miniatura|Emplaçament de Getafe dins de l'àrea metropolitana de Madrid. Getafe és un municipi situat a la zona sud de la Comunitat de Madrid. És una de les ciutats més poblades i industrialitzades de l'àrea metropolitana de Madrid. La importància de Getafe també prové de la seva base aèria militar —una de les més antigues d'Espanya— del Cerro de los Ángeles, considerat el centre geogràfic de la península Ibèrica, i de la Universitat Carles III, el rectorat de la qual es troba a la ciutat.
La proximitat de Getafe amb Madrid ha propiciat un gran desenvolupament industrial durant el , com a resultat del qual la població ha augmentat fins als 159 300 habitants i ha esdevingut una ciutat dormitori. L'increment de població ha obligat a construir nombroses vies d'accés, ha fet ampliar l'oferta de serveis públics i ha impulsat la creació de nous barris durant el .
La ciutat està situada a 13 km al sud del centre de Madrid, a la part sud de l'àrea metropolitana de Madrid, en una zona plana de la Meseta Central de la península Ibèrica; i a la conca del riu Manzanares.
Etimologia En l'edat mitjana, en l'actual terme municipal de Getafe convivien diversos llogarets, un dels més importants dels quals era Alarnes, situat molt a prop de l'actual centre urbà. El 1326, els pobladors d'aquests llogarets es van unir en un poble situat en el transcurs del camí reial que unia Madrid amb Toledo. Aquest nou poble va ser anomenat Xatafi, nom que venia de la paraula àrab Jata, que significa "una mica llarg". D'aquí s'ha deduït que Xatafi es referia al llarg carrer principal del poble, que era el camí reial mateix. Per tant, Xetafe significa "carrer llarg". A partir d'aquí, el nom va evolucionar passant per Xetafi, Jetafee, Jetaphe, Jetafe i, finalment, Getafe.
Medi físic Ubicació miniatura|Cerro Buenavista, la major elevació del terme municipal, amb 704 metres. Al seu cim hi ha un dipòsit d'aigua del canal d'Isabel II Getafe està situat a la zona sud de la Comunitat de Madrid, Espanya, al sud-oest d'Europa, al centre de la península Ibèrica, al nord de la Submeseta Sud (divisió de la Meseta Central), sobre la conca del riu Manzanares, i entre els 610 i 640 metres sobre el nivell del mar. Les seves coordenades són 40° 18′ N 3° 43′ O. El terme municipal de Getafe té una superfície de 78,74 km², un perímetre de 46,5 km i una forma allargada d'oest a est, amb una distància màxima en aquesta direcció de 16 km, i 7 km de nord a sud. La part més oriental del terme municipal es troba dintre del Parque Regional del Sudeste, i abastan les terrasses del riu Manzanares, una part del rierol Culebro i els turons de la Marañosa.
Distàncies La situació cèntrica de Getafe dins la península Ibèrica fa que no disti més de 725,6 km de cap capital de província de l'Espanya peninsular. Aquestes són les distàncies a algunes ciutats, a les mars que banyen la costa espanyola i a les fronteres amb Portugal i França:
Puerta del Sol de Madrid: 13 km Toledo: 59 km (capital de província, a part de Madrid, més propera) Girona: 725,6 km (capital de província més llunyana) Centre de Leganés: 4,3 km Fuenlabrada: 7,5 km Parla: 8 km Mar Mediterrani (València): 348 km Mar Cantàbric (Santander): 398 km Oceà Atlàntic (Cadis): 640 km Frontera amb Portugal: 402 km Frontera amb França: 510 km
Relleu miniatura|Part getafenca de la vega del Manzanares. És la zona més baixa del terme municipal (540 m) El relleu del terme municipal de Getafe és bastant pla, amb una inclinació menor del 5% cap a l'est i amb una altura mitjana de 631 metres sobre el nivell del mar. L'altitud mínima es troba a l'extrem est, al riu Manzanares, amb 540 metres; mentre que la màxima elevació està al Cerro Buenavista, amb 704 metres, situat a l'extrem oest del terme municipal, ja en el límit amb Leganés. La zona més accidentada és la dels Cerros de la Marañosa, situats al sud-est, la màxima elevació dels quals és de 698 metres. Al centre del terme municipal hi ha el Cerro de los Ángeles (670 metres). El sòl de Getafe s'erosiona amb facilitat per l'acció de l'aigua i, per evitar-ho, hom ha plantat boscos de pins en els vessants de turons, com el de los Ángeles i el de la Marañosa.
