miniatura|El cim del Belukha, al massís d'Altai LAltai (nom en mongol, kazakh ciríl·lic i rus, Алтай; en xinès, , Kin Shan) és una regió muntanyosa situada a l'oest de Sibèria (Rússia) i Mongòlia, a la frontera amb la Xina i el Kazakhstan. El massís es fusiona amb les muntanyes Saian al nord-est, i es fa més baix al sud-est, on es fusiona amb l'altiplà del desert de Gobi. S'estén d'uns 45° a 52° N i d'uns 84° a 99° E. S'estén des de la vall del riu Irtix i la depressió de Jungària, a l'oest, fins a les muntanyes Saian a l'est, i fins a l'altiplà de Mongòlia al sud.
Etimologia i noms moderns Altai es deriva de la forma subjacent * altañ "or, daurat" (compareu amb el turc antic 𐰞𐱃𐰆𐰣 altun "or, daurat") amb coda -ñ subjacent a la correspondència -n i -y entre els cognats en diferents llengües i dialectes turcs (p. ex. qōñ ~ qoy "ovella", Qitan ~ Qitay "Khitans", etc.), així com en mongol.
Les muntanyes es diuen Altain nuruu () en mongol Khalkha, altai-yin niruɣu en mongol Chakhar i Altay tuular () en llengua altaia. També s'anomenen o en kazakh; Altajskije gory () en rus; Altay Taghliri () en uigur; ā'ěrtài shānmài en xinès (simplificat,tradicional, o a Xiao'erjing); i Arteː shanmeː () a Dungan.
L'antiga denominació a les inscripcions de l'Orkhon és Altin-yish ('muntanyes d'Or'), en xinès Kin Shan. Els grecs parlen dEktag, però segurament es tracta d'Ak Tagh, la 'muntanya Blanca', equivalent al Tian Shan. El nom modern (del turquès Alitau, 'muntanyes d'Or') apareix per primer cop en el període calmuc.
Geografia miniatura|Mapa de la serralada d'Altai
miniatura|Llac Kucherla a les muntanyes d'Altai
miniatura|Muntanya Belukha
miniatura|Belukha: la muntanya més alta d'Altai
miniatura|Muntanyes Altai, Kazakhstan
miniatura|Llac Shavlo al nord de la serralada Chuysky. Les muntanyes d'Altai són un sistema de muntanyes remotes a l'Àsia central que cobreixen una àrea 845.000 km². Les muntanyes s'estenen al llarg de 2.525 km de nord-oest a sud-est.
Al nord de la regió es troben les muntanyes de Sailughem, també conegudes com a Kolyvan Altai, que s'estenen al nord-est des dels 49° N i 86° E cap a l'extrem occidental de les muntanyes Saian a 51° 60' N i 89° E. La seva elevació mitjana és de 1.500 a 1.750 m. La línia de neu discorre a 2.000 m al costat nord i a 2.400 m al sud, i per sobre d'ella els escarpats cims s'alcen uns 1.000 m més alt. Els passos de muntanya a través de la serra en són pocs i difícils, el principal és l’Ulan-daban a 2.827 m (2.879 m segons Kozlov), i el Chapchan-daban, a 3.217 m, al sud i al nord respectivament. A l'est i al sud-est aquesta serralada està flanquejada pel gran altiplà de Mongòlia, la transició es veu afectada gradualment per mitjà de diversos altiplans menors, com ara Ukok (2.380 m) amb la vall de Pazyryk, Chuya (1.830 m), Kendykty (2.500 m), Kak (2.520 m), (2.590 m) i (2.410 m).
Aquesta regió està plena de grans llacs, com l'Uvs 720 m sobre el nivell del mar, el Khovd Nuur, i aquí és on neix el riu Obi, a la confluència del Katun i el Bia. Té 1.600 km de llarg entre el llac Saisan i el territori al sud-oest de l'alt Selengà i de l'Orkhon superior. També els llacs Khyargas, Dorgon i Khar 1.170 m, i travessat per diverses serralades, de les quals les principals són les muntanyes Tannu-Ola, aproximadament paral·leles a les muntanyes Sayan fins a l'est fins al Kosso-gol, i les muntanyes Khan Khökhii, també s'estenen a l'oest i a l'est.
