fou un famós i sovint controvertit guionista, productor i director de cinema estatunidenc, que destacà pel seu perfeccionisme tècnic i el seu intens simbolisme intel·lectual. Fou guardonat amb un Oscar i catorze nominacions en els seus quaranta-quatre anys de carrera cinematogràfica.
Després d'obres com 2001: una odissea de l'espai (1968), Kubrick arribaria al cim de la seva carrera. Uns anys més endavant apareixeria La taronja mecànica, que va rebre les crítiques dels sectors més conservadors, fins al punt que va retirar-se de l'exhibició a les illes Britàniques, i que actualment és considerada com una cinta de culte. El fracàs del projecte de Kubrick d'adaptar la vida de Napoleó va propiciar la realització d'un film de caràcter històric, Barry Lyndon, en què el director realitza un exercici d'estil, de gran bellesa visual, adaptant una novel·la d'època. Ni la crítica ni el públic, però, van acompanyar-lo aquest cop.
Tot just començat els anys 80, Kubrick va iniciar l'adaptació d'un relat avalat per l'èxit: The Shining de Stephen King. El film de terror, ple de moments estel·lars, de bon gust per la composició i l'ús psicològic del color i amb una memorable interpretació de Jack Nicholson, va ser tot un triomf. Set anys passarien fins a la presentació de la seua següent cinta, la penúltima de la seua carrera, Full Metal Jacket (La jaqueta metàl·lica). En aquesta obra, Kubrick tornava al cinema bèl·lic per deixar palès el seu antibel·licisme, aquest cop, des de l'experiència americana al Vietnam. Serà en aquesta època, a més, quan començarà a esdevenir un personatge de culte, un mite vivent. Els primers treballs d'estudi de la seua obra van començar a aparèixer al mateix temps que la premsa el presentava com un geni paranoic que vivia reclòs a la seva mansió.
Poc abans de la seva mort, l'any 1999, va estrenar-se la darrera obra, Eyes Wide Shut, en què comptava amb Tom Cruise i Nicole Kidman com a protagonistes d'un relat carregat d'erotisme i de provocació, una paròdia de la societat actual reflectida en la hipocresia d'una parella de classe alta de Nova York. La mort del director va esdevenir-se tot just estrenada la pel·lícula, i ajudà a augmentar la llegenda d'un dels més importants directors del cinema nord-americà recent.
Biografia Els inicis Nascut al Bronx de Nova York en una família benestant, Kubrick va interessar-se des de ben jove per la fotografia, que començà a practicar de manera no professional amb una càmera Gaflex regalada pels seus pares. Abans d'això havia estat bateria d'un grup de jazz i aficionat als escacs (el seu pare li va ensenyar el joc als dotze anys, i els escacs varen ser quelcom molt present al llarg de la seva vida i obra,LoBrutto 1999, p. 524. i va ser membre de diversos clubs a Nova York, especialment, del Marshall Chess Club. La seva passió per la fotografia va ajudar-lo en la seva carrera; així, va aconseguir un treball en la revista Look gràcies a una foto que va fer a un venedor de diaris que estava plorant la mort de Roosevelt. Al llarg de quatre anys, va realitzar reportatges gràfics de les més diverses celebritats del moment, i es guanyà el reconeixement professional.
En la seva joventut, va freqüentar habitualment el Museu d'Art Modern de Nova York, així com el cinema Loew's Paradise, on va forjar-se la seva passió cinèfila. A poc a poc, va créixer en ell la idea d'abandonar el treball de fotògraf per dedicar-se professionalment al cinema. Les seves majors influències, reconegudes en diverses entrevistes, foren els directors Max Ophüls, pel seu treball amb la càmera, i Sergei Eisenstein, per la seva tècnica de muntatge.
