miniatura|Mapa dels països amb sistemes de Dret anglosaxó El dret anglosaxó (o dret anglosaxó) deriva del sistema de dret que s'aplicava a Anglaterra a l'edat mitjana, a partir de la conquesta normanda d'Anglaterra, i es fa servir a gran part dels territoris amb influència britànica. La principal font del dret anglosaxó era el costum, i per això se'n diu dret anglosaxó.Washington Probate, "Estate Planning & Probate Glossary", Washington (State) Probate, s.v. dret anglosaxó, [htm], 8 Dec. 2008: <http://www.wa-probate.com/Intro/Estate-Probate-Glossary.htm >, Consulta 7 de novembre de 2009. Posteriorment va evolucionar cap a un dret jurisprudencial.
Com a característica principal té la de basar-se més en la jurisprudència que en les lleis, a diferència del dret continental.
Terminologia Segons el Diccionari de dret de Black, el dret comú és el conjunt de lleis derivades de la decisions judicials, en lloc de les lletra o les constitucions. Els sistemes legals que es basen en el dret comú com a precedent es coneixen com a jurisdiccions de dret comú.
Fins a principis del segle XX, es creia que el dret comú derivava la seva autoritat dels antics costums anglosaxons. Fins ben entrat el segle XIX, encara es definia com a llei no escrita (lex non scripta) en diccionaris jurídics com ara el Bouvier's Law Dictionary i el Black's Law Dictionary.
Segons la teoria declarativa de William Blackstone, el dret comú reafirmava els costums preexistents però no creava lleis noves. El terme llei feta pels jutges va ser introduït per Jeremy Bentham com a crítica a aquesta pretensió de la professió jurídica. (les decisions dels tribunals de dret comú són en si mateixes llei, o més aviat les normes que els tribunals estableixen en prendre les decisions constitueixen la llei).
Molts escriptors notables, incloent-hi A. V. Dicey, William Markby, Oliver Wendell Holmes, John Austin, Roscoe Pound i Ezra Ripley Thayer, finalment van adoptar la definició moderna de dret comú com a jurisprudència o ratio decidendi, que serveix com a precedent vinculant.
Principis bàsics El dret anglosaxó (jurisprudencial) resulta més flexible que el dret romà (legalista). En contrast, el procés legislatiu resulta molt lent en el dret anglosaxó.
El sistema de dret anglosaxó es basa, sobretot, en les anàlisis de les sentències judicials dictades pel mateix tribunal o algun dels seus tribunals superiors (aquells als que es pot apel·lar les decisions preses per l'esmentat tribunal) i en les interpretacions que en aquestes sentències es donen en les lleis, per això les lleis poden ser ambigües en molts aspectes, ja que s'espera que els tribunals les clarifiquin (o aquests tribunals ja ho han fet sobre lleis anteriors però similars).
S'estableix el principi que no és just tractar de manera similar fets diferents o sorgits en diferents ocasions.Charles Arnold-Baker, The Companion to British History, s.v. "English Law" (London: Routledge, 2001), 386.
El principi stare decisis marca que els casos similars haurien de ser decidits amb normes de principis consistents, amb el que haurien d'arribar a resultats similars.
D'altra banda hi ha interpretacions judicials que creen figures jurídiques noves, cosa que en principi era la norma però que actualment és l'excepció. Avui en dia és més comú que les lleis creïn figures completament noves o que estandarditzin i fixin les regles abans establertes per les sentències judicials.
Cal remarcar que, en casos posteriors, el principi de la ratio decidendi de les sentències judicials prèviament dictades obliguen un tribunal (i als tribunals inferiors a aquest) a pronunciar-se de la mateixa manera o de forma similar. Per aquest motiu l'estudi del sistema es basa en l'anàlisi detallada de les sentències, de les quals s'indueix la norma jurídica. Aquest estudi aboca a l'elaboració d'un cas típic, el qual es compara amb la situació en estudi per veure si és similar o no. En moltes ocasions s'analitzen diverses sentències que contenen el mateix principi, vist des de diverses perspectives, per a extreure'n finalment la norma jurídica que s'aplicarà al cas en estudi.
Història El dret anglosaxó o dret comúanomenat així perquè era comú a totes les corts del rei a Anglaterraes va originar en les pràctiques de les corts dels reis anglesos durant els segles posteriors a la conquesta normanda del 1066. Abans de la conquesta normanda, gran part dels assumptes legals d'Anglaterra tenien lloc als tribunals populars locals dels seus diversos shires i hundreds. També existia una varietat d'altres tribunals individuals arreu del territori: els burgs urbans i les fires mercantils tenien els seus propis tribunals, i els grans terratinents també tenien els seus propis tribunals senyorials i senyorials segons calgués. El grau en què el dret comú es va inspirar en Les tradicions regnes anglosaxons anteriors, com ara el jurat, les ordalies, la pena de proscrició i els writs , tots els quals es van incorporar al dret comú normand , encara són objecte de molta discussió. A més, l'Església Catòlica operava el seu propi sistema judicial que jutjava qüestions de dret canònic, que incloïa gran part del que avui es consideraria dret de família.
