Rent és un musical rock amb música i lletres de Jonathan Larson, basat en l'òpera La bohème, de Giacomo Puccini. Narra la història d'un grup de joves pobres, artistes i músics intentant sobreviure i crear al Lower East Side de Nova York als florents dies del bohemi Alphabet City, sota l'ombra de la SIDA.
El musical va ser vist per primera vegada en una producció de 3 setmanes al New York Theatre Workshop el 1994. Aquest mateix teatre de l'off-Broadway novaiorquès va ser també on s'estrenà oficialment el musical, el 25 de gener de 1996. Jonathan Larson, el creador de l'espectacle, va morir repentinament la nit abans de l'estrena. Rent va guanyar el Premi Pulitzer de 1996 i la producció va ser un èxit. Rent es traslladà al Nederlander Theatre de Broadway, més gran, el 29 d'abril de 1996.
A Broadway, Rent va obtenir el clamor de la crítica, guanyant el Premi Tony al Millor Musical entre altres premis. Rent és responsable en una important mesura de l'augment de la popularitat del teatre musical entre les joves generacions. La producció de Broadway tancà el 7 de setembre del 2008, després de 12 anys d'estada i 5.124 funcions realitzades, ocupant la vuitena plaça a la llista dels espectacles de Broadway de més estada. La producció recaptà més de $ 280 milions.Time Magazine, March 10, 2008 issue, p. 66
L'èxit de Rent va fer que es representés en diverses gires pels Estats Units, així com en nombroses produccions internacionals. El 2005 va ser adaptada pel cinema, sent interpretada per diversos dels seus membres originals.
Concepció i gènesi El 1988, l'escriptor teatral Billy Aronson volia crear «un musical basat en La Bohème, de Puccini, en el qual, l'esplendor luxurós del món de Puccini fos substituït per l'aspresa i el soroll de la Nova York actual. El 1989 Jonathan Larson, un compositor de 29 anys, començà a col·laborar amb Aronson en el projecte, i ambdós compongueren conjuntament algunes cançons, incloent «Santa Fe», «Splatter» (convertida en «Rent»), i «I Should Tell You». Larson suggerí situar l'obra al East Village, el barri d'avant-guarda artística de Manhattan, i també es decidí el títol definitiu de l'espectacle (una decisió que Aronson no compartia, almenys fins que Larson assenyalà que Rent significa tant lloguer com divisió). El 1991, demanà a Aronson si podia usar el concepte original per fer Rent completament al seu gust. Larson tenia unes expectatives ambicioses i el seu desig era escriure una òpera rock que portés al teatre musical la generació MTV. Aronson i Larson acordaren que si l'espectacle arribava a Broadway, Aronson també figuraria als títols de crèdit.
Jonathan Larson se centrà en la composició a la primeria dels anys 1990, mentre que feia de cambrer. Durant set anys, Larson va escriure centenars de cançons i va fer diversos canvis dràstic a l'espectacle, quen el forma final té 42 cançons. A la tardor de 1992, Larson es dirigí a James Nicola, director artístic del New York Theatre Workshop, amb una cinta de casette i una còpia del guió de Rent. Quan Rent va tenir la primera lectura escènica al New York Theatre Workshop al març de 1993, era evident que malgrat era un material molt prometedor, hi havia diversos problemes estructurals que necessitaven una solució, com ara l'extensió i l'argument molt complex.