El 1951 Kubrick realitzà els seus primers curtmetratges: Day of the Fight, una espècie de documental sobre un combat de boxa (tema sobre el qual tornaria en la seua filmografia), i Flying Padre, documentant la vida d'un clergue que viatja en avioneta als pobles. Dos anys més tard el 1953, el sindicat de mariners americà el contractà per a rodar el curt documental The seafarers, que explica les funcions i els beneficis del sindicat per als mariners.
Aquesta experiència li serviria per introduir-se en la indústria cinematogràfica, fet que va confirmar amb el rodatge del seu primer llarg Fear and Desire el 1953. D'aquesta cinta en queden ben poques còpies, ja que el mateix Kubrick s'encarregà, en assolir cert estatus i reconeixement com a director, de fer-les desaparèixer de la circulació, per considerar-la immadura i, en les seves paraules, una "errada". El film conta la història d'un escamot de soldats que lluita en una terra desconeguda. Els dos bàndols enemics enfrontats estan interpretats pels mateixos actors, fet que reflecteix el caràcter encara amateur d'aquesta realització.
El 1955, Killer's Kiss (El petó de l'assassí), el seu segon llargmetratge finançat amb l'escàs èxit de l'anterior producció, va demostrar el talent fotogràfic de Kubrick i la seva capacitat expressiva en l'ús de la il·luminació. Aquesta cinta de suspens sobre un boxejador, la seva atractiva veïna i el seu xicot mafiós, va cridar l'atenció del productor independent James B. Harris, que produirà els seus films següents.
De la seva col·laboració va nàixer la productora Harris-Kubrick, que finançaria la següent pel·lícula de Kubrick Atracament perfecte (The Killing) l'any 1956. Es tracta d'un clàssic film negre basat en una novel·la de butxaca de Lionel White, que relata la preparació i desenvolupament d'un atracament en un hipòdrom. De nou, el seu talent amb la llum i, ara també, una perfecta interpretació del temps cinematogràfic, amb continus canvis de punt de vista, va suposar la confirmació del director i atragué les mirades d'alguns dels grans de Hollywood. Entre ells, Kirk Douglas, que signà amb la Harris-Kubrick un contracte per a cinc pel·lícules.
Maduresa El 1957 Kubrick rodarà la primera d'aquestes pel·lícules, Camins de glòria (Paths of glory), en què Douglas interpretava un coronel encarregat de defensar els seus soldats, acusats en consell de guerra de covardia davant l'enemic, tot açò ambientat a la França de la Primera Guerra Mundial. Aquesta cinta antibel·licista, que basant-se en un esdeveniment real apuntava a l'absurditat de la guerra, li valdria la primera polèmica en la seva carrera. A França, el missatge va entendre's com un atac a l'exèrcit francès i el film va estar prohibit fins al 1975.
L'any 1960, Kirk Douglas va produir i protagonitzar la següent pel·lícula de Kubrick, Espàrtac (Spartacus). Havia estat encomanada al director Anthony Mann qui, en no voler satisfer les demandes de Douglas, va delegar el treball en Stanley Kubrick, que en aquella època acabava de trencar la seva col·laboració amb Marlon Brando en el rodatge dOne-Eyed Jacks. Kubrick acceptà i finalitzà la cinta, sabent que, tot i les limitacions amb què treballaria en una producció d'alt pressupost com aquesta, li suposaria una bona empenta en la seva carrera com a director. Malgrat la total manca de control sobre el guió, Kubrick va aconseguir completar una obra molt digna, que va ser reconeguda pel públic i la crítica (concedint-li tres Oscars).
Ja amb el reconeixement de la indústria, amb major llibertat expressiva i després de rescindir el contracte que el lligava a Douglas, el 1962 va rodar Lolita basant-se en la novel·la de Vladimir Nabokov, que l'ajudà a escriure el guió. En el film, James Mason representa un home dominat per una passió incontrolable cap a una atractiva i desinhibida adolescent. La pel·lícula, igual que la novel·la, va despertar les ires dels sectors més puritans dels Estats Units, fins al punt que alguns capellans exhortaven a no veure-la. La polèmica, tanmateix, va servir per a augmentar l'èxit comercial de l'obra.
