miniatura|Rellotge de cucut, del tipus Jagdstück, Selva Negra, ca. 1900, Museu Alemany de Rellotges (Deutsches Uhrenmuseum), Inv. 2006-013. El rellotge de cucut és un tipus de rellotge proveït generalment de pèndol i gong, que es caracteritza per tenir una obertura per la qual, cada mitja hora, surt un ocell autòmat que emet un cant, els sons s'assemblen a l'onomatopeia «cucut». El mecanisme per produir aquest so va ser instal·lat en la majoria dels rellotges de cucut al i ha estat fins ara gairebé sense modificacions.
Característiques miniatura|esquerra|Un dels rellotges de cucut més grans del món amb forma de casa tradicional de la Selva Negra (Schonach). A Alemanya i Suïssa es fabriquen els tradicionals rellotges cucut on hi ha desenes de petites i mitjanes empreses que elaboren rellotges, o alguns components d'aquest. La majoria d'aquestes empreses artesanals estan situades a la Selva Negra. A Suïssa actualment només hi ha un fabricant, si bé el rellotge de cucut no va ser inventat a Suïssa.
Els rellotges cucut mecànics disposen de dos tipus de maquinària: d'un dia i de vuit dies. En els rellotges equipats amb el primer tipus de maquinària cal pujar les peses de ferro colat-una vegada al dia, en els segons una vegada per setmana. Convé destacar que la majoria dels rellotges de cucut que es fabriquen actualment utilitzen el sistema de pesos, molt pocs funcionen mitjançant corda.
També hi ha rellotges de cucut amb caixa de música suïssa, escoltant una melodia en donar les hores i mitges hores. En general, en els de vuit dies la música sona només en donar les hores i en els d'un dia la melodia s'escolta tant a les hores en punt com a les i mitja.
També es fabriquen rellotges cucut de quars que funcionen mitjançant piles. Tant el cucut com els pesos i manetes són de plàstic i el so de l'au no està produït per les tradicionals manxes i flautes, sinó per un so pregravat del cant real del cucut, que s'emet a les hores en punt i no a les mitjanes. Tampoc té el característic gong o bordó dels rellotges mecànics. Una característica única en aquest tipus de rellotges és que venen equipats amb un sensor de llum, pel qual en fer-se de nit o apagar els llums el cucut deixarà de sonar automàticament.
Història miniatura|Cucut mecànic, 1650. Els primers rellotges de cucut Ja el 1629, moltes dècades abans que es fessin els primers rellotges a la Selva Negra,Sobre els inicis de la història rellotgera de la Selva Negra, veure Gerd Bender, Die Uhrenmacher des Hohen Schwarzwald und Ihre Werke . Vol 1 (Villingen, 1975): p. 1-10. un noble de la ciutat d'Augsburg, Philipp Hainhofer (1578-1647), va ser el primer a descriure un rellotge cucut.Johannes Graf: The Black Forest Cuckoo Clock. A Success Story . Butlletí de la NAWCC, desembre de 2006, p. 646. Aquest rellotge pertanyia al Príncep August de Saxònia.
En un conegut manual sobre música, Musurgia Universalis (1650), l'erudit Athanasius Kircher descriu un òrgan musical amb diverses figures autòmats, entre les quals hi havia un cucut mecànic.Athanasius Kircher, Musurgia Universalis sive Ars magna consoni & dissoni , Vol 2 (Roma, 1650), aquí Vol 2, p. 343f i Gravat XXI. Cal destacar que aquest llibre conté la primera descripció documentada -en paraules i il·lustracions-de com funciona un cucut mecànic. Cal aclarir que Kircher no va inventar el mecanisme del cucut, ja que aquest llibre, com les seves altres obres, és un recull de dades que va recollir amb l'objectiu de servir de consulta. En el gravat es mostren clarament tots els elements d'un cucut mecànic. L'ocell movia automàticament les ales i el bec, així com la cua. Simultàniament podia escoltar el cant del cucut produït per dos tubs d'orgue afinats a una tercera menor o major.
