El general Giulio Douhet (Caserta, 30 de maig de 1869 - Roma, 15 de febrer de 1930) fou un militar italià teòric de la guerra aèria.
Va ser contemporani dels defensors de la guerra aèria Walther Wever, Billy Mitchell i Hugh Trenchard.
En la seva influent obra de 1921, El domini de l'aire (Il dominio dell'aria), Douhet argumentava que el bombardeig estratègic —especialment dirigit contra la població civil i les infraestructures— podia trencar la voluntat de lluita d'una nació. Creia que, en infligir prou terror i destrucció des de l'aire, la moral de la població civil s'enfonsaria, forçant el govern enemic a capitular.
Les teories de Douhet van resultar molt influents, tot i que l'eficàcia de les seves estratègies continua sent objecte de debat.
Biografia Nascut a Caserta, Campània, Itàlia, en el si d'una família d'exiliats savoians que havien migrat allà després de la cessió de Savoia a França,Douhet, Giulio The Command of the Air (Editors' Introduction), Coward McCann (1942), Office of Air Force History 1983 reprint, 1993 new imprint by Air Force History and Museums Program, , p. vii-viii va assistir a l'Acadèmia Militar de Mòdena i va ser nomenat oficial d'artilleria de l'Exèrcit Italià el 1882. Més tard va estudiar a l'Institut Politècnic de Torí, on va estudiar ciències i enginyeria.Col. Phillip S. Meilinger, The Paths of Heaven: The Evolution of Air Power Theory (Alabama, 1997), p.1.
Assignat a l'Estat Major, després de l'inici del nou segle, Douhet va publicar lliçons sobre la mecanització militar. Amb l'arribada dels dirigibles i, posteriorment, dels avions d'ala fixa a Itàlia, va reconèixer ràpidament el potencial militar de la nova tecnologia. Douhet va veure els perills de permetre que el poder aeri quedés supeditat als comandants de terra i va començar a advocar per la creació d'una branca aèria independent comandada per aviadors. Es va associar amb el jove enginyer aeronàutic Gianni Caproni per lloar les virtuts del poder aeri en els anys vinents.
El 1911, Itàlia va entrar en guerra contra l'Imperi Otomà pel control de Líbia. Durant el conflicte, les aeronaus van operar per primera vegada en tasques de reconeixement, transport, observació d'artilleria i fins i tot en missions limitades de bombardeig. Douhet va escriure un informe sobre les lliçons apreses en aviació en el qual suggeria que el bombardeig a alta altitud hauria de ser la funció principal dels avions. El 1912, Douhet va assumir el comandament del batalló d'aviació italià a Torí i va escriure les Regles per a l'ús dels avions en la guerra (Regole per l'uso degli aeroplani in guerra), un dels primers manuals doctrinals d'aquest tipus. No obstant això, la seva defensa aferrissada del poder aeri el va assenyalar com un radical. Després d'un incident en què va ordenar la construcció de bombarders Caproni sense autorització, va ser castigat amb un trasllat a la infanteria.
Quan va començar la Primera Guerra Mundial, Douhet va començar a demanar que Itàlia iniciés un reforç militar massiu, especialment en avions. Deia que «obtenir el domini de l'aire» era deixar l'enemic «indefens». Quan Itàlia va entrar a la guerra el 1915, Douhet va quedar sorprès per la incompetència i la falta de preparació de l'exèrcit. Va proposar una força de 500 bombarders que poguessin llançar 125 tones de bombes diàries per trencar el sagnant estancament amb Àustria, però va ser ignorat. Es va cartejar amb els seus superiors i oficials del govern, criticant la gestió de la guerra i defensant una solució basada en el poder aeri. Douhet va ser sotmès a un consell de guerra i empresonat durant un any per haver criticat els líders militars italians en un memoràndum enviat al gabinet.
Douhet va continuar escrivint sobre el poder aeri des de la seva cel·la, acabant una novel·la sobre el tema i proposant als ministres una flota massiva d'avions aliats. Va ser posat en llibertat i va tornar al servei poc després de la desastrosa batalla de Caporetto el 1917. Douhet va ser reclamat el 1918 per exercir com a cap de l'Oficina Central d'Aeronàutica d'Itàlia.
Va ser exonerat el 1920 i ascendit a oficial general el 1921. El mateix any, va completar un tractat enormement influent sobre el bombardeig estratègic, El domini de l'aire (Il dominio dell'aria), i es va retirar del servei militar poc després. A excepció d'uns pocs mesos com a cap d'aviació al govern de Benito Mussolini el 1922, Douhet va passar gran part de la resta de la seva vida teoritzant sobre l'impacte del poder aeri militar.
