miniatura|Màscara Tatanua al Museu Etnològic de Berlín. El Museu Etnològic de Berlín (en alemany: Ethnologisches Museum) està integrat a Staatliche Museum de Berlín, Alemanya. Posseeix una gran col·lecció a la ratlla de 500.000 peces, incloent objectes, fotografies i documents de caràcter etnològic i etnogràfic de moltes regions, amb èmfasi en les cultures preindustrials extra-europees, i és un dels més grans del seu gènere de tot el món.Viola König (Hrsg.): Ethnologisches Museum Berlin. Prestel, München 2003. Seite 8.
Història L'Ethnologisches Museum es va fundar el 1873 i va obrir les portes el 1886 com a Museu Reial d'Etnologia ( ), però les seves arrels es remunten a la Kunstkammer del segle XVII dels governants de Brandenburg-Prússia.Viola König (Hrsg.): Ethnologisches Museum Berlin. Prestel, München, 2003, S. 14. A mesura que les col·leccions del museu es van expandir a principis del segle XX, el museu va quedar ràpidament petit per les seves instal·lacions al centre de Berlín, al carrer Königgrätzer Straße (avui anomenat Stresemannstraße).Viola König (Hrsg.): Ethnologisches Museum Berlin. Prestel, München 2003, S. 16. Es va construir un nou edifici al suburbi de Dahlem per allotjar els magatzems i les col·leccions de recerca del museu. La seu va ser malmesa durant la Segona Guerra Mundial i la col·lecció va ser traslladada a la resta de Dahlem. Va ser enderrocat el 1961, i els edificis de Dahlem (en el que llavors era Berlín Occidental) van ser reconfigurats per servir com a espais d'exposició del museu. Als anys 1970 es va formar un museu d'art asiàtic i l'Índia, rebatejada el 1999 com el Museu Etnològic.
Els fons del Museu Etnològic es van formar de les col·leccions d'art i rareses dels prínceps de Brandenburg, que van donar origen al Reial Gabinet de Prússia, que alhora es va reorganitzar, des del 1829, formant la col·lecció etnogràfica, instal·lat el 1856 al Neues Museum («museu nou») de l'Illa dels Museus.
El 1886 va passar a formar part de la col·lecció del Museu d'Art Popular (Museum für Völkerkunde), i el 1886 va ser traslladat novament, aquesta vegada a un edifici de l'actual Stresemannstrasse. El seu primer director, l'etnòleg Adolf Bastian (1826-1905), va ampliar la col·lecció amb una sèrie d'adquisicions de parts de tot el món.
Repatriació d'artefactes robats El 2021, el museu va anunciar plans per retornar a Nigèria part del seu patrimoni d'artefactes nigerians, inclosa una gran col·lecció de bronzes de Benín. Els Bronzes havien estat saquejats durant l'expedició britànica a Benín de 1897.
El 2022, un grup de 23 artefactes de la col·lecció, incloent-hi joies precioses i ceràmica, van ser retornats indefinidament a Namíbia.Tessa Solomon (20 May 2022), Prussian Cultural Heritage Foundation to Send 23 Artifacts Back to Namibia ARTnews. Els objectes van ser robats entre 1884 i 1915, quan Namíbia formava part de la colònia de l'Imperi Alemany, l'Àfrica Sud-occidental Alemanya.
Referències
Categoria:Museus de Berlín Berlin