Hidrografia miniatura|Llacunes de Perales. Aquestes quatre petites llacunes estan protegides perquè en queden poques d'aquesta mena Per la part més oriental del terme municipal passen 9,5 km del riu Manzanares, per tota la zona sud transcorren 16,5 km del rierol Culebro, i al sud-est descendeixen 2 km del barranc de les Filipines des dels turons de la Marañosa. Hi ha dos canals artificials que transcorren per ambdós costats del riu Manzanares i paral·lels a aquest, la funció dels quals és nodrir cultius de regadiu propers al riu. A 2 km a l'est del Cerro de los Ángeles hom troba les llacunes de Perales, unes de les poques que queden en la zona. El rierol Culebro i el barranc de les Filipines duen un cabal escàs, nul en l'estació estival, mentre que el riu Manzanares duu aigua tot l'any. En general, el terme municipal de Getafe es troba dintre de la conca del riu Manzanares, llevat d'una petita part del sud-est, que pertany a la del riu Jarama.
Límits El terme municipal de Getafe limita amb els següents termes municipals: al nord amb Villaverde i Vallecas (districtes de Madrid), a l'est amb Rivas Vaciamadrid, al sud-est amb San Martín de la Vega, al sud amb Pinto, al sud-oest amb Fuenlabrada, i a l'oest amb Leganés.
Nord-oest: Leganés Nord: Villaverde (Madrid) Nord-est: Vallecas (Madrid) Oest: Leganés Getafe Est: Rivas Vaciamadrid Sud-oest: Fuenlabrada Sud: Pinto Sud-est: San Martín de la Vega
Clima miniatura|Parc de l'avinguda Reyes Católicos nevat El clima de Getafe és mediterrani continentalitzat i està influït per les condicions urbanes. Els hiverns són frescos, amb temperatures inferiors als 8 °C, gelades nocturnes molt freqüents i nevades ocasionals (tres o quatre a l'any). Els estius són calorosos, amb temperatures mitjans superiors als 24 °C al juliol i agost, i amb màximes que moltes vegades arriben als 35 °C. La variació diària és aproximadament de 10 °C, però es veu reduïda per l'efecte antròpic causat per Madrid i el conjunt de ciutats properes.
Les precipitacions, encara que escasses, estan regularment distribuïdes al llarg de l'any, amb l'excepció dels mesos d'estiu, que són els més secs. El mes més plujós és novembre amb 56,48 mm, i el més sec juliol amb 8,21 mm. La mitjana de precipitacions anuals és de 445 mm. Un dels problemes del clima de Getafe és la contaminació, que es veu incrementada quan el vent bufa de component sud o sud-est, encara que aquesta pol·lució es reduïx notablement quan el vent bufa del nord. La temperatura mitjana anual és de 14 °C, la màxima històrica és de 41,6 °C (24 de juliol de 1994), i la mínima absoluta de -12 °C (5 de febrer de 1963). La humitat relativa mitjana és del 71%, la pressió atmosfèrica mitjana és de 1.015,8 hPa, la mitjana d'hores de sol a l'any és de 2.811, i el règim de vents més predominant és del NE, encara que aquest no sol ser intens.
Fenòmens adversos com huracans, inundacions, terratrèmols i tornats, no es donen mai a Getafe gràcies a les seves condicions climàtiques i geogràfiques. Un problema del clima de l'interior de la península Ibèrica és la sequera, que amenaça cada vegada que les precipitacions escassegen durant diversos mesos.