El 1669 Domenico Martinelli, en el seu manual sobre els principis bàsics del funcionament dels rellotges Horologi Elementari , suggereix utilitzar el cant del cucut per anunciar les hores.Domenico Martinelli, Horologi Elementari (Venezia, 1669): p. 112. Per tant, per aquesta època ja era conegut el mecanisme per imitar el cant de l'au. Qualsevol mecànic o rellotger que sabés llegir llatí o italià, sabia després de llegir aquests llibres que era bastant fàcil produir el cant del cucut per indicar les hores.
Posteriorment els rellotges de cucut aparèixer en altres regions que no eren conegudes per la seva indústria rellotgera. Unes dècades més tard la gent de la Selva Negra va començar a fer rellotges cucut.
Els primers rellotges de cucut fets a la Selva Negra Encara no han estat aclarits els orígens del rellotge cucut: on, quan i qui el va inventar.Discussió sobre els orígens del rellotge de cucut a: Richard Mühe, Helmut Kahlert and Beatrice Tech, Kuckucksuhren (München, 1988): p. 7-14. Els primers rellotges cucut de la Selva Negra van ser elaborats entre 1740 i 1750 en petits tallers que feien la maquinària de fusta. És difícil saber el percentatge de rellotges de cucut fabricats del total de rellotges produïts, però a jutjar pels pocs exemplars que han perdurat, van haver de ser una petita quantitat.Helmut Kahlert, Die Kuckucksuhren-Saga, Alte Uhren , número 4 (1983): p. 347-353; aquí p. 349.
Respecte a la seva procedència hi ha dos relats escrits pels dos primers cronistes de la història rellotgera de la Selva Negra que proporcionen dades contradictòries sobre el seu origen:
El primer és del Pare Franz Steyr, que el 1796 en la seva "Història de la indústria rellotgera de la Selva Negra" ( Geschichte der Schwarzwälder Uhrmacherkunst ) descriu una trobada entre dos venedors de rellotges de Furtwangen (Selva Negra), els quals mentre viatjaven conèixer a un altre comerciant de Bohèmia que venia rellotges de cucut de fusta. Els dos artesans de Furtwangen es van entusiasmar tant en veure que van comprar un. En portar-lo a casa el van imitar i mostrar el resultat a altres comerciants de rellotges de la Selva Negra. La popularitat va créixer per als rellotges de cucut a la regió i cada vegada més artesans van començar a produir-los. Respecte a aquesta crònica, l'historiador Adolf Kistner afirmava en el seu llibre "El rellotge de la Selva Negra" ( Die Schwarzwälder Uhr ), publicat el 1927, que no hi ha cap rellotge cucut fet a Bohèmia que justifiqui la tesi que aquest rellotge servís de model per als de la Selva Negra. Bohèmia no comptava amb una indústria rellotgera important en aquella època.
El segon també està relatat per un altre sacerdot, Markus Fidelis Jack, en un passatge del seu "Descripció de la Indústria i Comerç de la Selva Negra" ( Darstellung aus der Industrie und des Verkehrs aus dem Schwarzwald ), de 1810, que comenta el següent; "El rellotge de cucut va ser inventat (el 1730) per un mestre-rellotger (Franz Anton Ketterer) de Schönwalde (Selva Negra). Aquest artesà va adornar el rellotge amb un ocell mòbil que anunciava l'hora amb el cant del cucut. El mestre-rellotger va treure la idea de com fer el so del cucut de les manxes d'un òrgan d'església. " Amb el pas del temps la segona versió es va fer més popular i és generalment la que es compta avui. Malauradament ni Steyr ni Jack aporten cap font per confirmar les seves afirmacions, fent inverificable. miniatura|400px|Un dels primers rellotges cucut, Selva Negra, 1760-1780 (Deutsches Uhrenmuseum, Inv. 2003-2002).
