Marià Andreu i Estany (Mataró, 1888 - Biarritz, 1976) va ser un pintor, dibuixant, gravador, escultor, esmaltador, decorador i escenògraf. Hi ha obres seves, entre altres llocs, al Museu de les Arts Escèniques i al Museu d'Art Modern de Barcelona. El seu pare fou el metge mataroní Joaquim Andreu i Cabanellas. L'artista nasqué a Mataró el 7 de novembre de 1888 però al cap de poc la seva família va traslladar la seva residència a Barcelona.

Formació artística La seva formació fou pràcticament autodidacta, només assistí pocs mesos a l'Acadèmia Galí de Barcelona i a l'Escola Municipal de Belles Arts de Londres, on va aprendre la tècnica de l'esmalt. El 1911 celebrà la seva primera exposició a Barcelona a la sala Faianç Català. L'exposició fou una mostra col·lectiva on també van participar Laura Albéniz, Néstor M. Fernández de la Torre i Ismael Smith. Tot i no ser un grup clarament diferenciat per un gust estètic concret, sembla que fou Nèstor qui motivà l'associació. En aquesta mostra Marià presentà dibuixos, aiguaforts i esmalts. La crítica que Folch i Torres dedicà a l'exposició destaca la mufla ornamentada amb què Marià realitzava els seus esmalts i el considerà l'artista més sòlid de l'exposició. El mateix 1911 tornà a Catalunya on s'instal·là en un taller d'esmalt a Blanes per tal de preparar una exposició que no se celebraria fins al 1913. Durant aquest període treballà com a il·lustrador per a la revista Picarol amb uns dibuixos que mostren una gran influència de l'artista anglès Aubrey Beardsley. La lectura que el noucentisme va fer del seu treball era sempre relativa al preciosisme i a l'habilitat en el desenvolupament de l'ofici més que en l'exercici intel·lectual de les seves obres. Des de 1920 i fins al 1935 exposa regularment als Salons de Tardor de París (Grand Palais i Teuleries). El 1924 abandonà definitivament la tècnica de l'esmalt i es començà a dedicar plenament a l'escenografia i la il·lustració. Finalment s'instal·là a París, on residiria fins al 1945, any en què s'establí a Biarritz.

Ja en les seves primeres obres es manifestà el seu agut sentit ornamental, que, a partir de formes relacionades amb l'Art Nouveau el portà a un classicisme impregnat d'aspectes manieristes. En les seves obres, de línies molt depurades, preocupació volumètrica i un acoloriment suau, va cultivar en especial temes de circ i de la Commedia dell'Arte .

Gravador Excel·lent gravador, se li deu la il·lustració en molt bones edicions de bibliòfil: en aquest aspecte, destaquen les seves litografies per a Encore un instant de bonheur, Le voyageur solitaire, La petite infante de Castille i La Maître de Santiago (de Henry de Montherlant). Amphitrion 38 i La guerre de Troie n'aura pas lieu de Jean Giraudoux i Thésée d'André Gide, entre d'altres.

Escenògraf Descobrí de ben petit, gràcies a la seva proximitat a l'espai, les escenografies del Teatre del Circ barcelonès, cosa que deixà marcada la seva vocació. Fou des de la dècada de 1910 que es començà a dedicar a l'escenografia, amb la qual resumí d'alguna manera les tendències i renovacions escenogràfiques de la primera meitat del s. XX. Com a escenògraf destacà sobretot per la seva barreja de tendències decorativistes i expressionistes, a través de l'estilització dels motius i sobretot, l'ús del color, que tant el caracteritzava. El color d'Andreu estava plegat de grans contrasts i intensitats, amb alternacions en els seus telons de la bidimensionalitat i els elements volumètrics.

Una labor important, que podem exemplificar amb els següents treballs: per a Odyseus, d'Offenbach, obra estrenada a Múnic l'any 1913 Per al ballet Sonatina de Ernesto Halffter, estrenat a París per Antonia Mercè "l'Argentina" Per Don Juan de Fokine, inspirat en personatges de Velázquez, estrenat el 1936 en col·laboració amb els Ballets de Montecarlo Per Don Juan de Gluck, amb coreografia de Mikhaïl Fokin, que es donà conèixer a Londres el 1937 Per Jota aragonesa, de Glinka, amb coreografia de Fokine estrenada el 1938 Per Capricho español, de Nikolái Rimski-Kórsakov, interpretada per Tamara Toumanova i la qual va ser portada al cinema per Warner-Bros amb el títol de Fiesta española. Per La Maître de Santiago de Henry de Montherlant, estrenada a París el 1948 Les decoracions i el vestuari per la comèdia Much to do about nothing, representada en el Shakespeare Memorial Theater, en ocasió dels Festivals de Stratford-upon-Avon, el 1949.

Fons El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva una part dels dissenys de l'artista. Es poden trobar a l'Escena Digital del MAE.Escena Digital - Marià Andreu i Estany

Referències

Categoria:Pintors mataronins Categoria:Esmaltadors Categoria:Morts als Pirineus Atlàntics Categoria:Pintors barcelonins morts al segle XX Categoria:Pintors barcelonins nascuts al segle XIX