes les forces militars i va garantir que el sector més dretà de l'esforç bèl·lic quedés subordinat a la nova direcció. Els batallons de l'Irgun i el Palmah quedaren dissolts en les altres unitats de Tsahal i es dictaren ordres de detencions contra alguns dels seus caps.
Conseqüències La guerra va concloure amb l'armistici de 1949, però no va marcar el final del conflicte araboisraelià.
Després de l'armistici de 1949, pel fet de ser Israel el guanyador de la guerra, les fronteres de l'estat d'Israel van augmentar un 18% respecte a la partició proposada per l'ONU. La franja de Gaza i Cisjordània van ser ocupades per Egipte i Jordània respectivament.
Israel va perdre aproximadament un 1% de la seva població durant la guerra (6.373 persones), dels quals uns 4.000 eren soldats i la resta civils. S'estima que d'àrabs en moriren entre 8.000 i 15.000.
Mapes Operació AYIN del 22 de desembre de 1948 a 7 de gener de 1949
Referències
Bibliografia Bickerton, Ian and Hill, Maria (2003). Contested Spaces: The Arab-Israeli Conflict. McGraw-Hill. Black, Ian (1992). Israel's Secret Wars: A History of Israel's Intelligence Services. Grove Press. Bowyer Bell, John (1996). Terror Out of Zion: The Fight For Israeli Independence. Transaction Publishers. Bregman, Ahron (2002). Israel's Wars: A History Since 1947. London: Routledge. Brown, Judith and Louis, Roger (1999). The Oxford History of the British Empire. Oxford: Oxford University Press. van Creveld, Martin (2004). Moshe Dayan. Weidenfeld & Nicholson. Collins, Larry and Lapierre, Dominique (1973) O Jerusalem!", Pan Books. El-Nawawy, Mohammed (2002), The Israeli-Egyptian Peace Process in the Reporting of Western Journalists, Ablex/Greenwood, Geddes, Charles L. (1991). A Documentary History of the Arab-Israeli Conflict. Praeger. Gelber, Yoav (1997). Jewish-Transjordanian Relations 1921-48: Alliance of Bars Sinister. London: Routledge. Gelber, Yoav (2006). Palestine 1948. War, Escape and the Emergence of the Palestinian Refugee Problem. Sussex Academic Press. Gilbert, Martin (1998). Israel: A History. Black Swan. Gold, Dore Gold (2007), The Fight for Jerusalem: Radical Islam, the West, and the Future of the Holy City, Regnery Publishing, Israel Foreign Ministry, Foreign Ministry of the Russian Federation, Israel State Archives, Russian Federal Archives, Cummings Center for Russian Studies Tel Aviv University, Oriental Institute (2000). Documents on Israeli Soviet Relations, 1941-53. London: Routledge. Kaniuk, Yoram (2001). Commander of the Exodus. Grove Press. Karsh, Efraim (2002). The Arab-Israeli Conflict. The Palestine War 1948. Osprey Publishing. Karsh, Inari & Karsh, Efraim (1999). Empires of the Sand: The Struggle for Mastery in the Middle East, 1789–1923. Harvard University Press. Katz, Sam (1988). Israeli Units Since 1948. Osprey Publishing. Khalidi, Rashid (2001). The Palestinians and 1948: the underlying causes of failure. In Eugene Rogan and Avi Shlaim (eds.). The War for Palestine (p. 12–36). Cambridge: Cambridge University Press. Khalidi, Rashid (2006). The Iron Cage:The Story of the Palestinian Struggle for Statehood. Boston, MA:Beacon Press. Khalidi, Walid (1987). From Haven to Conquest: Readings in Zionism and the Palestine Problem Until 1948. Institute for Palestine Studies. Khalidi, Walid (ed.) (1992). All that remains. Institute for Palestine Studies. Kurzman, Dan (1970), Genesis 1948—the first Arab-Israeli war, New York American Library, New York, Library of Congress CCN: 77-96925 Levenberg, Haim (1993). Military Preparations