Observatori de la Base Aèria de Getafe 1948-1988 gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des TOTAL MITJANA Temp. màxima (°C)9,911,615,218,322,927,832,531,226,820,413,910,0 20,0 Temp. mínima (°C)1,21,74,26,310,114,017,516,913,79,34,41,7 8,4 Precipitacions (mm) 4049475042276153337524744537,08
Flora i fauna miniatura|Vista des del Cerro de los Ángeles de la meitat est del terme municipal. A la imatge s'aprecia la pineda del turó, alguns oliverars i extensos camps de blat
La vegetació autòctona de Getafe és la característica del bosc mediterrani, compost per alzines i, en menor mesura, sureres. Pel que fa a les formacions arbustives, les espècies autòctones, però no abundants, són l'estepa i la ginesta. Aquest bosc i sotabosc autòcton només ocupa el 16% de la superfície del terme municipal, localitzat en els turons de la Marañosa i en la zona est. En les riberes del riu Manzanares i del rierol Culebro s'hi poden trobar arbres de fulla caduca i canyes.
La major part del sòl no urbanitzat correspon a conreus cerealístics (blat en la seva majoria), i en menor mesura de regadiu, amb hortes en la vega del riu Manzanares. Algunes zones han estat reforestades amb pins pinyoners i blancs, com és el cas del Cerro de los Ángeles, el Prado Acedinos, part dels turons de la Marañosa i part del parc del Sector III. Als parcs i carrers de la ciutat, els arbres més abundants són el plàtans, l'acàcia de tres puntes, l'om i el pi pinyoner. Amb menor presència, es poden trobar cedres, xiprers, pins blancs, pruneres, pollancres, avets i palmeres.
Quant a la fauna local, cal destacar la població important de certes aus petites que viuen a la ciutat mateixa com els pardals i els coloms. A la zona est del terme municipal es poden trobar aus de major grandària, conills, guineus, senglars i mosteles. A Perales del Río hi habita la major comunitat del món de xoriguer gros, una au de la família del falcó.
Història La història de Getafe es pot dividir en tres fases clarament marcades. En la primera etapa, que va des de la Prehistòria fins al 1326, diferents civilitzacions i llogarets van habitar el terme municipal, encara que Getafe no existia com a poble. En la segona, que començà en el i acabà en el , Getafe es formà com a poble i es desenvolupà lentament amb diverses construccions. En la tercera fase, que començà en el , Getafe va passar de ser un poble agrícola a convertir-se en una gran ciutat industrial, amb un gran augment de l'activitat comercial i industrial, de la població, i de la superfície urbana. Tot seguit es desenvolupen aquestes tres fases.
Orígens miniatura|Restes de la vila romana de La Torrecilla La presència humana a Getafe es remunta al Paleolític inferior (abans del 100.000 aC), en una terrassa del riu Manzanares, on s'han trobat diversos útils de pedra, atuells i braçalets. Del al hi van arribar els romans al territori municipal, amb la construcció de la vila romana de La Torrecilla, emplaçada a la ribera del Manzanares. Els visigots (segles i ) hi van deixar la seva petjada amb una necròpoli propera a La Torrecilla.
En el , l'àrea on actualment es troba Getafe va ser envaïda pels musulmans, i el 1085, Alfons VI de Lleó conquerí els llogarets llavors situats a l'actual terme municipal. El 1326, els habitants d'Alarnes i d'altres llogarets es van traslladar a l'entorn del camí reial Madrid-Toledo, creant una concentració d'habitatges i naixent així Getafe. Per estructurar el nou poble, en aquest mateix segle s'hi va construir la primitiva ermita de la Magdalena, que més tard seria derruïda.
Edat moderna miniatura|esquerra|Mapa de Getafe en el El 1492 la fam i la pesta van assolar Getafe i el 1529 s'hi va crear l'Hospitalillo de San José. El 1549, Alonso de Covarrubias va començar a construir l'església de Nuestra Señora de la Magdalena (l'actual catedral) sobre el solar de l'antiga ermita i el 1610 es va construir l'ermita de Nuestra Señora de los Ángeles al Cerro de los Ángeles. El 1737 es va fundar el col·legi de l'Escola Pia a Getafe, i en 1763, sota el regnat de Carles III d'Espanya, s'hi va construir el nou camí d'Aranjuez (l'última destinació del qual era Cadis) que passava pels peus dels vessants del Cerro de los Ángeles. Entre 1808 i 1812, les tropes napoleòniques van ocupar Getafe i el 1851 es va inaugurar el tram ferroviari Madrid-Aranjuez, que passava pel municipi.
Segle XX i actualitat miniatura|Gran Teatre de Getafe (finals del )