Leonard Simon Nimoy (26 de març de 1931, Boston, Massachusetts — 27 de febrer de 2015, Bel-Air, Los Angeles, Califòrnia) fou un actor, director, poeta i fotògraf estatunidenc, conegut principalment per haver interpretat el personatge de Spock a les sèries i pel·lícules de la saga Star Trek durant almenys 50 anys. Això inclou originar Spock a la sèrie original de Star Trek el 1966, després Star Trek: La sèrie animada, les primeres sis pel·lícules de Star Trek, Star Trek: La nova generació, la pel·lícula de Star Trek del 2009 i Star Trek Into Darkness. Nimoy també va dirigir pel·lícules, com ara Star Trek 3: A la recerca de Spock (1984), Star Trek 4: Missió salvar la Terra (1986) i Tres solters i un biberó (1987), i la seva carrera va incloure papers en videoclips musicals i videojocs. A més d'actuar i fer cinema, Nimoy va ser fotògraf, autor, cantant i compositor.
La carrera d'actor de Nimoy va començar durant els seus vint anys, impartint classes d'actuar a Hollywood i fent petites aparicions en cinema i televisió durant la dècada de 1950. De 1953 a 1955, va servir a l'Exèrcit dels Estats Units com a sergent dels Serveis Especials, una branca d'entreteniment de l'exèrcit estatunidenc. Va originar i desenvolupar Spock començant amb el pilot de televisió de 1964 de Star Trek "La gàbia" i "On no ha anat mai cap home" de 1965, fins al final de la sèrie a principis de 1969, seguit de vuit llargmetratges i aparicions com a convidat en spin-offs. De 1967 a 1970, Nimoy va tenir una carrera musical amb Dot Records, amb el seu primer i segon àlbums principalment com a Spock. Després de la sèrie original Star Trek, Nimoy va protagonitzar Mission: Impossible durant dues temporades, va presentar la sèrie documental In Search of..., va aparèixer a Columbo, i va fer diverses aparicions teatrals ben rebudes.
La interpretació de Spock per part de Nimoy va tenir un impacte cultural significatiu i li va valer tres nominacions als Premis Emmy. El seu perfil públic com a Spock era tan fort que les seves dues autobiografies, I Am Not Spock (1975) i I Am Spock (1995), van ser escrites des del punt de vista de la coexistència amb el personatge.Nimoy (1975), pp. 1–6Nimoy (1995), pp. 2–17 Leonard Nimoy va interpretar un Spock més gran, amb Zachary Quinto interpretant un Spock més jove, a la pel·lícula de reinvenció de Star Trek del 2009, dirigida per J. J. Abrams. El 2010, Nimoy va anunciar que es retirava d'interpretar Spock, al·legant tant la seva edat avançada com el desig de donar a Quinto tota l'atenció mediàtica com a personatge. El seu darrer paper com a Spock va ser a la seqüela del 2013, Star Trek Into Darkness.
Nimoy va morir el febrer de 2015 després d'un llarg cas de malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). La seva mort va ser notícia internacional i va ser rebuda amb expressions de commoció i dolor per part dels fans, els coprotagonistes de "Star Trek", els científics, les celebritats i els mitjans de comunicació. Un asteroide fou anomenat 4864 Nimoy en honor seu."Leonard Nimoy, Honored: Asteroid 4864 Nimoy Named After Actor Who Played 'Star Trek's' Spock", Inquisitr, June 6, 2015 For the Love of Spock (2016) va ser produïda pel seu fill Adam sobre la seva vida i carrera, i Remembering Leonard Nimoy (2017) va ser produïda per la seva filla Julie sobre la seva malaltia."New documentary by Leonard Nimoy's son honors both his dad and Spock", USA Today, September 8, 2016
Primers anys Leonard Simon Nimoy va néixer el 26 de març de 1931, en una secció irlandesa del West End
de Boston, Massachusetts, d'immigrants jueus d'Iziàslav, Ucraïna. Els seus pares van deixar Iziaslav per separat, el seu pare primer va travessar la frontera caminant cap a Polònia mentre la seva mare i la seva àvia van ser tretes de contraban de la Unió Soviètica en un carro tirat per cavalls amagant-se sota bales de fenc. Es van reunir després d'arribar als Estats Units. La seva mare, Dora (née Spinner; 1904–1987), era mestressa de casa, i el seu pare, Max Nimoy (1901–1987), era propietari d'una barberia a la secció Mattapan de Boston. Tenia un germà gran, Melvin (1926–2022).