D'altra banda, un expert com Schaaf puntualitza que R. Dorer havia ressaltat, ja el 1948, que Franz Anton Ketterer (1734-1806) no va poder haver estat el "inventor" del rellotge cucut el 1730, perquè no havia nascut llavors. En l'actualitat aquesta és l'opinió dels erudits alemanys en matèria de rellotges; n'hi ha prou com a exemple el resum fet per Bender en l'edició més recent (1998) del primer volum del seu treball "Els rellotgers de l'alta Selva Negra i les seves obres" ( Die Uhrenmacher des Hohen Schwarzwald und Ihre Werke ) on puntualitza que el rellotge de cucut no és natiu de la Selva Negra. Així mateix exposa el següent: " No hi ha rastre dels primers rellotges cucut fets per Ketterer" . Aquesta és principalment la conclusió a què han arribat experts com Gerd Bender i Schaaf. L'anàlisi de Schaaf sobre "uns 200 anys" de discussió sobre quan i on es va fabricar el primer rellotge cucut va ser exposat en la seva "Rellotges de la Selva Negra" ( Schwarzwalduhren ) de 1995, facilitant la seva pròpia investigació, la qual el porta als primers rellotges de cucut a la regió de Franconia i Baixa Baviera (Alemanya), en direcció a Bohèmia (Regió de la República Txeca) que, segons apunta, dona credibilitat a la versió de Steyr.
La llegenda que assegura que el rellotge cucut va ser inventat per un rellotger de la Selva Negra (Franz Anton Ketterer) el 1730 és repetida una vegada i una altra, però no és certa.Johannes Graf: The Black Forest Cuckoo Clock. A Success Story . Butlletí de la NAWCC, desembre de 2006, p. 651. El rellotge de cucut és molt més antic que la indústria rellotgera de la Selva Negra. Ja el 1650 l'au amb el seu inconfusible cant formava part dels llibres de consulta de l'època. Va haver de passar gairebé un segle perquè el rellotge de cucut comencés a fabricar a la Selva Negra, on ha estat fins a l'actualitat com un dels seus productes més venuts.
Si bé la idea de posar un cabàs autòmat en un rellotge no es va originar a la Selva Negra, cal remarcar que el rellotge cucut, tal com el coneixem avui, prové d'aquesta regió localitzada al sud-oest d'Alemanya, la tradició en la fabricació de rellotges es va iniciar a finals del . En efecte, han estat la gent i artesans de la Selva Negra que van crear aquesta indústria artesanal, van desenvolupar nous dissenys i perfeccionar la seva maquinària, que en un principi es feia de fusta, però a mesura que avançava el , primer algunes peces, i tot el bastidor després, es construïen i construeixen de llautó (un aliatge de coure i zinc). Encara avui continuen innovant amb nous dissenys, combinant altres i aplicant millores tècniques que han fet del rellotge cucut una petita obra d'art apreciada a tot el món. La història del rellotge de cucut va lligada amb la Selva Negra.
Encara que el mecanisme del cucut ha estat bàsicament inalterat, la seva aparença ha canviat a mesura que el disseny i les maquinàries dels rellotges evolucionaven a la Selva Negra. Al principi molts rellotges cucut es feien en l'estil típic de la Selva Negra, el qual presenta un panell de fusta quadrat i semicircular a la part superior, on estava situada la porta per la qual sortia l'ocell. Generalment, es decoraven amb flors i altres elements pintats a mà. Aquest estil va ser el predominant entre finals del i la primera meitat del XIX. Aquests rellotges són coneguts pel nom de Schilduhr -literalment rellotge-escut, placa.
Cap a mitjans del i fins a la dècada del 1870, també es van fer rellotges de cucut en el tipus de rellotge de la Selva Negra conegut com a Rahmenuhr (rellotge emmarcat). Aquests escassos rellotges de cucut es caracteritzaven per tenir un marc proveït d'una pintura, litografia o serigrafia, representant-generalment escenes i paisatges propis de la Selva Negra pintats sobre fusta o una làmina de metall. Altres temes van ser la caça, l'amor, la família, el naixement, la mort, la mitologia, escenes militars i escenes religioses cristianes. En general, la pintura estava protegida per un vidre i alguns models presentaven una persona o animal amb ulls que es movien d'un costat a un altre, i accionats per un senzill mecanisme mogut mitjançant l'oscil·lació del pèndol. Si bé la majoria d'aquests rellotges eren de paret, també hi va haver alguns de sobretaula. L'au participava normalment en l'escena representada a la pintura.