Franz Kafka (Praga –llavors Imperi Austrohongarès, actualment Txèquia–, 3 de juliol del 1883 - Kierling –actualment part de la ciutat de Klosterneuburg, Àustria–, 3 de juny de 1924) fou un escriptor d'origen jueu en llengua alemanya.
La seva narrativa desassossegadora i simbòlica, escrita en alemany, va anticipar l'opressió i l'angoixa del . La seva influència ha fet que el terme kafkià s'apliqui a situacions socials angoixants i grotesques.
La seva obra és una de les més influents de la literatura universal del , malgrat no ser gaire extensa: va ser autor de tres novel·les (El procés, del 1925; El castell, del 1926; i Amèrica, del 1927), dues novel·les curtes (La transformació –també anomenada La metamorfosi–, de 1915, i La colònia penitenciària, de 1914), i un cert nombre de paràboles i relats breus. A més, va deixar una abundant correspondència i escrits autobiogràfics, la major part publicats pòstumament.
Biografia Praga, a més de tenir una història cristiana, és també una ciutat jueva, amb un dels guetos més antics de l'Europa central. Mercaders jueus es van instal·lar a la part baixa del Castell de Praga sobre el turó de Hradany (o Hradschin) des de 965. Després, ho van fer sobre la ruta de Vysehrad, al sud de la Ciutat Vella de Praga (Prager Altstadt o Staré Msto). D'ells descendeix Kafka. Cristiana i jueva, Praga ha estat igualment una ciutat alemanya: sota els Habsburg, durant 300 anys, la llengua alemanya va tenir temps de penetrar en l'administració, l'ensenyament, el comerç i l'art. El 1880, la ciutat incloïa 42.000 alemanys (dels quals, la meitat aproximadament era d'origen jueu).
miniatura|esquerra|Kafka als 5 anys (1888)
Franz Kafka va néixer el 1883 a Praga, ciutat que, en l'època, pertanyia a la monarquia austrohongaresa. Era fill de Hermann Kafka (1852-1931), un comerciant jueu que regentava des del 1882 un negoci de passamaneria o merceria a la Zeltnergasse (Celetná ulice, 12), que transformaria més tard en uns grans magatzems que li van donar reputació de ciutadà respectable. Se li dona el nom de Franz en honor de l'emperador Francesc Josep I. Era txec, encara que el seu idioma matern va ser l'alemany. La seva mare, Julie Löwy (1856-1934), havia nascut al si d'una família germanoisraelita, culta i rica. El seu pare, Jakob Löwy, era un cerveser pròsper de Podbrady. Kafka va aprendre l'idioma txec, ja que el seu pare procedia d'Osek, a prop de Písek, on era un membre de la comunitat jueva txecoparlant ("Kafka" significa "graula" en txec: au que serviria d'emblema per al negoci familiar) i volia que el seu fill parlés amb fluïdesa ambdós idiomes. Tanmateix, la família va adoptar la cultura i la llengua alemanya en la formació dels seus fills, ja que de la relació amb aquestes depenia en bona manera el progrés econòmic i el reconeixement social. Kafka també coneixia l'idioma i la cultura francesa. Entre els seus autors favorits, hi trobem Flaubert i Dickens, als quals cal afegir Goethe. Kafka, doncs, va créixer sota la influència de tres cultures: la jueva, la txeca i l'alemanya.
Franz era el més gran de sis fills.Hamalian (, 3). Els seus dos germans més joves, Georg i Heinrich, varen morir amb quinze i sis mesos, respectivament, abans que Franz tingués set anys. Les altres tres germanes eren Gabriele (Elli) (1889-1944), Valerie (Valli) (1890-1944) i Ottilie (Ottla) (1892-1943). Entre setmana, els seus pares estaven absents de casa. La seva mare ajudava a portar el negoci del seu marit hi treballava més de 12 hores al dia. Els nens varen ser criats per un seguit de mainaderes i criats. La relació de Franz amb el seu pare el preocupava severament, com va expressar a Carta al pare, on es queixava d'estar profundament afectat pel seu caràcter autoritari i exigent.