Els vessants nord-oest i nord de les muntanyes de Sailughem són extremadament costeruts i de difícil accés. En aquest costat es troba el cim més alt de la serra, la Belukha bicèfala, els cims de la qual arriben a 4.506 i 4.440 m respectivament, i donen origen a diverses glaceres (30 km² d'àrea total, el 1911). Els altaians l'anomenen Kadyn Bazhy, però també s'anomena Uch-Sumer. El segon cim més alt de la serralada es troba a la part de Mongòlia anomenada Pic Khüiten. Aquest cim arriba als 4.374 m. Nombrosos esperons, que impacten en totes direccions des de les muntanyes de Sailughem, omplen l'espai entre aquesta serralada i les terres baixes de Tomsk. Com els Chuya Belki, amb una altitud mitjana de 2.700 m, amb cims de 3.500 a 4.177 m, i diverses glaceres al seu vessant nord; els Katun Belki, que tenen una cota mitjana d'uns 3.000 m i estan coberts majoritàriament de neu; la serra de Kholzun; el Korgon, punt més alt Mayak Shangina, les serres de Talitsk i Selitsk; així com la serralada de Tigeretsk.
Els geògrafs també distingeixen diversos altiplans secundaris de cotes inferiors. La vall de Katun comença com un congost salvatge al vessant sud-oest de Belukha; després, després d'un gran revolt, el riu (600 km de llarg) travessa el Katun Belki i s'endinsa en una vall més àmplia, situada a una cota de 600 a 1.100 m, que segueix fins que emergeix de les terres altes d'Altai per unir-se al riu Bia en una regió més pintoresca. El Katun i el Bia junts formen l'Obi.
La següent vall és la del Charysh, que té la serralada de Korgon Range i Tigeretsk per un costat i la serralada de Talitsk i Baschelaksk (Бащелакский хребет) per l'altre. L'Altai, vist des d'aquesta vall, presenta les escenes més romàntiques, com ara el petit, però profund llac Kolyvan (altitud 360 m), que està envoltat de fantàstiques cúpules i torres de granit.
Més a l'oest, les valls de l’Uba, l’Ulba i el Bukhtarma s'obren cap al sud-oest cap a l'Irtysh. La part baixa de la primera, com la vall baixa del Charysh, és densament poblada; a la vall de l'Ulba hi ha la mina de Riddersk, als peus del pic Ivanovsk (2.060 m), revestida de prats alpins. La vall del Bukhtarma, que té una longitud de 320 km, també té el seu origen als peus dels pics Belukha i Kuitun, i a mesura que cau uns 1.500 m en uns 300 km, des d'un altiplà alpí a 1.900 m d'alçada fins a la fortalesa de Bukhtarma (345 m), ofereix els contrastos paisatgístics i vegetals més impactants. Les seves parts superiors abunden en glaceres, la més coneguda de les quals és la Belukha. Al costat nord de la serralada que separa la part superior de Bukhtarma de la part superior de Katun hi ha la glacera de Katun, que després de dues caigudes de gel s'eixampla fins als 700 a 900 metres. D'una gruta d'aquesta glacera esclata tumultuosament el riu Katun.
Les parts mitjanes i baixes de la vall de Bukhtarma han estat colonitzades des del segle XVIII per camperols russos fugitius, serfs i cismàtics religiosos (raskolniks), que hi van crear una república lliure en territori xinès; i després que aquesta part de la vall fos annexada a Rússia el 1869, va ser ràpidament colonitzada. Les altes valls més al nord, a la mateixa cara occidental de la serralada de Sailughem, són poc conegudes, els seus únics visitants són els pastors kirguisos.
Els de Bashkaus, Chulyshman i Chulcha, tots tres condueixen al llac alpí de Telétskoie (longitud, 80 km; amplada màxima, 5 km; desnivell, 520 m; àrea, 230,8 km²; profunditat màxima, 310 m; profunditat mitjana, 200 m), estan habitades per telengits. Les ribes del llac s'eleven gairebé abruptes a més de 1.800 m. D'aquest llac surt el Bia, que s'uneix al Katun a Biïsk, i després serpenteja per les praderies del nord-oest de l'Altaï.
Més al nord, les terres altes d'Altai continuen al districte de Kuznetsk, que té un aspecte geològic lleugerament diferent, però pertany al sistema d'Altai. Però el riu Abakan, que neix a l'espatlla occidental de les muntanyes Saian, pertany al sistema del Ienissei. La serralada de Kuznetsk Ala-tau, a la riba esquerra de l'Abakan, s'estén cap al nord-est fins al govern de Ienisseisk, mentre que un complex de muntanyes (Txukchut, Salair, Abakan) omple el país cap al nord cap al ferrocarril Transsiberià i cap a l'oest cap a l'Obi.