El 1994, la versió del New York Theatre Workshop tenia diverses cançons que no arribaren a la versió final, com «You'll Get Over It», predecessora de «Tango: Maureen»; «Female to Female A & B», entre Maureen i Joanne; i «Real Estate», una peça on Benny intenta convèncer a Mark que es faci agent immobiliari i abandoni el cinema. Aquesta versió taller estava protagonitzada per Anthony Rapp com Mark i Daphne Rubin-Vega com Mimi. Larson continuà treballant en Rent gradualment, realitzant més produccions en tallers.Rapp, Anthony. Without You: A Memoir of Love, Loss, and the Musical Rent (2006) Simon & Schuster
El 24 de ener de 1996, després del darrer assaig amb vestuari del musical abans de l'estrena a l'off-Broadway, Larson va ser entrevistat pel crític musical Anthony Tommasini, del The New York Times, atret per la coincidència que Rent s'estrenaria exactament cent anys després de l'estrena de l'òpera de Puccini. Larson, però, no viuria per veure l'èxit de Rent: va morir a causa d'un aneurisma a l'aorta sense diagnosticar el matí del 25 de gener de 1996, hores després de la primera i única entrevista que va donar. La primera prèvia de Rent va ser cancel·lada i, en canvi, els amics i família es trobaren al teatre on els actors van fer una lectura de Rent en memòria de Larson. L'espectacle s'estrenà com estava previst i ràpidament va adquirir una gran popularitat gràcies per unes crítiques entusiastes i per la mort recent del seu compositor. Demostrà un gran èxit durant la seva estada a l'off-Broadway, venent totes les 150 localitats del New York Theatre Workshop. A causa de la seva popularitat i la necessitat d'un teatre major, Rent es desplaçà cap al Nederlander Theatre de Broadway el 29 d'abril de 1996.
Fonts i inspiració Són diverses les fonts d'inspiració de Rent per a Larson. Diversos dels personatges i de certs punts de l'argument provenen directament de La bohème de Giacomo Puccini. La bohème també tracta sobre les vides de joves artistes proves. La tuberculosi, la plaga de l'òpera de Puccini, és reemplaçada per la SIDA a Rent; el París del 1800 és substituït per l'East Village de Nova York a la dècada de 1980. Els noms i les identitats dels personatges també reflexeixen els personatges originals de Puccini, tot i que no són adaptacions directes. Per exemple, la Joanne de Rent seria el personatge d'Alcindoro a Bohème:
PersonatgeTipus de veuLa bohèmeRentLa bohèmeRentMimi, una costurera amb tuberculosisMimi Márquez, una ballarina eròtica amb VIH Soprano MezzosopranoRodolfo, un poetaRoger Davis, un escriptor de cançons sero-positiu TenorMarcello, un pintorMark Cohen, un realitzador de cinema independent i company de pis de Roger. Baríton Baríton / TenorMusetta, una cantantMaureen Johnson, una actriu de performances bisexualRapp, p. 19 Soprano Mezzosoprano amb BeltSchaunard, un músicAngel Dumott Schunard, una drag queen percussionista gay amb SIDA Baríton Tenor / SopranistaColline, un filòsofTom Collins, un professor gay de filosofia i anarquista amb SIDA Baix Baríton / BaixAlcindoro, un funcionari Joanne Jefferson, una advocada, parella de Maureen. (També parcialment basat en Marcello) Baix SopranoBenoit, un terratinentBenjamin 'Benny' Coffin III, propietari d'on viuen Mark i Roger i antic company de pis de Roger, Mark, Collins i Maureen. Baix Baríton
D'altres exemples dels paral·lelismes entre els treballs de Puccini i Larson inclouen la cançó de Larson «Light My Candle», pràcticament idèntica a la primera escena entre Mimi i Rodolfo a La bohème, «Vals de Musetta», una melodia presa directament de l'òpera de Puccini, i «Goodbye Love», una llarga i dolorosa cançó que mostra una confrontació i separació dels personatges en ambdós treballs. La cançó de La bohème «Quando M'en Vo' Soletta» també és referenciada en el primer vers de «Take Me or Leave Me», quan Maureen descriu com la gent la mira quan va pel carrer. El «Vals de Musetta» també és referit en l'escena on els personatges celebren la seva vida bohèmia.
Rent també és en certa manera un show autobiogràfic, car Larson incorporà diversos elements de la seva pròpia vida a l'espectacle. Larson va viure diversos anys a Nova York com un artista mort de gana i amb un futur incert. Sacrificà una vida estable pel seu art, i compartí les mateixes pors i esperances que els seus personatges. Com els seus personatges, s'endurí vivint en condicions precàries, i algunes d'aquestes condicions apareixen a l'espectacle. (Abstract) Part de la motivació darrera de la història en la que Maureen deixa a Mark per una dona està basat en el fet que la mateixa xicota de Larson el deixà per una altra dona.
