miniatura|Mapa dels hundrds a Cornualla al . Hundred (literalment, «centena»), va ser una divisió administrativa inferior al comtat que es va fer servir en parts d'Anglaterra, sobretot durant l'edat mitjana. En origen el hundred era una divisió territorial basada en un determinat nombre de persones assignades per ocupar les terres. La principal funció del hundred era recaptar els impostos, però també tenia funcions judicials, per a la qual cosa tenien uns membres que el representaven. Els hundreds amb el pas del temps van romandre obsolets fins que al es van crear altres organismes administratius que en van assumir les competències. Van existir en altres parts del Regne Unit amb noms diferents: a la zona fronterera amb Escòcia es deia ward, a Gal·les tenia el nom de cantref, en els comtats que van pertànyer al Danelaw es deia wapentake; a Irlanda en lloc de comtats hi ha baronies i aquestes es divideixen en hundreds, que tenen l'extensió d'una ciutat i la seva àrea d'influència. Aquest concepte sembla que és de procedència germànica i es pot trobar en països nòrdics amb altres noms: herred (Dinamarca i Noruega, zona de parla bokmål), herad (Noruega, zona de parla nynorsk), hérað (Islàndia), härad o hundare (Suècia), Harde (Alemanya), satakunta o kihlakunta (Finlàndia) i kihelkond (Estònia). Quan els britànics van fer colònies van exportar aquesta idea i és er això que es fa servir a Austràlia (Austràlia Meridional) i als Estats Units.
Anglaterra Segons l'historiador romà Tàcit, les tribus germàniques dividien el seu territori en àrees de població capaces de proveir l'exèrcit d'un centenar d'homes en cas de muntar tropes: els .Tàcit, Germania,XI No se sap del cert si aquest és l'origen dels hundreds, però el cas és que quan les tribus anglosaxones van colonitzar l'illa de la Gran Bretanya van dividir el territori que ocupaven en àrees de 100 hides (1 hide=120 acres) perquè les habitessin i les treballessin. Cada àrea de 100 hides s'anomenava tything i cada 10 tythings formava una unitat administrativa que es deia hundred.
El primer registre que es té d'aquest ús de la paraula hundred és en una llei del rei Edmund el Magnífic (939-46). El hundred no va tenir el mateix valor a tota la Gran Bretanya. Al centre de l'illa, als Midlands sí que equivalia a 100 hides, però al sud s'aplicava una altra mesura ja existent entre els saxons occidentals, abans que s'unissin a Mèrcia per a formar Anglaterra al . Hi ha una llei anomenada The Hundred Ordinance, escrita a mitjan , que determina que els representants dels hundreds s'havien de trobar un cop al mes per debatre sobre temes de justícia. En els territoris de l'illa que van ser ocupats pels danesos i van formar el Danelaw empraven el mateix tipus de divisió administrativa però allà feien servir la paraula wapentake.
En l'època dels reis normands d'Anglaterra cada comte havia de pagar un impost en relació al nombre de hundreds que hi hagués al seu territori. Per determinar quant calia pagar el rei enviava a cada comtat un escrivà amb potestat de decisió (shire-reeve o sheriff) acompanyat d'un cavaller que fes valer l'autoritat del xèrif. Tots dos seien al costat dels representants locals de l'autoritat: el batlle (bailiff) i un grup petit de cavallers locals, que generalment eren dos cavallers per cada hundred. Entre tots determinaven quants diners es pagaria, després el batlle i els cavallers del hundred es feien responsables de recaptar els diners i de donar-los al xèrif que els faria arribar al tresorer del rei, l'anomenat Exchequer.