L'Ek-tagh o Altai mongol, que separa la conca de Khovd al nord de la conca d'Irtysh al sud, és una veritable franja fronterera, ja que s'aixeca en una escarpada escarpada i elevada de la depressió de Jungària (470–900 m), però baixa al nord per un pendent relativament curt fins a l'altiplà (1.150 a 1.680 m) del nord-oest de Mongòlia. A l'est dels 94° E, la serralada és continuada per una doble sèrie de cadenes muntanyoses, totes les quals presenten característiques orogràfiques menys marcades i es troben a cotes considerablement més baixes. Els vessants de les cadenes constitutives del sistema estan habitats principalment per Kirguisos nòmades.
Les cinc muntanyes més altes de l'Altai són:
Belukha, 4.506 m, Rússia Pic Khüiten, 4.374 m, Mongòlia Mönkh Khairkhan, 4.204 m, Mongòlia Muntanya Sutai, 4.220 m, Mongòlia Tsambagarav, 4.195 m, Mongòlia miniatura|esquerra|Mapa del massís d'Altai
La part russa comprèn la República d'Altai i el territori d'Altai.
Al massís es troba la cova de Deníssova, coneguda pels seus descobriments paleontològics i arqueològics.
La regió està habitada per una població escassa però ètnicament diversa, que inclou russos, kazakhs, altais, mongols i alemanys del Volga, encara que predominantment representada per minories ètniques indígenes de descendència seminòmada. L'economia local es basa en la ramaderia bovina, ovina, equina, caça, agricultura, silvicultura i mineria. La família de llengües altaica pren el seu nom d'aquesta serralada.
Fauna miniatura|Crani d'un ibex siberià, trobat prop de la Belukha miniatura|Ramat de bisó europeu en un viver de l'Acadèmia de Ciències de Rússia a l'Altai rus (districte de Shebalinsky, República de l'Altai) L'ecoregió Altai-Sayan es troba a la intersecció de les províncies faunístiques de l'Àsia central i Sibèria.
Les muntanyes d'Altai acullen una fauna diversa, a causa dels seus diferents hàbitats, com les estepes, les taigues del nord i la vegetació alpina. Els pendents pronunciats són la llar de l'íbex de Sibèria (Capra sibirica), mentre que el rar argalí (Ovis ammon) es troba en vessants més suaus. Els cérvols estan representats per cinc espècies: l'Uapití de l'Altai (Cervus elaphus sibiricus), l'ant (Alces alces), el ren del bosc (Rangifer tarandus valentinae), el Cérvol mesquer comú (Moschus moschiferus) i cabirol de Sibèria (Capreolus pygargus). Els alces i els rens, però, estan restringits a les parts del nord de la serralada. El senglar (Sus scrofa) es troba als contraforts inferiors i a les terres baixes circumdants. Fins fa poc, la gasela de Mongòlia (Procapra gutturosa) es trobava a les muntanyes russes de l'Altai, més concretament a l'estepa del riu Chuya prop de la frontera amb Mongolia. Els grans depredadors estan representats per les panteres de les neus (Panthera uncia, syn. Uncia uncia), llops (Canis lupus), linx (Lynx lynx) i óssos bruns (Ursus arctos), a les parts del nord també pel golut (Gulo gulo). També hi viu el Tien Shan dhole (Cuon alpinus hesperius) (una subespècie del nord-oest del cuó). La majoria de les espècies de la regió són d'origen mongol.
Fins al , el tigre de la mar Càspia (Panthera tigris virgata) es trobava a la part meridional de les muntanyes d'Altai, on arribava al Llac Zaisan i a l'Irtix. Els individus solters també van ser afusellats més al nord, per exemple a prop de Barnaül. Molt relacionat amb el tigre del Caspi hi ha el tigre siberià existent, que té el nom taxonòmic Panthera tigris altaica.
El bisó europeu va estar present a les muntanyes d'Altai fins a l'Edat mitjana, potser fins al . Avui hi ha un petit ramat en un viver a la República d'Altai.
Les granotes camperoles es troben a prop de masses d'aigua fins a 2.000 m a les muntanyes d'Altai.
Història Les muntanyes d'Altai han mantingut un clima notablement estable que ha canviat poc des de l'última edat de gel. A més, la barreja de mamífers s'ha mantingut en gran part igual, amb algunes excepcions com els mamuts extints, el que el converteix en un dels pocs llocs de la terra que conserva una fauna de l'edat de gel.