Les principals fonts de la història del dret consuetudinari a l'edat mitjana són els plea rolls i els Year Books. Els plea rolls, que eren els registres judicials oficials dels Tribunals de Primera Instància i del Banc del Rei, estaven escrits en llatí. Els rotlles estaven agrupats en lligalls per termes legals: Sant Hilari, Pasqua, Trinitat i Sant Miquel, o hivern, primavera, estiu i tardor. Actualment es troben dipositats als els Arxius Nacionals del Regne Unit, amb el permís dels quals es poden veure imatges dels rotllos dels Tribunals de Plaus Comuns, el Banc del Rei i l'Escaquer de Plaus, des del segle XIII fins al XVII, en línia al lloc web de la Tradició Legal Angloamericana (La Biblioteca de Dret O'Quinn del Centre de Dret de la Universitat de Houston).Documents de l'Anglaterra medieval i moderna primerenca dels Arxius Nacionals de Londres. Les publicacions de la Selden Society inclouen una sèrie d'Anuaris i altres volums que transcriuen i tradueixen els manuscrits originals de casos i informes jurídics de dret comú primerencs, cada volum amb la introducció acadèmica del seu editor. Publicacions de la Societat Selden.Una història del dret abans de la conquesta normanda és Pollock i Maitland, La història del dret anglès abans de l'època d'Eduard I.
La doctrina del precedent es va desenvolupar durant els segles i , com les decisions judicials col·lectives que es basaven en la tradició, el costum i el precedent.Winston Churchill, Una història dels pobles de parla anglesa, capítol 13, El dret comú anglès.
La història del dret anglès després del dret anglosaxó comença quan Guillem el Conqueridor va ser coronat rei d'Anglaterra al segle XI. A partir d'aleshores, els nous reis d'Anglaterra van confiar als jutges itinerants la tasca de transcriure certs edictes. Aquests jutges itinerants van desenvolupar gradualment una jurisprudència comuna uniforme a tota Anglaterra D'aquí prové el sistema de la common law.
Des del , durant el qual l'anglès va substituir el francès com a llengua oficial dels tribunals mitjançant la Llei de tribunals anglesos de 1362, el dret anglosaxó es va tornar massa estricta i massa rígida. A més, no proporcionava una solució a certes disputes. Els jutges itinerants van començar llavors a sol·licitar al rei, a través del seu canceller, que es pronunciés en equitat . El canceller, que sovint era un clergue, desenvolupava noves normes en aquestes ocasions, inspirades en el dret canònic, que eren més modernes i més rellevants per als problemes trobats que les de la common law . Els tribunals, inspirats en el dret canònico-romà i la suprema autoritat dels quals és el Tribunal de Cancelleria, coexisteixen així amb els tribunals de dret comú. Posteriorment, aquests dos sistemes convergeixen.
El dret anglosaxó va ser ensenyat a la Universitat d'Oxford a partir de 1755 per William Blackstone.
Dret anglosaxó i equitat Si la distinció entre els tribunals entre common law i els tribunals que apliquen les regles d'equitat va ser abolida per les Lleis de la Judicatura de 1873 i 1875, les dues nocions continuen sent la base del dret anglès.
El dret anglosaxó es va desenvolupar des del segle XI al XV. Aquest dret comú a Anglaterra, va suplantar gradualment els costums locals a través de les accions dels tribunals reials (Curia regis). Creat pels jutges en lloc de per llei, el dret anglosaxó atorga primacia als precedents. Després del , el dret anglosaxó es va atrinxerar en normes difícils de canviar, amb jutges obligats per la jurisprudència.
És per això que, sota l'impuls del Canceller, es van desenvolupar les regles d'equitat, establint una nova jurisdicció paral·lela. Basades en els principis de justícia i equitat, van abordar les deficiències i rigideses de el dret anglosaxó i de la seva rigidesa. Així, mentre que el dret anglosaxó permet la concessió de danys i perjudicis a una part perjudicada per l'incompliment d'un contracte, si el demandant no sol·licita una compensació monetària sinó que prefereix que la seva part contractant sigui obligada a complir-lo, ha d'interposar una acció en equitat. Els procediments en equitat eren més senzills que els de la common law, que depenia en gran manera dels rituals legals.
Al , ambdós conceptes van persistir en el dret anglès. Alguns jutges van dictaminar segons el procediment de el dret anglosaxó, altres segons l’equitat. Per tant, a l'hora de considerar una acció legal, és essencial determinar quina branca del dret s'aplica. Per tant, la distinció entre dret anglosaxó i equitat és tan important d'entendre en el dret anglès com ho és la distinció entre dret públic i dret privat en el dret francès. Els assumptes s'han anat dividint gradualment entre les dues branques segons el tipus de solució desitjada, però també segons el procediment més adequat: oral en un cas, escrit en l'altre.
branca del dret Procediment Algunes àrees d'aplicacióAnglèsEscrit i inquisitorial. Dret fiduciari empreses comercials corporacions fallides; testaments i herències.Anglès Oral i acusatòria. Dret penal dret contractual; responsabilitat civil.
Evolució En l'actualitat, la diferència entre el sistema del dret romà i el del dret anglosaxó es va reduint, ja que es verifica en aquest segon sistema una tendència a codificar les regles jurídiques, és a dir, fer normes escrites que estan desplaçant gradualment els antics precedents judicials.
Referències
Bibliografia
Vegeu també Doctrina legal
Enllaços externs The Common Law per Oliver Wendell Holmes Jr. The Common Law (Free eBook) por Oliver Wendell Holmes Jr., en Projecte Gutenberg. Examen comparatiu de dret romà i dret anglosaxó per Peter Messitte, revista electrònica del Departament d'Estat dels Estats Units. Els sistemes jurídics del món , Web de la Universitat d'Ottawa.
Categoria:Història del dret