L'administració immediatament superior al hundred era el shire, el territori controlat per un senyor feudal, i per damunt d'aquest estava el comtat. Amb l'adopció del cristianisme pels reis anglosaxons es va fer servir també una unitat generalment inferior, la parròquia. Els límits territorials d'uns i altres de vegades s'entrecreuaven, per exemple un hundred podia pertànyer parcialment a un comtat i parcialment a un altre, una parròquia podia també estar parcialment en un comtat i parcialment en un altre. Això era degut al fet que per establir les fronteres dels comtats es van tenir en compte formacions del relleu com els rius o les muntanyes i, de vegades un hundred s'estenia al voltant dels dos marges d'un riu, o el nucli de població que havia sorgit al voltant d'una església, la parròquia, estava separat en dos grups de cases al voltat d'un riu, en el lloc on era més fàcil travessar-lo.
En els comtats de Kent i Sussex es va donar el cas excepcional que entre el hundred i el shire hi havia un nivell intermedi anomenat lathe a Kent i rape a Sussex.
La llista de hundreds no es va mantenir fixa al llarg dels anys. En el Domesday Book la quantitat de hundreds era molt inferior als que van constar en registres posteriors. Per altra banda el nombre de hundreds de cada comtat diferia notablement, per exemple al comtat de Leicestershire hi havia sis, mentre que al de Devon hi havia trenta-dos, segons les dades del 1086.
Reunions dels hundreds Amb el temps, la principal funció del hundred va ser l'administració de la llei i els manteniment de la pau. Al els membres del hundred es reunien dotze vegades a l'any, però després va augmentar amb trobades cada quinze dies, tot i que una ordenança del 1234 va reduir la freqüència a una cada tres setmanes. Alguns hundreds tenien un lloc fix per trobar-se, mentre que altres decidien a cada convocatòria on reunir-se.
Aquestes reunions tenien funció judicial segons i seguien el sistema de representativitat anomenat frankpledge, una mena de responsabilitat compartida. El frankpledge volia dir que cada ciutadà lliure o serf havia de pertànyer a un hundred que se'n fes responsable de la seva conducta i, en cas de transgredir la llei el ciutadà podia apel·lar al seu hundred perquè pagués la seva fiança. Anteriorment a això, el mateix passava amb els thything: quan una persona era cridada per un tribunal i aquesta no es presentava, els membres del seu thything feien jurament que ells no tenien res a veure amb la fugida i si no feien aquest jurament el tribunal els feia responsables de les acusacions del fugat i havien de pagar la multa que hauria d'haver pagat l'acusat.
El tribunal del hundred estava format per dotze homes lliures. Segons un estatut del , els homes lliures no calia que anessin a demanar justícia a un senyor, sinó que qualsevol disputa que els afectés la podien plantejar davant els dotze representants del tribunal del hundred corresponent i ells decidirien.
Per a crims especialment seriosos, el tribunal del hundred quedava sota jurisdicció de la corona; el principal magistrat era el xèrif, que recorria els pobles per escoltar les demandes i fer justícia. Tanmateix, molts hundreds estaven, de fet, en mans privades, ja que el màxim representant del hundred mantenia una estreta relació amb el senyor feudal, que era un títol de caràcter hereditari. Quan un hundred depenia de tal manera d'un senyor, aquest designava un batlle o senescal i un jutge que el representessin per fer les funcions del xèrif.
Aquests tribunals van perdre importància devers el i la majoria de les seves potestats van quedar anul·lades amb l'establiment dels tribunals del comtat l'any 1867.County Courts Act 1867 (30 & 31 Vict. c. 142) s.28 La responsabilitat dels habitants d'un hundred en relació als danys causats per revoltes va finalitzar l'any 1886, quan es va transferir als habitants de tot el comtat.Riot (Damages) Act 1886 (49 & 50 Vict. c. 38), s.2 Encara que després d'aquesta data els hundreds tampoc han tingut funció administrativa o legal, mai han estat abolits formalment.
Funcions administratives Des del a Anglaterra, i en menor grau des del a Gal·les, i fins a mitjan les trobades anuals dels hundreds van tenir diversos nivells d'atribucions. La que més temps es va mantenir va ser la funció recaptadora d'impostos.