Durant la Segona Guerra Mundial, les germanes de Franz varen ser enviades amb les seves famílies al gueto de Łódź i varen morir, allà o en camps de concentració. Ottla va ser enviada primer al camp de concentració de Theresienstadt i el 7 d'octubre del 1943 al camp de concentració d'Auschwitz, on va ser gasejada, juntament amb 1.267 nens i 51 guardians, a la seva arribada.Danuta Czech: W de wydarze Kalendarz Kl Auschwitz, Owicim 1992, p. 534. Als arxius del camp es conserva una llista amb els noms dels guardians.
Formació Del 1889 al 1893, Kafka va assistir al Deutsche Knabenschule, l'escola primària de nois al Masný trh/Fleischmarkt (mercat de carn), a l'actual carrer Masnà. La seva educació jueva es limitava a la celebració del Bar mitsvà als 13 anys i anar a la sinagoga quatre vegades l'any amb el seu pare, la qual cosa odiava.Carta al pare, pàg. 150 Després de l'escola primària, va ser admès al classista i rigorós Altstädter Deutsches Gymnasium, una escola d'ensenyament secundari amb vuit graus on l'alemany era també la llengua d'instrucció, situada dins del Palau Kinsky.
Els darrers anys de l'adolescència, va ser membre de la Freie Schule («Escola Lliure»), una institució anticlerical; llegia àvidament Nietzsche, Darwin i Haeckel, i sentia un autèntic entusiasme pel socialisme (especialment pel que fa a l'ideal de solidaritat) i l'ateisme. D'altra banda, les seves notes destacaven per sobre de la mitjana dels seus companys. Va establir una relació d'amistat especial amb un company de classe, Oskar Pollak, amb qui compartia l'interès per les ciències naturals i la història de l'art.
Amb 14 anys (1897-1898), Kafka va realitzar els seus primers intents com a escriptor. Als seus treballs, cap dels quals no es conserva perquè els va destruir, va percebre la diferència que hi havia amb els dels seus companys de classe, especialment en els aspectes formals. Va superar els exàmens de Maturita el 1901.
Va ser admès a la Universitat de Praga, on primer va estudiar química, però després de dues setmanes passà a estudiar dret. Això oferia una gamma de possibilitats de carrera, que complaïen el seu pare, i comportava un curs més llarg que donava temps a Kafka per fer classes d'alemany i història de l'art. A la universitat, es va fer d'un club d'estudiants, anomenat Lese- und Redehalle der Deutschen Studenten, que organitzaven esdeveniments literaris, lectures i altres activitats. Al final del seu primer any d'estudis, va conèixer Max Brod, que es convertiria en un amic de confiança durant tota la vida, juntament amb el periodista Felix Weltsch, que també estudiava dret. Kafka va obtenir el grau de doctor en Dret el 18 de juny del 1906 i realitzà un any obligatori de servei a la comunitat sense cobrar, com a administratiu als jutjats civil i penal.
Feina L'1 de novembre del 1907, va ser contractat a lAssicurazioni Generali, una gran companyia asseguradora italiana, on va treballar gairebé un any. La seva correspondència durant aquell període posa de manifest que era infeliç amb la seva jornada laboral (de 8 del vespre a 6 del matí), que feia que fos extremadament difícil concentrar-se en la seva escriptura. El 15 de juliol del 1908 ho va deixar i, dues setmanes més tard, trobava una altra feina més agradable a la mútua d'accidents de treball del Regne de Bohèmia.