De petit, Nimoy va fer diverses feines per complementar els ingressos familiars, com ara vendre diaris i targetes de felicitació, polir sabates o muntar cadires als teatres, i quan es va fer gran, vendre aspiradores. Va començar a actuar als vuit anys en un teatre infantil i de barri. Els seus pares volien que anés a la universitat i seguís una carrera estable, o fins i tot aprengués a tocar l'acordió, per poder guanyar-se la vida sempre, però el seu avi el va animar a fer el que més volia fer aleshores, que era actuar. Nimoy es va adonar que tenia una aptitud per cantar, que va desenvolupar al cor de la seva sinagoga. El seu cant durant el seu bar mitsvà als 13 anys va ser tan bo que li van demanar que repetís la seva actuació la setmana següent en una altra sinagoga. William Shatner va dir: "Encara és l'únic home que conec la veu del qual era bona dos bar mitzvàs!"
El seu primer paper important va ser als 17 anys, com a Ralphie en una producció amateur de Awake and Sing! de Clifford Odets, sobre les lluites d'una família jueva matriarcal similar a la seva durant la Gran Depressió. Va dir: "Interpretar aquest adolescent en aquesta família jueva que s'assemblava tant a la meva va ser increïble ... La mateixa dinàmica, les mateixes tensions a la llar."Pogrebin, Abigail. Stars of David, Broadway Books (2005) p. 197 El paper "va encendre una passió" que va conduir a la seva carrera d'actor, i Nimoy va dir: "Mai vaig voler fer res més". Shatner ha dit que Nimoy també va treballar en programes de ràdio locals per a nens, sovint doblant històries bíbliques:
Nimoy va fer classes de teatre al Boston College, i després de traslladar-se a Los Angeles, va utilitzar 600 dòlars que va estalviar venent aspiradores per matricular-se al Pasadena Playhouse, mantenint-se com a acomodador de teatre, taxista i omplint màquines expenedores. Adapted from Legends of Boston College (2004); Boston, MA: New Legends Press. . . No obstant això, aviat es va desil·lusionar i ho va deixar al cap de sis mesos, ja que sentia que les habilitats d'actuació que ja havia adquirit en papers anteriors eren més avançades: "Vaig pensar que havia d'estudiar aquí tres anys per fer aquest nivell de treball, i ja estic fent treballant millor".Shatner, William. Leonard: My Fifty-Year Friendship with a Remarkable Man, St. Martin's Press N.Y. (2016),
Es va convertir en un devot dels conceptes d'actuació del mètode derivats dels ensenyaments de Konstantín Stanislavski, i es va adonar que l'escenari li permetia explorar les seves inspiracions originals per a la interpretació: els "territoris psicològics, emocionals i físics de la vida que no es poden fer enlloc més". Igual que el seu model d'actor de mètode, Marlon Brando, Nimoy portava texans i samarretes. Entre estudis, va acceptar una feina en una gelateria al Sunset Strip.
El 1953, Nimoy es va allistar a la Reserva de l'Exèrcit dels Estats Units a Fort McPherson Geòrgia, on va servir durant 18 mesos fins al 1955, i va marxar com a sergent d'estat major. Havia estat als Serveis Especials de l'Exèrcit, on va fer espectacles que ell mateix escrivia, narrava i presentava. Un dels seus soldats va ser Ken Berry, a qui va animar a dedicar-se a la vida civil i el va ajudar a contactar amb agents. urant aquest període, va dirigir i protagonitzar Un tramvia anomenat desig, amb l'Atlanta Theater Guild. Poc després de ser donat de baixa, la seva dona Sandi estava embarassada del seu segon fill i van llogar un apartament mentre ell es feia taxista a Los Angeles. Una vegada va recollir el senador John F. Kennedy al Bel Air Hotel el 1956, abans que comencés la Convenció Demòcrata el 13 d'agost. Com que el senador no portava diners en efectiu, Nimoy el va haver de seguir fins al Beverly Hilton per recollir el seu 1,25 dòlars d'algú que coneixia Kennedy. Va rebre una propina d'1,75 dòlars.