L'agrupació dels hundreds es va fer servir per definir com es constituiria el parlament, entre l'any 1832 al 1885, segons la procedència dels grups parlamentaris. Per a la redistribució d'escons el 1885 es va emprar una subdivisió diferent del territori d'un comtat, els petty sessions. La divisió en hundreds també es va fer servir durant els primers quatre censos que es van elaborar, del 1801 al 1841.
A finals del es van crear altres divisions territorials (les autoritats unitàries, els districtes urbans i els districtes rurals) que, a més de recaptar impostos, tenien competències en temes com: associacions per pal·liar la pobresa, recursos sanitaris i manteniment de camins, per la qual cosa van substituir les funcions administratives dels hundreds.
Alguns noms d'antics hundreds corresponen a noms de ciutats actuals i, d'alguna manera, equivalen als seus ajuntaments o consells gestors de l'àrea metropolitana.
Els Chiltern hundreds Al es va donar un període de trencament de les institucions i a la regió dels Chilterns es va nomenar un representant de la corona (Crown Steward) per mantenir l'ordre però poc després el càrrec va quedar suprimit i al els que tenien aquest nomenament van deixar de rebre la paga. Des de llavors, a la Casa dels Comuns del parlament es fa servir l'expressió Chiltern hundreds per a dir que cessen algú del seu escó.
Gal·les: cantref miniatura|Mapa dels cantrefs medievals. Gal·les, abans de l'arribada dels anglosaxons, era una terra habitada per tribus celtes i aquests feien servir una divisió administrativa semblant anomenada cantref, equivalent a cent granges i les corresponents explotacions agrícoles. Van existir durant segles i van tenir força importància en la legislació. Les relacions entre membres del mateix cantref devia ser molt més freqüent que amb els d'altres, ja que els seus límits marquen les diferències dialèctiques del gal·lès. Alguns van ser, a més, antics regnes de propi dret mentre que altres es van crear posteriorment per igualar el nombre de representants del comtat.
Cada cantref tenia el seu propi tribunal que era una assemblea presidida pel uchelwyr, el principal terratinent del cantref. Però en cas que el rei assistís a l'assemblea, era aquest qui ocupava la presidència i si el rei no assistia enviava un representant. A més dels jutges hi havia un escrivà, un uixer i, de vegades, dos advocats. Les competències del cantref eren: jutjar criminals, determinar qui tenia la raó en disputes sobre límits i assignar herències.
Els wapentake miniatura|Els representants dels hundreds es trobaven almenys un cop a l'any en un escampat. Una de les funcions era reclutar soldats. Wapentake és la paraula que es va fer servir en els territoris del Danelaw. Es creu que aquest terme deriva de wǣpen («arma») perquè el lloc on es trobava el hundred —una cruïlla de camins o una esplanada a la vora d'un riu— se senyalitzava clavant una arma al terra, probablement una llança, o potser perquè les decisions de l'assemblea es prenien votant a mà alçada amb una arma a la mà. Segons alguns autors, durant les assemblees dels noruecs no s'alçaven les armes (anomenades þing) però potser ho feien en acabar. També cap la possibilitat que només els ciutadans amb dret a portar armes tinguessin dret a assistir i participar en el wapentake, aquesta idea sorgeix de la descripció que en va fer Tàcit sobre els costums de les tribus germàniques i també de la tradició al cantó suís d'Appenzell Innerrhoden.Leifur Eiríksson The Complete Sagas of Icelanders, V
Els comtats anglesos que tenien wapentakes eren: Yorkshire, Derbyshire, Leicestershire, Northamptonshire, Nottinghamshire, Rutland i Lincolnshire.
A Yorkshire, un wapentake podia substituir diversos hundreds dels anglosaxons. Aquest procés es va completar el 1086 en les zones nord i oest, que ells anomenaven North Riding i West Riding, però va continuar a l'est, East Riding, fins al .
En alguns comtats, com el de Leicestershire, els wapentakes esmentats al Domesday Book es van passar a dir hundreds posteriorment. En altres, com el de Lincolnshire, el terme encara es fa servir.