Després d'aquest triomf, tant comercial com artístic, va abocar-se a projectes més arriscats i complexos. Així, el 1964 i ja deslligat de Harris, realitzà amb l'excel·lent col·laboració de Peter Sellers (interpretant fins a tres papers) Doctor Strangelove (Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb), una comèdia d'humor negre que parodiava el compromès tema de la cursa armamentista durant la guerra freda. La pel·lícula fou un altre èxit comercial, però en aquest cas la crítica se li va posar en contra, titllant-lo d'antiamericà. Això va fer que Kubrick traslladés la seva residència a Anglaterra, prenent la decisió de no tornar a residir mai més als Estats Units.
2001: una odissea de l'espai (1968) A partir d'aquesta època, les obres de Kubrick van anar apareixent cada cop més ocasionalment i més separades en el temps. En aquesta nova etapa, les seues pel·lícules assolirien una major profunditat intel·lectual i, alhora, l'estil de Kubrick anirà fent-se cada cop més perfeccionista en l'aspecte tècnic. El 1968, Kubrick va signar una de les millors obres de la seva carrera, 2001: A space odyssey (2001: una odissea de l'espai), que destacarà per la seva bellesa plàstica en la posada en escena, dignificant un decaigut gènere com la ciència-ficció. Kubrick comptà amb les millors innovacions tècniques i desplegà tot un seguit de trucatges i efectes especials i òptics sense precedents (reconeguts amb l'Òscar de l'acadèmia americana), que gairebé acabaren per arruïnar la productora. Tot i això, l'èxit comercial salvà l'empresa i Kubrick posà el seu segell a una de les obres més modernes i arriscades de la història del cinema. L'ampli ventall de temes tractats (l'evolució de l'espècie humana, la soledat, la mort, la immortalitat i la intel·ligència artificial, avançant-se amb molt a produccions més recents sobre el tema) convertiren la pel·lícula en una obra de culte en tot el món, el renom de la qual no ha deixat de créixer amb el temps, tot i algunes acusacions de petulància i esteticisme extrem.
La pel·lícula no sols va buscar elevar l'estatus d'un gènere menor en aquell moment, la ciència-ficció, que es limitava a alienígenes antropomòrfics i plats voladors, sinó també narrar una audaç paràbola sobre l'evolució humana en un lapse de dos milions d'anys. La pel·lícula es construeix sobre la base d'un relat curt d'Arthur C. Clarke, The Sentinel, que Kubrick va llegir el 1964, i en aquest any, juntament amb Clarke, va començar a construir el guió inicial de la pel·lícula que van protagonitzar Keir Dullea, Gary Lockwood, William Sylvester, i Douglas Rain doblant la veu de l'ordinador HAL 9000. També va contractar com a dissenyador a Harry Lange, un enginyer alemany que treballava a la NASA per a obtenir el màxim realisme en la seva producció. Tant va ser el realisme, que la CIA va obrir una investigació per si s'estaven revelant secrets d'estat en plena Guerra Freda. El 1966, Kubrick ja havia filmat totes les escenes amb actors als estudis Shepperton d'Anglaterra. El 1968 es van acabar els efectes especials. El pressupost inicial de 5,5 milions de dòlars va créixer a 10 milions. Però va ser a la sala d'edició on Kubrick va establir els grans canvis entre aquesta pel·lícula i les seves predecessores: només conté 40 minuts de diàleg per a un metratge de 141 minuts, a més de ser la primera pel·lícula del director en què no hi ha narrador. Amb uns efectes especials sense precedents (dissenyats pel mateix Kubrick i executats i supervisats per Douglas Trumbull), i una confiança cega en si mateix, Kubrick realitzaria finalment una de les pel·lícules més complexes, avantguardistes i arriscades de la història del cinema.