Carrera com actor Abans i durant Star Trek
Nimoy va passar més d'una dècada interpretant només petits papers en pel·lícules de sèrie B i el protagonista en una, juntament amb un paper menor a la televisió. Creia que la seva actuació com a paper principal a la pel·lícula de 1952 Kid Monk Baroni el convertiria en una estrella, però la pel·lícula va fracassar després d'una breu projecció al cinema. Durant la seva carrera militar, la pel·lícula va guanyar una audiència més gran a la televisió, i després de la seva baixa va aconseguir una feina més estable interpretant un "dur", on el seu personatge utilitzava armes de carrer com ara navalles i pistoles o havia d'amenaçar o atacar persones. Va superar el seu accent de Boston, però es va adonar que la seva aparença prima feia improbable l'estrellat.
Va decidir ser actor secundari en lloc de fer papers principals, una actitud que va adquirir des de la seva infància: "Sóc un segon fill que va ser educat amb la idea que el meu germà gran havia de ser respectat i no pertorbat. No l'havia d'eclipsar […] Així que la meva carrera d'actor estava dissenyada per ser un actor secundari, un actor de personatges." Va interpretar més de 50 petits papers en pel·lícules de sèrie B, sèries de televisió com ara Perry Mason i Dragnet, i serials com ara Zombies of the Stratosphere (1952), en què interpretava un marcià anomenat Narab. Per mantenir una dona i dos fills, sovint feia altres feines, com ara repartir diaris, treballar en una botiga d'animals i conduir taxis.
Nimoy va interpretar un sergent de l'exèrcit al thriller de ciència-ficció de 1954 Són elles! i un professor a la pel·lícula de ciència-ficció de 1958 The Brain Eaters, i va tenir un paper a The Balcony (1963), una adaptació cinematogràfica de l'obra de teatre El balcó de Jean Genet. Amb Vic Morrow, va coproduir Deathwatch, una versió cinematogràfica en anglès de 1965 de l'obra de teatre de Genet Haute Surveillance, adaptada i dirigida per Morrow i protagonitzada per Nimoy. La història tracta de tres reclusos. En part com a resultat del seu paper, va impartir classes de teatre a membres de Synanon, un centre de rehabilitació de drogues, explicant: "Doneu una mica aquí i sempre tornareu".Branham, Stacy L. Nevada State Prison, Arcadia Publishing (2012) p. 50
Va tenir papers com a convidat a la sèrie Sea Hunt de 1958 a 1960 i un paper secundari a l'episodi de 1961 La Dimensió Desconeguda "A Quality of Mercy". També va aparèixer a la sèrie redifosa Highway Patrol protagonitzada per Broderick Crawford, i com a Luke Reid a l'episodi "Night of Decision" de la sèrie western de l'ABC/Warner Bros. Colt .45.
Nimoy va aparèixer quatre vegades en papers ètnics al programa Wagon Train de NBC, el programa amb més audiència de la temporada 1961–1962. Va interpretar Bernabé Zamora a "The Estaban Zamora Story" (1959), "Cherokee Ned" a "The Maggie Hamilton Story" (1960), Joaquin Delgado a "The Tiburcio Mendez Story" (1961) i Emeterio Vasquez a "The Baylor Crowfoot Story" (1962).
Nimoy va aparèixer en nombrosos episodis de Gunsmoke, així com a Steve Canyon (1959), Bonanza (1960), The Rebel (1960), Two Faces West (1961), Laramie (1961), Rawhide (1961), The Untouchables (1962), The Eleventh Hour (1962), Perry Mason (1963), Combat! (1963, 1965), Daniel Boone, The Outer Limits (1964), The Virginian (1963–1965; primer treball amb el coprotagonista de Star Trek DeForest Kelley a "Man of Violence", episodi 14 de la temporada 2, el 1963), i Superagent 86 (1966). Va aparèixer a la sèrie Outer Limits de 1995. Va aparèixer a Gunsmoke el 1961 com a Grice, el 1962 com a Arnie i el 1966 com a John Walking Fox.