Justí Guitart i Vilardebò (Barcelona, 16 de desembre del 1875 — 30 de gener del 1940) fou un eclesiàstic català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Formació i tasca sacerdotal i docent Estudià batxillerat al col·legi dels jesuïtes del carrer Casp de Barcelona i cursà Dret a la Universitat de Barcelona entre 1895 i 1899, on es llicencià. Després prosseguí estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar d'aquella ciutat. L’any 1901es doctorà en teologia per la Universitat Pontifícia de Tarragona i fou ordenat prevere pel bisbe de Vic, Torras i Bages. L'any següent va ser professor de dret canònic (1902), de litúrgia teologia pastoral (1905) al Seminari Conciliar de Barcelona, consiliari de la Junta diocesana de catequesi (1906) i membre d’altres organismes de pastoral.
A la cúria de govern diocesana ocupà els càrrecs de jutge auditor de testamentaries i causes pies (1907), provicari general (1909), provisor (1910) i vicari general (1915). Fou també canonge mestrescola de la catedral barcelonina.
És autor de l'obra De regio placito publicada a Barcelona el 1903.
Bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra Preconitzat bisbe d’Urgell, el 23 de maig de 1920, rebé l'ordenació episcopal a la catedral de Barcelona i el primer de juny prenia possessió del seu bisbat.
El gener de 1921 es va celebrar una primera reunió de l’episcopat català, presidida per Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona i es decidí la celebració d’un concili provincial. A Guitart li fou encarregat preparar-lo. Elaborà un projecte de constitucions conciliars que fou acceptat. S'apuntava elaborar un cos formatiu propi per a les diòcesis de Catalunya. Amb la arribada del Directori militar de 1923, el projectat concili s'hagué de suspendre.
A Justí Guitart i Vilardebó, bisbe de la Seu des de 1920 fins a 1942, al contrari del seu predecessor el copríncep Joan Benlloch i Vivó, hagué de viure i gestionar una època molt complexa. A l'inici del seu bisbat es trobà, com s'ha esmentat, amb la dictadura de Primo de Rivera, amb la visita del rei Alfons XIII amb qui tingué una forta discussió sobre l'ús del català. Més tard li tocaria enfrontar-se amb les autoritats de la Segona República Espanyola a causa de les polítiques laïcistes d'aquesta. Després durant els primers temps de la Guerra Civil estigué ben a prop de perdre la vida a mans de militants de la FAI.
Durant el seu episcopat va consolidar el santuari de Núria i promocionà el seu desenvolupament material i l'atenció al creixent nombre de pelegrins que hi pujaven construint una hostejaria per atendre'ls. També activà la construcció del tren cremallera per accedir a Núria (1928-1931).Gorini Santo, Carles, “Noticia del proyecto y construcción del ferrocarril Ribes-Queralbs-Núria, en el Pirineo de Girona”, TST. Transportes, Servicios y Telecomunicaciones 48 (2022): 84-117.
Iniciada la dècada dels anys trenta diversos acords comercials emparats per Guitart impulsaren l'economia andorrana i propiciaren el retorn d'andorrans immigrats.
La promoció de la llengua catalana i la defensa de la independència andorrana foren dues de les obsessions que Guitart va tenir. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), Andorra fou el seu primer refugi. Així, durant els fets revolucionaris del juliol de 1936 Justí Guitart passà a Andorra on hi accedí en la seva qualitat de cap d'estat d'aquell país. Tot i que més tard, en vista de l'evolució política espanyola i catalana semblà més segur exiliar-se. Així, es traslladà a la casa dels jesuïtes a Sanremo, prop de Gènova. Participà el 14 de setembre d'aquell any en la recepció i al·locució de Pius XI, a Castel Gandolfo, a un aplec de clergues i laics espanyols i catalans, presidits per Justí Guitart i tres bisbes més: Félix Bilbao Ugarriza, Miguel de los Santos Díaz Gomara i Joan Perelló i Posa.
Rebé pressions per a retornar a Espanya a la zona franquista. Però no ho feu fins que el final de la guerra semblava proper, establint-se a Saragossa a l'espera de retonar al seu bisbat.. Però Franco deturar l'ofensiva i Justí Guitart restà a aquella ciutat prop d'un any. esquerra|miniatura|364x364px|Arribada del bisbe Justí Guitart a la Seu d'Urgell. 24 de juliol de1920 Essent a l'exili, rebé la invitació del cardenal Isidre Gomà a signar la carta col·lectiva dels bisbes a favor dels militars alçats contra la Segona República. Ell respongué que ho faria si ho feien tots els bisbes que eren fora d'Espanya. Una forma de solidaritat amb el seu amic el cardenal Vidal i Barraquer que s'hi havia negat. Però sembla que per consell d'aquell la signà perquè hi hagués a Catalunya algun bisbe en sintonia. Guitart a la postguerra no va voler participar en la repressió empresa pel franquisme tot eduït que aquesta no era missió seva.També mantingué polèmiques amb el govern franquista, especialment amb Serrano Suñer, per l'ús pastoral del català.Raguer, Hilari, "Catalans a l'Espanya de Franco", a Solé i Sabater, Josep Maria, La Guerra Civil a Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 2006, vol II, p.177.
Des de Saragossa, a mesura que avançava l'ocupació de l’exèrcit franquista va organitzar el culte catòlic i l'estructura de les parròquies del bisbat d’Urgell. No fou fins a la primavera de l’any 1939 quan va poder arranjar la majoria de les parròquies de la seva diòcesi. El retorn del bisbe a la Seu fou acompanyat de problemes físics i finalment morí sobtadament a Barcelona el mes de febrer de l’any 1940 i fou enterrat a la catedral de la Seu.
Reconeixements A la ciutat de la Seu d'Urgell, com altres bisbes, hi té dedicat un carrer. En el seu cas, és tracta d'un important i centric carrer, el Carrer del Bisbe Guitart. Carrer que, té inici al Carrer de Josep Zulueta (vora Plaça Catalunya) i té fi a l'Avinguda Camí Ral de Cerdanya. Aquesta via passa prop la Sagrada Família d'Urgell.
El 9 de setembre de 2009 es va inaugurar un monument, obra de Manuel Cusachs, a la seva memòria davant rectoria d'Andorra la Vella i del Comú de la ciutat, a tocar dels jardins que envolten l'absis romànic i el campanar de l'església de Sant Esteve.
Obra Guitart i Vilardebó, Justí. De regio placito : dissertatio historico-canonica quam in solemni studiorum instauratione pro curriculo 1903-1904 apud tridentinun Seminarium Barciononense. Barcelona: Pau Riera i Sans, 1903.
Bibliografia BADIA BATALLA, F.: El co-príncep Mons. Justí Guitart i el seu temps (1920-1940). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007
Referències
Categoria:Bisbes barcelonins Categoria:Bisbes d'Urgell Categoria:Canonges catalans Categoria:Coprínceps episcopals d'Andorra Categoria:Religiosos barcelonins contemporanis Categoria:Alumnes del Col·legi Sagrat Cor-Jesuïtes de Casp Categoria:Morts a Barcelona