Aiguatèbia (, popularment , és un poble de la comuna d'Aiguatèbia i Talau, a la comarca nord-catalana del Conflent. Entre 1790 i l'1 de gener del 1983 formà un municipi propi, al qual fou agregat en aquell moment el de Talau, que fins aquell moment tenia també comuna pròpia. Més tard passà a anomenar-se Aiguatèbia i Talau. Actualment és el cap de la comuna.
ÉsAiguatèbia en els ortofotomapes de l'IGN a 1.326,6 m alt a l'esquerra de la Tet, bastant allunyat d'aquest riu, en una vall, la de la Ribera de Pujalts, afluent de la Ribera de Cabrils, a la zona muntanyosa de les Garrotxes de Conflent.
Etimologia Joan Coromines explicaCoromines, 1994. que el nom d'aquest poble deriva del llatí aqua tepida (mateix significat que en català), a causa d'una font existent al peu del poble, a l'esquerra de la Ribera de Pujalts, d'on sorgia una aigua tèbia, que, en uns safareigs populars, servia perquè els nadius d'aquest lloc netegessin molt més còmodament i eficaç.
Geografia L'antic terme comunal d'Aiguatèbia ocupava gairebéL'antic terme d'Aiguatèbia en els ortofotomapes de l'IGN les dues terceres parts de l'actual terme comunal d'Aiguatèbia i Talau (exactament, el 63,61%): tot el sector nord, l'oest i el sud-oest. Incloïa només el poble d'Aiguatèbia, amb els masos dispersos del Felip, del Presat, del Sidó, del Pallat, del Pau, del Balmat, del Romeu, del Miquel, del Guillat i Cal Romeu.
El poble d'Aiguatèbia miniatura|esquerra|Aiguatèbia en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|esquerra|Vilatge d'Aiguatèbia a la tardor amb una mar de núvols. El poble d'Aiguatèbia està situat a l'extrem nord-est del seu antic terme comunal, a l'esquerra de la Ribera de Pujalts, als peus del vessant meridional del Pic de l'Home. No és un poble agrupat, escalonat en un coster, amb l'església parroquial de Sant Feliu i Sant Ermengol, amb el cementiri al costat, a l'extrem nord-est del nucli de població.
Història El territori d'Aiguatèbia era una possessió dels vescomtes de Conflent des del fins que fou cedit al capítol canònic de Santa Maria de la Seu d'Urgell.
Durant la revolta dels Angelets de la Terra, el 7 de febrer del 1673, les tropes franceses van cremar el poble. L'església fou reconstruïda vint anys després.
Aiguatèbia es fusionà amb Talau l'1 de gener del 1983 per a formar la nova comuna d'Aiguatèbia i Talau per decret prefectoral del 22 de desembre del 1982.
Demografia Demografia antiga La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)Pélissier, 1986. Evolució demogràfica d'Aiguatèbia entre 1365 i 1789135813651378142415531709172017671774178928 f25 f17 f5 f3 f108 f30 f411 h102 h80 f (Fonts: Pélissier, 1986.)
Demografia contemporània Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 490 500 511 550 516 556 527 526 551 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 537 554 547 519 525 509 506 454 448 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 441 431 391 305 244 208 181 123 95 1962 1968 1975 1982 42 32 23 21 Fonts: Ldh/EHESS/CassiniDels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales. fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
Administració i política BatllesMaires, en francès. + Batlles d'AiguatèbiaPréfecture des Pyrénées-Orientales, Llista dels batlles electes el 2008, consultada el 22 de juliol del 2010 Període Nom Opció política Comentaris 1792 - 1796 Pierre Santanach 1796 - 1797 Sébastien Bonemaison 1797 - 1799 Jacques Sidou 1799 - 1815 Côme Fondère 1815 - 1815 Sébastien Bonemaison 1815 - 1815 Côme Fondère 1815 - 1827 Jacques Bonemaison 1827 - 1829 Joseph Sicre 1829 - 1837 Jean Antoine Pagès 1837 - 1844 Jean Moré 1844 - 1848 Félix Surjous 1848 - 1852 Sébastien Mitjaville 1852 - 1852 Joseph Fondère 1852 - 1860 Jean Moré 1860 - 1865 François Pagès 1865 - 1868 Jean-Pierre Margail 1868 - 1871 Côme Bournet 1871 - 1871 Jean Goze 1871 - 1874 Jacques Surjous 1874 - 1876 Jean Boutet 1876 - 1878 Étienne Surjous 1878 - 1881 Jacques Boutet 1881 - 1884 Côme Bournet 1884 - 1886 Jean Mitjaville 1886 - 1888 Félix Surjous 1888 - 1889 Côme Bournet 1889 - 1892 Jean Goze 1892 - 1904 Michel Santanach 1904 - 1914 Baptiste Mitjaville 1914 - 1919 Bonaventure Trogno 1919 - 1944 Jean Bournet 1944 - 1957 Paul Rabat 1957 - 1983 Lucien Mitjaville DVG
A partir del 1983, el batlle és comú amb Talau. Consten a l'article d'Aiguatèbia i Talau.
Bibliografia
Referències
Categoria:Antics municipis del Conflent Categoria:Entitats de població d'Aiguatèbia i Talau