Els primers esbossos dels personatges diferien molt dels producte final: tots llevat de Mark tenien SIDA, incloent a Maureen i a Joanne; Maureen era un personatge seriós i amargat que interpretava Èdip en la seva performance en lloc de Hey Diddle Diddle; Mark, en aquells moments, era un pintor en lloc d'un cineasta; Roger es deia Ralph i escrivia obres musicals; Angel era un filòsof del jazz, mentre que Collins era un actor de carrer; Angel i Collins inicialment eren descrits com a caucàsics; i Benny tenia un paper més llarg, prenent part en cançons com «Real Estate», que finalment va ser tallada.SiteforRent.com accessed April 15, 2007. miniatura|Life Café Diverses localitzacions i fets es van incloure, o van servir d'inspiració per a diversos moments del musical. El Life Café, on té lloc l'escena de «La Vie Boheme», és un restaurant real de l'East Village de Nova York. Els aldarulls al final del primer acte estan basats en els conflictes a l'East Village a la darreria de la dècada dels anys 1980.
«Will I?», una cançó que té lloc durant una reunió de Life Support i que expressa el dolor i els temors de viure amb la SIDA, va inspirar-se en un fet real. Larson assistí a una reunió de Friends in Deed, una organització que ajuda la gent malalta, com Life Support. Larson hi començà a assistir regularment. Durant una reunió, un home s'aixecà i va dir que no tenia por de morir; però en canvi hi havia una cosa que l'aterrava: perdria la seva dignitat? Des d'aquesta pregunta preparà els primers versos de la cançó. La gent present a la reunió de Life Support a l'espectacle, com Gordon, Ali o Pam, porten el nom d'amics de Larson que van morir de SIDA. A Broadway, els noms canviaven cada dia en aquesta escena en particular (cadascú es presenta a si mateix) en honor dels amics dels membres del repartiment que estan malalts o han mort de SIDA.
Controvèrsia de Lynn Thomson Lynn Thomson va ser una dramaturga que va ser contractada pel New York Theatre Workshop per ajudar a Rent. Ella afirmà que entre maig i octubre de 1995, va co-escriure una «nova versió» del musical, demanant el 16% dels royalties del show, així com 40 milions de dòlars. Afirmà que havia escrit una part significativa del llibret i de les lletres.
Durant el judici, Thomson no va poder recordar les lletres que havia escrit o quines estructures del llibret havia creat. El jutge dictà sentència contra ella i donà a Jonathan Larson tot el crèdit de Rent. L'agost de 1998 el cas va sortir del jutjat; no fent-se públics els punts de l'acord.
Números musicals
Act 1 Tune Up #1 — Mark i Roger Voice Mail #1 — Mare de Mark Tune Up #2 — Mark, Roger, Collins i Benny Rent — Companyia You Okay Honey? — Angel, Collins i Home del Carrer Tune Up #3 — Mark i Roger One Song Glory — Roger Light My Candle — Mimi i Roger Voice Mail #2 — Mr. i Mrs. Jefferson Today 4 U — Collins, Roger, Mark i Angel You'll See — Benny, Mark, Roger, Collins i Angel Tango: Maureen — Joanne i Mark Life Support — Companyia Out Tonight — Mimi Another Day — Mimi, Roger i Companyia Will I? — Companyia On the Street — Companyia Santa Fe — Collins, Angel i Mark I'll Cover You — Angel i Collins We're Okay — Joanne Christmas Bells — Companyia Over the Moon — Maureen Over the Moon Playoff — Instrumental La Vie Bohème A — Companyia I Should Tell You — Mimi i Roger La Vie Bohème B — Companyia
Act 2 Seasons of Love — Companyia Happy New Year A — Mark, Roger, Mimi, Collins, Angel, Maureen i Joanne Voice Mail #3 — Mare de Mark i Alexi Darling Happy New Year B — Mark, Roger, Mimi, Collins, Angel, Maureen, Joanne i Benny Take Me or Leave Me — Maureen i Joanne Seasons of Love B — Companyia Without You — Roger i Mimi Voice Mail #4 — Alexi Darling Contact — Companyia I'll Cover You (Reprise) — Collins i Companyia Halloween — Mark Goodbye Love — Mark, Roger, Mimi, Collins, Maureen, Joanne i Benny What You Own — Roger i Mark Voice Mail #5 — Mare de Roger, Mare de Mimi, Mr. Jefferson i Mare de Mark Finale A — Companyia Your Eyes — Roger Finale B — Companyia