Douhet va morir d'un atac de cor el 1930 a Roma, Itàlia.
Estratègia aèria miniatura|L'antiga casa de Douhet a Roma en l'actualitat. En el seu llibre, Douhet sostenia que el poder aeri era revolucionari perquè operava en la tercera dimensió. Els avions podien volar per sobre de les forces de superfície, relegant-les a una importància secundària. La immensitat del cel feia que la defensa fos gairebé impossible, per la qual cosa l'essència del poder aeri era l'ofensiva. L'única defensa era una bona ofensiva. La força aèria que pogués aconseguir el domini de l'aire mitjançant el bombardeig fins a l'extinció de la branca aèria enemiga condemnaria el seu oponent a un bombardeig perpetu. El domini de l'aire significava la victòria.
Douhet creia en els efectes sobre la moral dels bombardejos. El poder aeri podia trencar la voluntat d'un poble destruint els «centres vitals» d'un país. Els exèrcits esdevenien superflus perquè els avions podien sobrevolar-los i atacar aquests centres governamentals, militars i industrials amb impunitat, un principi que més tard es coneixeria com «el bombarder sempre passarà». L'elecció d'objectius era central en aquesta estratègia i creia que els comandants aeris esdevindrien valuosos per la seva selecció de blancs. Aquests variarien segons la situació, però Douhet va identificar els cinc tipus d'objectius bàsics: la indústria, les infraestructures de transport, les comunicacions, el govern i «la voluntat del poble».
L'última categoria era especialment important per a Douhet, que creia en els principis de la guerra total.
L'estratègia principal exposada en els seus escrits, el model de Douhet, és fonamental en els debats sobre l'ús del poder aeri i les campanyes de bombardeig. El model Douhet es basa en la creença que, en un conflicte, la imposició d'alts costos mitjançant bombardejos aeris pot destrossar la moral civil. Això desfaria la base social de la resistència i pressionaria els ciutadans per demanar als seus governs la rendició. La lògica d'aquest model és que exposar grans parts de la població civil al terror de la destrucció o a l'escassetat de béns de consum forçaria la submissió per la caiguda de la moral. En sufocar els centres civils enemics amb bombes, Douhet argumentava que la guerra es tornaria tan terrible que el poble planer s'aixecaria contra el seu govern, l'enderrocaria amb una revolució i demanaria la pau.
Aquest èmfasi en l'ofensiva estratègica va fer que Douhet ignorés les possibilitats de la defensa aèria o del suport tàctic als exèrcits. En la segona edició d'El domini de l'aire, mantenia que aquesta aviació era «inútil, supèrflua i perjudicial». Proposava una força aèria independent composta principalment per bombarders de llarg abast i gran capacitat de càrrega. Creia que la intercepció d'aquests bombarders era poc probable, però acceptava una força d'avions d'escorta per repel·lir els interceptors. Els atacs no requeririen una gran precisió. A escala tàctica, advocava per utilitzar tres tipus de bombes en ràpida successió: explosives per destruir l'objectiu, incendiàries per encendre les estructures danyades i gas verinós per mantenir allunyats els bombers i els equips de rescat.
Tota la població estava a la línia de front d'una guerra aèria i podia ser terroritzada amb bombardejos urbans. En el seu llibre La guerra de 19-- va descriure una guerra fictícia entre Alemanya i una aliança francobelga en què els alemanys llançaven atacs massius de bombardeig de terror sobre la població, reduint les seves ciutats a cendres abans que els seus exèrcits poguessin mobilitzar-se. Com que el bombardeig seria tan terrible, Douhet creia que les guerres serien curtes. Tan bon punt un bàndol perdés el domini de l'aire, capitularia en lloc d'enfrontar-se als terrors de l'atac aeri. En altres paraules, la força aèria enemiga era l'objectiu principal. Una victòria decisiva en aquest camp acceleraria el final de la guerra.
Recepció crítica Tot i que la resposta inicial a El domini de l'aire va ser discreta, la segona edició va generar atacs dels seus companys militars, especialment de la marina i de l'exèrcit de terra. La de Douhet era una visió apocalíptica que va captivar la imaginació popular. Les seves teories no es van poder posar a prova fins al cap de 20 anys, quan es va comprovar que havia subestimat els recursos necessaris per a un bombardeig estratègic amb èxit. A la "Rivista Aeronautica" del juliol de 1928, va escriure que creia que 300 tones de bombes sobre les ciutats més importants posarien fi a una guerra en menys d'un mes.
Referències
Categoria:Persones de Caserta Categoria:Alumnes del Politècnic de Torí Categoria:Morts a Roma Categoria:Militars de la Campània