Esdeveniments Països catalans 12 d'abril - Aranjuez (Comunitat de Madrid): França i Espanya, en el marc dels Pactes de Família, signen el Tractat d'Aranjuez de 1779 en el que el segon intervé a la Guerra d'Independència dels Estats Units per ajudar a França i que els dos es comprometen que Espanya intenti recuperar el control de Menorca, Gibraltar i altres territoris anteriorment espanyols que estaven en mans britàniques.
Resta del món 12 de gener, Teatro San Carlo de Nàpols: S'estrenà Ifigenia in Aulide, òpera en tres actes composta per Vicent Martín i Soler sobre un llibret italià de Luigi Serio. 25 d'abril, Palau d'Esterházy de Fertőd (Hongria): S'estrena La vera costanza, òpera de Joseph Haydn, amb llibret de Pasquale Anfossi. 13 de maig - Ciesyn (Silèsia, Polònia): fi de la Guerra de Successió bavaresa amb la signatura del Tractat de Teschen amb el que l'Arxiducat d'Àustria retorna a Baviera els territoris que havia ocupat i ha d'accedir a la futura unió de Prússia amb Ansbach i Bayreuth. 18 de maig, Opéra de París: S'estrena Iphigénie en Tauride, òpera en quatre actes de Christoph Willibald Gluck sobre un llibret de Nicolas-François Guillard. 20 de juliol, Teatro del Fondo de Nàpols: S'estrenà L'infedeltà fedele, òpera en tres actes composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret italià de Giambattista Lorenzi. 21 de setembre, Baton Rouge (Louisiana): Batalla de Baton Rouge important victòria espanyola a de 1779 durant la Revolució americana. S'inicia el tercer setge de Gibraltar d'Espanya. És deposat Zurab Shirvashidze, príncep d'Abkhàzia. Charles Messier descobreix els objectes Messier 56, Messier 58, Messier 59, Messier 61 i les galàxies del Gira-sol, de Bode i de l'Ull Negre. miniatura|«El juego de la pelota a pala», Obra de Francisco Goya de 1779.
Naixements Països Catalans 17 de febrer, Manresa: Maurici Carrió i Serracanta, guerriller antinapoleònic. Josep Mas i Vila, arquitecte català. Ciutadella: Francesc Oleo Carrió, metge menorquí. Vic: Francesc Bonamich i Colomer, sacerdot, compositor i organista.
Resta del món 15 de març, Londres, Anglaterra: William Lamb, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (m. 1848). 28 de març, Bratislava: Josephine Brunsvik, probablement la dona més important en la vida de Beethoven (m. 1821).
4 de maig, Roma: François Gérard, Baró de Gérard, pintor neoclàssic francès. 15 de juliol: Nova York (EUA): Clement Clarke Moore, professor estatunidenc de literatura oriental i grega (m. 1863). 1 d'agost, Comtat de Carroll, Maryland: Francis Scott Key, advocat, escriptor i poeta estatunidenc, escriví la lletra de l'himne dels Estats Units "The Star-Spangled Banner". 19 d'agost, La Roque d'Anthéron: Louis Nicolas Philippe Auguste de Forbin, pintor francès director del Museu del Louvre. 20 d'agost, Väversunda Sörgård, Suècia: Jöns Jacob Berzelius, químic suec, considerat com un dels fundadors de la química moderna. 8 de setembre: Mustafà IV, soldà de l'imperi Otomà entre 1807 i 1808. 19 d'octubre, Muriedas, Cantàbria: Pedro Velarde y Santillán, militar espanyol, destacat per la seva participació en l'aixecament del 2 de maig de 1808 de la Guerra del Francès. 19 de novembre, Schwerin: Lluïsa Carlota de Mecklenburg-Schwerin, filla del Gran Duc Frederic Francesc I de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Lluïsa de Saxònia-Gotha. 12 de desembre, Joigny: Magdalena Sofia Barat, religiosa francesa, fundadora de la Societat del Sagrat Cor de Jesús, dedicada a l'ensenyament. El 1925 va ser canonitzada per Pius XI. Milà: Francesc IV de Mòdena, arxiduc d'Àustria i membre de la Dinastia Àustria-Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1814 i 1846. Czaslau: Veronica Rosalia Dussek, compositora i pianista txeca, filla de Johann Joseph Dussek i casada amb M. Cianchettini. Estrasburg: Ehrenfried Stoeber, advocat i escriptor alsacià, considerat dels pares de la moderna literatura alsaciana. París: Jean Coralli Peracini ballarí i coreògraf romàntic de dansa clàssica. Louis Claude de Saulses de Freycinet, navegant, explorador i geògraf francès. Quedlinburg: Carl Ritter, geògraf alemany, considerat juntament amb Alexander von Humboldt el pare de la geografia moderna. Bordeus: Joan Antoni Verdièr (1779 - 1820), poeta popular occità, conegut com a Mèste Verdièr. Palau Reial d'El Pardo: Maria Amàlia d'Espanya, infanta d'Espanya. Caserta, Regne de Sicília: Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina de Sardenya), princesa de les Dues Sicílies que contragué matrimoni amb el rei Carles Fèlix I de Sardenya. Karlsruhe: Lluïsa de Baden, tsarina de Rússia, contragué matrimoni amb el tsar Alexandre I de Rússia.
Necrològiques miniatura|Gravat que representa l'avalot en què morí l'almirall Cook 20 de gener, Londres: David Garrick, actor i dramaturg britànic. 7 de febrer: William Boyce, compositor anglès. 14 de febrer, Badia de Kealakekua, Hawaii: James Cook, explorador i cartògraf anglès. 4 de març?, Frankfurt am Main: Heinrich Leopold Wagner, escriptor alemany del Sturm und Drang. 6 d'abril, Venècia Tommaso Traetta, compositor italià. 28 de juny, Charleston, Carolina del Sud: Martha Daniell Logan, botànica i recol·lectora nord-americana (n. 1704). 30 de setembre, Bolonya: Diego José Abad, jesuïta mexicà, humanista i poeta en llatí. 13 de novembre: Thomas Chippendale «el vell», un dels "tres magnífics" creadors de mobiliari del anglès. 6 de desembre, París: Jean Siméon Chardin, pintor francès conegut sobretot per les seves natures mortes, retrats i pintures al pastel. Roma: Anton Raphael Mengs, pintor neoclàssic i teòric txec que es desenvolupà fonamentalment en Espanya. Cuerno Verde, cabdill comanxe mort pel capità espanyol Antza en una expedició a Texas. Karim Khan Zand, governant de Pèrsia.
Referències