La feina implicava investigar les lesions personals dels treballadors industrials i avaluar-ne la compensació. El seu pare sovint es referia a la feina de pèrit d'assegurances del seu fill com a Brotberuf, literalment «feina de pa», és a dir, una feina de subsistència que només donava per cobrir despeses. Tot i que Kafka sovint afirmava que menyspreava la feina, el fet és que era un empleat diligent i capaç. També li varen assignar la tasca de compilar i compondre l'informe anual i n'estava, segons hom diu, bastant orgullós dels resultats, i enviava còpies als amics i a la família. En paral·lel, Kafka també es dedicava a la seva obra literària. Juntament amb els seus amics de confiança Max Brod i Felix Weltsch, s'anomenaven Enge Der Prager Kreis (El cercle proper de Praga), que era part d'un cercle de Praga més ample, «un relaxat grup d'escriptors jueus alemanys que contribuïen a la culturalment fèrtil terra de Praga des dels anys 1880 fins després de la Primera Guerra Mundial».
El 1911, Karl Hermann, marit de la seva germana Elli, va demanar a Kafka que col·laborés en l'operació d'una factoria d'amiant coneguda com a Prager Asbestwerke Hermann & Cia. Kafka va mostrar-hi una actitud positiva al principi i dedicà molt del seu temps lliure al negoci. Durant aquell període, també mostrava interès i es divertia en les actuacions de teatre jiddisch, malgrat els recels per part dels seus amics més íntims, com per exemple Max Brod, de qui habitualment rebia suport. Solitari, amb una vida afectiva marcada per irresolucions i frustracions, Kafka mai no va assolir fama ni fortuna amb els seus llibres.
Darrers anys miniatura|Palau Kinsky, on Kafka va estudiar i on, posteriorment, el seu pare va tenir un negoci. El 1912, a la casa de Max Brod, Kafka va conèixer Felice Bauer, que vivia a Berlín i treballava com a representant per a una companyia de dictàfons. Durant els cinc anys següents, varen mantenir molta relació, trobant-se ocasionalment, i fent-se proposicions matrimonials en dues ocasions. La relació finalment va acabar el 1917.
El 1917, Kafka va patir de tuberculosi, cosa que li suposaria freqüents convalescències, durant les quals va rebre suport de la família, principalment de la seva germana Ottla. Contràriament al temor de ser percebut de manera repulsiva tant físicament com mentalment, impressionava els altres amb un aspecte infantil, pulcre i auster, una conducta tranquil·la i freda, i la seva gran intel·ligència, a més del seu particular sentit de l'humor.Ryan McKittrick parla amb el director Dominique Serrand i Gideon Lester sobre Amerika www.amrep.org
Kafka va desenvolupar una relació intensa amb la periodista txeca i escriptora Milena Jesenská. El juliol de 1923, durant unes vacances a Graal-Müritz al mar Bàltic; coneixia Dora Diamant i es va traslladar temporalment a Berlín amb l'esperança de distanciar-se de la influència de la seva família per concentrar-se en la seva escriptura. A Berlín vivia amb Diamant, una professora de guarderia de 25 anys d'una família jueva ortodoxa, que era prou independent per haver evitat el seu passat al gueto. Diamant es convertiria en la seva amant, i influiria en l'interès de Kafka pel Talmud.. Lothar Hempel www.atlegerhardsen.com
La tuberculosi de Kafka empitjorava malgrat els tractaments de medicina naturòpata que feia servir. Va retornar a Praga per anar al sanatori del Dr. Hoffmann a Kierling, prop de Viena, per a un tractament. Allà va morir el 3 de juny de 1924, aparentment de fam. La condició de la seva gola li produïa molts dolors en menjar, i com que encara no s'havia desenvolupat la nutrició parenteral, no hi havia cap manera d'alimentar-lo. Va ser enterrat a Praga l'11 de juny del 1924, al Cementiri jueu Nou (sector 21, fila 14, nínxol 33).
Des de llavors, el seu llegat, recuperat pel seu amic Max Brod, exerceix una influència enorme en la literatura mundial.
Activitat literària miniatura|La tomba de Franz Kafka a Praga.