of the Arab Community in Palestine: 1945–1948. London: Routledge. Morris, Benny (1988), The Birth of the Palestinian Refugee Problem, 1947–1949, Cambridge Middle East Library Morris, Benny (1994), 1948 and after; Israel and the Palestinians Morris, Benny (2001). Righteous Victims: A History of the Zionist-Arab Conflict, 1881–2001. Vintage. Morris, Benny (2004), The Birth of the Palestinian Refugee Problem Revisited, Cambridge University Press, Cambridge UK, Oring, Elliott (1981). Israeli Humor—The Content: The Content and Structure of the Chizbat of the Palmah. SUNY Press. Pappe, Ilan (2006), The Ethnic Cleansing of Palestine, Oneworld Publications Limited, Oxford, England, Penkower, Monty Noam (2002). Decision on Palestine Deferred: America, Britain and Wartime Diplomacy, 1939–1945. London: Routledge. Pollack, Kenneth (2004). Arabs at War: Military Effectiveness, 1948–1991. University of Nebraska Press. Richelson, Jeffery T. (1997). A Century of Spies: Intelligence in the Twentieth Century. Oxford: Oxford University Press. Rogan, Eugene L., ed., and Avi Shlaim, ed. The War for Palestine: Rewriting the History of 1948. Cambridge: Cambridge UP, 2001 Rogan, Eugene L. "Jordan and 1948: the persistence of an official history." Rogan and Shlaim. The War for Palestine. 104-124 Sadeh, Eligar (1997). Militarization and State Power in the Arab-Israeli Conflict: Case Study of Israel, 1948–1982. Universal Publishers. Sachar, Howard M. (1979). A History of Israel, New York: Knopf. Sayigh, Yezid (2000). Armed Struggle and the Search for State: The Palestinian National Movement, 1949–1993. Oxford: Oxford University Press. Sela, Avraham. "Abdallah Ibn Hussein." The Continuum Political Encyclopedia of the Middle East. Ed. Avraham Sela. New York: Continuum, 2002. p. 13–14. Shapira, Anita (1992). Land and Power: Zionist Resort to Force, 1881–1948. Oxford University Press. Shlaim, Avi (2001). Israel and the Arab Coalition. In Eugene Rogan and Avi Shlaim (eds.). The War for Palestine (p. 79–103). Cambridge: Cambridge University Press. Sicker, Martin (1999). Reshaping Palestine: From Muhammad Ali to the British Mandate, 1831–1922. Praeger/Greenwood. Stearns, Peter N. Citation from The Encyclopedia of World History Sixth Edition, Peter N. Stearns (general editor), © 2001 The Houghton Mifflin Company, at Bartleby.com. Tripp, Charles. "Iraq and the 1948 War: mirror of Iraq's disorder." Rogan and Shlaim. The War for Palestine. 125-150. JVL: Casualties in Arab-Israeli Wars
Aloni, Shlomo (2001). Arab-Israeli Air Wars 1947-82. Osprey Publishing. Beckman, Morris (1999). The Jewish Brigade: An Army With Two Masters, 1944-45. Sarpedon Publishers. Ben-Ami, Shlomo (2006). Scars of War, Wounds of Peace: The Israeli-Arab Tragedy. Oxford University Press. Benvenisti, Meron (2002). Sacred Landscape. University of California Press. Flapan, Simha (1987), 'The Birth of Israel: Myths and Realities', Pantheon Books, New York. Gilbert, Martin (1976). The Arab-Israeli Conflict Weidenfeld & Nicholson. Landis, Joshua. "Syria and the Palestine War: fighting King 'Abdullah's 'Greater Syria plan.'" Rogan and Shlaim. The War for Palestine. 178-205. Masalha, Nur (1992). Expulsion of the Palestinians: The Concept of 'Transfer' in Zionist Political Thought, 1882–1948, Institute for Palestine Studies, Sheleg, Yair (2001). A Short History of Terror Haaretz. Zertal, Idith (2005). Israel's Holocaust and the Politics of Nationhood. Cambridge: Cambridge University Press.
Enllaços externs Sobre la guerra israeliana de 1948 (documental)