va ser una dama reusenca, esposa de Josep Guardiola i Grau i Pere Milà i Camps.Enric Tricaz, Homes i dones pels carrers de Reus, Valls 2010
Biografia Era filla de Domènec Segimon Freixa, un comerciant de Reus, i de Magdalena Artells Àvila, i cosina germana de Domènec Segimon Artells. El 1892 es va casar en primeres noces amb un acabalat indià de l'Aleixar, Josep Guardiola i Grau (1831-1901), i van anar a viure a París, on Josep Guardiola moriria el 1901. Roser va anar a passar una temporada a Vichy, on va conèixer el barceloní Pere Milà i Camps (1873-1940), amb qui es va casar. El 1905 van comprar un xalet a cantonada del passeig de Gràcia amb el carrer de Provença, on l'any següent van encarregar a Gaudí la construcció de la nova seva residència, més coneguda com la Pedrera.
Les relacions de Roser Segimon amb Antoni Gaudí no van ser gaire bones, per diferència de criteris sobre la construcció i sobre la decoració i els acabats de la casa, fins al punt que van acabar pledejant. Un exemple era la imatge monumental, amb què Gaudí volia encapçalar la façana, d'una marededeu del Roser, en homenatge al nom de la propietària (que havia d'esculpir l'artista Carles Mani). La imatge no es va arribar a fer ni a col·locar, però es va mantenir la inscripció mariana «Ave gratia M plena Dominus tecum» a la part superior de la façana.
La proclamació de la República va ser un cop dur per a Pere Milà, que era monàrquic conservador. Va continuar administrant la fortuna de la seva dona, que, en definitiva, era de Josep Guardiola, al qual anomenava «el meu antecessor». El 19 de juliol del 1936 el matrimoni era a Blanes passant l'estiu, i en tenir notícia de la revolta militar van tornar a Barcelona. Roser Segimon es va refugiar al pis d'uns cosins i Pere Milà va marxar a l'estranger, des d'on va passar a la zona franquista, i un temps després, el cònsol de França va ajudar-la a fer el mateix. Durant la Guerra Civil, el PSUC va requisar la Pedrera i hi va situar la secretaria general del partit i la residència de Joan Comorera, secretari general i conseller d'Economia de la Generalitat republicana, i el soterrani es va convertir en un refugi antiaeri. Amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el matrimoni va recuperar la casa, però Pere Milà va morir el 1940 i la vídua va seguir habitant el pis principal i va posar en lloguer els altres pisos durant set anys, quan va vendre l'edifici excepte el pis que habitava.
Roser Segimon va morir el 1964 i va ser enterrada a l'Aleixar al panteó del seu primer marit, l'indià que l'havia fet feliç. L'Ajuntament de Reus l'ha recordat tot donant el seu nom a un carrer.
Referències
Categoria:Reusencs Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Catalans del sud contemporanis